Joan Brossa: una obra poètica que va més enllà del fet literari
Joan Brossa va néixer el gener del 1919 al barri barceloní de Sant Gervasi, en el sí d'una família de comerciants. Tot i que va començar a treballar amb el seu pare en l'ofici de gravador, aviat va abandonar el negoci familiar per dedicar-se plenament al que més li agradava: la poesia.
De la mà de J.V. Foix es va iniciar en el món de l'art i de la poesia d'avantguarda. De seguida va contactar amb altres intel·lectuals i artistes de l'època, com els pintors Joan Ponç i Antoni Tàpies o l'escriptor i crític d'art Arnau Puig, amb qui el 1948 -juntament amb Tharrats i Cuixart- fundaren el grup "Dau al set", amb l'edició de la revista que va configurar un corrent plàstic, poètic i ideològic que trencava amb els convencionalismes culturals en voga .
Malgrat que la seva trajectòria artística ja va iniciar-se a cavall dels anys cinquanta i seixanta amb diverses publicacions poètiques, teatrals i fins i tot amb col·laboracions al cinema amb el realitzador Pere Portabella, no és fins el 1969, amb el llibre El saltamartí, que és reconegut més popularment i publica regularment a les principals col·leccions de poesia del país.
Com a poeta inquiet que era, va experimentar més enllà del llenguatge literari i va interessar-se per l'àmbit iconogràfic. Un primer fruit d'aquesta tendència és el llibre Poemes visuals (1975), que representa un nou punt de partida cap a la imatge. A partir d'aleshores el seu objectiu esdevé la recerca d'un nou codi que eixampli l'àmbit de la poesia, ja que per a ell la importància del poema rau en la idea que vol transmetre i no en el vehicle d'expressió.
Joan Brossa i el cartell
Joan Brossa sempre va considerar-se essencialment poeta i, en relació als seus cartells, va dir: "No m'he considerat mai un cartellista. En tot cas, faig poemes que poden fer de cartell". En conseqüència, entenia el cartell com una prolongació de la poesia visual, amb la diferència que en el cartell la imatge i el text assoleixen un equilibri expressiu extrem. Amb tot, cal tenir en compte que un cartell respon a l'encàrrec rebut de la institució que vol anunciar un acte en concret, mentre que en la poesia visual la imatge domina plenament i només obeeix a l'impuls creatiu de l'artista.
La mostra que ara s'exposa consta de la col·lecció completa dels cartells realitzats per Brossa. El primer dels poemes visuals que va utilitzar per a un cartell fou per al tercer Festival Internacional de Titelles, celebrat l'any 1975 a Barcelona. Des d'aleshores fins a la seva mort, ocorreguda el passat 30 de desembre, el poeta va idear un total de 60 cartells, sovint per difondre esdeveniments culturals o actes commemoratius arreu de Catalunya o per anunciar una exposició seva. En tots els casos, és la poesia que es posa al servei de la comunicació.
Dos dels seus darrers cartells van ser realitzats com a homenatge al cinema per encàrrec del Museu del Cinema de Girona, fet especialment significatiu si tenim present l'estreta relació del poeta amb el món del cinema, amb un llenguatge basat en el dinamisme, la comunicació i la transformació.
