Sequera generada per dèficit de pluges
Els valors de l’evolució de la precipitació acumulada al conjunt de Catalunya des del 1950 mostren, pels darrers anys, una anomalia anual o estacional del règim de pluges (en %) respecte la mitjana del període de referència 1961-1990.
La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI o, en català, Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori, per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.
Segons el mapa IPE9 de gener 2023, la precipitació acumulada dels darrers 9 mesos a Castelldefels i a molts altres municipis al litoral i pre-litoral de Catalunya està molt per sota de l’estàndard (sota el valor -3), fet que indica que la humitat del sòl és molt baixa, i per tant la vegetació dels nostres boscos també ho està patint. Aquest fet incrementa la vulnerabilitat de la vegetació, fent-la més propensa a patir plagues i malalties. Un bosc sec no respon de la mateixa manera davant fenòmens ambientals (ventades, tempestes, absorció de CO2, etc.) i ens fa molt més vulnerables davant els incendis forestals: l’increment de la càrrega de combustible sec augmenta la velocitat de propagació i la intensitat del foc, fent-lo molt difícil d’aturar.