Sequera

Parlem de sequera quan un territori pateix un dèficit de subministrament d'aigua durant un temps prolongat, normalment degut a que plou menys del que és habitual. Aquest fenomen genera un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana.

El règim pluviomètric del nostre país té, de per si, un caràcter irregular, característic del clima mediterrani, que alterna llargs períodes d’absència de pluges amb episodis de pluges torrencials, la qual cosa ens fa especialment vulnerables a patir episodis de sequera.

Catalunya ha patit al llarg de la història recent diversos episodis de sequera. Un dels més importants és el que va afectar el conjunt de la península Ibèrica entre 1944 i 1950, que va motivar restriccions en el subministrament a diverses poblacions i durant diferents períodes. També el 1953 la sequera va comportar tallar el subministrament a moltes llars durant un 30% de les hores del dia. Els darrers episodis, els anys 1973, 1985, 1988 i 2008, la sequera va provocar restriccions importants en el subministrament, i els talls van estar a punt d'afectar l'àrea metropolitana, fins que va ploure.

Els valors de l’evolució de la precipitació acumulada al conjunt de Catalunya des del 1950 mostren, pels darrers anys, una anomalia anual o estacional del règim de pluges (en %) respecte la mitjana del període de referència 1961-1990.

La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI o, en català, Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori, per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.

Segons el mapa IPE9 de gener 2023, la precipitació acumulada dels darrers 9 mesos a Castelldefels i a molts altres municipis al litoral i pre-litoral de Catalunya està molt per sota de l’estàndard (sota el valor -3), fet que indica que la humitat del sòl és molt baixa, i per tant la vegetació dels nostres boscos també ho està patint. Aquest fet incrementa la vulnerabilitat de la vegetació, fent-la més propensa a patir plagues i malalties. Un bosc sec no respon de la mateixa manera davant fenòmens ambientals (ventades, tempestes, absorció de CO2, etc.) i ens fa molt més vulnerables davant els incendis forestals: l’increment de la càrrega de combustible sec augmenta la velocitat de propagació i la intensitat del foc, fent-lo molt difícil d’aturar.

Per tal de donar resposta als dèficits estructurals del sistema i millorar la capacitat de reacció davant aquests episodis, i amb l’objectiu de garantir el subministrament, s'han anat multiplicant les infraestructures d'abastament. Entre elles destaquen, a nivell de Catalunya, l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, la construcció de la dessalinitzadora del Prat del Llobregat, la connexió entre els dipòsits de la Trinitat i de la Fontsanta o la recuperació de més de 300 pous arreu del territori.

Tanmateix, l’escenari del canvi climàtic planteja la necessitat de ser encara més eficients en els usos de l’aigua per compensar els seus efectes sobre la disponibilitat d’aigua a mig termini i llarg termini, ja que es reduiran les pluges, les nevades i, en conseqüència, també els cabals del rius. En aquest sentit, des de l’Agència catalana de l’Aigua (ACA - Generalitat de Catalunya), l’any 2020, es va aprovar el Pla Especial de Sequera (PES), una eina de gestió preventiva de la planificació hidrològica per actuar en situacions de sequera que, en funció de l’evolució de les reserves d’aigua, estableix unes dotacions màximes per a cada escenari de sequera, i dicta les mesures necessàries a aplicar per tal de gestionar la demanda, segons la disponibilitat del recurs. L’ACA és l’organisme que declara l’entrada en cadascun dels escenaris de sequera, en funció de l’estat de les reserves dels embassaments dels quals s’abasteix cadascuna de les unitats d’explotació del territori.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Castelldefels va aprovar inicialment, en el ple del 26 de gener de 2023, el seu propi Pla d’Emergència Municipal en situació de Sequera de Castelldefels (PEMS). El PEMS, redactat d’acord amb els requeriments i limitacions definits pel PES (ACA), analitza la situació municipal pel que fa a la demanda d’aigua dels diferents usos en situació de normalitat: domèstic (78% del consum), no domèstic (17%) i municipal (5%), i avalua quina haurà de ser la demanda en situació de sequera. Tanmateix planteja un seguit de mesures a dur a terme per racionalitzar els consums d’aigua de forma preventiva, així com les mesures que caldrà aplicar en cada escenari de sequera, segons els llindars establerts: alerta, excepcionalitat i emergència.

Els diferents escenaris de sequera que preveu la planificació (tant el PES – ACA com el PEMS – Ajuntament) i la previsió de gestió de les diferents fonts de reserves d’aigua en funció de cadascun d’aquests escenaris de sequera es mostra a l’esquema següent:

El 21 de febrer de 2022, l'ACA va declarar la pre-alerta per sequera al sistema Ter-Llobregat (del qual s’abasteix Castelldefels), ja que els embasaments estaven al 56% de la seva capacitat:

La situació pluviomètrica no va remuntar, i el 22 de novembre, amb les reserves per sota del 40%, l'ACA va declarar-ne l'entrada de Castelldefels i la resta de municipis de la conca Ter-Llobregat en estat d'alerta per sequera hidrològica. L’entrada en aquest estat de sequera comporta una sèrie de mesures de gestió i de limitacions en el consum.

A inicis de març, amb els embassaments per sota del 28% de la seva capacitat, l'ACA va declarar l'escenari d'excepcionalitat per sequera, que comporta un enduriment de les restriccions respecte l'escenari anterior.