Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-castelldefels/castelldefels/ca/actualitat/elcastell/noticies/17047>>.

Preguntes freqüents sobre el projecte d'Eixos Verds

A continuació, troben un llistat dels principals dubtes i respostes relacionats amb el projecte

Última modificació:

1. Com es consolida el model d'Eixos Verds?

Per anar consolidant el model d'eixos verds definit, calen fer diverses actuacions al llarg dels propers anys. Algunes d'aquestes actuacions impliquen la tramitació de figures de planejament, altres l'elaboració de projectes d'infraestructures (millora dels nusos viaris i passos sobre o sota les infraestructures existents), nova urbanització de carrers amb criteris més sostenibles, condicionament d'espais verds, etc. Donat que els 3 eixos més orientals ja estan força consolidats, ara cal abordar la part més occidental del municipi.

 

2. Quin document ha aprovat l'Ajuntament recentment?

En el Ple de Maig de 2022 es va aprovar el document d'Avanç de la Modificació puntual del Pla General Metropolità de la xarxa d'espais lliures i equipaments de les urbanitzacions de Poal, Bellamar, Montemar i vores del Garraf de Castelldefels. Aquest document inclou els tres eixos més occidentals, que transcorren pels barris de El Poal, Bellamar i Montmar, l'Eix que transcorre per Ca n'Aimeric i varis sectors que limiten amb el Parc Natural del Garraf.

 

3. Què proposa el document?

  • Limitar definitivament el creixement del municipi cap al Parc del Garraf.
  • Reconèixer la vocació de corredor ambiental de la fondalada de Ca n'Aimeric.
  • Vertebrar els barris de muntanya i connectar-los amb els barris de mar.
  • Reordenar la posició dels espais verds públics en punts accessibles i centrals dels barris.
  • Obtenir el sol destinat a espais lliures i equipaments per poder posar-los al servei de la ciutadania.
  • Definir unes vies principals per convertir-les en eixos verds i cívics.
  • Establir nous criteris d'adequació dels eixos, renaturalitzant l'espai públic.
  • Reequilibrar dotacions entre barris per evitar desplaçaments innecessaris.
  • Contribuir a pal·liar la falta d'habitatge social, de forma solidària i equilibrada entre els barris.
  • Dotar el municipi d'una eina de planificació d'acord amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides.

 

4. Quina és la tramitació prevista?

Es tracta d'un document de planificació que, pel seu abast, requereix un control estricte per part de les Administracions implicades, entre les quals els departaments de Medi Ambient i Urbanisme de la Generalitat. En aquests moments ens trobem a la fase d'Avanç de Planejament, que no té efectes legals, té un caràcter propositiu i serveix de base per iniciar un procés de debat amb la ciutadania sobre el model que es proposa.

 

5. Quin termini hi ha per fer al·legacions o suggeriments?

L'Ajuntament vol comptar amb un ampli consens ciutadà per tal de tirar endavant aquest Pla i per això s'ha obert un procés de participació pública. En aquests moments es poden fer aportacions a través de la Plataforma Participa311 i en breu s'iniciaran diverses sessions presencials temàtiques. No hi ha un termini màxim per tancar aquest procés participatiu.

 

6. Castelldefels és una ciutat densa en quant a població?

No. Castelldefels té una densitat de població molt baixa respecte d'altres municipis de l'AMB.

La fórmula habitualper calcular la densitat urbana és dividir la població per la superfície de territori urbanitzada. En el cas de Castelldefels, la densitat de la major part dels barris està per sota els 60 Habitants/Ha i només en alguns punts molt concrets del centre de la ciutat es superen els 750 Habitants/Ha. El model de ciutat-jardí, de molt baixa densitat, ocupa molta extensió de territori i es pot dir que és una ciutat amb la major part del territori urbanitzat, però no molt densificada.

 

7. Aquest Pla suposa una reducció de zones verdes?

No. Castelldefels actualment té una ràtio de 12,15m2/habitant d'espais lliures en sòl urbà. Aquesta és una posició mitjana respecte la resta de municipis de l'Àrea Metropolitana.

La major part d'espai lliure urbà es situa a l'espai de Ca n'Aimeric, que actualment està destinat a dotació d'equipaments. Amb la voluntat de protegir aquest espai de gran valor natural i ecològic, el projecte proposa qualificar com a zona verda la vessant nord de Ca n'Aimeric incrementant així el sòl destinat a zones verdes del municipi.

 

8. Quines necessitats d'habitatge té el municipi?

D'acord amb les projeccions de població i llars de recents estudis realitzats per l'Ajuntament i l'AMB, es preveu que Castelldefels seguirà guanyant habitants, si bé amb un índex més petit que en les dècades anteriors a causa d'una reducció del creixement demogràfic natural i del saldo migratori, pel que serà necessària la creació de nous habitatges per cobrir aquesta demanda. D'altra banda, cal donar compliment a l'Objectiu de Solidaritat Urbana, que estableix que l'any 2037, el 15% del parc d'habitatges del municipi sigui destinat a polítiques socials, pel que gran part d'aquesta nova creació d'habitatge hauria d'estar destinada a habitatge de protecció.

 

9. Com es tracten les vores en contacte amb el Parc Natural del Garraf?

El document proposa la desclassificació de 719.423m2 de sòl urbanitzable i la conversió en sòl no urbanitzable (rústic) de 627.808m2 de sòl, el que representa que un 4,87% de la superfície del municipi s'incorpori al Parc Natural del Garraf. La no desclassificació d'aquesta superfície de sòl pot comportar que a efectes legals es deixa una porta oberta perquè algun dia aquests terrenys puguin formar part de la futura extensió de la trama urbana.

 

10. El Pla proposa la construcció de grans àrees residencials?

No, el pla proposa una sèrie de zones que podrien ser aptes per l'edificació, però no defineix l'ocupació d'aquesta edificació, ni l'alçada ni la volumetria. La definició de les edificacions proposades -destinades a habitatge, equipaments o serveis- s'ha de definir en les properes fases del Pla i ha de donar resposta a la voluntat d'ordenar cada àmbit amb una volumetría que s'adapti al màxim a l'entorn on està enclavada, respectant la seva integració al teixit urbà existent, al paisatge i a la topografia.