Coloms en l'àmbit urbà

La sobrepoblació de coloms (per excés d'aliment o per ocupació indeguda d'espais) solen generar molèsties ciutadanes i, a vegades, situacions d'insalubritat.

• Ocasionen danys en les estructures dels edificis i dels espais d'ús públic: els excrements tenen un elevat efecte corrosiu, ocupen i obstrueixen forats de ventilació d'edificis, embruten balcons i finestres i poden generar caigudes en dies de pluja.
• Poden provocar al·lèrgies a les persones propenses per la contaminació que provoca la seva presència.
• Poden actuar com a transmissors de diferents malalties.
• Afecten la biodiversitat de la ciutat, perquè limiten l'assentament d'altres ocells autòctons i amb efectes beneficiosos per al control de mosquits (exemple: falciots i orenetes).
• És per aquest motiu que l'alimentació de coloms en espai públics o privats no està permesa i pot ser sancionada d'acord amb l'ordenança municipal de tinença d'animals.

• No donar menjar als coloms, tant en espais públics com privats. Així s'evita l'excés de població i redueix les molèsties que puguin causar. Sobre aquest aspecte cal tenir en compte que els coloms ja disposen de suficients recursos alimentosos i per tant no necessiten que se'ls proporcioni una alimentació suplementària. L'existència d'alimentadors sol estar associada a sobrepoblació de coloms i és causa directa de molèsties per als veïns que viuen en la zona on aquestes persones actuen.
• Evitar les possibilitats de refugi i implantació dels coloms en els immobles. És habitual que els coloms niïn en edificis abandonats o en balcons d'habitatges sense habitar.
• Adoptar mesures de protecció de l'edificació. En determinats casos pot ser necessari recórrer als serveis d'empreses especialitzades.

Tríptic sobre coloms - Diputació de Barcelona