Paparres

Les paparres són àcars que parasiten externament diversos mamífers, aus i rèptils –tant salvatges com domèstics– i també poden picar les persones. Son hematòfagues, és a dir, necessiten xuclar sang de la persona o animal per alimentar-se i completar el seu cicle biològic.

Hi ha més de 1.000 espècies descrites arreu del món i es classifiquen en dos grups, segons la duresa de la cutícula o membrana que els revesteix el cos: les toves (família Argasidae) i les dures (família Ixodidae). Les que poden afectar més les mascotes i l’ésser humà són les dures.

L’aspecte de les paparres varia segons l’espècie, l’estadi de desenvolupament  i el grau d’alimentació, són més planes quan no s’han alimentat i més arrodonides quan l’abdomen és ple.

Les paparres passen per quatre estadis de maduració durant el seu cicle biològic: ou, larva, nimfa i adult. El cicle complet dura habitualment 2-3 anys, però pot ser més curt en funció de l’espècie i si les condicions ambientals són favorables. Una paparra pot desenvolupar-se completament sobre un mateix hoste o pot tenir dos o tres hostes diferents . Aquest és el cas  més freqüent en les espècies de paparres presents a Europa.

Necessiten alimentar-se de sang d’un hoste per passar a l’estadi següent i completar el seu cicle biològic. Les fases de nimfa i adult són les etapes on les paparres poden atacar les persones i transmetre malalties.

En entorns rurals i els boscos es troben on abunda la vegetació i habiten animals silvestres, com ara els senglars i els conills. En espais urbans es poden trobar a zones cobertes d’herba , generalment associades a la presència d’animals domèstics.

Acostumen a buscar un lloc adequat en la vegetació i esperen fins que passi un possible hoste al qual accedeixen per contacte directe. Un cop a l’hoste, busquen una zona adequada per picar i alimentar-se.

Prefereixen les temperatures càlides i la humitat, per això estan més actives des de la primavera fins a la tardor, sobretot a l’estiu.

Si practiqueu senderisme, acampada, caça o altres activitats en contacte amb la natura, o viatgeu a zones endèmiques de malalties transmeses per paparres, és important que conegueu aquestes recomanacions:

Abans de sortir

• Vestiu-vos amb màniga llarga i pantalons llargs, preferiblement de color clar (d’aquesta manera serà més fàcil comprovar si teniu alguna paparra a sobre).
• Porteu botes tancades i mitjons (procurant que cobreixin la part inferior dels pantalons). Eviteu les sandàlies o sabates 
• Si opteu per utilitzar un repel·lent, llegiu atentament les instruccions d'ús, eviteu el contacte directe amb mans i mucoses, i no l'apliqueu sobre ferides. Eviteu l’aplicació de repel·lents en infants menors de dos anys. En cas de dubte, consulteu el vostre pediatre.
• Si sortiu amb la vostra mascota, és convenient que li apliqueu un antiparasitari extern que repel·leixi les paparres. Consulteu-ho amb el vostre veterinari.

A la natura

• Sempre que sigui possible, camineu pel mig dels camins.
• Eviteu el contacte amb zones amb vegetació espessa, amb herba alta i plenes de fullaraca.

Quan torneu

• Examineu-vos acuradament tot el cos per detectar si us ha picat alguna paparra. La dutxa és un bon moment. Si cal, utilitzeu miralls per veure bé totes les parts del cos. Reviseu sobretot
  • el cap i el coll,
  • els plecs corporals (aixelles, engonals, darrere dels genolls, etc.),
  • dins i fora de les orelles,
  • dins el melic i al voltant de la cintura.
• No oblideu revisar els infants.
• Reviseu amb cura les vostres mascotes, sobretot:
  • dins i fora les orelles
  • al voltant dels ulls
  • el coll i el clatell
  • entre els dits de les extremitats
  • al voltant de la base de la cua
• Reviseu l'equipament que hagueu dut durant la jornada a l'exterior (motxilles, jaquetes, etc.), i renteu la roba i l'equip amb aigua calenta. Amb aigua freda o a temperatura mitjana no n'hi ha prou per matar les paparres.