Normativa i ordenances

Publicat en castellà en el BOP 240, de 7 d'octubre de 1989, pàg. 14

Títol preliminar
Objecte i àmbit d'aplicació

Article 1. -1. Aquesta Ordenança té com a objecte principal aconseguir el benestar col·lectiu i organitzar la comunitat de tal manera que s'assoleixi una convivència ciutadana pacífica i en igualtat de drets i obligacions.

2. Per aconseguir aquesta finalitat primordial, aquesta Ordenança articula les normes necessàries que han de regular l'activitat dels habitants del municipi en condicions de respecte i llibertat.

Article 2. - Aquesta Ordenança és aplicable a tot el terme municipal de Castelldefels i hi estan obligats tots els seus habitants qualsevol que sigui la seva qualificació juridicoadministrativa.

2. L'Ajuntament està obligat a informar els habitants de Castelldefels del contingut d'aquesta Ordenança i ha d'utilitzar per a aquesta finalitat els mitjans de difusió destinats a aquest efecte.

3. Ignorar del contingut d'aquesta Ordenança no és excusa en el cas del seu incompliment.

Títol primer
Població municipal
Capítol I
L'empadronament

Article 3. - 1. Tota persona física, espanyola o forània, que habiti al terme municipal de Castelldefels de manera habitual, s'ha d'inscriure al Padró d'aquest municipi com a resident, condició que s'adquireix des del moment de la inscripció.

2. Si resideix alternativament a Castelldefels i en un altre o en uns altres municipis, s'ha d'inscriure al municipi en el qual habiti més temps durant l'any.

3. Si una persona està inscrita a més d'un Padró Municipal, té validesa la última inscripció que s'hagi efectuat.

Article 4. - 1. Els residents es classifiquen en veïns i domiciliats. Són veïns del Municipi de Castelldefels els residents de nacionalitat espanyola que tinguin complerta la majoria d'edat, i són domiciliats els residents que tinguin nacionalitat estrangera i els espanyols que no tinguin complerta la majoria d'edat.

2. La persona que estigui vivint a Castelldefels de manera circumstancial, encara que aquest municipi no sigui el seu lloc de residència habitual, es pot inscriure igualment al padró, tot i que només pot fer-ho com a transeünt.

Article 5. - Els caps de família, tutors o encarregats d'establiments públics o privats han de tenir cura que els seus familiars, servents, pupils, persones acollides, hostes i personal sota la seva adscripció, s'inscriguin al Padró d'Habitants. Hauran de subministrar les dades necessàries per a aquesta finalitat i seran responsables de la fiabilitat d'aquestes persones.

Article 6. - Les altes i baixes del Padró les han de sol·licitar a l'Alcaldia els interessats, els seus representants legals o la persona degudament autoritzada. Quan la sol·licitud d'alta es produeixi per canvi de residència, s'ha d'acompanyar de la baixa del municipi de procedència o, si és el cas, de la certificació negativa d'empadronament; en aquest últim supòsit s'han de mostrar els documents que acreditin les dades exigides al full d'empadronament. Les persones procedents de l'estranger la residència de les quals, en el seu país d'origen, sigui anterior a la data de confecció de l'últim Padró d'Habitants, han de mostrar el passaport com a document acreditatiu.

Article 7. - Tots els habitants del Municipi estan obligats a subministrar les dades estadístiques que els sol·licitin, i també a complir les normes censals que a cada moment regulin la matèria, i poden ser requerits per l'autoritat municipal amb aquesta finalitat.

Incomplir aquest requeriment pot donar lloc, si és el cas, a l'obertura d'un expedient administratiu.

Article 8. - La sol·licitud d'alta dóna lloc a l'obertura de l'expedient corresponent, sobre el qual ha de resoldre l'Alcaldia o l'òrgan delegat a aquest efecte. Les sol·licituds de baixa les ha de diligenciar la Secretaria General.

Article 9. - 1. Els caps de família residents al terme municipal estan obligats a comunicar a l'Alcaldia, en el termini de vuit dies, les alteracions que s'hagin de registrar al full d'inscripció padronal com a conseqüència de naixements, matrimonis, defuncions, majoria d'edat o emancipació, i també de canvis de residència o de domicili dins del terme municipal, amb la finalitat que, per part de l'Ajuntament, puguin dur-se a terme les rectificacions o addicions corresponents.

2. Tenen la mateixa obligació els pares i els tutors de les persones que estiguin incapacitades, i els parents, hereus o executors testamentaris respecte dels finats; els propietaris d'hotels, fondes i pensions respecte dels seus hostes i els Caps, Encarregats o Administradors de Quarters, Residències de la Tercera Edat, Hospitals o Establiments anàlegs respecte de les persones acollides o dels residents a les entitats esmentades.

Capítol II
Drets i deures dels empadronats

Article 10. - 1. Són drets dels veïns de Castelldefels:

a) Ser elector i elegible d'acord amb la legislació electoral vigent en cada moment.

b) Participar en la gestió municipal d'acord amb el que disposen les Lleis.

c) Utilitzar, d'acord amb la seva natura, els serveis públics i accedir als aprofitaments comunals d'acord amb les normes aplicables en cada cas.

d) Ser informat, després de la prèvia petició raonada, i dirigir sol·licituds a la Administració Municipal en relació amb tots els expedients i tota la documentació municipal d'acord amb el que preveu l'article 105 de la Constitució de 1978.

e) Demanar una consulta popular en els termes previstos a la Llei.

f) Exigir la prestació i, si escau, l'establiment del servei públic corresponent, en el supòsit que constitueixi una competència municipal pròpia de caràcter obligatori.

g) Els altres drets establerts a les Lleis.

2. Són deures dels veïns:

a) Participar en la gestió municipal d'acord amb el que es preveu a les Lleis i, si és el cas, quan la col·laboració amb caràcter voluntari dels veïns sigui sol·licitada pels òrgans de govern i administració municipal.

b) Contribuir mitjançant les prestacions econòmiques personals legalment previstes a la realització de les competències municipals.

c) Els altres deures establerts a les Lleis.

Article 11. - Els estrangers domiciliats que siguin majors d'edat tenen els drets i els deures propis dels veïns, tret dels de caràcter polític. No obstant això, tenen dret de sufragi actiu en els termes que prevegi la legislació electoral general aplicable a les eleccions locals.

Títol segon
Política de la via pública
Capítol I
Disposicions generals

Article 12. - 1. Es consideren via pública, als efectes d'aplicació d'aquest títol, les avingudes, els carrers, els passejos, les places, els camins, els parcs, els jardins, els ponts, les fonts i tota la resta de béns municipals de caràcter públic situats dins del terme municipal de Castelldefels.

2. S'estén aquesta aplicació als passatges particulars i als passadissos dels transports públics subterranis i dels vehicles públics de superfície.

Capítol II
Retolació i numeració

Article 13. - Les vies urbanes s'han de distingir i identificar amb un nom o amb un número, diferent per a cadascuna d'aquestes vies, que l'Ajuntament ha d'aprovar. No poden existir dues vies urbanes amb el mateix nom o número ni tampoc diferents quan per la seva similitud gràfica o fonètica puguin induir a una confusió.

Article 14. - La retolació de les vies públiques té caràcter de servei públic i es pot portar a terme per mitjà de làpides o de plaques, que s'han de fixar en un lloc ben visible i com a mínim a l'entrada i a la sortida de cada via pública. En el cas de les places, s'han de fixar a l'edifici preeminent -si n'hi ha- i als seus accessos principals.

Article 15. - 1. La numeració de les vies públiques s'ha de portar a terme mitjançant un projecte integrat per una memòria, una relació dels números (antics i nous) i un pla parcel·lari. Aquest projecte s'ha de sotmetre a informació pública durant 15 dies i, si escau, l'Alcaldia ha d'aprovar-lo.

2. Els propietaris dels immobles estan obligats a col·locar el número que, un cop determinat, els hagi correspost, quan siguin requerits individualment o col·lectiva per realitzar-ho. Si no duen a terme aquesta obligació dins del termini fixat pel requeriment, el personal designat per l'Alcaldia ha de procedir a la col·locació dels números amb les despeses a càrrec del propietari de l'edifici i independentment de la sanció que li correspongui per l'incompliment.

3. L'element que incorpori el número s'ha de col·locar al centre de la façana contigua a la via pública o al costat de la porta principal de l'immoble. Quant a forma, grandària, color i impressió, s'ha d'ajustar als requisits que a aquest efecte fixi l'Administració Municipal.

Article 16. - 1. Els propietaris dels immobles afectats per la col·locació de rètols i números han de permetre'n la fixació i n'han de respectar la permanència, i també han de vigilar el seu estat de conservació i la seva visibilitat.

2. Els elements en els quals s'incorporin les inscripcions, així com les inscripcions, han de mantenir, tant com es pugui, harmonia artística amb la façana, la zona o el sector on es fixin.

3. Aquesta servitud administrativa és gratuïta i s'ha de notificar al propietari afectat.

Capítol III
Conservació

Article 17. - És competència de l'Administració Municipal l'execució de les obres i els treballs necessaris per a la perfecta conservació dels elements estructurals i ornamentals de les vies públiques. Ningú pot executar treballs de restauració o de reparació dels elements esmentats sense una llicència municipal prèvia, encara que sigui per millorar l'estat de conservació de les vies públiques.

Capítol IV
Ús de la via pública
Secció primera
Disposicions generals

Article 18. - Es considera ús de la via pública, als efectes d'aquesta Ordenança, la utilització o l'aprofitament que tota persona física o jurídica pot fer del sòl, la volada o el subsòl d'aquesta via pública.

Article 19. - L'ús o l'aprofitament de la via pública pot ser comú general, comú especial i privatiu.

Article 20. - 1. És ús comú el que correspon a tots els ciutadans sense distinció. S'estima que l'ús comú té caràcter general quan no hi concorren circumstàncies singulars, sinó que s'exerceix lliurement d'acord amb la naturalesa dels béns, per la qual cosa aquesta mena d'ús no està sotmès a cap tipus de llicència.

2. És ús comú especial quan se singularitza perquè revesteix característiques de perillositat i intensitat o unes altres d'anàlogues i requereix per al seu exercici una llicència municipal prèvia.

3. L'ús privatiu constitueix l'ocupació exclusiva per part d'un particular d'una parcel·la de domini públic, de manera que limita o exclou l'ús per part d'altres persones. Aquest ús s'adquireix per concessió administrativa.

Article 21. - L'ús, aprofitament i gaudi de la via pública té, en principi, el caràcter d'ús comú general, que poden exercitar lliurement tots els ciutadans, sense altres limitacions que les establertes en aquesta Ordenança i en les altres disposicions legals.

Article 22. - Es prohibeix expressament:

a) Utilitzar la via pública com a lloc d'exercici o desenvolupament de professions, treballs o oficis, sense perjudici de les normes que contenen els articles següents, reguladors dels usos comú especial i privatiu.

b) Col·locar o deixar abandonats a la via pública objectes particulars, sense altres excepcions que les que estableixi aquesta Ordenança.

Article 23. - 1. Si es produeixen usos, ocupacions, activitats o aprofitaments de la via pública sense llicència o concessió municipal, l'Autoritat Municipal ha de procedir, després de comprovar i constatar aquesta circumstància, a ordenar a l'interessat, oralment o per escrit, el cessament immediat de l'activitat, l'ús, l'ocupació o l'aprofitament efectuat, per a la qual cosa se li ha de concedir el termini que les circumstàncies aconsellin.

2. En cas d'incompliment, s'ha de procedir a l'execució forçosa de l'ordre i a la retirada dels béns, materials o instal·lacions, que s'han de traslladar als dipòsits municipals. Les despeses causades pel trasllat i la custòdia d'aquests béns són a càrrec dels seus propietaris o posseïdors, si escau, i es fixen d'acord amb les tarifes aprovades o, si no n'hi ha, d'acord amb el cost real del trasllat i la custòdia. Si no es reclamen els béns esmentats en el termini màxim d'un mes, l'Ajuntament pot procedir a vendre'ls, sense més preavís, d'acord amb les normes corresponents a la contractació municipal.

3. Els béns o objectes fàcilment peribles que els seus propietaris o posseïdors no retirin en un temps prudencial, poden ser lliurats a institucions de caràcter social o destruïts, si escau.

Article 24. - Quan l'ús de la via pública s'estimi especial i no sigui conforme al destí que li és propi, s'ha de considerar com un ús anormal i el seu gaudi ha de ser objecte de concessió administrativa. Perquè l'ús sigui considerat com a comú especial anormal, es requereix un estudi per al cas concret per part de l'Autoritat Municipal.

Article 25. - Els diversos usos, aprofitaments i instal·lacions de la via pública es regeixen pel que es preveu en aquesta Ordenança i per la legislació estatal i autonòmica vigent en cada moment.

Secció segona
Ús comú especial

Article 26. - 1. Les activitats, ocupacions o aprofitaments que impliquin un ús comú especial de la via pública han d'estar subjectes a una llicència municipal prèvia.

2. La llicència municipal l'atorga o la denega l'Alcaldia en el termini d'un mes des de la seva petició. Un cop transcorregut aquest termini, si no hi ha resolució expressa, la llicència es considera denegada per silenci administratiu. Si el nombre de llicències que l'Ajuntament pogués o volgués concedir fos limitat, s'atorgarien per mitjà d'una licitació pública, i en aquest cas no s'aplicaria el termini esmentat.

3. Les llicències municipals tenen vigència durant tot el termini que s'estableixi en el moment que s'atorguin; si per error s'ometés assenyalar el termini de vigència, es considerarien concedides per la durada normal i natural en els supòsits d'activitats de temporada o fira i tota la resta fins al 31 de desembre del mateix any del seu atorgament.

Article 27. - 1. Les llicències atorgades per l'Ajuntament poden quedar sense efecte si s'incompleixen les condicions establertes en aquestes llicències i s'han de revocar quan desapareguin les circumstàncies que van motivar el seu atorgament o en sobrevinguin unes altres que, si haguessin existit en el moment de la sol·licitud, haurien motivat la seva denegació.

2. Les llicències també poden quedar sense efecte per l'adopció de nous criteris d'apreciació pel que fa al seu atorgament, i també per causa d'atorgament erroni, i això ha de donar lloc al rescabalament dels danys i perjudicis que s'haguessin causat.

Article 28. - Les llicències municipals només es poden transmetre per causa de la mort del titular en favor dels qui acreditin ser els seus hereus o legataris i només hi pot haver una transmissió inter vivos quan existeixi una disposició especial que ho estableixi així.

Article 29. - La venda no sedentària a la via pública (en mercats fixos, en mercats periòdics, en mercats ocasionals, fires o esdeveniments populars), la de productes de naturalesa estacional a llocs instal·lats a la via pública i també la venda domiciliària, requereixen una autorització municipal que s'ha d'atorgar després de l'acreditació, si escau, del compliment dels requisits i de les condicions establerts a la Llei 1/1983 del Parlament de Catalunya, de 18 de febrer, sobre regulació administrativa de determinades estructures comercials i vendes especials.

Article 30. - Es pot autoritzar l'exercici, en un lloc fix ambulant, de les activitats pròpies de fotògrafs, esmoladors, enllustradors, drapaires, músics, cantants, pintors, caricaturistes i altres d'anàlogues. La llicència que permeti l'exercici d'aquestes activitats ha de determinar si s'han d'exercir a tota la ciutat, a determinades vies o en un lloc en concret.

Article 31. - 1. Es pot autoritzar l'ocupació de la via pública amb la destinació següent:

a) Envelats o tancats per a la celebració de revetlles, concerts, representacions teatrals, circenses o cinematogràfiques i actes anàlegs.

b) Atraccions de fira i parades de menuderies o quincalla.

c) Competicions o actes de caràcter esportiu amb automòbils, bicicletes...

d) Qualssevol altres ocupacions de característiques anàlogues.

2. En tot cas, l'entitat organitzadora d'aquestes activitats s'ha de sotmetre al que estableix el Reglament d'Espectacles i Activitats Recreatives vigent a cada moment i ha de complir les indicacions que assenyali l'Autoritat Municipal o els seus agents.

Article 32. - 1 La col·locació de vetlladors i taules a la via pública s'ha de dur a terme de manera que quedi lliure un espai mínim per al pas dels vianants:

a) De la meitat de l'amplada de la vorera, en el cas de les que fan més de dos metres i fins a cinc metres i,

b) D'un terç de l'amplada de la vorera, en el cas de les que fan més de cinc metres.

2. Queda prohibida la col·locació de vetlladors a les voreres de menys de dos metres d'amplada.

3. Es considera espai mínim per al pas dels vianants el que queda lliure un cop descomptada la superfície que per qualsevol causa o obstacle no sigui apta per al trànsit.

4. En els supòsits en els quals els vetlladors i les taules no es col·loquin a les voreres, cal atenir-se al que s'estableix expressament en l'autorització atorgada.

5. Les llicències atorgades per a la col·locació de vetlladors i taules a la via pública poden tenir una durada anual, de temporada (15 d'abril a 15 d'octubre) o només per als dies festius i les seves vigílies.

6. El titular de la llicència, a càrrec seu, ha de senyalar a la vorera, amb pintura blanca, el perímetre dins del qual han de quedar col·locats els vetlladors.

7. Les tarimes que s'instal·lin sobre les voreres per sustentar vetlladors no es poden elevar més de 10 centímetres sobre el nivell d'aquestes tarimes.

Article 33. - Quan s'hagi autoritzat en virtut de llicència municipal la col·locació i l'establiment a la via pública de mercaderies o d'altres elements, el seu propietari està obligat a senyalar a la vorera i, si no n'hi ha, a la calçada amb pintura blanca, el perímetre de l'espai que ocupin els elements esmentats, i aquest espai no es pot sobrepassar. Altrament, els agents de la Policia Municipal poden retirar aquests elements.

Article 34. - 1. La publicitat a la via pública pot adoptar les modalitats següents:

a) Anuncis publicitaris sempre que reuneixin les característiques aprovades per l'Ajuntament.

b) Repartiment de fulls volants publicitaris, que en cap cas es poden llançar a la via pública.

c) Propaganda oral, quan estigui expressament autoritzada per l'Ajuntament, que s'ha de dur a terme per mitjà d'altaveus o amplificadors col·locats en llocs fixos o instal·lats sobre vehicles.

2. Per a tot el que no es preveu en aquestes Ordenances, s'ha d'aplicar el Decret 917/1967, de 20 d'abril, pel que fa referència a publicitat exterior.

Article 35. - El rodatge d'escenes cinematogràfiques a la via pública o a llocs de domini públic municipal, s'ha d'atenir als horaris i llocs previstos a la llicència atorgada i sempre de tal manera que no s'entorpeixi el trànsit ni l'ús normal de la via o del lloc en qüestió.

Article 36. - L'ús especial de guals i reserves de càrrega i descàrrega es regeix pel que estableix l'ordenança fiscal d'aquest Ajuntament respecte a aquesta matèria.

Article 37. - 1. La instal·lació de tanques és obligatòria per a totes les obres de construcció d'edificis, obres exteriors i enderrocs, i per a l'ocupació de la via pública amb materials destinats a l'execució d'obres interiors.

2. Quan les necessitats del trànsit i altres circumstàncies impedeixin instal·lar les tanques, s'han de substituir per ponts volats i bastides.

3. En cap cas l'espai lliure de vorera pot ser inferior al permès a la llicència. Si això no és possible, s'ha de facilitar el pas dels vianants per mitjà de taulons i passarel·les degudament protegits i senyalitzats, que fins i tot cobreixin provisionalment els escocells, si cal.

4. Les tanques i els elements protectors de l'obra han de tenir, en tot cas, l'altura suficient per impedir la caiguda de materials i enderrocs a les voreres o a les calçades.

5. Tota tanca de protecció ha d'ostentar un rètol indicatiu de la llicència municipal, data d'inici i d'acabament de les obres i horari de treball.

6. En cas d'incompliment del que estableix aquest article, es procedirà a l'execució forçosa per l'Administració Municipal en la persona del contractista d'obres. És responsable subsidiari d'aquest incompliment el propietari o el titular d'aquestes obres.

Article 38. - En el supòsit que sigui necessari utilitzar els arbres com a suport d'instal·lacions lluminoses o ornaments i accessoris, cal respectar en tot moment els arbres que s'utilitzin i cal procurar que les instal·lacions o ornaments no perjudiquin el trànsit urbà ni la visibilitat de la via pública, els habitatges situats davant de l'arbre o dels arbres en qüestió i cal respectar en tot moment les instruccions que pel que fa a seguretat determini l'autoritat municipal.

Secció tercera
Ús privatiu

Article 39. - 1. L'ocupació de la via pública en règim d'ús privatiu ha de ser objecte de concessió administrativa.

2. Els emplaçaments de la via que puguin ser objecte de concessió i que suposin un ús privatiu per al concessionari, han de ser fixats prèviament per l'Ajuntament en ple, per a la qual cosa cal tenir en compte la modalitat i l'ús als quals es destinaran els emplaçaments esmentats, i també el nombre de concessions, el període i l'extensió superficial que s'atorguen, i sempre cal atenir-se que l'ocupació de la via pública no alteri la lliure circulació de vianants i vehicles, ni la celebració d'actes públics.

3. Un cop fixats els emplaçaments i aprovats els plecs corresponents, la tramitació anterior s'ha de subjectar a la normativa per a la concessió d'ús privatiu de la via pública.

Article 40. - 1. La concessió suposa l'atorgament d'un dret real de caràcter administratiu, que permet al seu titular gaudir-lo, defensar-lo jurídicament, utilitzar-lo en el tràfic civil i inscriure'l al Registre de la Propietat.

2. La concessió administrativa que atorga l'ús privatiu d'una parcel·la de la via pública s'atorga per a una finalitat específica i sempre amb caràcter discrecional per part de l'Ajuntament.

Article 41. - Sense perjudici del que s'estableix als reglaments d'aplicació general, són condicions de la concessió les següents:

a) S'atorga l'ús privatiu de l'emplaçament de la via pública, tret del dret de propietat i sense perjudici de tercers.

b) El concessionari està obligat a mantenir en bon estat la porció de via pública que utilitzi, les instal·lacions objecte de l'activitat que desenvolupi i també les zones adjacents a aquestes instal·lacions.

c) La transició de la concessió només es pot efectuar mortis causa en favor dels hereus o legataris del concessionari d'acord amb la legislació de successions i pel temps que falti per a l'extinció de la concessió.

d) L'ús i el gaudi de la concessió atorgada correspon al titular de la concessió i, com a màxim, als seus familiars. En casos excepcionals el poden utilitzar els empleats, sempre que estiguin designats a la sol·licitud de la concessió, i a aquest efecte se'ls poden exigir els corresponents documents acreditatius d'alta i de pagament de quotes a la Seguretat Social.

e) El concessionari és responsable de tots els danys i perjudicis que es puguin causar als béns municipals; aquesta responsabilitat es pot fer efectiva pel Negociat de l'Ajuntament corresponent amb càrrec a la fiança o al dipòsit prestat, quan resulti suficient, o pel procediment administratiu de constrenyiment en els altres supòsits.

Igualment s'ha de respondre pel que fa als danys causats a tercers, i en casos excepcionals es pot exigir una assegurança de responsabilitat civil.

f) El concessionari està obligat a deixar a disposició de l'Administració Municipal, una vegada s'extingeixi el període de durada de la concessió, la porció de la via pública o, si és el cas, les instal·lacions construïdes en perfectes condicions i a reconèixer expressament la potestat municipal de disposar-ne l'alçament.

g) La concessió només produeix efectes entre la Corporació Municipal i el seu titular, però no altera les situacions jurídiques privades entre el concessionari i tercers, ni es pot invocar per excloure o disminuir la responsabilitat en la qual haguessin incorregut els titulars de la concessió.

Article 42. - 1. Quant a les causes d'extinció, resolució, rescat i caducitat, cal atenir-se al que disposen els Reglaments de Béns i Serveis de les Corporacions Locals.

2. Les concessions administratives d'ús privatiu de la via pública es poden atorgar per un període màxim de deu anys i es poden renovar un cop complert el període de concessió.

Article 43. - 1. Es considera ús privatiu de la via pública la instal·lació de quioscos permanents, que poden ser de begudes, de publicacions o especials.

2. Els quioscos de begudes estan destinats a servir al públic begudes d'ús normal al mercat i comestibles que no requereixin condimentació prèvia immediata i que puguin ser considerats com a complements de les begudes, en aperitius i berenars.

3. Els quioscos de publicacions tenen com a finalitat principal la venda de llibres, revistes i periòdics de qualsevol nacionalitat. Aquests quioscos es poden classificar en diverses categories per raó del tipus de publicacions i/o dels llocs d'instal·lació, a l'efecte de fixar el corresponent cànon de concessió.

4. Els quioscos especials són els que es destinen a finalitats diferents de les esmentades en els apartats anteriors d'aquest article.

5. L'administració municipal ha d'aprovar diversos models de quioscos de les tres modalitats esmentades, a fi que les sol·licituds de concessions dels interessats s'hi ajustin, tret de les variacions que en cada cas es permetin. La instal·lació del quiosc no pot servir d'excusa per ampliar el perímetre d'ús privatiu concedit mitjançant la col·locació a les voreres de caixons, cavallets o altres suports per a l'exhibició de publicacions. En cas d'incompliment, independentment de la sanció que s'imposi, els serveis municipals han de retirar aquests elements a costa del concessionari.

Article 44. - També tenen la consideració d'ús privatiu les activitats, les ocupacions i els aprofitaments següents:

a) Publicitat lluminosa en aparells sustentadors de retolació de la via pública.

b) Columnes anunciadores.

c) Plafons d'anuncis.

d) Campaments de turisme anomenats càmping.

Capítol V
Comportament o conducta dels ciutadans
Secció primera
Normes generals

Article 45. - Tots els ciutadans, sense excepció, tenen el deure de conèixer i observar les normes municipals que regeixin al municipi sobre conducta ciutadana.

Article 46. - El comportament de les persones, especialment als establiments públics i a la via pública, s'ha d'adaptar, en general, a les normes següents:

a) S'han d'observar el civisme i la mesura deguts, i no alterar l'ordre ni la tranquil·litat pública amb escàndols, baralles i tumults.

b) S'han de complir puntualment les disposicions de les autoritats i els bans de l'alcaldia sobre conducta del veïnat i s'han d'observar les prohibicions especials que, si és el cas, s'hagin establert.

c) Tot ciutadà té la responsabilitat de comunicar als agents de l'autoritat les infraccions de les quals tingui coneixement.

d) No es pot fumar als vehicles de transport públic, ni portar la cigarreta, el cigarro o la pipa encesos quan aquesta prohibició estigui imposada.

e) Queda prohibit llançar objectes a terra als establiments públics o a la via pública, i també maltractar les instal·lacions, els objectes o els materials d'ús comú o els arbres i les plantes de les places i dels jardins.

Article 47. - La conducta i el comportament dels habitants de Castelldefels té com a màxima no només l'observació de les normes jurídiques, sinó també el respecte de la llibertat i de la integritat física, moral i ètica de tots els altres, i també de les coses i dels objectes que, pel fet de ser per a l'ús d'una col·lectivitat, són mereixedors d'un tracte i d'una cura especials, amb l'objecte d'aconseguir una convivència normal i lliure.

Secció segona
Normes relatives a les persones

Article 48. - 1. Es prohibeix, amb caràcter general, l'exercici de la mendicitat pública dins del terme municipal.

2. Els agents de l'autoritat han d'impedir la mendicitat pública i si ho consideren convenient i és possible, han de conduir els qui la practiquin a l'establiment adequat, a fi de socórrer i ajudar el necessitat tant com es pugui.

3. Així mateix, els agents de l'autoritat han d'intentar recollir i ajudar els indigents que per causa de la seva situació estiguin mancats de refugi per pernoctar.

Article 49. - 1. Els nens abandonats i els extraviats han de ser conduïts a la Prefectura de la Policia Municipal. Els nens abandonats s'han d'entregar a les autoritats competents i els extraviats s'han de retenir en custòdia a disposició dels seus pares o tutors, i amb aquesta finalitat s'han d'efectuar, ràpidament, les crides oportunes a través dels mitjans de publicitat que l'Alcaldia consideri convenients en cada cas.

2. Si és un particular qui troba els nens abandonats o extraviats, té el deure de recollir-los i entregar-los a qualsevol agent de l'autoritat, a la Prefectura de la Policia Municipal o a la Casa Consistorial.

Els pares o tutors han de vetllar perquè els nens en edat escolar assisteixin a l'escola.

Article 50. - Els qui pertorbin la tranquil·litat ciutadana han de ser detinguts i conduïts pels agents de l'autoritat a la Prefectura de la Policia Municipal. L'estada en aquest establiment només ha de durar el temps necessari per determinar si només procedeix imposar una sanció municipal o s'ha de passar el cas a la jurisdicció competent, segons les circumstàncies.

Article 51. - 1. S'ha de facilitar el trànsit per la via pública als nens, els ancians i els disminuïts físics i psíquics, especialment pel que fa a les comeses que, a causa de les seves deficiències, els comportin dificultats i/o perill.

2. Queda prohibida qualsevol acció o manifestació contrària al respecte i a la consideració entre els ciutadans.

3. Tota persona es constitueix en garant de la integritat física, moral i ètica de tots els altres en el seu trànsit per la via pública.

Secció tercera
En particular, normes de conducta

Article 52. - 1. Per raons d'estètica i de bon gust, no es permet estendre o exposar roba, peces de vestir i elements domèstics als balcons, finestres, ràfecs, terrasses exteriors o qualsevol altre indret que per la seva situació i orientació a la via pública sigui normalment visible des d'aquesta via pública.

2. S'estableix l'obligació, dins del nucli urbà, de dotar els edificis de gelosies o d'una instal·lació similar, en ús en els mitjans de construcció, que permeti aïllar de l'exterior safareigs, estenedors, trasters, cuines i totes les dependències la visió o l'activitat de les quals pugui resultar perjudicial per l'estètica de l'edifici, o que no s'adiguin amb l'entorn on se circumscriuen. Aquesta prevenció s'ha de tenir especialment en compte en el cas dels edificis de nova construcció.

3. Les mesures assenyalades a l'apartat anterior són aplicables quan les circumstàncies que s'han exposat concorrin en edificacions que donin a patis comuns, sempre que hi hagi una petició prèvia i justificada d'algun dels interessats. En el cas d'edificacions ja existents aquestes mesures queden condicionades al resultat de l'expedient i a la possibilitat material d'aplicar-les.

Article 53. - 1. Es prohibeixen i, si escau, se sancionen governativament, les accions que enlletgeixin, embrutin, produeixin danys o siguin susceptibles de produir-los en llocs d'ús o de servei públic, i tot això independentment de la reclamació dels perjudicis causats i de la competència de la jurisdicció penal, si són procedents.

2. Els ciutadans tenen el dret i el deure, com a membres d'una col·lectivitat, de col·laborar en la conservació i en la defensa del patrimoni municipal, ja sigui impedint que s'hi produeixin danys o comunicant-ho a l'autoritat competent en el cas que s'hagin produït.

Article 54. - 1. Els edificis destinats del tot o en part a habitatge han de tenir el portal obert a les 8 hores i tancat amb clau a les 22 hores, i els qui s'han d'encarregar d'aquesta comesa són els conserges, els porters i l'altre personal contractat amb aquesta finalitat i, si no n'hi ha, qualsevol dels veïns o la persona sobre la qual es delegui aquesta responsabilitat.

2. S'exceptuen del que disposa el paràgraf anterior les finques que tinguin instal·lats porters automàtics al portal.

3. Quan tanquin els portals, les persones encarregades de fer-ho han de deixar en estat de funcionament els minuters automàtics d'encesa dels llums de l'escala i del vestíbul perquè els puguin accionar simplement prement l'interruptor adequat.

4. Les persones alienes o no a la finca que obrin el portal en el període comprès entre les 8 i les 22 hores han de tornar a tancar la porta amb clau.

Article 55. - A les fonts públiques es prohibeix:

a) Rentar roba, fruita, verdura o objectes de qualsevol tipus.

b) Rentar-se o banyar-se.

c) Llançar-hi o que hi nedin gossos o altres animals i enterbolir l'aigua.

d) Abandonar sota el raig càntirs, galledes o qualsevol altre envàs o recipient, per la qual cosa cada usuari ha de treure l'aigua per tanda i s'ha de retirar després d'omplir el recipient.

e) Beure directament de la canella o de l'arrencada del sortidor, tret que les fonts tinguin una instal·lació especial.

f) Abeurar cavalleries i ramats, i

g) Deixar que els nens juguin amb barquetes o objectes anàlegs, tret del cas de les fonts i els estanys construïts i destinats especialment a aquesta finalitat.

Títol tercer
Circulació i transport
Capítol I
Circulació de vianants i vehicles

Article 56. - 1. La circulació rodada i de vianants al terme municipal s'ha d'ajustar a les normes del Codi de Circulació i a les seves disposicions complementàries, a les que s'estableixen en aquesta Ordenança i també a les que l'Autoritat Municipal dicti a l'empara de l'article 12 del Codi de la Circulació.

2. La Policia Municipal ha de dur a terme el control i la vigilància del trànsit, tret del cas de les vies de caràcter supramunicipal.

Article 57. - 1. Els vianants han de transitar, a la via pública, pels passos, les voreres o les andanes que els estiguin destinats i, si no n'hi ha, tan a prop com puguin de les vores de la via pública.

2. Es prohibeix als vianants que es detinguin innecessàriament a les voreres o als passejos, que formin grups que dificultin la circulació i també que portin objectes que puguin representar un perill o una molèstia per als altres vianants.

3. De manera general, els vianants han de procurar circular per la vorera de la dreta en el sentit de la marxa, amb la finalitat d'aconseguir una major fluïdesa de la circulació i particularment a les vies amb molt de trànsit.

4. A les cruïlles amb altres vies han d'adoptar les precaucions necessàries per evitar, en la mesura que puguin, accidents, i s'han d'atenir a les indicacions dels agents encarregats del trànsit o de les senyalitzacions mecàniques.

5. El vianant que hagi de travessar la calçada ho ha de fer, de manera preferent, per les zones reservades a aquesta finalitat, ja siguin zones regulades mecànicament o zones identificades per mitjà de pintura a la calçada, i ha de fer-ho sempre amb tanta diligència com sigui possible.

Article 58. - 1. Les cavalleries o els ramats de qualsevol mena només poden transitar pel torrent dels carrers o per la caixa dels camions, per la banda dreta, i sempre han de deixar pas als vianants.

2. Les persones que muntin cavalls dins del nucli urbà han d'adoptar tota mena de mesures de precaució i només es permet fer-ho als majors de 16 anys o als menors d'aquesta edat si van acompanyats d'una persona major d'edat, sense galopar i sempre al pas, i a la dreta en el sentit de la marxa.

3. La circulació de vehicles de tracció animal s'ha d'atenir a les normes que recull el Codi de Circulació pel que fa a aquesta matèria.

4. Els animals domèstics s'han de portar subjectats mitjançant una corretja o una cadena que en permeti un control fàcil, i als animals solts se'ls aplica el que preveu l'Ordenança sobre tinença d'animals. El propietari és el responsable civil de tots els danys que pugui causar l'animal.

Article 59. - Tots els ciutadans, tant si circulen a peu com amb un vehicle rodat, han d'atenir-se, amb la màxima precaució, al que disposen els articles anteriors i respecte al que no disposen, preval l'actuació més conforme a l'esperit de convivència i de respecte envers els altres a la via pública.

Capítol II
Immobilització i retirada de vehicles a la via pública

Article 60. - L'aturada i l'estacionament de vehicles s'han de dur a terme als llocs destinats a aquesta finalitat, i sempre que no hi hagi cap prohibició o que no es pertorbi la circulació de vianants, animal o rodada.

Article 61. - Quan la Policia Municipal trobi a la via pública un vehicle estacionat que impedeixi la circulació normal, que constitueixi un perill per a la circulació o per als vianants o que la pertorbi d'una manera greu, sens falta ha de requerir, si es troba al costat del vehicle, el conductor, el propietari o la persona encarregada del vehicle esmentat perquè cessi aquesta situació irregular, i en el cas que aquesta persona no existeixi, o si existeix però no atén el requeriment, pot disposar el trasllat del vehicle al dipòsit destinat a aquest efecte. Per dur a terme aquestes mesures es pot utilitzar la grua municipal i, de manera excepcional, els serveis retribuïts de particulars.

Article 62. - Es consideren supòsits en els quals a les zones urbanes es pertorba greument la circulació, i s'hi ha d'aplicar el que disposa l'article anterior, els següents, que es recullen de manera enunciativa i que no tenen la consideració de numerus clausus:

a) Quan un vehicle es trobi estacionat en doble fila sense el conductor.

b) Quan es trobi estacionat davant de l'entrada o de la sortida de vehicles d'un immoble degudament senyalitzada, o bé en zona de càrrega i descàrrega o en una altra reserva d'utilitat pública, durant l'horari utilitzat per a aquestes finalitats.

c) Quan un vehicle es trobi estacionat en un lloc prohibit en un carrer de circulació ràpida o molt densa, dificultant el trànsit i obligant a efectuar maniobres perilloses o indegudes.

d) Quan un vehicle es trobi a menys de 5 metres d'una cantonada, impedint o entorpint greument el gir i, per tant, la circulació.

e) Quan el vehicle estacionat impedeixi el gir autoritzat pel senyal corresponent.

f) Quan l'estacionament es dugui a terme en voreres, zones enjardinades, passos de vianants i cantonades o xamfrans que impedeixin la visibilitat.

g) Quan es trobi en un estacionament de manera que impedeixi veure els senyals de trànsit als altres usuaris de la via pública.

h) Quan es trobi estacionat dins de l'itinerari o espai que hagi d'ocupar una comitiva, una desfilada, una processó, una cavalcada o una prova esportiva de relleu degudament autoritzada.

i) Quan calgui per a la reparació i neteja de la via pública, sempre que aquestes operacions s'hagin anunciat amb 24 hores d'anticipació.

j) Quan hagin transcorregut 24 hores des de la immobilització del vehicle i no s'hagi sol·licitat la suspensió d'aquesta mesura.

k) Quan el vehicle es trobi estacionat en els espais reservats per al transport públic, sempre que estiguin senyalitzats i delimitats degudament.

l) Quan es trobi estacionat en espais expressament reservats a serveis de seguretat i urgències, com ara ambulàncies, bombers i policia.

m) Quan un vehicle romangui aparcat al mateix lloc durant més de 31 dies.

Article 63. - La retirada de vehicles suposa traslladar-los a un dipòsit municipal i adoptar les mesures necessàries per informar el conductor o el propietari d'aquest trasllat tan aviat com sigui possible, i s'ha de deixar un imprès d'advertiment del trasllat en el lloc de retirada. Si el conductor o una altra persona autoritzada compareixen a l'indret de la infracció durant el procediment de retirada, aquesta acció ha de cessar a l'acte, sempre que s'adoptin les mesures oportunes.

Article 64. - Quan un vehicle es troba estacionat de manera antireglamentària sense pertorbar greument la circulació i el seu conductor no es troba present o sí que es troba present però es nega a retirar-lo, els Agents Municipals poden immobilitzar el vehicle mitjançant un procediment mecànic que n'impedeixi la circulació. Aquesta immobilització s'ha de suspendre en el moment que el conductor o una altra persona autoritzada compareguin i adoptin les mesures convenients perquè cessi la irregularitat.

Article 65. - A títol enunciatiu, es poden considerar supòsits en els quals, en zones urbanes, s'ha d'aplicar la mesura prevista a l'article anterior, els següents:

a) Estacionament prohibit que dificulti la circulació de vianants.

b) Quan el vehicle es trobi estacionat, de manera total o parcial, sobre una vorera o sobre un passeig en els quals no estigui autoritzat l'estacionament.

c) Estacionament prohibit que no dificulti la circulació rodada.

Article 66. - Si l'aparell immobilitzador resulta deteriorat o desapareix amb el vehicle, s'ha de formular la denúncia corresponent davant de l'autoritat judicial i comunicar a la propietat municipal el dany ocasionat i, si és el cas, també s'ha de formular la denúncia pertinent davant de la Prefectura Provincial de Trànsit.

Article 67. - Un cop traslladat el vehicle al dipòsit municipal per les causes regulades en aquesta Ordenança, el conductor, el propietari o, en el cas que no n'hi hagi, el titular administratiu, ha de sol·licitar a la Policia Municipal, després d'haver-se identificat i després que s'hagi comprovat la seva personalitat, la restitució o l'aixecament de la immobilització que s'ha decretat.

Article 68. - El conductor del vehicle immobilitzat i, de manera subsidiària, el titular d'aquest vehicle, llevat dels supòsits d'utilització il·legítima, han de satisfer prèviament, perquè cessi la immobilització, les despeses ocasionades, que han de ser les que s'estableixen en l'Ordenança Fiscal corresponent, independentment de la quantia de la multa que els correspongui per la denúncia de la infracció comesa.

Capítol III
Transport urbà de viatgers

Article 69. - El servei de transport urbà de viatgers en automòbils lleugers de lloguer, amb taxímetre o sense, es regeix pel que disposa l'Ordenança Metropolitana específica d'aquest servei, aprovada pel Consell Metropolità el 12 de març de 1980 i publicada al BOP número 78, de data de l'1 d'abril següent.

Article 70. - 1. Correspon a l'Entitat Metropolitana del Transport de Barcelona la concessió de llicències d'autotaxis (classe A), de turismes (classe B) i de vehicles de serveis especials i d'abonament (classe C), de conformitat amb el Reglament Nacional i l'Ordenança Metropolitana. Les de classe C, a partir del moment en què assumeixi la competència l'Entitat Metropolitana del Transport.

2. Per al servei de vehicles sense conductor (classe D) es requereix una llicència municipal d'obertura de locals o oficines de contractació, i el titular ha d'acreditar davant de l'Ajuntament, en el termini dels 30 dies següents a la concessió de la llicència, l'alta de la Llicència Fiscal corresponent i la propietat, com a mínim, de cinc vehicles destinats a tal servei. Altrament, es considerarà que la llicència ha caducat.

Article 71. - En el transport col·lectiu de viatgers de qualsevol modalitat l'Ajuntament pot exercir les funcions que la Legislació de Règim Local li atribueix, amb subjecció a la legislació específica del tipus de transport de què es tracti.

Títol quart
Establiments comercials, industrials i professionals

Article 72. - 1. La llicència pública d'obertura és preceptiva per a tot tipus d'establiments per a l'exercici o el desenvolupament d'activitats industrials, comercials o professionals, qualsevol que sigui el seu emplaçament dins del terme municipal, tant si estan oberts al públic com si no, i si coexisteixen o no amb un habitatge.

2. La intervenció municipal té per objecte comprovar si els locals on es desenvolupen les activitats enumerades al paràgraf anterior reuneixen les condicions necessàries d'acord amb el tipus d'activitat que s'hi ha de dur a terme, amb la finalitat de garantir la tranquil·litat, la seguretat i la salubritat ciutadanes, així com la comprovació del respecte i del compliment de les normes que, pel que fa a urbanisme, imposa la legislació i el Pla General Metropolità per a cada emplaçament.

3. La intervenció municipal en l'obertura d'establiments industrials, comercials o professionals dóna lloc al naixement d'uns drets a favor de l'Ajuntament i d'unes obligacions per als titulars dels establiments en la forma i en la quantia establertes a l'Ordenança Fiscal.

4. Les sol·licituds de llicències s'han de presentar al Registre General de l'Ajuntament.

Article 73. - La persona interessada a obrir un establiment per exercir una activitat industrial, comercial o professional, pot sol·licitar informació a l'Ajuntament, de manera prèvia, sobre la possibilitat de dur-ho a terme i també sobre els dubtes tècnics que es puguin plantejar en cada cas. L'informe municipal s'ha d'emetre, preceptivament, en el termini d'un mes.

Article 74. - Considerant la seva influència sobre el medi en el qual s'insereixen, es poden classificar les diferents activitats que es puguin desenvolupar en els establiments subjectes a intervenció municipal, sempre que produeixin o puguin produir incomoditats, alteracions en les condicions normals de salubritat i higiene del medi ambient, ocasionar danys a la riquesa pública o privada o implicar riscos més o menys greus per a les persones o els béns. Aquestes activitats són inoqües sempre que la seva inserció no produeixi els malestars que ocasionen les que es puguin classificar.

Article 75. - Les activitats classificades estan sotmeses a les prescripcions del Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses, aprovat pel Decret 2414/61, de 30 de novembre, i modificat pel Decret 3494/64, de 9 de novembre, en la nomenclatura annexa del qual es detallen sense tenir la consideració de numerus clausus.

Article 76. - 1. Quan se sol·licita la llicència municipal que s'exigeix per a l'obertura d'un establiment on es desenvoluparà una de les activitats classificades, s'ha de presentar la instància corresponent adreçada a l'Alcalde i la documentació següent: títol de propietat o d'arrendament de l'immoble, relació per duplicat dels veïns immediats a l'emplaçament que es proposa, amb la indicació de l'ús al qual es destina el local i signat pel sol·licitant, un qüestionari que ha de facilitar l'Ajuntament i que també ha d'estar signat per l'interessat: projecte tècnic i memòria descriptiva, tots dos per triplicat, on es detallin les característiques de l'activitat, la seva possible repercussió sobre la sanitat ambiental i els sistemes correctors que es proposi utilitzar, que expressi el seu grau d'eficàcia i la seva garantia de seguretat, i aquests projectes han d'estar visats pel Col·legi corresponent.

2. En el cas de les indústries el projecte tècnic i la memòria s'han d'ajustar al que estableixen els paràgrafs 2 i 3 de l'Article 28 de les Ordenances Metropolitanes d'Edificació. En el cas dels espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments públics, s'han de complir, a més, les condicions i els requisits establerts al Reglament de 27 d'agost de 1982 (BOE de 6 de novembre) i a les disposicions especials dictades, si escau, per a cadascuna de les activitats enumerades al seu Annex.

Article 77. - 1. La sol·licitud de llicència d'obertura d'un establiment on es desenvoluparan activitats inoqües ha d'acompanyar-se del títol de propietat o d'arrendament de l'immoble; detall de l'emplaçament del local: plànol del local (el model imprès del plànol l'ha de facilitar l'Ajuntament) i qüestionari (que ha de proporcionar l'Ajuntament), degudament signat pel sol·licitant i en el qual s'ha de descriure l'activitat, les seves instal·lacions, les obres necessàries i totes les altres circumstàncies significatives.

2. Si, a causa de l'especialitat de l'activitat per desenvolupar, calen autoritzacions, informes o condicions particulars que s'hagin de complir, aquests requisits s'han d'observar abans de concedir-se l'autorització municipal i els interessats han d'aportar-los o justificar-los juntament amb la sol·licitud de llicència o, de manera excepcional, després d'aquesta sol·licitud, però sempre abans de la resolució municipal que aprovi o denegui l'obertura.

Article 78. - 1. Les llicències d'obertura d'establiments on es desenvoluparan activitats inoqües ha d'atorgar-les o denegar-les l'Alcaldia en el termini d'un mes des de l'endemà de l'ingrés de la sol·licitud al Registre General de l'Ajuntament. Si transcorre aquest termini sense que hi hagi resolució expressa, la llicència es considerarà atorgada per silenci administratiu.

2. Si l'activitat per desenvolupar és una de les classificades, un cop han transcorregut quatre mesos des de la data de la sol·licitud sense que hi hagi resolució, o si aquesta resolució no s'ha notificat a l'interessat, aquest pot denunciar la mora davant de l'Ajuntament i també, simultàniament, davant de la Comissió d'Activitats i Indústries Classificades de la Generalitat, sempre que es tracti d'una activitat que no estigui exclosa del tràmit de classificació. Un cop transcorreguts dos mesos des de la denúncia de la mora sense que s'hagi dictat ni notificat cap mena de resolució, es considerarà atorgada per silenci administratiu, llevat dels casos en què la Comissió o la Ponència Tècnica hagin notificat un informe desfavorable que es trobi pendent d'execució per part de l'Ajuntament.

3. No obstant el que disposen els punts anteriors, en cap cas es poden obtenir, per silenci administratiu, llicències contràries a dret.

Article 79. - 1. Les llicències es consideren atorgades, tret del dret de propietat i sense perjudici de tercers.

2. No es pot invocar la concessió de la llicència per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què puguin haver incorregut els beneficiaris en l'exercici de l'activitat per a la qual es va concedir.

Article 80. - 1. La llicència d'obertura d'establiments es pot transferir inter vivos mitjançant cessió, arrendament, traspàs o qualsevol altre dels mitjans admesos per la llei, sempre que la transmissió no suposi un canvi de l'activitat per a la qual es va concedir el permís i l'immoble i les instal·lacions continuïn mantenint les condicions necessàries que van motivar la cessió. No obstant això, el transmissor i qui rep la llicència han d'informar la Corporació de l'operació que s'ha dut a terme i tots dos són responsables solidaris, en cas d'incompliment, de les responsabilitats que es derivin per al titular de la llicència.

2. La llicència d'obertura també es pot transferir mortis causa, d'acord amb els preceptes de dret successori i sempre que es compleixin els requisits assenyalats a l'apartat anterior.

Article 81. - No es consideren transmissions de llicència els supòsits de cessió, arrendament o traspàs de local quan hi hagi un canvi o una ampliació substancial de les activitats que s'hi duen a terme en relació amb la llicència fiscal o quan el local canviï, pel que fa a la seva estructura, configuració o decoració interior, o quan hi hagi un trasllat de la mateixa activitat a un altre local. En aquests casos s'ha de sol·licitar una nova llicència d'obertura que, si és procedent, s'atorga.

Article 82. - 1. La llicència té caràcter indefinit sempre que no canviïn les condicions que van motivar-ne la concessió, com ara el tipus d'activitat que s'hi desenvolupa i la configuració del local o de l'immoble, i sempre que continuï l'exercici de l'activitat autoritzada.

2. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, es considera que l'activitat no s'exerceix i, per tant, la llicència caduca automàticament, quan:

a) Durant tres mesos a partir de la data de la notificació d'atorgament de la llicència o de la seva concessió per silenci administratiu, l'establiment no s'hagi obert al públic o no s'hagi iniciat l'activitat a desenvolupar.

b) Després d'haver-se obert al públic o d'haver iniciat la seva activitat, l'establiment roman tancat per un període de temps superior a sis mesos consecutius. Si es tracta d'una interrupció temporal, pròpia d'una activitat determinada, el termini de caducitat de la llicència és d'un any.

Article 83. - Tots els establiments s'han de sotmetre a la inspecció municipal, que és de recepció obligada, amb la periodicitat que es consideri convenient, i que té per objecte comprovar que els titulars mantenen els establiments esmentats en les mateixes condicions que van motivar l'atorgament de les llicències.

Article 84. - 1. Les llicències d'obertura d'establiments queden sense efecte si s'incompleixen les condicions a les quals han d'estar subordinades i s'han de revocar si desapareixen les circumstàncies que van motivar-ne l'atorgament i en sorgeixen unes altres que, si haguessin existit quan es va atorgar la concessió, haurien justificat que es denegués.

2. També es poden revocar les llicències atorgades si s'adopten nous criteris d'apreciació per al seu atorgament o si s'han atorgat erròniament, causes que donen lloc al rescabalament pels danys i perjudicis ocasionats al titular de la llicència.

Article 85. - Les activitats comercials, industrials i professionals que s'exerceixin sense la corresponent llicència municipal d'obertura, es consideren clandestines i fraudulentes, la qual cosa comporta la clausura d'aquestes activitats, que han d'estar subjectes a les corresponents sancions urbanístiques i fiscals.

Article 86. - 1. Quan l'Autoritat Municipal consideri que una activitat determinada es pot incloure en la regulació especial del Reglament de 30 de novembre de 1961, sobre indústries molestes, insalubres, nocives i perilloses, i la llicència en qüestió no tingui aquest caràcter perquè les activitats es considerin inoqües, pot requerir la tramitació de l'expedient especial a què es refereix el Reglament esmentat, i l'interessat no pot fer cap reclamació per aquesta causa.

2. Les mesures que resultin necessàries per a aquesta finalitat són de compliment obligat, immediat o gradual per al titular de les activitats esmentades i, segons el cas, amb la possibilitat de clausura de l'activitat en el cas d'incompliment d'aquestes mesures.

Article 87. - 1. Les activitats de caràcter industrial s'han d'ajustar, pel que fa al seu horari, a la jornada laboral que tinguin legalment establerta, sense perjudici de les limitacions d'horari que l'Ajuntament pugui imposar en el moment d'atorgar la llicència o posteriorment.

2. Els establiments comercials s'han de regir pel Decret 3/1976, de 9 de gener, de regulació d'horaris comercials o, si és el cas, per les disposicions que pugui establir la Generalitat de Catalunya sobre aquesta matèria, com a conseqüència de l'assumpció de competències pel que fa a la matèria.

3.L'horari general dels espectacles públics i de les activitats recreatives ha de ser el que estableix la Generalitat de Catalunya.

Títol cinquè
Control alimentari
Capítol I
Establiments de productes alimentaris

Article 88. - 1. La venda o l'emmagatzematge de productes alimentaris i queviures destinats al consum humà, incloses les begudes i qualsevol substància que s'utilitzi en la preparació o en la condimentació d'aliments, només es pot dur a terme als establiments o dipòsits que tinguin llicència municipal per a aquestes activitats.

2. La llicència municipal l'atorga l'Alcaldia sempre que els establiments de productes alimentaris reuneixin les condicions i requisits establerts al Codi Alimentari, les reglamentacions tecnicosanitàries respectives i les altres disposicions vigents concordants, i després dels informes dels serveis tècnics i sanitaris.

Article 89. - Els establiments destinats al comerç d'alimentació al detall han de reunir les condicions que s'exigeixen al Decret 381/1984, de 25 de Gener (BOE 27 de febrer), i, especialment, les que es recullen als Articles següents:

Article 90. - 1. Les dimensions del locals s'han d'ajustar del tot a les disposicions vigents sobre seguretat i higiene al treball i han de comptar amb la il·luminació adequada i suficient per al seu objectiu.

2. El local ha de comptar amb una instal·lació d'aigua corrent potable i amb serveis de vàter per a les necessitats de l'establiment.

3. El paviment ha d'estar totalment unit, sense juntures, amb la finalitat que el sòl resulti tan continu com sigui possible i permeti una neteja perfecta; ha de ser prou resistent i incombustible perquè impedeixi qualsevol tipus d'accident i permeti la seva desinfecció.

4. Les parets i els sostres s'han de revestir de rajoles, pintura plàstica o altres materials d'especial resistència al rentatge, a la desinfecció i a la temperatura dels locals, i s'han de mantenir sempre en un correcte estat de netedat i conservació.

Article 91. - 1. Tots els productes alimentaris s'han de dipositar en lleixes, prestatgeries, vitrines o qualsevol altre mitjà d'exposició o emmagatzematge que n'impedeixi el contacte amb el sòl, i han d'estar apartats dels indrets que puguin fer-los arribar qualsevol mena de brutícia, contaminació o insalubritat.

2. Han d'estar degudament apartats d'habitatges, cuines o menjadors d'ús laboral o familiar, i si hi ha pas entre l'establiment i l'habitatge del propietari o de l'encarregat, ha d'estar provist d'una porta que es mantingui tancada habitualment durant l'horari comercial i que n'aïlli les diverses dependències,

3. S'exceptuen del que s'ha exposat a l'apartat anterior els serveis de cafeteria i restaurant que, integrats dins del mateix recinte comercial, estiguin degudament independitzats per àrees.

4. Els aparadors, les prestatgeries, els taulells, etc., i també els elements decoratius han de ser de materials resistents, impermeables i de neteja fàcil. En el supòsit que els compartiments esmentats no estiguin adossats al sòl, cal disposar de prou espai lliure, des del nivell del sòl, per permetre'n la neteja. Els taulells no han de presentar cap mena d'irregularitat que pugui ser una font de contaminació.

5. A la sala de vendes no hi ha d'haver embalatges o envasos buits no recuperables, i els productes sense envasar s'han de col·locar de manera que quedin fora de l'abast del públic i, si això no és possible, és preceptiu l'ús de rètols que adverteixin al públic la prohibició de manipular aquests productes.

Article 92. - 1. Els establiments on s'expenguin productes alimentaris que puguin sofrir alteracions per causa de la calor, els que se'ls exigeixin condicions de freds en les seves normes de qualitat i en les reglamentacions tecnicosanitàries i els d'aliments congelats o refrigerats, han d'estar dotats, obligatòriament, de cambres o taulells frigorífics que mantinguin els aliments a les temperatures adequades, d'acord amb el que disposa el Decret 82/1983, de 10 de febrer (DOGC de 16 de març).

2. Els aliments refrigerats, d'acord amb les normes de qualitat tecnicosanitàries, s'han de conservar, mentre els exposin als llocs de venda, a una temperatura entre -1 y 7 ºC i els congelats a una temperatura mínima de –18 ºC.

3. Els aparells frigorífics d'exposició de productes, exclosos els d'exposició vertical, han d'indicar els seus límits de capacitat de càrrega mitjançant una línia d'un color destacat i indeleble que ha de recórrer una part visible del perímetre interior de la caixa d'emmagatzematge.

Article 93. - 1. Els establiments alimentaris s'han de sotmetre a les desinfeccions, desratitzacions i desinsectacions necessàries, que ha de dur a terme personal qualificat amb els procediments i productes autoritzats.

2. Independentment del que s'assenyala a l'apartat anterior, s'han d'adoptar les mesures oportunes per evitar l'entrada i la presència d'insectes, aràcnids, rosegadors i altres animals, domèstics o no. Als establiments on s'expenguin productes alimentaris sense envasar és obligatòria la instal·lació d'aparells insecticides que eliminin els insectes sense utilitzar productes químics.

3. Les escombraries que generin els establiments s'han de dipositar dins de recipients estancs amb una tapa de l'ajust adequat. S'han de mantenir sempre tancades i col·locar-se a llocs aïllats dels aliments, i s'han de retirar almenys una vegada al dia.

Article 94. - 1. Els comerciants, als seus establiments, han de tenir cura de la bona presentació dels productes exposats per a la venda, i no es permet l'exposició de productes danyats o tarats que desmereixin la qualitat del producte.

2. Els productes exposats s'han d'ordenar i s'han de col·locar de manera que no estiguin barrejats i que permetin identificar, per a cada grup de productes, el nom, la classe, la naturalesa, l'origen i la qualitat de la mercaderia, amb vista a evitar l'engany i la confusió del comprador i perquè tingui una bona percepció de la mercaderia.

3. S'ha d'exposar el preu de venda al públic, de manera visible, de tota classe d'articles.

4. Els aliments no es poden mantenir exposats ni expendre en envasos bruts o en mal estat, ni en embolcalls que no compleixin les condicions autoritzades per les disposicions sanitàries en vigor.

Article 95. - 1. El transport d'articles alimentaris i begudes s'ha de dur a terme en vehicles dotats dels elements necessaris que garanteixin, en tot moment, la salubritat i la higiene dels productes transportats.

2. Els vehicles que s'utilitzin per al transport local de productes alimentaris han d'obtenir una autorització especial de l'Alcaldia, que s'ha d'atorgar després de l'informe previ favorable de la Inspecció Sanitària corresponent.

3. Els productes transportats han d'estar correctament embolicats i protegits en els seus envasos respectius, que han d'estar tancats i han de complir les condicions higienicosanitàries exigides per la inspecció sanitària municipal, de manera que la pols o qualsevol altre germen extern no pugui contaminar-los.

Article 96. - 1. El transport de carn i peix des de fora del terme municipal s'ha de dur a terme en camions i furgonetes isotèrmics o frigorífics, condicionats especialment per a aquest servei, que s'hi dediquin de manera exclusiva i que, a més, compleixin els requisits mínims que la legislació vigent exigeix a aquest efecte.

2. No es permet transportar a les espatlles caps de bestiar sacrificats ni animals menors sacrificats i destinats al consum humà si no estan degudament envasats o embolicats.

Article 97. - La fruita, la verdura i els productes anàlegs s'han de transportar en vehicles tancats i condicionats exclusivament per a aquest fi, de manera que el contingut quedi perfectament salvaguardat de la contaminació exterior.

Article 98. - Els productes i els articles alimentaris que es transportin de manera irregular han de ser intervinguts i sotmesos a l'examen dels tècnics sanitaris competents, que han de dictaminar si se'n pot autoritzar o no la venda. Les despeses d'aquest examen són a càrrec de l'infractor, que, a més, pot ser sancionat segons la gravetat de la infracció i el perill social que comporti.

Article 99. - 1. La carn i els productes carnis frescos refrigerats, i els peixos en les mateixes condicions, s'han de vendre en establiments de dedicació exclusiva a aquests productes, com són les carnisseries i les peixateries, respectivament.

2. S'autoritza la venda dels productes assenyalats a l'apartat anterior en supermercats, sempre que comptin amb una secció o un departament degudament separats, als quals, en tot cas, els són aplicables les condicions tecnicosanitàries exigides per a la venda d'aquests productes.

3. Als establiments de venda al públic segons el sistema d'autoservei, s'hi pot expendre carn o peix congelat o refrigerat, sempre que es presenti als consumidors degudament empaquetat amb material impermeable i tancat, amb la prohibició que el manipulin o el trossegin i sempre que es disposi d'un taulell o d'un recipient frigorífics, amb la temperatura i les condicions establertes al Decret 28/1983, de 10 de febrer, sobre establiments i mercats dedicats a la venda d'aliments de fàcil alteració per causa de la calor (DOGC de 16 de març de 1983).

Article 100. - A més de les manipulacions pròpies de les activitats de venda, es permet l'expedició fraccionada, l'especejament, la neteja, la selecció, l'envasament o la preparació de verdura, peix, carn i derivats i, en general, de tots els productes que per les seves característiques o formes de consum requereixin aquest tipus de manipulacions, sempre que no es prohibeixi a les reglamentacions tecnicosanitàries o a les normes específiques corresponents.

Article 101. - 1. Els establiments de comerç al detall poden compatibilitzar la venda de productes alimentaris amb altres productes, com ara aliments envasats per a animals i articles higiènics d'ús domèstic, sempre que aquests productes s'exhibeixin i s'expenguin en àrees o seccions diferents i perfectament diferenciades de les que es destinen a l'alimentació humana.

2. Quan aquesta separació en àrees o seccions diferenciades no sigui possible, s'han de complir les normes següents:

a) Els productes no alimentaris han d'estar agrupats i prou allunyats dels alimentaris.

b) Els aliments sense envasar han d'estar, com a mínim, a un metre de distància dels productes alimentaris.

c) Si no es manté la distància mínima requerida al punt anterior per problemes d'espai hi ha d'haver entre els dos tipus de productes separació material amb productes alimentaris envasats.

d) Els productes alimentaris han d'estar més a prop dels no alimentaris que siguin inocus i més lluny dels productes amb una composició que incorpori elements nocius o irritants.

3. Per als espais destinats a la rebotiga s'ha de mantenir la mateixa separació que s'assenyala en aquest article per als espais destinats a la venda.

4. La compatibilitat de venda i emmagatzematge que s'assenyala en aquest article no es pot aplicar, en cap cas, a productes tòxics, catalogats com a tals per la legislació vigent, ni a granel.

Article 102. - Queden expressament prohibides les activitats següents:

1. Utilitzar les vies públiques en substitució dels establiments de venda, o de rebotiga, ni que sigui mitjançant vehicles automòbils propietat del seu titular.

2. Exposar fora dels mobles frigorífics adequats els productes que necessitin, reglamentàriament, conservació per mitjà del fred.

3. El funcionament dels aparells frigorífics de conservació d'aliments a temperatures superiors o diferents de les necessàries per a cada sistema de conservació, mentre les continguin.

4. Exposar o emmagatzemar, en un estat de conservació frigorífica, peix, productes carnis, productes lactis, ous i plats preparats o precuinats sense la separació adequada que s'exigeix.

5. Recongelar aliments que hagin pogut sofrir canvis de temperatura que els facin perdre les seves condicions específiques.

6. Vendre productes alimentaris adulterats, falsificats, alterats, contaminats, nocius o dur a terme qualsevol manipulació que suposi una adulteració dels aliments o que pugui posar en perill la salut del consumidor.

7. Vendre a granel o fraccionadament quan aquestes formes de venda estiguin prohibides a les Reglamentacions tecnicosanitàries o a les normes específiques corresponents.

8. Utilitzar papers de periòdics, impresos i papers usats per embolicar els productes, i no es considera com a imprès, amb aquesta finalitat, l'imprès nou que incorpori consignats el nom, la direcció del venedor o altres indicacions sobre la casa, sempre que les indicacions esmentades no entrin en contacte amb l'aliment.

9. La venda en règim d'autoservei de productes no envasats, a excepció de la fruita provista d'escorça dura i incombustible.

10. L'accés del públic als llocs que no siguin "sala de venda" o serveis autoritzats.

Article 103. - Per a la fabricació, la circulació i el comerç de pa s'han d'observar les normes establertes a la Reglamentació tecnicosanitària aprovada al Decret 1137/84, de 28 de març (BOE 19 de juny de 1984). No obstant això, per a la comercialització i venda de pa preval el Decret 241/82, de 22 de juny (DOGC 11 d'agost) i les normes que el desenvolupin.

Article 104. - Per a l'atorgament de llicències municipals d'establiments d'autoservei cal l'informe previ i preceptiu de la Direcció General de Comerç Interior i Consum del Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, segons les competències traspassades i assumides en la matèria, de conformitat amb el Decret 885/1959, de 27 de maig (Ordre del Departament de Comerç i Turisme de 30 de març de 1984 sobre llicències d'obertura d'establiments en règim d'autoservei).

Article 105. - Les indústries, els magatzems a l'engròs i els envasadors de productes i derivats carnis elaborats, i també els establiments de comerç al detall dels mateixos productes (carnisseries i triperies) han de reunir les condicions tecnicosanitàries generals (Títol IV) i les específiques (Títol V) relatives a dependències, equips de treball, personal i manipulació establertes a la documentació tecnicosanitària aprovada pel Decret 379/1984, de 25 de gener (BOE de 27 de febrer).

Article 106. - L'elaboració, fabricació, circulació i venda de productes de confiteria, pastisseria i rebosteria han de reunir les condicions tecnicosanitàries establertes a la Reglamentació Tecnicosanitària aprovada pel Decret 2419/1978, de 19 de maig, amb les modificacions posteriors efectuades pels Decrets 1355/1983, de 27 d'abril, i 1909/84, de 26 de setembre.

Article 107. - La fabricació, elaboració i comercialització de masses fregides (xurros i bunyols, a excepció de les masses fregides amb farcit i les masses fermentades com a pròpies de pastisseria) en instal·lacions no permanents, en instal·lacions fixes o en establiments d'hostaleria i establiments similars ha d'ajustar-se a la reglamentació tecnicosanitària aprovada pel Reial Decret 2507/83, de 4 d'agost (BOE de 20 de setembre).

Capítol II
Condicions del personal manipulador d'aliments

Article 108. -Totes les persones que per la seva activitat laboral entrin en contacte amb aliments tenen la condició de manipulador d'aliments, en els supòsits següents:

a) Distribució i venda de productes frescos sense envasar.

b) Elaboració, manipulació i/o envasament d'aliments o productes alimentaris, quan aquestes operacions es duguin a terme de manera manual, sense un tractament posterior que garanteixi l'eliminació de qualsevol possible contaminació que provingui del manipulador.

c) Preparació culinària i activitats casolanes d'aliments per al consum directe sense envasar, tant pel que fa a hostaleria i restauració com pel que fa a cuines i menjadors col·lectius.

Article 109. - El personal laboral que per la seva ocupació hagi de manipular els productes alimentaris en els supòsits assenyalats a l'article anterior, ha de complir les condicions següents:

a) Posseir el carnet de manipulador o un document justificatiu si l'expedició d'aquest carnet està en tràmit, acreditatiu que ha complert els requisits que s'exigeixen i que té la preparació suficient per dur a terme el treball.

b) Tenir una cura escrupolosa de la higiene i la netedat personal i també de la indumentària i dels estris propis de l'activitat que du a terme i que només s'han d'utilitzar amb aquesta finalitat.

c) S'han de rentar, amb aigua calenta i sabó o detergent adequats, les mans o les parts del cos que entrin en contacte amb els productes alimentaris, tantes vegades com ho requereixin les condicions de treball i sempre abans d'incorporar-se al seu lloc de treball, ja sigui a l'inici de cada jornada o com a conseqüència d'haver dut a terme activitats alienes a la seva missió específica.

d) S'ha d'excloure de tota activitat relacionada amb els aliments el manipulador que pateixi una malaltia de transmissió per la via digestiva o que sigui portador de gèrmens, fins a la seva curació o fins que desaparegui la seva condició de portador. Que es compleixi aquest precepte és competència tant de l'empresa com de l'afectat, el qual, quan sigui conscient o tingui la sospita que es troba en algun d'aquests supòsits, ha d'informar d'aquest fet al seu superior immediat, als efectes oportuns.

e) En els casos que hi hagi lesió cutània que pugui estar o posar-se en contacte amb els aliments, de manera directa o indirecta, s'ha de facilitar al manipulador afectat el tractament escaient i una protecció amb embenat impermeable, si és el cas.

Article 110. - Prohibicions relatives al personal manipulador:

a) Fumar i mastegar xiclet.

b) Menjar al lloc de treball.

c) Utilitzar indumentària de treball diferent de la reglamentària.

d) Esternudar i tossir sobre els aliments.

e) Qualsevol altra activitat que pugui ser causa de contaminació dels aliments.

Article 111. -Es prohibeix la presència no justificada de tota persona aliena a l'activitat als locals on es desenvolupi. Si la presència d'aquestes persones està justificada, cal prendre les precaucions adequades.

Article 112. - 1. Per obtenir el carnet de manipulador s'ha de respondre obligatòriament un qüestionari sobre matèries relacionades amb la higiene en el procés de manipulació. L'aspirant, si no supera aquesta prova, haurà de seguir un curs sobre educació higienicosanitària organitzat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l'Ajuntament.

2. Correspon a la Generalitat expedir els carnets de manipulador d'aliments. Tenen una durada de quatre anys i per renovar-los cal complir els mateixos requisits que per a l'expedició inicial, assenyalats a l'apartat 1 d'aquest article. Tant l'expedició inicial com la renovació dels carnets han de ser totalment gratuïtes.

3. El carnet de manipulador és personal, intransferible i vàlid per a qualsevol activitat de manipulació d'aliments dins de tot el territori espanyol.

Article 113. - 1. No obstant el que disposa l'article anterior, les autoritats sanitàries, durant la vigència del carnet de manipulador, poden dur a terme tots els exàmens mèdics i les proves analítiques que considerin oportunes, amb la finalitat de vetllar per la salut dels consumidors.

2. A la vista dels resultats dels exàmens mèdics i de les proves analítiques es pot determinar, si és el cas, la retirada del carnet de manipulador, temporal o definitiva, després dels tràmits previs oportuns, i s'han de notificar les mesures a adoptar tant al manipulador com a l'empresa on presti els seus serveis.

Capítol III
Inspecció i control d'aliments i begudes

Article 114. - Són objecte d'inspecció i control municipal:

a) Les instal·lacions i establiments alimentaris, pel que fa a les seves condicions sanitàries i també a les del personal manipulador.

b) Les condicions sanitàries dels productes alimentaris, incloses les begudes, al llarg de les seves diferents fases, i, especialment, el seu transport, emmagatzematge, distribució i venda.

c) L'origen de la identitat dels productes, i també la seva qualitat, pes, mida i preu.

d) La lliure competència i el subministrament d'articles de primera necessitat.

Article 115. - 1. La inspecció i el control assenyalats a l'article anterior s'exerceixen en virtut de les competències pròpies atribuïdes per la legislació de règim local, sense perjudici de les que corresponguin a l'Estat de conformitat amb la legislació bàsica sobre la matèria, així com les atribuïdes a la Generalitat de Catalunya sobre la base de la Llei 15/83, de 14 de juliol, sobre higiene i control alimentari (DOGC de 22 de juliol).

2. L'Ajuntament pot sol·licitar als Departaments de la Generalitat afectats, després de l'autorització prèvia del Consell Executiu, la delegació de les funcions d'inspecció i investigació regulades a la Llei esmentada. L'acord de delegació ha de fixar, si és el cas, les dotacions econòmiques necessàries per al correcte exercici de les competències delegades, així com els mitjans de control que el Govern de la Generalitat es pugui reservar.

Article 116. - La inspecció i el control sanitari de l'activitat alimentària es poden efectuar en qualsevol moment, per mitjà d'una ordre prèvia de l'activitat competent o per la mateixa iniciativa dels funcionaris dels serveis sanitaris locals o de la Policia Municipal.

Article 117. - 1. En general, tota persona física o jurídica que intervingui en activitats alimentàries i especialment els industrials, transportistes, comerciants, venedors i les persones que en depenguin, estan obligats a facilitar als funcionaris, que tenen la consideració d'agents de l'autoritat, l'accés als seus establiments i instal·lacions per a la seva inspecció i control sanitari, i s'ha d'aixecar, per triplicat, l'acta corresponent a aquesta actuació.

2. Les actes que s'aixequin amb motiu de la inspecció i el control esmentats han d'estar signades pels qui hi hagin intervingut i, si escau, per testimonis, i han de descriure les operacions que s'han dut a terme i les característiques identificatives de les mostres que s'han pres.

3. Les persones que s'especifiquen a l'apartat primer han de permetre, així mateix, que es prenguin les mostres dels productes que els sol·licitin, també per triplicat i precintades i, si pot ser, lacrades, la qual cosa s'ha d'efectuar en presència del titular de l'establiment o, si no hi és, de l'encarregat o de l'empleat.

4. Un cop s'hagin analitzat les mostres esmentades, s'ha de comunicar a l'interessat el resultat obtingut, el qual pot sol·licitar, durant els tres dies següents a la notificació, que es tornin a efectuar les anàlisis, a càrrec seu i amb el perit que ell designi. Si els resultats d'aquesta nova anàlisi no coincideixen amb els de l'anterior, s'ha de practicar una tercera anàlisi que tindrà caràcter definitiu i diriment.

5. A la vista de l'acta i de les anàlisis, l'Ajuntament ha de decidir sobre la procedència o no de l'obertura d'un expedient sancionador.

Article 118. - 1. Quan un aliment que estigui exposat al públic per a la venda no reuneixi les condicions sanitàries que es requereixen, el funcionari tecnicosanitari que dugui a terme la inspecció pot ordenar, segons la seva apreciació, la retirada immediata del producte per part del venedor i fins i tot que el comissin si existeix un perill racional per a la salut pública o desobediència de la seva autoritat. S'ha d'aixecar la corresponent acta per triplicat d'aquesta actuació i, si n'hi ha, en presència de testimonis.

2. Si el particular afectat per la inspecció i el control considera que l'actuació municipal li ha produït una lesió patrimonial il·lícita pot, en tot cas, exigir de l'Ajuntament la responsabilitat que pertoqui d'acord amb les normes vigents.

Article 119. - 1. L'Ajuntament pot adoptar tantes mesures com consideri necessàries per assegurar l'abastament dels articles de consum de primera necessitat i les que tendeixin a garantir la lliure competència amb vista a procurar l'economia dels preus. Aquestes mesures han de respectar, en tot cas, el principi d'igualtat davant de la Llei i la congruència del seu contingut amb els fins que persegueixin, establerts al Reglament de Serveis de les Corporacions Locals.

2. L'Ajuntament ha de sancionar tot tipus d'actuació que tendeixi a impedir els subministraments de productes o a dificultar i entorpir la llibertat del tràfic comercial o mercantil.

Capítol IV
Control de pes i mida dels aliments

Article 120. - 1. Els instruments de pesar i mesurar han d'estar degudament autoritzats pel fidel contrast de pesos i mesures.

2. Sense perjudici de la inspecció tècnica d'aquests instruments a càrrec de l'Autoritat Superior a la qual pertoca aquesta tasca, l'Alcaldia pot disposar les inspeccions que consideri convenients i pot fins i tot controlar el pes i la mida dels articles que s'expenguin als comerços del terme municipal i sancionar les faltes observades.

3. Es prohibeix l'ús de balances de mà.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Els preceptes que estableix aquesta Ordenança s'entenen sense perjudici de les intervencions que corresponguin a altres Organismes de l'Administració en l'esfera de les seves competències respectives.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades les altres normes, del mateix rang o de rang inferior, que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb les disposicions d'aquesta Ordenança.

DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta Ordenança entra en vigor el mateix dia de la seva publicació íntegra i completa al BUTLLETÍ OFICIAL de la província (P. 3-10-89 A-89/8224-8 ag)

(publicada en castellà en el BOP núm. 240, de 7 d'octubre de 1989, pàg. 24)

Títol primer
Disposicions generals

Article 1.- Aquesta Ordenança té per objecte la regulació, dins de l'àmbit de competències de l'Ajuntament i en el territori inclòs dins del seu terme municipal, de les situacions i les activitats següents:

1. La neteja de la via pública pel que fa a l'ús comú general dels ciutadans, la neteja dels solars de propietat municipal, i també la inspecció i l'execució subsidiària de la neteja dels solars de propietat privada.

2. Dictar normes de compliment obligat en els casos en què, després de la concessió prèvia d'una llicència municipal, es realitzin actes públics en l'àmbit del carrer o dels béns de domini municipal, ja siguin realitzats per entitats públiques o privades.

3. La recollida d'escombraries i residus sòlids produïts com a conseqüència del consum domèstic, així com la de tots els materials residuals que per la seva natura es puguin assimilar als anteriors i, en general, la de tot tipus de residus i deixalles produïts dins de l'àmbit del terme municipal, la recollida dels quals correspon, per Llei, als Ajuntaments.

4. L'apilament, càrrega, transport i abocament de terra, llot, runes, enderrocs i altres materials similars o assimilables, produïts com a conseqüència d'obres, construccions i enderrocaments.

Article 2.- 1.Tots els habitants de Castelldefels estan obligats a observar una conducta que tendeixi a evitar i prevenir el deteriorament de la ciutat.

2. Així mateix, han de denunciar a l'Autoritat Municipal totes les infraccions que presenciïn en matèria de neteja pública o que sàpiguen amb certesa qui les ha comès.

3. L'Ajuntament s'obliga a atendre les reclamacions, denúncies i suggerències dels ciutadans, i ha d'exercir les accions que corresponguin en cada cas.

Article 3.- 1.Tots els ciutadans estan obligats a complir aquesta Ordenança i les disposicions complementàries que dicti l'Ajuntament, en qualsevol moment en l'exercici de les seves facultats, en matèria de neteja pública i de manteniment de l'ornament públic i de l'estètica ciutadana.

2. L'Autoritat Municipal pot exigir en tot moment el compliment immediat d'aquesta Ordenança i obligar els infractors a la reparació dels efectes causats, sense perjudici de la imposició de la sanció que els correspongui.

3. L'Alcaldia ha d'aplicar les sancions per la infracció d'aquesta Ordenança, d'acord amb el que es disposa que sigui aplicable en la legislació vigent.

Article 4.- L'Ajuntament pot realitzar subsidiàriament els treballs de neteja que segons aquesta Ordenança els ciutadans hagin d'efectuar directament, imputant-los el cost dels serveis prestats i sense perjudici de les sancions administratives que en cada cas els puguin correspondre, ni del que civilment sigui exigible.

Article 5.- L'Ajuntament ha de fomentar, en tot moment, les accions que els particulars desenvolupin en matèria de neteja pública per iniciativa pròpia i que vagin encaminades a millorar la qualitat de vida de Castelldefels.

Títol segon
La neteja de la via pública

Capítol I
La neteja de la via pública pel que fa a l'ús comú general dels ciutadans

Article 6.- 1. A efectes de la neteja es consideren com a via pública les avingudes, els passeigs, els carrers, les places, les voreres, els camins, els jardins i les zones verdes, les zones de terrasusceptibles de ser utilitzades com a zones d'esbarjo, els ponts, els túnels viaris i, a més, els béns d'ús públic destinats directament a l'ús comú general dels ciutadans.

2. La platja també té la consideració de via pública a efectes de la neteja.

Article 7.- 1. Es prohibeix llançar i abandonar a la via pública tota mena de productes, ja sigui en estat sòlid, líquid o gasós, i els embolcalls i objectes similars s'han de dipositar a les papereres instal·lades amb aquesta finalitat.

2. Es prohibeix tirar a les papereres burilles enceses, que s'han de dipositar en aquestes papereres un cop apagades.

3. També es prohibeix tirar tota mena de desperdicis des dels vehicles, tant si estan aparcats com en marxa.

4. No es permet espolsar roba ni catifes a la via pública, sigui des de balcons, finestres o terrats, entre les 8 i les 22 hores. En tot cas, aquesta operació s'ha de dur a terme de manera que no causi molèsties als vianants.

5. No es permet regar les plantes col·locades a l'exterior dels edificis si com a conseqüència d'aquesta operació es produeix algun vessament sobre la via pública. El reg s'ha de dur a terme entre les 22 hores i les 8 hores del dia següent i sempre de manera que no causi molèsties als vianants.

Article 8.- 1. Correspon als particulars la neteja dels passatges particulars, les urbanitzacions privades, els patis interiors de les illes, els solars particulars, les galeries comercials i els indrets similars.

2. L'Ajuntament ha d'exercir el control i la inspecció de l'estat de neteja dels elements descrits a l'apartat anterior, i pot obligar les persones responsables a netejar-los d'acord amb les instruccions que dictin els Serveis Municipals amb aquesta finalitat. En el cas de copropietat dels elements esmentats, la responsabilitat de netejar-los correspon solidàriament a tots els titulars.

Article 9.- 1. La neteja de les voreres correspon a:

a) En el cas de les voreres situades a la façana dels edificis, als propietaris de l'edifici, amb independència de la funció o destinació de l'edificació.

b) En el cas de les voreres situades davant de comerços o botigues, als titulars del negoci.

c) En el cas de les voreres situades a la façana dels edificis públics, als titulars administratius.

d) En el cas de les voreres situades a la façana de solars sense edificar, als propietaris del solar.

2. A les vies públiques on encara no s'hagin construït les voreres, l'obligació de netejar es refereix a la part del carrer més pròxima als edificis, amb una amplada mínima de dos metres.

3. Els productes resultants de l'escombrada i la neteja de la via pública que efectuïn els particulars no es poden abandonar al carrer en cap cas, sinó que s'han de dipositar dins de bosses de plàstic que, alhora, s'han de dipositar dins dels contenidors instal·lats a la via pública per a la recollida d'escombraries domiciliàries.

Article 10.- 1. Correspon a l'Ajuntament la neteja de calçades, passeigs, parets i sostres de passos inferiors de vianants, escocells d'arbres, platges, papereres, rètols d'identificació de les vies públiques, parets d'edificis públics i la resta d'elements del mobiliari urbà de responsabilitat municipal, i tots els altres espais que en circumstàncies especials determini l'Alcaldia.

2. La neteja d'escales d'accés i d'espais adscrits a un servei públic l'ha d'efectuar l'empresa que l'explota. El mateix és aplicable a tots els elements situats a la via pública destinats al servei del ciutadà però que no estiguin sota la responsabilitat municipal.

3. En tots els casos, quan l'Ajuntament, segons l'apreciació dels Serveis Municipals, consideri que no es compleix l'obligatorietat objecte dels articles 8 i 9 precedents, pot efectuar la neteja amb caràcter subsidiari i imputar als responsables el cost de la prestació dels serveis, sense perjudici de les sancions pertinents.

Capítol II

El deteriorament de la via pública produït com a conseqüència d'obres i activitats diverses

Article 11.- 1. Qualsevol activitat susceptible de produir un deteriorament a la via pública, qualsevol que sigui el lloc on es dugui a terme i sense perjudici de les llicències o autoritzacions que procedeixin en cada cas, exigeix dels seus titulars l'obligació d'adoptar les mesures necessàries amb la finalitat d'evitar el deteriorament esmentat, i també l'obligació de netejar la part de la via pública i els elements que n'hagin resultat afectats, i de retirar els materials residuals resultants.

2. L'Autoritat Municipal pot exigir en tot moment el compliment del que s'estableix a l'apartat anterior.

Article 12.- 1. Les persones que duguin a terme obres a la via pública estan obligades a evitar-ne el deteriorament i han d'establir elements protectors a les zones circumdants a l'àrea on es realitzin obres i enderrocs, i alhora han d'establir les mesures oportunes amb la finalitat d'evitar el vessament o l'abocament de terres i altres materials d'obra fora de la zona estrictament necessària per a aquests treballs. És de compliment obligat especialment a les obres relatives a la construcció de rases i canalitzacions a la via pública.

2. En el cas d'obres d'edificació a la via pública, és obligatòria la instal·lació de tanques i elements de protecció, els quals, igual que els tubs de càrrega i descàrrega de materials i productes d'enderrocament, han de reunir prou condicions per impedir la caiguda d'aquests materials i productes sobre les voreres i les calçades, amb la finalitat d'evitar danys a les persones i coses, i el deteriorament de la via pública.

3. És obligació del contractista la neteja de la via pública pel que fa a tota la zona que resulti afectada com a conseqüència de la construcció d'edificis o de la realització d'obres.

Article 13.- 1. Queda totalment prohibit dipositar o abandonar directament a la via pública qualsevol tipus de material residual, així com abocar-lo en escocells, voreres, calçades, embornals, arquetes i pous de registre.

2. La utilització de contenidors per a obres sempre és obligatòria quan els materials objecte de recollida o d'apilament excedeixin el volum d'un metre cúbic.

3. Els contenidors per a obres s'han de retirar de la via pública dins de les 24 hores següents a l'acabament dels treballs.

Article 14.- Es prohibeix el triatge i la selecció de materials residuals dipositats a la via pública en espera que els recullin els serveis corresponents, ja siguin serveis prestats pel Municipi o per empreses privades. No obstant això, en determinats casos es pot tolerar el triatge de cartrons, papers i residus similars a la via pública si es compta amb l'autorització municipal pertinent.

Article 15.- La neteja d'aparadors, botigues, llocs de venda ambulant, establiments comercials, etc., efectuada per particulars sempre s'ha de dur a terme amb cura de no embrutar la via pública. El titular de l'activitat és el responsable de l'incompliment d'aquest article.

Article 16.- Igualment es prohibeix dur a terme a la via pública els actes que s'especifiquen a continuació:

a) Buidar, abocar i dipositar qualsevol mena de materials residuals, tant a la vorera com a la calçada, als escocells, als solars sense edificar, als canals de regatge i a la xarxa de clavegueram. S'exceptuen els casos en què hi hagi una autorització municipal prèvia o, quan per causa d'una emergència, l'Alcaldia ho ordeni així.

b) Abocar qualsevol mena d'aigües brutes sobre les calçades, les voreres, els escocells o els solars sense edificar. S'autoritza el buidatge d'aigües brutes procedents de la neteja domèstica als embornals de la xarxa de clavegueram.

c) L'abocament de qualsevol mena de residus industrials líquids, sòlids i solidificables o que per la seva naturalesa siguin susceptibles de produir danys al paviment o a la xarxa de clavegueram.

d) L'abandonament d'animals morts.

e) La neteja d'animals.

f) Reparar o netejar vehicles o màquines.

g) Realitzar qualsevol acte que causi un deteriorament o que sigui contrari a la neteja i al decor de la via pública.

Article 17.- 1. Es prohibeix abandonar mobles i estris domèstics a la via pública.

2. És potestat de l'Ajuntament la retirada, sense previ avís, de qualsevol objecte abandonat o material dipositat a la via pública, quan dificulti el pas i la lliure circulació o pugui dificultar la neteja de la via pública, amb excepció dels casos en què hi hagi una autorització municipal prèvia o quan l'Alcaldia ho ordeni així per circumstàncies d'emergència.

3. Els materials assenyalats als apartats 1 i 2 precedents s'han de traslladar, per dipositar-los o per eliminar-los, als llocs previstos amb aquesta finalitat per l'Autoritat Municipal.

4. El dipòsit d'aquests materials s'ha de regir en tot moment per allò que ordeni la legislació vigent i, pel que fa a allò que no estigui previst, pel que disposi l'Alcaldia.

5. Els costos del trasllat, el dipòsit i la custòdia d'aquests materials són a càrrec dels seus propietaris o productors.

Capítol III
La neteja i la conservació dels elements exteriors dels immobles
Article 18.- 1. Els propietaris d'edificis, finques, habitatges i establiments comercials tenen l'obligació de mantenir netes les façanes, els rètols de numeració dels carrers, les mitgeres al descobert, les entrades i les escales d'accés, les cobertes i, en general, totes les àrees dels immobles que es puguin veure des de la via pública o des d'un altre edifici.

2. Per a tot el que fa referència a l'apartat anterior, els propietaris han de procedir als treballs de manteniment i neteja quan sigui necessari per motius d'ornament públic i l'Autoritat Municipal ho ordeni així, després de l'informe previ dels Serveis Municipals competents.

3. Els propietaris també estan obligats a mantenir nets i en bon estat de conservació els dipòsits, les xemeneies, els patis interiors d'illa, de ventilació, els celoberts, les conduccions d'aigua, de gas i desguassos, els parallamps, les antenes de televisió i qualsevol altre tipus d'instal·lació complementària dels immobles.

4. L'Ajuntament, en els supòsits dels apartats 1, 2 i 3 anteriors i després del tràmit previ d'audiència als interessats, els ha de requerir perquè en el termini que s'assenyali duguin a terme les obres i operacions necessàries.

5. L'incompliment del que s'ordena determina de manera immediata l'aplicació de la sanció corresponent, per manca de neteja o decor als elements i a les parts exteriors dels immobles.

6. Quan les circumstàncies del cas ho aconsellin i per obtenir millores d'interès general, l'Ajuntament pot efectuar les obres i operacions de conservació i neteja a les quals es refereix aquest article, i imputar els costos als propietaris dels immobles si aquests costos s'adeqüen al deure de conservació que els correspon, i amb càrrec als fons municipals quan els superin.

Capítol IV
La neteja i el manteniment dels solars
Article 19.- 1. Els propietaris de solars i terrenys han de mantenir-los lliures d'escombraries i residus, i en les condicions degudes d'higiene, salubritat, seguretat i ornament públic.

2. La prescripció anterior inclou l'exigència de desratització, desinfecció i tancament dels solars.

Article 20.- 1. Els Serveis Municipals procediran a l'execució subsidiària dels treballs als quals es refereix l'article anterior amb càrrec al propietari del terreny o solar, sense perjudici de les sancions que li puguin correspondre.

2. En el cas d'absència manifesta dels seus propietaris, és potestat de l'Ajuntament enderrocar la tanca dels solars de propietat privada quan aquest enderrocament sigui necessari per motius d'interès públic amb la finalitat d'accedir als solars i procedir a netejar-los.

3. Els Serveis Municipals han d'imputar als propietaris els costos de l'enderrocament i de la reconstrucció de la part de la tanca afectada.

Capítol V
La neteja relativa a la tinença d'animals a la via pública
Article 21.- 1. Els propietaris d'animals domèstics són directament responsables de qualsevol acció produïda per aquests animals domèstics que embruti la via pública.

2. En absència del propietari, és responsable subsidiària la persona que condueixi l'animal en el moment de produir-se l'acció descrita a l'apartat anterior.

3. En el cas d'una acció d'un animal domèstic que provoqui danys i molèsties, els agents municipals estan facultats, en tot moment, per a les accions següents:

a) Exigir al propietari o tenidor de l'animal que procedeixi a la reparació dels danys i les molèsties causats.

b) Retenir l'animal i traslladar-lo a les dependències municipals corresponents.

Article 22.- 1. Com a mesura higiènica ineludible, les persones que condueixin un gos o qualsevol altre animal per la via pública, estan obligades a impedir que faci les seves deposicions en qualsevol zona de la via pública.

2. Per motius de salubritat pública es prohibeix de manera terminant que els animals domèstics facin les seves deposicions o defecacions sobre les voreres, parterres, zones verdes, zones de terra, sorreres, escocells i la resta d'elements de la via pública.

3. En un cas inevitable de deposició d'un animal a la via pública, el conductor de l'animal ha de fer que l'animal la dugui a terme als embornals de la xarxa de clavegueram.

4. En tot cas, el conductor de l'animal està obligat a recollir i retirar les defecacions de la zona de la via pública que resulti afectada.

5. El conductor de l'animal, d'acord amb el que es disposa a l'apartat anterior, ha de procedir a:

a) Dipositar els excrements de manera higiènicament acceptable a les bosses d'escombraries domiciliàries.

b) Dipositar els excrements dins de bosses impermeables perfectament tancades, a l'interior dels contenidors instal·lats per a la recollida d'escombraries domiciliàries.

c) Dipositar els excrements sense cap mena d'embolcall a la xarxa de clavegueram a través dels embornals.

6. Es prohibeix de manera terminant dipositar les defecacions a les papereres.

Títol tercer
La neteja de la ciutat a causa de l'ús comú especial o privat i a causa de les manifestacions públiques al carrer

Capítol I
Condicions generals i àmbit d'aplicació
Article 23.- D'acord amb el que s'estableix a l'apartat 2 de l'article 1 d'aquesta Ordenança, el Títol tercer dicta les normes per mantenir neta la ciutat pel que fa a:

a) L'ús comú, especial o privat, dels béns de domini públic municipal.

b) La prevenció del deteriorament de la Ciutat que es produeixi com a conseqüència d'activitats públiques al carrer i de determinades actuacions publicitàries.

Article 24.- 1. La brutícia que es produeixi a la via pública com a conseqüència del seu ús comú especial i privat és responsabilitat dels titulars d'aquest ús.

2. Els titulars d'establiments —fixos o no— com ara bars, cafès, quioscos, llocs de venda i altres de similars, estan obligats a mantenir en les condicions adequades de neteja tant les pròpies instal·lacions com l'espai urbà inclòs dins de la seva zona d'influència.

3. L'Ajuntament pot exigir als titulars esmentats a l'apartat anterior que col·loquin els elements homologats per al dipòsit dels residus que produeixi el consum als seus establiments, el manteniment i la neteja dels quals els correspon.

4. L'Ajuntament, a proposta dels Serveis Municipals, ha d'establir la norma tècnica municipal que han de complir els contenidors per a residus, papereres, cendrers i altres elements similars que hagin d'instal·lar els particulars a la via pública.

Article 25.- 1. Els organitzadors d'un acte públic i, si escau, els titulars de l'autorització per celebrar-lo, són els responsables dels danys que es causin, a conseqüència d'aquest acte, a la via pública o als seus elements estructurals i mobiliari urbà.

2. Els organitzadors també són responsables de la brutícia i dels danys produïts a la Ciutat com a conseqüència de la celebració de l'acte públic i, per tant, tenen l'obligació de reparar-los. L'Ajuntament pot exigir, en el moment d'atorgar la llicència municipal per celebrar-lo, la constitució d'una fiança en metàl·lic o un aval bancari per l'import dels serveis subsidiaris de neteja que, previsiblement, li correspongui efectuar.

Article 26.- Als efectes d'aquestes Ordenances tenen la consideració de:

Rètols: Els anuncis fixos o mòbils realitzats per mitjà de pintura i rajoles i altres materials destinats a conferir-los la condició d'una llarga durada i els que, per les seves condicions de col·locació o protecció, estiguin destinats a tenir una durada de més de quinze dies.

Cartells: Els anuncis, impresos o pintats, sobre paper o un altre material d'escassa consistència, que siguin de mida reduïda. Si es distribueixen manualment, tenen la condició de fulls de mà.

Pancartes: Els anuncis publicitaris de mida gran situats de manera ocasional a la via pública per un període no superior a quinze dies que coincideixin amb la celebració d'un acte públic.

Pintades: Les inscripcions manuals que es facin a la via pública sobre els murs i les parets de la Ciutat, les voreres i les calçades, o sobre qualsevol dels seus elements estructurals.

Fulls de mà: Opuscles i fullets, fragments de paper o de materials anàlegs que es lliurin als ciutadans a la via pública, en mà o escampats pel carrer, amb motiu de qualsevol tipus de manifestació pública o privada.

Article 27.- Estan subjectes a l'autorització municipal la col·locació i l'enganxada de cartells i pancartes, la distribució de fulls de mà i qualsevol altra activitat publicitària de les que es regulen en aquest Títol.

Capítol II

Col·locació de cartells i pancartes a la via pública

Article 28.- Es prohibeix de manera terminant la col·locació i l'enganxada de cartells i adhesius i qualsevol altra activitat publicitària als llocs on l'Ajuntament no ho hagi autoritzat de manera expressa, i especialment als edificis inclosos al Catàleg del Patrimoni Historicoartístic de la Ciutat o als edificis públics, amb excepció dels casos en què l'Alcaldia dicti normes en les quals s'ampliï l'autorització per a aquestes accions.

Article 29.- S'autoritza la col·locació de cartells i adhesius a les cartelleres i columnes anunciadores instal·lades per l'Ajuntament amb aquesta finalitat, sempre que els cartells continguin propaganda d'actes o activitats d'interès per als ciutadans.

Article 30.- La col·locació de pancartes a la via pública només s'autoritza en els supòsits següents:

a) En període d'eleccions polítiques i sindicals.

b) En període de festes populars i tradicionals dels barris.

c) En les situacions que l'Alcaldia ho autoritzi expressament.

Article 31.- 1. Els interessats han de retirar les pancartes tan aviat com hagi acabat el període d'autorització. Si no ho fan, els Serveis Municipals retiraran les pancartes i els costos corresponents s'imputaran als responsables, sense perjudici de la sanció que els correspongui.

2. La col·locació de pancartes a la via pública sense autorització comporta que l'Autoritat Municipal imposi sancions als responsables i obliga a la retirada d'aquestes pancartes per part dels titulars; si aquests no ho fan, ho ha de fer l'Ajuntament en actuació subsidiària.

Capítol III

Les pintades

Article 32.- 1. Es prohibeixen les pintades de qualsevol mena a la via pública, tant si es fan sobre els seus elements estructurals, calçades, voreres i mobiliari urbà com si es fan sobre els murs i les parets de la Ciutat.

2. De manera excepcional, i després d'obtenir l'autorització municipal prèvia, es poden efectuar pintades de caràcter artístic sobre les tanques dels solars o els murs, amb l'autorització prèvia dels seus propietaris.

Capítol IV

La distribució d'octavilles

Article 33.- 1. Es prohibeix escampar i llançar fulls de mà a la via pública. De manera excepcional, l'Alcaldia pot autoritzar-ho després de la sol·licitud prèvia dels interessats i del pagament dels costos que es prevegin per a la seva retirada i eliminació.

2. Se sancionarà els qui escampin o distribueixin octavilles sense autorització.

3. Els Serveis Municipals procediran a netejar la part de la via pública que hagi estat afectada per la distribució o l'escampada de fulls de mà, i s'imputa el cost corresponent als serveis prestats als responsables, sense perjudici de la imposició de les sancions que els puguin correspondre.

Títol quart

La recollida d'escombraries i residus sòlids urbans

Capítol I

Condicions generals

Article 34.- D'acord amb el que disposa l'article 1, apartat 3, aquest Títol regula les condicions en què l'Ajuntament ha de prestar i l'usuari ha d'utilitzar els serveis destinats a la recollida d'escombraries i residus sòlids urbans produïts pels ciutadans.

Article 35.- Als efectes d'aquesta Ordenança, tenen la categoria d'escombraries i de residus sòlids urbans els materials residuals següents:

1. Els residus alimentaris i de consum domèstic produïts pels ciutadans als seus domicilis.

2. Les cendres de la calefacció domèstica individual.

3. Els residus procedents de l'escombrada de les voreres.

4. Els residus procedents de la poda de l'arbratge i de la neteja de plantes, sempre que es dipositin trossejats i en bosses d'un volum que no excedeixi els 40 litres ni els 10 quilos de pes.

5. Els embolcalls, envasos, embalatges i altres residus sòlids produïts en locals comercials.

6. Els materials residuals produïts per activitats comercials i industrials, sempre que es puguin assimilar a les escombraries domiciliàries i que no siguin residus produïts dins del procés industrial.

7. Els residus produïts pel consum a bars, restaurants i la resta d'establiments que expedeixin productes alimentaris cuinats o en els quals es duguin a terme consumicions de qualsevol mena. També els produïts a supermercats, autoserveis i establiments similars.

8. Els residus de consum en general produïts a residències, hotels, hospitals, clíniques, col·legis i altres establiments públics o oberts al públic.

9. Els animals domèstics morts, per als quals l'Ajuntament ha d'establir el servei de recollida corresponent.

10. Els mobles, estris domèstics i trastos vells, inclosos el calçat, la roba i qualsevol producte anàleg.

11. Les deposicions dels animals domèstics que s'hagin dipositat d'una manera higiènicament acceptable, d'acord amb el que s'estableix, pel que fa a aquesta matèria, a l'apartat 5 de l'article 22 d'aquesta Ordenança.

12. Els vehicles fora d'ús, quan hi hagi presumpció d'abandonament o quan els seus propietaris hi hagin renunciat expressament a favor de l'Ajuntament perquè es procedeixi a eliminar-los.

Article 36.-S'exclouen dels serveis de recollida d'escombraries i residus sòlids urbans els materials residuals següents:

1. Les deixalles, cendres i escòries que es produeixen a les fàbriques, els tallers i els magatzems.

2. Les cendres que es produeixen a les instal·lacions de calefacció central dels edificis.

3. Els animals no domèstics morts.

4. Els residus i derivats d'activitats agrícoles i ramaderes.

5. Els productes procedents de decomissos.

6. Els detritus d'hospitals, clíniques i centres assistencials.

7. Qualsevol material residual que es pugui qualificar de perillós, d'acord amb el que s'estableix a l'annex 1 d'aquesta Ordenança.

8. Qualsevol altre tipus de material residual que es pugui assimilar als anteriors que s'han assenyalat.

9. Els que determini l'Alcaldia en circumstàncies especials.

Article 37.- L'Ajuntament prestarà el servei de recollida d'escombraries domiciliàries a tot el Terme Municipal amb caràcter general i obligatori, en la forma de gestió que determini. Igualment, pot establir altres serveis complementaris per a la recollida de determinats tipus de residus, amb caràcter opcional per al ciutadà.

Article 38.- L'Ajuntament ha d'establir anualment la taxa corresponent a la prestació dels diferents serveis de recollida d'escombraries i residus sòlids urbans. Els usuaris han de procedir al pagament de la taxa corresponent al servei prestat, d'acord amb el que s'assenyali, pel que fa a aquesta matèria, a l'ordenança fiscal aplicable.

Article 39.- Se sancionarà els qui lliurin al servei de recollida residus diferents dels que s'assenyalen per a cada classe de serveis. També se sancionarà els qui dipositin les escombraries sense bossa o que no introdueixin les bosses dins dels contenidors.

Capítol II

El servei de recollida d'escombraries domiciliàries

Article 40.- El servei de recollida d'escombraries domiciliàries ha d'atendre la recollida dels materials residuals següents:

1. Els que s'assenyalen als apartats 1, 2, 3, 4 i 11 de l'article 35.

2. Els que s'assenyalen als apartats 5, 6, 7 i 8 del mateix 35, i el volum dels quals no sobrepassi els 80 litres ni els 20 quilos de pes.

Article 41.- No es permet en cap cas l'abocament als contenidors d'escombraries domiciliàries dels residus següents:

1. Els detritus d'hospitals, clíniques, dispensaris i centres assistencials.

2. Els animals domèstics morts.

3. Els mobles, estris domèstics i trastos vells, i els materials residuals procedents de la poda de l'arbratge i la neteja de plantes el volum dels quals excedeixi els 40 litres i els 10 quilos de pes.

4. En general, qualsevol mena de residus dels que s'assenyalen a l'article 36, que s'han de regir pel que es disposa respecte d'això al Títol Quart d'aquesta Ordenança.

Article 42.- La prestació del servei de recollida d'escombraries domiciliàries descrites a l'article 41 inclou les operacions següents:

a) El trasllat de les escombraries des dels seus punts de dipòsit, d'acord amb el que s'estableix a l'article 46, fins als vehicles de recollida.

b) El buidatge dels contenidors o de les bosses d'escombraries dins dels elements de càrrega dels vehicles.

c) Si l'element de dipòsit és un contenidor, el retorn dels contenidors un cop buidats als punts originals de dipòsit.

d) La recollida i l'abocament de les escombraries escampades a la via pública com a conseqüència de l'abocament, o de les bosses d'escombraries que per falta d'espai al contenidor hagin quedat dipositades al costat del contenidor.

e) El transport de les escombraries a l'abocador.

f) La neteja dels contenidors.

Article 43.- 1. Es prohibeix de manera terminant abandonar les escombraries a llocs diferents dels que s'estableixen a l'article 45.

2. Els usuaris estan obligats a lliurar les escombraries als serveis de recollida, dins de l'horari establert i als llocs que s'assenyalin, d'acord amb el que s'estableix en aquesta Ordenança.

3. Els infractors del que disposa l'anterior apartat 1 estan obligats a retirar les escombraries abandonades i a netejar l'espai urbà que s'hagi embrutat, amb independència de les sancions que els puguin correspondre.

Article 44.- 1. Els usuaris estan obligats a dipositar les escombraries a dins de les bosses de plàstic homologades. En cap cas s'autoritza abocar les escombraries dins de caixes, embolcalls, bosses no homologades i elements similars.

2. Totes les bosses han d'anar perfectament lligades, de tal manera que no es produeixi cap vessament dels materials que contenen.

Article 45.- 1. Amb la finalitat que les escombraries domiciliàries siguin retirades pels servei de recollida, als barris i sectors de Castelldefels en què hi hagi instal·lats contenidors d'escombraries homologats per l'Ajuntament, l'usuari està obligat a dipositar-hi les bosses d'escombraries a dins.

2. Als sectors o barris en què el sistema de recollida no disposi la instal·lació de contenidors d'escombraries, els usuaris han de dipositar les bosses d'escombraries degudament tancades a la vorera, tant a prop com es pugui de la vorada.

3. L'Ajuntament pot establir, amb caràcter permanent o transitori, l'emplaçament dels contenidors, i també l'ampliació de les zones o sectors de la ciutat amb sistema de recollida per mitjà de contenidors.

Article 46.- 1. Els contenidors d'escombraries només poden ser manipulats pel personal del Servei de Recollida, pel Servei d'Inspecció Municipal o pel personal autoritzat per aquest.

2. Pel que fa als contenidors de propietat privada, els Serveis Municipals en poden exigir la reparació o la renovació quan estiguin fora d'ús a judici del Servei d'Inspecció Municipal.

3.Quan es tracti de contenidors de propietat pública, el Servei de Recollida ha de procedir a netejar-los, reparar-los o renovar-los quan estiguin fora d'ús a judici del Servei d'Inspecció Municipal.

Article 47.- 1. Els ciutadans estan obligats a respectar l'espai reservat per als contenidors i a no impedir-ne la manipulació pel Servei de Recollida. L'Ajuntament pot establir guals i reserves especials d'espai urbà per a l'emplaçament dels contenidors.

2. L'Alcaldia, a proposta dels Serveis Municipals, ha de sancionar els qui pertorbin, amb la seva conducta, la prestació del servei de Recollida d'escombraries.

Capítol III

El servei de recollida sectorial de residus sòlids urbans

Article 48.- 1. L'Ajuntament pot establir els serveis de recollida sectorial de residus sòlids urbans que consideri convenients, com ara:

a) La recollida de mobles i estris domèstics.

b) La recollida d'animals domèstics morts.

c) La recollida de restes de poda vegetal.

d) La recollida de vehicles abandonats.

2. L'Ajuntament ha d'informar els ciutadans de les condicions i modalitats de prestació dels serveis de recollida sectorial de residus sòlids urbans.

Article 49.- La recollida de detritus de clíniques i hospitals a què es fa referència a l'apartat 1 de l'article 41 ha de ser objecte del corresponent servei especial, segons disposa la legislació vigent.

Article 50.- Els contenidors instal·lats a la via pública es reserven exclusivament al servei de recollida d'escombraries domiciliàries. Es prohibeix dipositar-hi materials residuals diferents dels que es consignen expressament a l'article 40 d'aquesta Ordenança.

Capítol IV

L'aprofitament i la recollida selectiva dels materials residuals que contenen les escombraries.

Article 51.- Les escombraries, un cop dipositades als elements de contenció instal·lats amb aquesta finalitat i en l'espera que les reculli els servei municipal corresponent, adquireixen el caràcter de propietat municipal, d'acord amb el que disposa la Llei 42/1975 de 19 de novembre, sobre Residus Sòlids Urbans.

Article 52.- Als efectes d'aquesta Ordenança es considera selectiva la recollida o l'entrega per separat d'un o més materials residuals de les escombraries duta a terme directament pels Serveis Municipals o per tercers, privats o públics, que prèviament hagin estat autoritzats expressament per l'Ajuntament.

Article 53.- L'Ajuntament pot dur a terme tantes experiències i activitats com consideri convenient en matèria de recollida selectiva, i pot introduir, amb aquesta finalitat, les modificacions necessàries a l'Organització del Servei de recollida.

Article 54.- 1. L'Ajuntament ha d'afavorir i fomentar les iniciatives privades o públiques per revalorar els residus que, a judici dels Serveis Municipals, tinguin la possibilitat d'aconseguir resultats positius per a la Ciutat.

2. L'Ajuntament, en l'exercici de les seves competències, i un cop escoltats els interessats, pot establir el règim especial de beneficis fiscals, ajudes econòmiques, etc., destinats a possibilitar les campanyes de recollida selectiva d'escombraries i residus sòlids urbans.

Capítol V

Règim i horari de prestació dels serveis de recollida d'escombraries domiciliàries

Article 55.- 1. L'Ajuntament ha d'establir per a la recollida d'escombraries domiciliàries la freqüència i els horaris més adequats als interessos de la Ciutat.

2. L'Ajuntament pot introduir en tot moment les modificacions, la freqüència i l'horari del Servei de Recollida que consideri convenients per motius d'interès públic.

3. Els Serveis Municipals han de fer públic, amb prou antelació, qualsevol canvi en l'horari, la freqüència i el sistema de recollida, exceptuant les disposicions dictades per l'Alcaldia en situacions d'emergència.

Article 56.- Als sectors en què el sistema de recollida establert no sigui per mitjà de contenidors, el servei es presta en horari nocturn i es prohibeix als usuaris dipositar les escombraries a les voreres abans de les 20 hores.

Article 57.- Als altres sectors on hi hagi contenidors, s'han de complir les prescripcions següents:

a) Quan la prestació del servei de recollida es dugui a terme en horari nocturn, es prohibeix dipositar les escombraries als contenidors instal·lats amb aquesta finalitat abans de les 19 hores.

b) Quan la prestació del servei de recollida es dugui a terme en horari diürn, es prohibeix dipositat les escombraries als contenidors instal·lats amb aquesta finalitat abans de les 20 hores o més tard de les 7 hores del dia següent.

Títol cinquè

La recollida, transport i abocament de terres, llots i materials de construcció

Capítol I

Condicions generals i àmbit d'aplicació

Article 58.- D'acord amb el que disposa l'apartat 4 de l'article 1, aquest Títol regula, pel que fa a tot allò que no estigui establert als Títols Segon i Quart d'aquesta Ordenança, les operacions següents:

a) L'entrada, càrrega, transport, acopio i abocament dels materials residuals sòlids qualificats com a terra i enderrocs.

b) La instal·lació a la via pública de contenidors per a obres, destinats a la recollida i transport de terres i enderrocs.

Article 59.- Als efectes d'aquesta Ordenança tenen la qualificació de terres i enderrocs els materials residuals següents:

1. Les terres, pedres i materials similars procedents d'excavacions.

2. Els residus que provenen de treballs de construcció, demolició, enderrocament i, en general, tots els que sobren d'obres majors i menors.

3. Qualsevol material residual assimilable als anteriors i als que, en circumstàncies especials, determini l'Alcaldia.

Article 60.- La intervenció de l'Ajuntament té per objecte evitar que com a conseqüència de les activitats expressades es produeixi:

1. L'abocament incontrolat o realitzat de manera inadequada.

2. L'abocament a llocs no autoritzats, com són els contenidors destinats a les escombraries domèstiques.

3. L'ocupació indeguda de terrenys o béns de domini públic.

4. El deteriorament dels paviments i dels altres elements estructurals de la Ciutat.

5. La brutícia de la via pública i d'altres superfícies de la Ciutat.

Capítol II
La utilització de contenidors per a obres
Article 61.- Als efectes d'aquesta Ordenança, es designen amb el nom de contenidors per a obres els recipients normalitzats especialment dissenyats per ser carregats i descarregats sobre vehicles de transport especial i destinats a la recollida dels materials residuals que s'especifiquen a l'article 60.

Article 62.- 1. Totes les obres que tinguin la consideració d'obres majors han de disposar, obligatòriament, del nombre necessari de contenidors per a obres.

2. Només poden utilitzar aquests contenidors per a obres els titulars de la llicència d'obres majors. Cap altra persona pot utilitzar-los per abocar-hi residus. Se sancionarà els infractors d'aquesta determinació.

Article 63.- En el cas de les obres menors, han de disposar de contenidor les que, segons l'informe emès pels Serveis Tècnics Municipals, generin residus d'un volum suficient.

Article 64.- 1. Els peticionaris de llicència d'obres menors als quals s'obligui a disposar de contenidor per a obres, poden optar entre les opcions següents:

a) Utilitzar el contenidor per a obres que els subministri l'Ajuntament o l'empresa contractada, després de la liquidació prèvia als Serveis de Dipositaria Municipal del 80% del seu cost de lloguer, que pot fer-se efectiva al mateix temps que es liquida la taxa corresponent a la llicència d'obres menors sol·licitada.

b) Fer-se càrrec del residu i traslladar-lo amb mitjans propis o convinguts a l'abocador municipal. Amb aquesta finalitat, i en concepte de garantia, ha de dipositar la quantitat de 7.000 pessetes que li serà reintegrada quan presenti el justificant o comprovant d'haver-lo abocat al lloc indicat.

2. Els contenidors per a obres als quals es refereix l'apartat anterior els poden utilitzar limitadament altres ciutadans sempre que el volum abocat per cadascun d'aquests contenidors no sobrepassi els 200 litres.

3. El temps de permanència del contenidor ha de ser d'una setmana i un cop transcorreguda l'Ajuntament s'encarrega de retirar-lo. Si el particular té interès a prorrogar aquest termini ha de posar-se prèviament en contacte amb els Serveis Tècnics Municipals a fi de notificar-ho i ha de córrer amb totes les despeses addicionals que això comporti.

4. Els contenidors per a obres menors s'han de situar sempre a la via pública, tan a prop com es pugui de la vorera.

5. En tot cas, l'Ajuntament ha d'establir el procediment adequat per al subministrament dels contenidors per a les obres menors que ho requereixin.

Article 65.- 1. En retirar el contenidor, el titular de la llicència és el responsable de deixar en perfectes condicions de neteja la superfície de la via pública ocupada o afectada.

2. El titular de la llicència d'obres també es responsable dels danys causats al paviment o a la vorera de la via pública en el cas que es produeixin, i ha de comunicar-ho immediatament als Serveis Municipals corresponents.

Article 66.- 1. Els contenidors per a obres majors s'han de situar, si és possible, dins de la zona tancada d'obres o, si no és possible, a la via pública, i en aquest cas es requereix la llicència municipal preceptiva.

2 Per a la col·locació dels contenidors s'han d'observar, en tot cas, les prescripcions següents:

a) S'han de situar de manera preferent davant de l'obra a la qual presten servei (o tan a prop com sigui possible).

b) S'han de situar de manera que no impedeixin la visibilitat als vehicles, especialment a les cruïlles i a les bifurcacions, i han de respectar les distàncies que estableix el Codi de Circulació pel que fa als aparcaments.

c) No es poden situar a llocs reservats per al pas de vianants, guals o espais reservats a estacionament i aturada, a excepció del cas que aquestes reserves hagin estat sol·licitades per la mateixa obra, ni tampoc a les zones de prohibició d'estacionament.

d) En cap cas es poden col·locar, ni totalment ni parcialment, sobre les tapes d'accés a Serveis Públics ni sobre els escocells dels arbres, ni, en general, sobre cap element urbanístic la utilització del qual puguin dificultar en circumstàncies normals o en cas d'emergència.

e) Tampoc es poden situar sobre les voreres d'una amplada que, un cop restat l'espai que ocupen les tanques, en el cas que n'hi hagi, no permeti una zona de lliure pas com a mínim d'un metre, un cop col·locat el contenidor, ni a les calçades quan l'espai que quedi lliure sigui inferior a 2,75 metres en les vies d'una sola direcció o de 6 metres en les vies de doble sentit.

3. En tot cas, s'han de col·locar de manera que la seva banda més llarga se situï paral·lela a la vorada.

4. Quan els contenidors se situïn a la calçada, han d'estar a una distància de 0,20 metres de la vorada, de manera que no impedeixin que les aigües superficials puguin circular lliurement en direcció als embornals.

Article 67.- Els contenidors per a obres s'han de retirar de la via pública:

a) En el cas d'obres majors:

1. Quan el terme de concessió de la llicència hagi expirat.

2. En qualsevol moment a requeriment dels Agents de la Guardia Urbana.

3. Per buidar-los un cop estiguin plens i sempre dins del mateix dia en què s'hagin omplert.

b) En el cas d'obres menors: d'acord amb el que s'indica a l'article 64, apartat 3.

Capítol III
L'entrega i l'abocament de terres i enderrocs
Article 68.- 1. Els ciutadans poden dur a terme l'entrega de terres i enderrocs de les maneres següents:

a) Directament, als contenidors d'obres menors col·locats a la via pública.

b) Directament, als llocs d'acumulació i abocament d'enderrocs i terres establerts amb aquesta finalitat pels Serveis Municipals.

2. En tots els casos, el promotor o el titular de la llicència de l'obra és el responsable de la brutícia que s'ocasioni a la via pública, i està obligat a deixar net l'espai urbà afectat.

Article 69.- Pel que es refereix a l'abocament de terres i enderrocs, es prohibeix:

a) Dipositar als contenidors d'obres residus que continguin matèries inflamables, explosives, nocives i perilloses, els que siguin susceptibles de putrefacció o de produir olors desagradables, i tota mena de materials residuals que per qualsevol causa puguin produir molèsties als veïns o als usuaris de la via pública.

b) Dipositar mobles, estris domèstics i qualsevol material residual als contenidors per a obres.

Disposició addicional

Els preceptes que estableix aquesta Ordenança s'entenen sense perjudici de les intervencions que corresponguin a altres organismes de l'Administració en l'àmbit de les seves competències respectives.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les altres normes de rang igual o inferior que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb les disposicions d'aquesta Ordenança.

Disposició final

Aquesta Ordenança entra en vigor el mateix dia de la seva publicació íntegra i completa al BUTLLETÍ OFICIAL de la província.

Annex I

Contaminants prioritaris

Llista de substàncies i materials tòxics i perillosos.

1. Arsènic i els seus compostos
2. Mercuri i els seus compostos
3. Cadmi i els seus compostos
4. Tal·li i els seus compostos
5. Beril·li i els seus compostos
6. Compostos de cromo hexavalent
7. Plom i els seus compostos
8. Antimoni i els seus compostos
9. Fenols i compostos fenolats
10. Cianurs orgànics i inorgànics
11. Isocianats
12. Compostos organohalogenats, a excepció dels polímers inerts
13. Dissolvents clorats
14. Dissolvents orgànics
15. Biocides i substàncies fitofarmacèutiques
16. Residus procedents del refinament i la destil·lació del petroli
17. Compostos farmacèutics
18. Peròxids clorats, perclorats i àcids
19. Èters
20. Substàncies químiques de laboratori no identificables o altres de noves els efectes de les quals sobre el medi ambient no es coneguin
21. Asbest en pols i fibres
22. Seleni i els seus compostos
23. Tel·luri i els seus compostos
24. Compostos aromàtics policíclics amb efectes cancerígens
25. Carboxils metàl·lics
26. Compostos solubles de coure
27. Substàncies àcides o alcalines utilitzades en tractaments de superfície i d'acabaments de metalls
28. Residus radioactius
29. Residus derivats de l'activitat minera
30. Qualsevol altra substància assimilable a les anteriors
P. 3-10-89 A-89/8225-8 ag

ORDENANÇA GENERAL NÚM. 0

ORDENANÇA GENERAL DE GESTIÓ, LIQUIDACIÓ, INSPECCIÓ I RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS DE DRET PÚBLIC MUNICIPALS

SECCIÓ I - DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte.

1. La present Ordenança general, dictada a l'empara del que preveuen l'article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, els articles 11, 12.2 i 15.3 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRHL) i la Disposició addicional quarta, apartat 3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, conté normes comuns, tant substantives com de procediment, que es consideraran part integrant de les Ordenances Fiscals i dels Reglaments Interiors que es puguin dictar relatius a la gestió, recaptació i inspecció dels ingressos de dret públic municipals.
2. Aquesta ordenança es dicta per a:

• Regular aquells aspectes de procediment que puguin millorar i simplificar la gestió.
• Regular aquells aspectes comuns a diverses ordenances fiscals i evitar-ne així la reiteració.
• Regular les matèries que necessitin concreció o desenvolupament per part de l'Ajuntament.
• Informar els ciutadans de les normes i els procediments, el coneixement dels quals pugui facilitar el compliment de les seves obligacions tributàries.

Article 2. Àmbit d'aplicació.

1. La present ordenança s'aplicarà a la gestió dels ingressos de Dret públic la titularitat dels quals correspon a l'Ajuntament.
2. Quan l'Ajuntament hagi delegat en la Diputació de Barcelona la gestió i/o la recaptació dels ingressos, les actuacions que ha de dur a terme l'Organisme de Gestió Tributària es regiran per la seva pròpia normativa, constituïda pels Estatuts, el Reglament Orgànic i Funcional, i l'Ordenança General de Gestió, Liquidació, Inspecció i Recaptació dels Ingressos de Dret Públic la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona o es realitza mitjançant col·laboració administrativa.
3. Per decret de l'alcalde-president de l'Ajuntament es podran dictar disposicions interpretatives i aclaridores d'aquesta ordenança i, així mateix, de les reguladores de cada tipus d'ingrés. No obstant això, l'Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per sí mateix i sense necessitat d'avocar de forma expressa la competència, les facultats d'aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per a determinar els deutes tributaris o aprovar l'anul·lació, total o parcial de les liquidacions, respecte d'alguns dels tributs o ingressos de dret públic la gestió els quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona, quan circumstàncies organitzatives, tècniques o de distribució competencial dels serveis municipals ho facin convenient.

SECCIÓ II - PROCEDIMENT

Article 3. Aspectes generals.

1. La tramitació d'expedients estarà guiada per criteris de racionalitat i eficàcia, i es procurarà també simplificar els tràmits que hagi de realitzar el ciutadà, facilitant-li l'accés a la informació administrativa.
2. L'alcalde podrà delegar l'exercici de competències i la signatura de resolucions administratives, llevat dels supòsits en què legalment s'hagi prohibit la delegació. Les resolucions administratives que s'adoptin per delegació entre òrgans d'aquesta administració indicaran expressament tal circumstància i es consideraran dictades per l'òrgan delegant.
3. S'impulsarà l'aplicació de tècniques i mitjans electrònics, informàtics i telemàtics per a la tramitació d'expedients administratius i per a millorar l'eficiència de les comunicacions dels ciutadans amb l'Ajuntament. Quan es tracti de relacions amb els ciutadans derivades de l'exercici de les funcions de gestió i recaptació, els interessats que disposin de certificat digital, acreditatiu de la seva identitat, podran fer per Internet consultes i tràmits personalitzats en les condicions previstes per l'ORGT de la Diputació de Barcelona i per l'Ajuntament.
4. Les resolucions administratives que s'adoptin per delegació indicaran expressament tal circumstància i es consideraran dictades per l'òrgan delegant.
5. Es poden fer actuacions automatitzades per a constatar la concurrència dels requisits que estableix l'ordenament jurídic, declarar les conseqüències previstes, adoptar les resolucions i comunicar o certificar les dades, els actes, les resolucions o els acords que constin en els sistemes d'informació de l'ORGT, mitjançant la utilització dels sistema de signatura amb certificat d'aplicació corporativa.
6. Les sol·licituds dels contribuents relatives a la identificació dels responsables de la tramitació o resolució dels procediments es dirigiran a l'alcaldia.

Article 4. Comunicacions informatives i consultes tributàries.

1. Els diferents serveis de l'Ajuntament informaran els contribuents que ho sol·licitin dels criteris administratius existents per a l'aplicació de la normativa tributària.
2. Les sol·licituds formulades verbalment, es respondran d'igual forma. En els casos en què la sol·licitud es formulés per escrit, es procurarà que el contribuent expressi amb claredat els antecedents i circumstàncies del cas, així com els dubtes que li susciti la normativa tributària aplicable.
3. Les consultes tributàries escrites que es formulin abans de la finalització del termini establert per a la presentació de declaracions, autoliquidacions o el compliment d'altres obligacions tributàries, s'hauran de contestar en el termini de sis mesos des de la presentació. A l'escrit de presentació s'ha de manifestar expressament si al moment de presentar-lo s'està o no s'està tramitant un procediment, recurs o reclamació relacionat amb el règim, classificació o qualificació tributària del tema plantejat a la consulta. Si es considera necessari per a formar-se criteri, es podrà demanar als interessats que ampliïn els antecedents o les circumstàncies del cas plantejat.

La contestació a les consultes tributàries escrites tindrà efectes vinculants per a l'Ajuntament llevat que plantegin qüestions relacionades amb l'objecte o la tramitació d'un procediment, recurs o reclamació iniciat abans de formular-les. Els criteris expressats en l'esmentada contestació s'aplicaran al consultant i a altres obligats tributaris, sempre que existeixi identitat entre els fets i circumstàncies reals i aquelles objecte de consulta.

4. Si la sol·licitud d'informació es refereix a una matèria reglamentada a les Ordenances, o en circulars internes municipals, o bé es tracta d'una qüestió la resposta de la qual es dedueix indubtablement de la normativa vigent, el Servei receptor de la consulta podrà formular la resposta. En altre cas, es respondrà des de la Secretaria de l'Ajuntament. En tot cas la resposta haurà de lliurar-se en un termini màxim de tres mesos, amb una referència a la normativa aplicable a la qüestió plantejada.
5. Per a garantir la confidencialitat de la informació, es requerirà del contribuent la seva deguda identificació mitjançant presentació del NIF quan es tracta de compareixença personal. Quan l'interessat es relacioni amb l'Administració per mitjans telemàtics, podrà identificar-se utilitzant el certificat digital que acrediti la seva identitat.
6. Si s'actua per mig de representant, aquest deurà acreditar la seva condició de tal, en els termes previstos a l'article 46 de la Llei General Tributària. En tot cas, es presumirà concedida la representació quan es tracti d'actes de mer tràmit.
7. No s'admetrà cap consulta que es formuli desprès d'haver acabat els terminis establerts per a l'exercici del dret, per a la presentació de la declaració o autoliquidació o per al compliment de l'obligació tributaria de que es tracti.
8. Les dades de caràcter personal facilitades pels ciutadans, presencialment, a traves de la seu electrònica de l'Ajuntament o de l'ORGT, com a ens delegat, o per qualsevol altre mitja, així com altres dades amb transcendència tributària requerides o obtingudes per aquesta administració, s'incorporaran als fitxers o bases de dades de l'Ajuntament. Al respecte, els interessats podran exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició previstos a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de dades de caràcter personal, mitjançant escrit presentat al registre general.

Article 5. Caràcter reservat de les dades amb transcendència tributària.

1. Les dades, informes o antecedents obtinguts per l'Administració tributària en el desenvolupament de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l'efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que procedeixin, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, llevat que la cessió tingui per objecte les qüestions a què es refereix l'article 95è de la Llei General Tributària.
2. L'Administració tributària municipal ha d'adoptar les mesures necessàries per garantir la confidencialitat de la informació tributària i el seu ús adequat.

Totes les autoritats o funcionaris que tinguin coneixement d'aquestes dades, informes o antecedents estan obligats al més estricte i complet sigil respecte a aquesta documentació. Amb independència de les responsabilitats penals o civils que puguin derivar-se, la infracció d'aquest particular deure de sigil es considerarà falta disciplinària molt greu.

3. L'Administració municipal garantirà les dades de caràcter personal d'acord amb allò disposat a la Llei orgànica de protecció de les dades de caràcter personal.
4. L'accés dels interessats als procediments tributaris i l'obtenció de còpies dels documents que integren l'expedient administratiu, s'haurà d'efectuar en els termes previstos a la normativa tributària vigent.

Article 6. Accés a arxius.

1. Els ciutadans tenen dret a accedir a la informació pública, arxius i registres en els termes establerts en la Constitució, a la Llei 39/20105, d'1 d'octubre, dels Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPCAP), a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General tributària (LGT), a la Llei del Parlament de Catalunya 10/2001, de 13 de juliol, d'Arxius i Documents, i ala normativa sobre transparència.
2. Perquè sigui autoritzada la consulta caldrà que es formuli petició individualitzada especificant els documents que es desitja consultar. La consulta haurà de ser sol·licitada per l'interessat i no podrà afectar la intimitat de terceres persones. Quan el compliment d'aquests requisits resulti dubtós per als responsables dels Serveis, caldrà que la Secretaria informi (per escrit o verbalment) sobre la procedència de la consulta i valori que aquests documents no contenen dades referents a la intimitat de les persones diferents del consultant.
3. La utilització de documents de propietat municipal per tercers donarà lloc a l'exigència de la corresponent taxa, de conformitat amb el que preveu la Llei 10/2001 del Parlament de Catalunya, i en els termes que, si s'escau, prevegi l'Ordenança Fiscal reguladora de la Taxa per Expedició de Documents i Distintius Administratius.
4. Quan la consulta tingui com a finalitat l'examen d'expedients conclosos nomes podran accedir els ciutadans que hagin estat part d'un procediment tributari.

Article 7.Obtenció de còpies de documents.

1. Les peticions de còpies s'hauran de realitzar pel contribuent o pel seu representant. L'obtenció de còpies facilitades per l'Ajuntament requerirà el pagament previ de la taxa establerta per expedició de distintius o documents administratius.
2. Quan les necessitats del servei ho permetin, es complimentarà la petició del contribuent en el mateix dia. Si es tracta d'un número elevat de còpies, o quan altre fet impedeixi complir el termini anterior, s'informarà el sol·licitant de la data en que podrà recollir les còpies sol·licitades. En circumstàncies especials, aquest termini no excedirà de 10 dies naturals.

El moment per a sol·licitar còpies és el termini durant el qual s'ha concedit tràmit d'audiència o, en defecte d'aquest, en el d'al·legacions posterior a la proposta de resolució.

3. Per diligència incorporada a l'expedient, és convenient fer constar el número dels folis dels quals s'ha expedit còpia i la seva recepció del contribuent.
4. Els contribuents no tindran dret a obtenir còpia d'aquells documents que figurant a l'expedient afectin a dades personals, a interessos de tercers, o a la intimitat d'altres persones. La resolució que denegui la sol·licitud de còpia de documents obrants a l'expedient haurà de motivar-se. Quan se susciti qualsevol dubte en relació amb els extrems anteriors es consultarà a la Secretaria.

Article 8. Al·legacions i tràmit d'audiència per l'interessat.

1. Quan els contribuents formulin al·legacions i presentin documents abans del tràmit d'audiència, es tindrà en compte uns i altres al redactar la corresponent proposta de resolució, fent expressa menció de les circumstàncies de la seva aportació en els antecedents d'aquesta.
2. En els procediments d'inspecció es donarà audiència a l'interessat en els terminis previstos en el Reglament General del Règim Sancionador Tributari, aprovat per Reial Decret 2063/2004, de 15 d'octubre (RGRST).
3. En els procediments de gestió es donarà tràmit d'audiència quan per a l'adopció de la resolució administrativa es tinguin en compte fets o dades diferents dels aportats per altres administracions o per l'interessat.
4. Especialment, podrà prescindir-se del tràmit d'audiència quan es tracti de rectificar errors aritmètics deduïts dels fets i documents presentats pel contribuent, així com en el supòsit de liquidació dels recàrrecs dels articles 27 i 28 de la LGT. En les resolucions dictades en aquells procediments en els que no hagi resultat necessari tràmit d'audiència, es farà constar el motiu legal de la no realització.
5. Amb caràcter general, el termini d'audiència serà de 10 dies.

Article 9. Registre.

1. L'Ajuntament disposa d'un registre general, en el que es fan les anotacions dels assentaments de tots els documents presentats o rebuts per qualsevol òrgan administratiu, organisme públic o entitat vinculada o dependents d'aquests. També s'anota la sortida de documents oficials dirigits a altres òrgans o particulars.
2. L'Ajuntament també disposa d'un registre electrònic per a la recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions tots els dies de l'any, durant les vint-i-quatre hores al dia, sense perjudici de les interrupcions de manteniment tècnic o operatiu, que s'anunciaran als potencials usuaris amb l'antelació que resulti possible a la seu electrònica.
3. Els interessats podran presentar escrits dirigits a l'Ajuntament a través de qualsevol d'aquests mitjans:
4. Registre general o electrònic de l'Ajuntament.
5. Qualsevol registre electrònic de les administracions estatal o autonòmica, Diputacions, Cabildos i Consells Insulars o Ajuntaments de Municipis subjectes al règim de l'article 121 de la Llei 7/1985.
6. Oficines de Correus.
7. Les representacions diplomàtiques i oficines consulars d'Espanya a l'estranger.

En el supòsit de presentació de declaracions, escrits o documents amb transcendència tributaria per mitjans diferents dels electrònics, informàtics i telemàtics per contribuents que tinguin aquesta obligació, s'enregistraran i se'ls advertirà de la possible comissió de la infracció prevista a l'art. 199 de la Llei General Tributària i la possible obertura del corresponents expedient sancionador.

4. Els assentaments s'anotaran respectant l'ordre temporal de recepció o sortida de documents indicant la data del dia d'inscripció i el seu número d'ordre. Un cop efectuat el tràmit de registre, els documents seran distribuïts sense dilació als respectius destinataris i/o unitats administratives per a la seva tramitació.
5. Quan, per aplicació de les Ordenances Fiscals, s'hagués de satisfer alguna taxa amb motiu de la presentació de sol·licituds i escrits adreçats a l'Administració, la quota corresponent es podrà fer efectiva en les oficines municipals, en el moment de presentació d'aquells.
6. A l'efecte del còmput de terminis per a dictar resolució s'entendrà data de presentació del corresponent escrit la data de recepció en el registre municipal.
7. Amb referència als assentaments en els llibres del registre, podran expedir-se certificacions autoritzades pel Secretari.

Article 10. Còmput de terminis.

1. Sempre que no s'expressi una altra cosa, quan els terminis s'assenyalin per dies, s'entén que son hàbils, i s'exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius.

A efectes de recaptació dels ingressos, tant en període voluntari com en període executiu, si el venciment de qualsevol termini coincideix amb un dissabte o un dia inhàbil, es traslladarà el susdit venciment al primer dia hàbil següent.

Quan els terminis s'indiquin per dies naturals, es farà constar aquesta circumstància en les corresponents notificacions.

Quan els terminis s'hagin assenyalat per dies naturals per haver-ho declarat així una llei o pel Dret de la Unió Europea, es farà constar aquesta circumstància en les notificacions.

2. Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computaran a partir del dia següent a aquell en què va tenir lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeix l'estimació o desestimació per silenci administratiu. Si en el mes de venciment no hi hagués dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s'entendrà que el termini expira l'últim dia del mes.
3. Quan l'últim dia del termini sigui inhàbil, s'entendrà prorrogat al primer dia hàbil següent. Quan un dia fos hàbil en el municipi o Comunitat autònoma en que resideixi l'interessat i inhàbil a la seu de l'òrgan administratiu, o a l'inrevés, es considerarà inhàbil en tot cas.
4. Els terminis expressats en dies es comptaran a partir del dia següent a aquell en què va tenir lloc la notificació o publicació de l'acte que es tracti, o des del següent a aquell en què es produeix l'estimació o la desestimació per silenci administratiu.
5. Els terminis per a resoldre es computaran a partir del dia de la data en que la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre municipal.
6. Excepcionalment, d'ofici o a petició dels interessats, es podrà concedir una ampliació de terminis que no excedeixi de la meitat d'aquests.

Article 11. Presentació i tramitació d'expedients.

1. Els contribuents podran presentar els seus escrits adreçats a l'Ajuntament per qualsevol mitjà i en qualsevol registre dels previstos legalment. Pel que fa al Registre Informàtic, els documents rebuts per via telemàtica s'hi registraran sempre que compleixin els requisits establerts en la corresponent resolució administrativa.
2. Pel còmput per a la resolució s'entendrà data de presentació la de recepció en el registre municipal, centralitzat en l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC). Si la resolució correspon a l'ORGT, per delegació, es tindrà en compte la seva pròpia normativa.
3. Dels escrits que es presentin a les oficines municipals/OAC, els interessats podran exigir el corresponent rebut; s'admetrà com a tal una còpia en què figuri la data de presentació.
4. Si les sol·licituds no reuneixen tots els requisits exigits per la normativa vigent, es requerirà l'interessat perquè en un termini de 10 dies (o com a màxim fins que expiri el termini per formular la petició, segons el que disposi l'ordenança particular del tribut o preu públic de què es tracti), esmeni les anomalies, i se li indicarà que, si no ho fa, se'l tindrà per desistit de la seva petició i s'arxivarà sense més tràmit l'expedient.
5. Quan es requereixi a un interessat l'aportació de la documentació necessària per a la continuïtat del procediment iniciat a instància de part, transcorreguts més de 3 mesos sense que s'hagi produït el compliment del requeriment de l'administració es produirà la caducitat de l'expedient, de la qual cosa s'advertirà l'interessat. Produïda la caducitat, no caldrà que l'Administració resolgui totes les qüestions plantejades als procediments de gestió.
6. Els tràmits no essencials per a la continuïtat del procediment que s'han de complimentar per part dels interessats hauran de realitzar-se en el termini de 10 dies a partir de la notificació del corresponent acte. Cas contrari se'ls entendrà decaiguts en el seu dret al tràmit corresponent, continuant el procediment.
7. S'ordenarà l'acumulació de procediments que entre sí guardin una identitat substancial o íntima connexió.
8. En la resolució d'expedients de naturalesa homogènia, s'observarà l'ordre rigorós d'incoació.
9. Es podran establir pactes que impliquin l'acabament convencional del procediment.
10. Els procediments que es tramitin i acabin en suport informàtic garantiran l'exercici de la competència de l'òrgan que l'exerceix. Quan resulti convenient, es definirà i aprovarà l'expedient informàtic, les característiques dels qual seran publicades.
11. Els documents emesos per l'Ajuntament per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, o els que s'emetin com còpia d'originals emmagatzemats per aquests mitjans, gaudiran de la validesa i eficàcia del document original, sempre que concorrin els requisits exigits per la LPACAP.
12. Els escrits d'al·legacions, recursos o altre contingut administratiu que es presentin a les oficines de l'ORGT, relatius a ingressos quina gestió li hagi estat delegada podran remetre's des del registre receptor a l'Ajuntament mitjançant imatge escanejada i degudament compulsada de la integritat del document. Concorrent les condicions de validesa del document electrònic per produir els mateixos efectes que el document manuscrit no caldrà remetre els documents originals en suport paper.

Article 12. Obligació de resoldre. Silenci administratiu.

1. L'Ajuntament o l'ORGT, per delegació, estan obligats a resoldre totes les qüestions que es plantegin en els procediments tributaris. S'exceptua aquest deure de resoldre expressament en els casos següents:

• En els procediments relatius a l'exercici de deures que només han de ser objecte de comunicació.
• Quan es produeixi la caducitat, la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del procediment, la renúncia o el desistiment dels interessats, salvat que, en aquests supòsits l'interessat sol·liciti expressament que resolgui.

2. El termini màxim de duració dels procediments serà de 6 mesos, excepte que la normativa disposi un termini diferent.
3. Quan no hagi recaigut resolució dins de termini, s'entendrà desestimada la sol·licitud en els supòsits següents:

• Resolució del recurs de reposició previ al contenciós administratiu o a l'econòmic administratiu davant els actes dictats en matèria de gestió d'ingressos de dret públic locals (un mes).
• Procediment per a la concessió de beneficis fiscals en els tributs locals (sis mesos).
• Resolució d'altres recursos administratius diferents de l'establert a l'apartat a) d'aquest punt que es poguessin interposar.
• Suspensió del procediment de gestió i/o recaptació dels ingressos de dret públic de què es tracti, quan no s'aporti garantia suficient.
• Altres supòsits previstos legalment.

També s'entendrà desestimada la devolució d'ingressos indeguts en el termini de sis mesos sempre que amb anterioritat no hagi estat anul·lada la liquidació que va motivar l'ingrés.

S'entendran estimades les sol·licituds formulades pels interessats en els casos previstos a la normativa d'aplicació.

4. En els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, el venciment del termini màxim fixat per a la resolució sense haver-se dictat i notificar acord exprés, legitima l'interessat per entendre estimada o desestimada la sol·licitud per silenci administratiu, segons procedeixi i sense perjudici de la resolució que l'administració ha de dictar.
5. Els terminis a que fan referència els apartats anteriors, tindran únicament els efectes expressats en aquest article, i pel que fa a les previsions establertes a l'article 26.4 de la LGT, s'estarà al que disposa la present ordenança quan a recursos administratius.

SECCIÓ III - NORMES SOBRE GESTIÓ

SUBSECCIÓ I - GESTIÓ DE TRIBUTS

Article 13. Divisió de quotes.

Quan només es conegui la identitat d'un titular es practicarà i notificaran les liquidacions tributàries a nom d'aquest, que vindrà obligat a satisfer-les si no sol·licita la seva divisió. A aquest efecte, per a que procedeixi la divisió serà indispensable que el sol·licitant faciliti les dades personals i el domicili dels restants obligats al pagament, així com al proporció en que cadascun d'ells participi en el domini o dret tramès.

En cap cas es podrà sol·licitar la divisió de la quota en el supòsit de règim matrimonial de comunitat de guanys.

 

CAPÍTOL I – TRIBUTS DE VENCIMENT PERIÒDIC

Article 14. Tributs de venciment periòdic.

1. En la gestió dels tributs de venciment periòdic s'aplicaran les prescripcions contingudes en les seves ordenances fiscals específiques.
2. A les actuacions que, en relació a aquests tributs, dugui a terme l'ORGT se'ls aplicarà també el que preveu la seva Ordenança General de Gestió, Liquidació, Inspecció i Recaptació dels Ingressos de Dret Públic Municipals.
3. Els padrons fiscals es formaran a partir del padró de l'exercici anterior, al qual s'incorporaran les modificacions derivades de la variació de tarifes o quotes aprovades a les corresponents ordenances fiscals particulars i també totes aquelles altres incidències que escaiguin i siguin conseqüència de fets o actes coneguts per l'Ajuntament o l'ORGT.
4. Les variacions tindran efectivitat des del primer dia de l'any següent, i es poden incorporar en el padró corresponent a aquest període si no n'ha derivat modificació de la base imposable.
5. Quan els períodes de cobrament de diversos tributs de venciment periòdic siguin coincidents, es podrà exigir el pagament de les quotes respectives mitjançant un rebut únic en el que constaran degudament separats els conceptes d'ingrés.
6. No caldrà procedir a la notificació individualitzada de les variacions esmentades en el present article ni de les modificacions originades o procedents d'una llei o norma estatal o autonòmica d'aplicació general i obligatòria.
7. S'estableix una exempció automàtica de caràcter objectiu quan la quota líquida abans de la divisió contemplada per l'article 35 de la LGT sigui igual o inferior a 6,00 €.

Article 15. Aprovació de padrons.

1. Els padrons s'elaboraran en la secció d'Informàtica de l'Ajuntament o de l'ORGT (si la gestió del tribut està delegada), i seran verificats pels tècnics competents de Gestió Tributària.
2. L'aprovació dels padrons és competència de l'alcalde, salvat dels supòsits en que se n'hagi delegat la gestió en l'ORGT, en els quals l'aprovació correspondrà a aquest organisme, que en remetrà a l'Ajuntament una còpia de l'aprovació amb la diligència corresponent, a l'efecte del seu seguiment i comptabilització. Les variacions dels deutes i altres elements tributaris originades per l'aplicació de modificacions introduïdes en la llei i les ordenances fiscals reguladores dels tributs, o resultants de les declaracions d'alteració reglamentàries que hagi de presentar el subjecte passiu, seran notificades col·lectivament, a l'empara d'allò que preveu l'article 102 de la Llei general tributària i disposició addicional 14 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
3. El termini d'exposició pública dels padrons serà de vint dies naturals, comptats a partir de 10 dies abans del primer dia d'inici del període de cobrament en voluntària. Aquest tràmit d'informació pública es realitza mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província.
4. Contra l'exposició pública dels padrons i de les liquidacions que porten incorporades podrà interposar-se recurs de reposició, previ al contenciós administratiu, en el termini d'un mes a comptar  des de la data de finalització d'aquest termini d'exposició.

Article 16. Calendari fiscal.

1. El calendari fiscal conté els períodes de pagament dels tributs de caràcter periòdic.
2. L'alcalde és l'òrgan competent per a l'aprovació del calendari fiscal, salvat dels supòsits de tributs de gestió delegada, en els quals l'aprovació competirà a l'ORGT.
3. El calendari fiscal es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província, en el tauler d'edictes i en el web de l'Ajuntament.
4. Quan es tracti d'ingressos la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona, correspondrà a l'ORGT l'aprovació i la publicació del calendari fiscal en el BOP i també en la seva seu electrònica. La consulta telemàtica dels períodes de cobrança dels tributs municipals serà possible al llarg de tot l'exercici, mitjançant accés a la seu electrònica de l'ORGT.

Article 17. Anuncis de cobrament.

1. L'anunci del calendari fiscal regulat a l'article anterior podrà complir, a mes de la funció de donar a conèixer l'exposició publica de padrons, la funció de publicar l'anunci de cobrament a que es refereix el Reglament General de Recaptació.

Perquè es compleixi aquesta finalitat hauran de constar-hi també els extrems següents:

• Mitjans de pagament:

- Amb caràcter general, domiciliació bancària.

- Diners de curs legal o xec nominatiu a favor de l'ORGT.

- Mitjançant el document remes als subjectes passius, provist de codi de barres, en els caixers habilitats a aquest efecte.

- Per Internet, utilitzant targeta de crèdit o be ordenant el càrrec en compte bancari.

- Per telèfon, trucant al Centre d'Atenció Telefònica de l'ORGT.

L'ordenació del càrrec en compte bancari es podrà fer:

- Mitjançant accés a la passarel·la de pagaments telemàtics quan es disposi de certificat digital d'identificació.

- Conforme les instruccions especifiques de banca electrònica de cada entitat financera.

• Llocs de pagament:

A les entitats col·laboradores que figuren en el document de pagament o, excepcionalment, a les oficines de l'ORGT. La seu electrònica de l'ORGT, l'adreça de la qual es http://orgt.diba.cat, facilita la realització de pagaments per Internet.

• Dies i hores d'ingrés:

A les oficines bancàries, dins l'horari comercial habitual. A la seu electrònica, a qualsevol dia i hora.

• < >Article 18. Liquidacions/autoliquidacions.

1. En relació amb els tributs de cobrament periòdic, es practicarà una liquidació/autoliquidació en aquests supòsits:
   • Quan per primera vegada hagin esdevingut els fets o actes que puguin originar l'obligació de contribuir.
   • Quan l'Ajuntament o l'ORGT tinguin coneixement per primera vegada de l'existència del fet imposable, malgrat que s'hagi acreditat amb anterioritat el tribut, i sens perjudici de les sancions que poguessin correspondre.
   • Quan s'hagin produït modificacions en els elements essencials del tribut diferents de les aprovades amb caràcter general en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i de la variació dels tipus impositius recollida a les ordenances fiscals.

2. Quant a l'aprovació i la notificació de les liquidacions/autoliquidacions a què es refereix aquest article, serà d'aplicació el règim general regulat en el següent capítol.
3. Un cop notificada l'alta en el padró corresponent, les successives notificacions es duran a terme de manera col·lectiva mitjançant edicte.

CAPÍTOL II – TRIBUTS DE VENCIMENT NO PERIÒDIC

Article 19. Liquidacions.

1. En els termes regulats a les ordenances fiscals municipals, i mitjançant l'aplicació dels respectius tipus impositius, es practicaran liquidacions d'ingrés directe quan, no havent-se establert l'autoliquidació, l'Ajuntament o l'ORGT tinguin coneixement de l'existència del fet imposable.
2. L'aprovació de liquidacions practicades és competència de l'alcalde, salvat dels supòsits de tributs de gestió delegada, en els quals correspon dur a terme l'aprovació a l'ORGT, que remetrà a l'Ajuntament la relació de liquidacions aprovades, amb la diligència corresponent, als efectes del seu seguiment i comptabilització.
3. Les liquidacions són competència i responsabilitat de les diferents àrees gestores dels tributs o altres ingressos de dret públic que corresponguin, sens perjudici de la funció fiscalitzadora a què estan sotmeses com tots els ingressos.
4. L'Ajuntament o, per delegació, l'ORGT, podran dictar liquidacions provisionals d'ofici quan els elements de prova de que disposin posin de manifest la realització del fet imposable o l'existència d'elements tributaris diferents als declarats.
5. Salvat que algun òrgan de govern dicti una ordre expressa en sentit contrari, per raons de cost i eficàcia i per economia processal, no es practicaran liquidacions complementàries quan resultin quotes inferiors a 6,00 €. Aquest mínim no afectarà als supòsits de divisió de rebuts.

Article 20. Autoliquidacions.

1. En els termes i supòsits establerts a les ordenances fiscals municipals, i mitjançant l'aplicació dels respectius tipus impositius l'Ajuntament o, per delegació, l'ORGT, podran practicar autoliquidacions.
2. Les autoliquidacions són competència i responsabilitat de les diferents àrees gestores dels tributs o altres ingressos de dret pública que corresponguin, sens perjudici de la funció fiscalitzadora a què estan sotmeses com tots els ingressos. La ratificació d'autoliquidacions practicades és competència de l'alcalde, salvat dels supòsits de tributs de gestió delegada, en els quals la competència és de l'ORGT, que remetrà a l'Ajuntament la relació d'autoliquidacions ratificades, amb la diligència corresponent, als efectes del seu seguiment i comptabilització.
3. Quan es detectin errades en les autoliquidacions presentades es procedirà de la manera següent:

• Si s'ha practicat autoliquidació per import duplicat o excessiu, i se n'ha efectuat el corresponent ingrés, s'estarà al determinat per aquesta ordenança (articles 34 i ss).
• Si s'ha practicat l'autoliquidació per import menor, es practicarà liquidació complementària, d'acord amb el disposat per l'article anterior

Article 21. Presentació de declaracions.

1. L'Ajuntament, conjuntament amb l'ORGT establirà els circuits per a conèixer l'existència de fets imposables que originen l'acreditament dels tributs municipals.
2. Sens perjudici del previst en el punt anterior, els subjectes passius estan obligats a presentar les declaracions previstes legalment.
3. La manca de presentació de declaracions de forma completa i correcta, necessàries perquè l'Ajuntament pugui practicar la liquidació d'aquells tributs que no s'exigeixen pel procediment d'autoliquidació, constitueix infracció tributària, excepte que l'interessat regularitzi la seva situació sense requeriment de l'Administració.
4. La infracció tributària prevista a l'apartat anterior pot ser lleu, greu o molt greu, conforme l'establert per la LGT i aquesta mateixa ordenança.

CAPÍTOL III - NOTIFICACIONS ADMINISTRATIVES

Article 22. Notificació de les liquidacions de venciment singular i altres actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació.

1. Les notificacions es practicaran preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan l'interessat resulti obligat a rebre-les per aquesta via.
2. Els interessats que no estiguin obligats a rebre notificacions electròniques, podran decidir i comunicar en qualsevol moment a l'Administració Pública la seva voluntat.
3. La notificació es practicarà per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció, així com de la data, la identitat del receptor i el contingut de l'acte notificat.
4. La pràctica de notificacions s'ajustarà al que estableixen la Llei General Tributària i per la normativa de desenvolupament; supletòriament, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre , del Procediment administratiu comú de les administracions públiques.
5. Quan la notificació es practiqui en paper, si ningú es fes càrrec de la notificació, es farà constar aquesta circumstància en l'expedient, junt amb el dia i hora en que es va intentar la notificació, intent que s'haurà de repetir per una sola vegada i en un hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer intent de notificació s'hagi realitzat abans de les quinze hores, el segon intent s'haurà de realitzar desprès de les quinze hores i a l'inrevés, deixant, en tot cas, un marge de diferència de tres hores entre ambdós intents.
6. Les notificacions per mitjans electrònics s'entendran practicades en el moment en que es produeixi l'accés al seu contingut. La notificació s'entendrà rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s'hagi accedit al seu contingut.
7. Quan la notificació no ha estat rebuda personalment es citarà a l'interessat o el seu representant amb l'objecte de dur a terme la notificació per compareixença, mitjançant anuncis que es publicaran, per una sola vegada per cadascú dels interessats, al Butlletí oficial de l'Estat. En la publicació constarà la relació de notificacions pendents, amb indicació del subjecte passiu, obligat tributari o representant, procediment que les motiva, òrgan responsable de la seva tramitació, i lloc i termini on s'ha de comparèixer per ser notificat. En tot cas, la compareixença es produirà en el termini de quinze dies naturals, a comptar des del següent al de la publicació de l'anunci al BOE. Quan transcorregut el termini indicat no s'hagués comparegut, la notificació s'entendrà produïda a tots els efectes legals des del dia següent al del venciment del termini per comparèixer.
8. La notificació corresponent a la resta d'actuacions de gestió, recaptació i inspecció dels ingressos de dret públic es practicarà conforme a les previsions contingudes als apartats 3, 4, 5 i 6.
9. Quan es tracti de notificacions relatives a ingressos la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona, s'hi practicaran segons allò previst a la seva Ordenança General de Gestió, Liquidació, Inspecció i Recaptació dels Ingressos de Dret Públic Municipals.
10. Amb independència que la notificació es realitzi en paper o per mitjans electrònics, l'Ajuntament enviarà un avis al dispositiu electrònic i/o a l'adreça de correu electrònic del contribuent, informant-li de la posada a disposició d'una notificació en la seu electrònica de l'Ajuntament.
11. Quan l'interessat hagués estat notificat per diferents vies, es prendrà com a data de notificació, la produïda en primer lloc, als efectes d'entendre's notificada.
12. Quan es produeixin modificacions de caràcter general dels elements integrants dels tributs de cobrament periòdic per rebut, mitjançant les corresponents Ordenances Fiscals, no serà necessària la notificació individual de les liquidacions resultants, excepte en els supòsits establerts a l'apartat 3 de l'article 102 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

Article 23. Notificació de les liquidacions per tributs de venciment periòdic.

1. Les quotes i els altres elements tributaris quan no constitueixin altes en els respectius registres, sinó que facin referència a un fet imposable ja notificat individualment al subjecte passiu, seran notificades col·lectivament, a l'empara d'allò que preveu l'article 102 de la LGT.
2. La notificació col·lectiva a què es refereix l'apartat anterior afecta les liquidacions incloses en els padrons de tributs i preus públics de venciment periòdic.
3. L'exposició pública dels padrons regulada per la present ordenança constitueix el mitjà pel qual l'ORGT, per delegació de l'Ajuntament, realitzarà la notificació col·lectiva de les corresponents liquidacions i rebuts.

Article 24. Publicacions oficials preceptives.

1. Als efectes de practicar les notificacions col·lectives a què es refereix l'article anterior, s'anunciarà als llocs preceptius l'exposició pública dels padrons.
2. Respecte a les notificacions de les liquidacions d'ingrés directe, en cas de resultar infructuosos els intents de lliurament personal de la notificació, se citarà l'interessat o el seu representant amb l'objecte de dur a terme la notificació per compareixença, mitjançant anuncis que es publicaran, per una sola vegada per a cadascú dels interessats, als llocs preceptius. En la publicació constarà la relació de notificacions pendents, amb indicació del subjecte passiu, obligat tributari o representant, procediment que les motiva, òrgan responsable de la seva tramitació, i lloc i termini on s'ha de comparèixer per ser notificat. En tot cas la compareixença es produirà en el termini de quinze dies, a comptar des del següent al de la publicació de l'anunci al BOP. Quan transcorregut el termini indicat no s'hagués comparegut, la notificació s'entendrà produïda a tots els efectes legals des del dia següent al del venciment del termini per comparèixer.
3. De les actuacions realitzades conforme al que s'ha assenyalat anteriorment, n'haurà de restar constància en l'expedient, a més de qualsevol circumstància que hagués impedit el lliurament en el domicili designat per a la notificació.
4. En els supòsits de publicacions d'actes que continguin elements comuns, es publicaran de forma conjunta els aspectes coincidents, i s'especificaran només els aspectes individuals de cada acte.
5. Les notificacions anteriors es publicaran, així mateix, en els taulers d'edictes de l'Ajuntament o, si escau, de les oficines de l'ORGT corresponents a l'últim domicili conegut del deutor.

CAPÍTOL IV - CONCESSIÓ DE BENEFICIS FISCALS

Article 25. Sol·licitud.

1. Correspondrà a l'alcalde o regidor en qui delegui la concessió o denegació de beneficis fiscals, salvat dels supòsits de tributs de gestió delegada en l'ORGT, en els quals correspondrà al dit organisme, o els supòsits en què l'ordenança específica d'un tribut contempli que la competència correspon a un altre òrgan de govern.
2. Excepte previsió legal expressa en contra, la concessió de beneficis fiscals té caràcter pregat, per la qual cosa hauran de ser sol·licitats, mitjançant instància dirigida a l'alcalde, o a l'ORGT, pels tributs delegats. La sol·licitud es formularà d'acord amb els requisits i en els terminis fixats legalment o en les ordenances fiscals corresponents.

No caldrà que l'interessat aporti la documentació acreditativa dels beneficis fiscals sol·licitats, quan l'Administració gestora del tribut pugui consultar i verificar telemàticament les dades reclamades. Es presumirà que la consulta o obtenció és autoritzada pels interessats, excepte que consti en el procediment la seva oposició expressa o la llei especial aplicable requereixi consentiment exprés, havent-se en amdós casos, d'informar a l'interessat prèviament dels seus drets en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Excepcionalment, si l'Administració gestora del tribut no pot obtenir els esmentats documents, podrà sol.licitar novament a l'interessat la seva aportació.

3. Amb caràcter general, i excepte en els supòsits que la llei o l'ordenança fiscal estableixin previsió contrària, els beneficis fiscals s'aplicaran a totes les liquidacions afectades que no hagin adquirit fermesa al moment de la concessió, sempre que els requisits del benefici concorrin en la data d'acreditament del tribut. Els beneficis fiscals no tindran efectes retroactius, salvat que en l'ordenança particular dels diferents tributs es reguli d'altra forma.
4. L'Ajuntament o, en tributs delegats, l'ORGT, establiran els mecanismes adequats per al control de la caducitat dels beneficis fiscals quan hagi arribat el termini de gaudiment.
5. Per als supòsits de beneficis fiscals de tracte successiu, sempre que es mantinguin les condicions i/o requisits exigibles, el beneficiari només caldrà que formuli la sol·licitud la primera vegada, aplicant-se pels anys posteriors d'ofici mentre no desaparegui el supòsit de fet que l'emparava.
6. En tot cas, el beneficiari estarà obligat a comunicar a l'Ajuntament qualsevol modificacions o alteracions que es produeixin respecte als requisits exigits. En cas d'incompliment d'aquesta obligació, es practicarà al beneficiari liquidació/autoliquidació per l'import beneficiat incorrectament més els interessos que legalment corresponguin i l'Ajuntament incoarà l'expedient sancionador pertinent. A tal efecte s'estarà a la regulació continguda en aquesta pròpia ordenança, la Llei General Tributària i altra normativa d'aplicació.
7. No s'admetrà l'analogia per estendre més enllà dels seus termes estrictes l'àmbit del fet imposable o el de les exempcions, bonificacions i altres beneficis tributaris. La concessió, denegació o pròrroga d'exempcions, reduccions, bonificacions, deduccions i altres beneficis fiscals que no estiguin expressament previstos per la Llei o els derivats de l'aplicació de Tractats Internacionals.
8. L'acord de concessió o denegació dels beneficis fiscals de caràcter pregat s'adoptarà en el termini de sis mesos comptats des de la data d'aquella sol·licitud. Si no es dicta resolució en aquest termini, la sol·licitud formulada s'entendrà desestimada.
9. Constitueix infracció tributària sol·licitar indegudament beneficis fiscals mitjançant omissió de dades rellevants o inclusió de dades falses.
10. Per gaudir de beneficis fiscals establerts a les Ordenances Fiscals municipals que tinguin caràcter potestatiu és condició indispensable no tenir cap deute pendent amb l'Ajuntament, ja sigui derivat d'ingressos de dret públic o de dret privat (es considera que no es tenen deutes pendents quan aquests deutes es trobin en via voluntària de cobrament o quan es trobin en via executiva si es tracta de deutes ajornats, fraccionats o l'execució dels quals estigui suspesa). Romandran exclosos d'aquest requisit els supòsits degudament justificats per part de Serveis Socials, a través de l'informe pertinent.

Article 26. Tramitació.

1. Les sol·licituds de beneficis fiscals, seran analitzades per la unitat de gestió de tributs de l'Ajuntament, o pel servei corresponent de l'ORGT en els tributs de gestió delegada, que formularà proposta de resolució.
2. L'acord de concessió o denegació dels beneficis fiscals de caràcter pregat s'adoptarà en el termini de sis mesos comptats des de la data d'aquella sol·licitud. Si no es dicta resolució en aquest termini, la sol·licitud formulada s'entendrà desestimada.
3. Quan es tracti de beneficis fiscals que han d'atorgar-se d'ofici, s'aplicaran en el moment de practicar la liquidació, sempre que la unitat gestora disposi de la informació acreditativa dels requisits exigits per al seu gaudiment. No és necessari efectuar l'aprovació d'aquestes concessions d'ofici.

CAPÍTOL V - PROCEDIMENT DE REVISIÓ

Article 27. Normes generals.

1. La revisió i la declaració de nul·litat dels actes dictats en matèria de gestió tributària i recaptadora es duran a terme de conformitat amb el que disposa la normativa vigent.
2. No seran en cap cas revisables els actes administratius confirmats per sentència judicial ferma.
3. La rectificació d'errors materials i de fet es portarà a terme de conformitat amb allò establert en l'article 220 de la LGT i l'article 13 del RD 520/2005, que aprova el Reglament General de la LGT, en matèria de revisió en via administrativa.

Article 28. Recursos administratius.

1. Contra els actes d'aplicació i efectivitat dels ingressos de dret públic municipals, només podrà interposar-se recurs de reposició davant l'òrgan que dictà l'acte administratiu que es reclama, en el termini d'un mes a comptar des del dia següent a la notificació de l'acte.

En els deutes de venciment periòdic i notificació col·lectiva, el termini per a la interposició es computarà a partir del dia següent al de finalització del període voluntari de pagament.

2. El recurs de reposició s'entendrà desestimat si no ha estat resolt en el termini d'un mes comptat des de la data d'interposició.
3. Als efectes de la no exigència d'interessos de demora a que fan referència l'article 26.4 de la LGT, s'entendrà que l'Ajuntament ha incomplert el termini màxim de resolució del recurs de reposició quan hagi transcorregut el termini d'un any des de la seva interposició, sense que hagi recaigut resolució expressa. Aquest termini s'estableix a l'empara de la disposició addicional 4a., apartat 3 de la LGT, i en paritat amb el que preveu dita llei per a la resolució de les resolucions economicoadministratives.
4. Contra la desestimació del recurs de reposició pot interposar-se recurs contenciós administratiu en els terminis següents:

• Si la resolució ha estat expressa: En el termini de 2 mesos comptats des del dia següent al de la notificació de l'acord resolutori del recurs del reposició.
• Si no hi hagués resolució expressa: En el termini de 6 mesos comptats des del dia següent a aquell en que hagi d'entendre's desestimat el recurs de reposició.

5. El termini per interposar recurs contenciós administratiu contra l'aprovació o la modificació de les ordenances fiscals serà de 2 mesos comptats des del dia següent a la data de publicació de la seva aprovació definitiva.
6. Per a l'admissió i tramitació de recursos de reposició, així com per al còmput de terminis respecte a la interposició d'altres recursos, s'estarà al que disposen el capítol III del Títol V de la LGT i el Títol III del RD 520/2005, que aprova el Reglament General de la LGT, en matèria de revisió en via administrativa.

Article 29. Revisió d'ofici.

1. El Ple de l'Ajuntament podrà declarar, previ dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, la nul·litat dels actes dictats per l'Ajuntament en els quals concorrin motius de nul·litat de ple dret, en els termes establerts a l'article 217 de la LGT.
2. El procediment de nul·litat a què es refereix l'apartat anterior podrà iniciar-se per acord de l'òrgan que dictà l'acte o a instància de l'interessat. S'haurà de concedir audiència a aquells a favor dels quals va reconèixer drets l'acte que es pretén anul·lar.

Article 30. Declaració de lesivitat.

1. En altres casos, diferents del previst a l'article anterior i dels que es refereix l'article 220 de la LGT, l'Ajuntament només podrà anul·lar els seus actes declaratius de drets si els declara lesius per a l'interès públic.
2. La declaració de lesivitat correspon al Ple de l'Ajuntament o a l'òrgan competent de l'ORGT, pels supòsits de delegació.
3. En el termini de dos mesos des del dia següent a la declaració de lesivitat, s'haurà d'interposar el corresponent recurs contenciós administratiu.

Article 31. Revocació d'actes i rectificació d'errors.

1. L'Ajuntament podrà revocar els seus actes en benefici dels interessats quan s'estimi que infringeixen manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes que afectin una situació jurídica particular posin de manifest la improcedència de l'acte dictat, o quan en la tramitació del procediment s'hagi produït indefensió als interessats.

El procediment de revocació s'iniciarà exclusivament d'ofici, sens perjudici que els interessats puguin promoure la seva iniciació per l'Ajuntament, mitjançant un escrit que dirigiran a l'òrgan que va dictar l'acte.

2. Es rectificaran en qualsevol moment, d'ofici o a instància de l'interessat, els errors materials, de fet i els aritmètics, sempre que no hagin transcorregut quatre anys des de que es va dictar l'acte objecte de rectificació.

Tramitat l'expedient en què es justifiqui la necessitat de procedir a la rectificació, el servei competent formularà proposta d'acord rectificador, que, haurà de ser aprovada pel mateix òrgan que va dictar l'acte objecte de rectificació.

CAPÍTOL VI - SUSPENSIÓ DEL PROCEDIMENT

Article 32. Suspensió de la interposició de recursos.

1. La interposició de recursos administratius no requereix el pagament previ de la quantitat exigida; això no obstant, la interposició del recurs no aturarà l'acció administrativa per al cobrament llevat que l'interessat sol·liciti la suspensió del procediment, supòsit en què serà indispensable aportar una garantia que cobreixi el total del deute, els interessos de demora que generi la suspensió i els recàrrecs que resultin procedents en el moment en que es procedeixi a l'execució. Amb el reintegrament del cost de les garanties que en el seu cas resulti procedent, s'abonarà l'interès legal vigent que s'hagi meritat des de la data acredita en què s'haguès incorregut en els costos esmentats fins la data en què s'ordeni el pagament.
2. Sens perjudici del que es disposa al punt anterior, l'òrgan competent per resoldre el recurs podrà suspendre, d'ofici o a sol·licitud del recurrent, l'execució de l'acte recorregut, sense prestació de garantia, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

• Que l'execució pugui causar perjudicis d'impossible o difícil reparació.
• Que la impugnació es fonamenti en una causa de nul·litat de ple dret.
• Que s'apreciï que al dictar l'acte impugnat s'ha pogut incórrer en error aritmètic, material o de fet.
• Tractant-se de sancions, la seva execució quedarà automàticament en suspens fins que siguin fermes en via administrativa.

3. Quan hagi estat resolt el recurs de reposició interposat en període voluntari en sentit desestimatori es notificarà a l'interessat concedint-li termini per pagar en el mateix període, en els termes següents:

• Si la resolució es notifica entre els dies 1 i 15 de cada mes: poden ser pagades sense cap recàrrec fins el dia 20 del mes posterior.
• Si la resolució es notifica entre els dies 16 i últim de cada mes: poden ser pagades sense cap recàrrec fins el dia 5 del segon mes posterior.

4. Quan de la resolució del recurs es derivi l'obligació de modificar la liquidació, el deute resultant podrà ser abonat en els mateixos terminis establerts en el punt anterior.
5. Quan l'Ajuntament o l'ORGT tinguin coneixement de la desestimació d'un recurs contenciós administratiu, hauran de notificar el deute resultant i concedir període per efectuar el pagament sense recàrrec, determinat segons el que es preveu al punt 3. Si el deute suspès es trobés en via de constrenyiment, abans de continuar les actuacions executives contra el patrimoni del deutor, se li requerirà el pagament de l'import del dit deute més els interessos de demora acreditats durant el temps de suspensió.
6. Quan l'execució de l'acte hagués estat suspesa, un cop conclosa la via administrativa, els òrgans de recaptació no iniciaran o, si s'escau, continuaran les actuacions del procediment de constrenyiment mentre no finalitzi el termini per interposar el recurs contenciós administratiu, sempre que la vigència i eficàcia de la garantia aportada es mantingui fins llavors. Si durant aquest termini l'interessat comuniqués a aquest òrgan la interposició del recurs amb petició de suspensió i oferiment de garantia per garantir el pagament del deute, es mantindrà la paralització del procediment mentre conservi la vigència i eficàcia la garantia aportada en via administrativa. El procediment es continuarà o suspendrà a resultes de la decisió que adopti l'òrgan judicial.
7. Es podrà concedir la suspensió parcial quan la impugnació afecti només elements tributaris clarament individualitzables, la incidència dels quals en la determinació del deute tributari resulti quantificable. En aquest cas, l'import de la garantia només haurà de cobrir el deute suspès.

Article 33. Altres supòsits de suspensió.

1. Dins del procediment recaptatori, es poden originar altres supòsits de suspensió quan s'hagi sol·licitat ajornament/fraccionament dels deutes, o s'hagi interposat terceria de domini.
2. Caldrà paralitzar el procediment quan l'interessat ho sol·liciti si demostra l'existència d'alguna de les circumstàncies següents:
3. Que ha existit error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute.
4. Que el deute ha estat ingressat, condonat, compensat, suspès o ajornat.
5. Quan concorrin circumstàncies excepcionals diferents de les previstes a l'apartat anterior, prèvia proposta justificada de paralització del procediment per part de la corresponent unitat administrativa gestora del tribut o ingrés de què es tracti.
6. Les sancions se suspendran quan es presenti recurs i no es podran executar fins que no siguin fermes en via administrativa.
7. No obstant el previst en apartats anteriors, el tresorer de l'Ajuntament podrà acordar la suspensió pel procediment recaptador de tots els deutes de dret públic municipal liquidats per la pròpia entitat local, a proposta de la UI gestora, quan sigui necessari procedir a la seva revisió d'ofici amb caràcter previ a la iniciació dels tràmits reglamentaris per a la seva execució forçosa o quan iniciada aquesta, es consideri convenient la seva paralització per no ocasionar un perjudici de difícil o impossible reparació. Aquesta suspensió serà aixecada pel propi tresorer, a proposta de l'òrgan de gestió, un cop revisats els motius que van aconsellar la seva adopció. Si es considera que el deute ha de causar baixa es procedirà a la seva anul·lació. Els acords de suspensió i aixecament posteriors seran comunicats a l'ORGT, als efectes oportuns.
8. Tenint en compte la delegació de la recaptació de l'Ajuntament en l'ORGT de la Diputació de Barcelona, correspondrà a aquest resoldre sobre la suspensió pels motius indicats.

Article 34. Alienació de béns i drets embargats.

1. No es podrà procedir a l'alienació dels béns i drets embargats en el curs del procediment de constrenyiment fins que la liquidació del deute tributari executat sigui ferm, en via administrativa i judicial.
2. Es fa excepció del que s'ha previst al punt anterior en els supòsits de força major, béns peribles, béns en què existeixi un risc de pèrdua imminent de valor o quan el contribuent sol·liciti de forma expressa la seva alienació.

Article 35. Garanties.

1. La garantia a dipositar per obtenir la suspensió del procediment serà de la següent quantia, que generi la suspensió i els recàrrecs que procedirien en cas d'execució de la garantia.

• Si el deute es troba en període voluntari de pagament, la suma del principal (quota inicialment liquidada) més els interessos de demora.
• Si el deute es troba en període executiu de pagament, la suma del deute total existent en el moment de sol·licitar la suspensió (principal+recàrrec+interessos de demora acreditats) més els interessos que puguin generar-se fins la data de pagament.

2. Els mitjans de garantia acceptats seran, per ordre, els següents:

• Diner en efectiu, que podrà dipositar-se a la Caixa General de Dipòsit, a la Caixa Municipal o la Tresoreria de l'ORGT.
• Aval prestat per entitat bancària o creditícia qualificada.
• Altres mitjans que es considerin suficients per part dels Serveis Econòmics, quan es provi la dificultat per atorgar aval.

3. En casos molt qualificats i excepcionals podrà acordar-se, a instància de part, la suspensió del procediment, sense prestació de cap garantia, quan el recurrent al·legui i justifiqui la impossibilitat de prestar-la.
4. Respecte a les garanties que hauran de prestar-se en els supòsits d'ajornaments i fraccionaments de pagament, serà d'aplicació el que preveu específicament aquesta Ordenança.

CAPÍTOL VII - DEVOLUCIÓ D'INGRESSOS

Article 36. Iniciació de l'expedient.

1. Amb caràcter general, el procediment s'iniciarà a instància de l'interessat, qui haurà de fonamentar el seu dret i aportar el comprovant d'haver satisfet el deute, excepte quan el funcionari pugui comprova informàticament la realització de l'ingrés i la no devolució posterior.
2. No obstant el que es disposa al punt anterior, podrà acordar-se d'ofici la devolució en els supòsits següents:

• Quan després de haver-se satisfet una liquidació tributària, aquesta sigui anul·lada per qualsevol dels motius i els procediments regulats en el capítol V.
• Quan s'hagi produït una duplicitat verificada del pagament.

3. La sol·licitud es presentarà davant de l'ORGT, com a ens delegat de l'Ajuntament en matèria de recaptació. Tanmateix no caldrà l'aportació dels comprovants de pagament quan els funcionaris que han de tramitar l'expedient puguin consultar telemàticament l'efectivitat del pagament.

Article 37. Tramitació de l'expedient.

1. Si la resolució de l'expedient exigís la prèvia resolució de la reclamació interposada contra una liquidació resultant d'elements tributaris fixats per una altra administració, s'efectuarà la remissió de la documentació que consideri suficient a l'òrgan competent, de la qual cosa es donarà coneixement a l'interessat.
2. Quan el dret a la devolució neixi com a conseqüència de la resolució d'un recurs o de l'anul·lació o revisió d'actes dictats en via de gestió tributària, el reconeixement d'aquell dret correspon al mateix òrgan que hagi aprovat l'acte administratiu que l'origina.
3. El pagament s'efectuarà, amb caràcter general, mitjançant transferència bancària al compte designat per l'interessat.
4. En tot cas s'estarà al que al respecte disposa el Títol II Capítol V del RD 520/2005, que aprova el Reglament General de la LGT, en matèria de revisió en via administrativa.

Article 38. Quantia de la devolució.

1. No es practicaran devolucions d'ofici per cap concepte d'ingrés de dret públic quan la quantia de la devolució sigui igual o inferior a 6,00 €.
2. Quan es dicti acte administratiu d'anul·lació, total o parcial, d'una liquidació que havia estat ingressada, es reconeixerà d'ofici el dret de l'interessat a percebre interessos de demora. La base de càlcul serà l'import ingressat indegudament; consegüentment, en supòsits d'anul·lació parcial de la liquidació, els interessos de demora s'acreditaran en raó a la part de liquidació anul·lada.
3. El còmput del període de demora en tot cas comprendrà el temps transcorregut des del dia en què es va fer l'ingrés fins la data en què es fa la proposta de pagament d'acord amb el que preveu l'article 22,b) del Reial Decret 1163/1990, de 21 de setembre, pel qual es regula el procediment per a la realització de devolució d'ingressos indeguts.
4. El pagament efectiu haurà de produir-se en el termini de tres mesos des de la data de la proposta de pagament, que coincidirà amb la data de la resolució que acordi la devolució.

Respecte als tipus d'interès, s'aplicarà el vigent al llarg del període segons el que preveu l'article 26.6 de la Llei General Tributària. Consegüentment, si s'hagués modificat caldrà periodificar i aplicar a cada any o fracció el tipus d'interès de demora fixat per a l'exercici per la Llei de pressupostos de l'Estat.

5. En particular, i als efectes del que s'estableix als articles 31 i 224.1 de la Llei General Tributària, tenen la condició d'ingressos deguts els efectuats com a conseqüència d'aplicar els valors cadastrals determinats per la Gerència el Cadastre, segons la Llei reguladora del Cadastre Immobiliari.

Sense perjudici del que disposa aquest apartat, quan el valor cadastral s'anul·li per un procediment de rectificació d'errades materials, es retornarà l'import ingressat incrementat amb els corresponents interessos de demora.

Article 39. Tipus d'interès aplicables.

1. Ingressos realitzats abans del dia 19 de març de 1998:

• Des del dia de l'ingrés fins al 18-3-1998: El tipus d'interès legal vigent el dia de l'ingrés.
• Des del 19-3-1998 fins a la data de la proposta de pagament: El tipus d'interès de demora vigent al llarg del període segons el que preveu l'article 26.6 de la LGT. Consegüentment, si s'hagués modificat caldrà periodificar i aplicar a cada any o fracció el tipus d'interès de demora fixat per a l'exercici de la Llei de Pressupostos de l'Estat.

2. Ingressos realitzats després del dia 19 de març de 1998:

• Des del dia de l'ingrés fins a la data de la proposta de pagament: el tipus d'interès de demora vigent al llarg del període, aplicat en la forma expressada al punt 1 (darrer paràgraf).

3. Quan es declari l'ingrés indegut pel concepte de recàrrec de constrenyiment bé perquè s'ha anul·lat la liquidació de la quota o bé perquè no resultava procedent exigir el recàrrec, es tornarà el recàrrec i es liquidaran interessos de demora sobre aqueixa quantia.

Article 40. Reintegrament d'ingressos deguts:

1. Quan s'hagi d'abonar a l'interessat una quantitat per reintegrar el pagament que va fer per un concepte degut, no s'abonaran interessos de demora.
2. Indicativament, s'assenyalen els casos següents d'ingressos deguts:

• Devolucions parcials de la quota satisfeta pels impostos que tinguin establert el prorrateig de les quotes anuals.
• Devolucions originades per la concessió de beneficis fiscals de caràcter pregat, quan s'hagi ingressat la quota.

3. En els supòsits en què s'hagi presentat autoliquidació i s'hagi ingressat un import excessiu, s'ordenarà d'ofici la devolució corresponent.

Article 41. Reintegrament del cost de les garanties.

1. Els expedients de reintegrament del cost de les garanties dipositades per suspendre un procediment mentre resta pendent de resolució un recurs, en via administrativa o judicial, s'iniciaran a instància de l'interessat.
2. Les dades necessàries que haurà de facilitar el contribuent perquè puguin resoldre's adequadament aquestes sol·licituds, així com per efectuar, si escau, el reintegrament que correspongui, seran les següents:

• Nom i cognoms o denominació social, si es tracta de persona jurídica, número d'identificació fiscal, i domicili de l'interessat.
• Resolució, administrativa o judicial, per la qual es declara improcedent totalment o parcialment l'acte administratiu impugnat l'execució del qual es va suspendre, així com testimoni o certificació acreditativa de la fermesa d'aquella.
• Import al qual va ascendir el cost de les garanties el reintegrament de les quals se sol·licita, aportant com a documents acreditatius en el supòsit d'avals atorgats per entitats de dipòsit o societats de garantia recíproca, certificació de l'entitat avaladora de les comissions efectivament percebudes per la formalització i el manteniment de l'aval.
• Declaració expressa del mitjà escollit pel qual hagi d'efectuar-se el reintegrament, podent optar per transferència bancària o compensació en els termes previstos en el RGR.

3. Si l'escrit d'iniciació no reunís les dades expressades o no portés adjunta la documentació necessària, es requerirà l'interessat perquè ho esmeni en un termini de 10 dies.
4. Quan la proposta de resolució estableixi una quantia a pagar diferent a la sol·licitada per l'interessat, se li haurà de concedir audiència.
5. Vistes les possibles al·legacions i comprovat que els beneficiaris no són deutors a la hisenda municipal per deutes en període executiu es dictarà el corresponent acord administratiu, a partir de la proposta de devolució formulada. Si es comprova l'existència de deutes en període executiu del titular del dret de reintegrament, es procedirà a la compensació d'ofici o a l'embargament del dret al reintegrament reconegut al contribuent.
6. A efectes de procedir al seu reembossament, el cost de les garanties es determinarà de la següent forma:

• En els avals: Les quantitats efectivament satisfetes a l'entitat de crèdit en concepte de comissions i despeses per formalització, manteniment i cancel·lació de l'aval, acreditades fins als trenta dies següents a la notificació a l'interessat de la corresponent resolució i sentència.
• En les hipoteques i penyora: Les despeses derivades de la intervenció de fedatari públic, despeses registrals, impostos derivats directament de la constitució de la garantia i, si s'escau, de la cancel·lació, i despeses derivades de la taxació o valoració dels béns oferts en garantia.
• En els dipòsits en diner efectiu: L'interès legal corresponent a les quantitats dipositades fins als trenta dies següents a la notificació a l'interessat de la corresponent resolució o sentència.

SUBSECCIÓ II - GESTIÓ DE CRÈDITS NO TRIBUTARIS

CAPÍTOL I - PREUS PÚBLICS

Article 42. Recaptació dels preus públics.

1. Es podran exigir preus públics per la prestació de serveis o realització d'activitats de competència local que hagin estat sol·licitades pels interessats, sempre que concorrin les dues condicions següents:

• La recepció del servei és voluntària per a l'interessat, perquè no resulta imprescindible per a la seva vida privada o social.
• El servei el presta efectivament el sector privat, dins del terme municipal propi de l'Ajuntament que exigeix el preu.

2. En l'àmbit i amb l'abast de la corresponent delegació, l'ORGT recaptarà els preus públics, salvat dels supòsits en els què l'Ajuntament efectuïn el cobrament a través de remeses de rebuts a carregar en el compte dels obligats al pagament del preu.

CAPÍTOL II - MULTES DE CIRCULACIÓ

Article 43. Gestió de les multes.

Amb caràcter general, en la gestió de multes s'estarà al disposat per l'Ordenança general de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT), salvat el que es pugui disposar de manera específica en aquesta mateixa ordenança o en les específiques.

CAPÍTOL III - ALTRES CRÈDITS

Article 44. Altres crèdits no tributaris.

Els crèdits de dret públic diferents dels regulats en els capítols anteriors, de titularitat municipal (o ens urbanístic col·laborador) seran recaptats també per l'ORGT d'acord amb el conveni corresponent de delegació firmat entre ambdós organismes.

En allò no previst específicament per aquests tipus de crèdits s'estarà al regulat en aquesta ordenança per l'àmbit tributari.

Article 45. Multes de disciplina urbanística.

1. Les multes que s'imposin per infracció del que disposa la legislació urbanística o les ordenances de Policia municipal, s'exaccionaran pel procediment recaptador general regulat per aquesta Ordenança.
2. Quant a terminis de prescripció, el general és d'un any, si bé caldrà ajustar-se al que resulti d'aplicació segons la normativa específica de cada concepte.

SECCIÓ IV - RECAPTACIÓ

SUBSECCIÓ I - ORGANITZACIÓ

Article 46. Gestió de la recaptació.

Amb caràcter general, en la gestió de la recaptació s'estarà al disposat per l'Ordenança general de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT), salvat el que es pugui disposar de manera específica en aquesta mateixa ordenança o en les específiques.

Article 47. Obligats al pagament.

1. Estan obligats al pagament com a deutors principals, entre d'altres :
2. a) Subjectes passius dels tribus, siguin contribuents o substituts.
3. b) Els successors.
4. c) Els infractors, per les sancions pecuniàries.
5. Si els deutors principals, referits al punt anterior, no compleixen la seva obligació, estaran obligats al pagament els subjectes següents :
6. a) Els responsables solidaris.
7. b) Els responsables subsidiaris, prèvia declaració de fallits dels deutors principals.
8. L'ORGT podrà demanar la col·laboració de l'Agència Estatal d'Administració Tributària per a la recaptació executiva dels ingressos municipals, quan no s'hagi pogut recaptar els deutes per no conèixer l'existència de béns embargables situats dins l'àmbit de la província de Barcelona.

Article 48. Responsables solidaris i subsidiaris.

1. En els supòsits de responsabilitat solidària previstos per les lleis, quan hagi transcorregut el període voluntari de pagament sense que el deutor principal hagi satisfet el deute, se'n podrà reclamar als responsables solidaris el pagament.
2. Respondran solidàriament del deute tributari les persones següents o entitats :
3. a) Les que siguin causants o col·laborin activament en la realització d'una infracció tributària. La seva responsabilitat s'estén a la sanció.
4. b) Els partícips o cotitulars de les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària, en proporció a les seves respectives participacions.
5. c) Els que succeeixin per qualsevol concepte en la titularitat d'explotacions econòmiques, per les obligacions tributàries contretes per l'anterior titular i derivades del seu exercici.

S'exceptuen de responsabilitat :

• Les adquisicions efectuades en un procediment concursal.
• Les adquisicions d'elements aïllats, llevat que les esmentades adquisicions, realitzades per a una o diverses persones o entitat, permetin continuar l'explotació o activitat.

3. Igualment, també seran responsables solidaris del pagament del deute tributari pendent, fins l'import del valor dels béns o drets que s'haguessin pogut embargar o alienar, les següents persones i entitats :
4. a) Les que siguin causants o col·laborin en l'ocultació o transmissió de béns o drets de l'obligat al pagament amb la finalitat d'impedir l'actuació de l'Administració tributària.
5. b) Les que, per culpa o negligència, incompleixin les ordres d'embargament.
6. c) Les que, amb coneixement de l'embargament, la mesura cautelar o la constitució de la garantia, col·laborin o consentin en l'aixecament dels béns o drets embargats o d'aquells béns o drets sobre els que s'hagués constituït la mesura cautelar o la garantía.
7. d) Les persones o entitats dipositàries dels béns del deutor que, un cop rebuda la notificació de l'embargament, col·laborin o consentin en l'aixecament d'aquets.
8. Respondran subsidiàriament del deute tributari, els administradors de fet o de dret de les persones jurídiques que no haguessin realitzat els actes necessaris de la seva incumbència per al compliment de les obligacions tributàries fins els límits següents:
9. a) Quan s'ha comès infraccions tributàries respondran del deute tributari pendent i de les sancions.
10. b) En supòsits de cessament de les activitats, per les obligacions tributàries devengades, que es trobin pendents en la data de cessament, sempre que no haguessin fet el necessari per al seu pagament o haguessin adoptat acords o pres mesures causants de la manca de pagament.

c)Els adquirents de béns afectes per llei al pagament del deute tributari.

5. La responsabilitat s'exigirà en tot cas en els termes i d'acord amb el procediment previst a la Llei General Tributària.
6. Els procediments de derivació de responsabilitat que hagin de tramitar-se per tal d'exigir als responsables determinats en aquets article, i en els següents, al pagament dels tributs, es tramitaran per l'ORGT, quan es tracti d'ingressos la recaptació dels quals s'ha delegat en la Diputació.

Article 49. Successors en els deutes tributaris.

1. A la mort dels obligats tributaris, les obligacions tributàries pendents es transmetran als hereus i legataris, amb les limitacions resultants de la legislació civil, pel que fa a l'adquisició de l'herència.

Podran transmetre's els deutes acreditats en la data de mort del causant, encara que no estiguin liquidats.

No es transmetran les sancions.

2. Les obligacions tributàries pendents de les societats i entitats amb personalitat jurídica dissoltes i liquidades es transmetran als socis, copartícips o cotitulars, que quedaran obligats solidàriament fins els límits següents :
3. a) Quan no existeixi limitació de responsabilitat patrimonial, la quantia íntegra dels deutes pendents.
4. b) Quan legalment s'hagi limitat la responsabilitat, el valor de la quota de liquidació que els correspongui i les altres percepcions patrimonials rebudes pels mateixos en els dos anys anteriors a la data de dissolució que minorin el patrimoni social que hagués hagut de respondre d'aquestes obligacions.

Podran transmetre's els deutes acreditats en la data d'extinció de la personalitat jurídica de la societat o entitat, encara que no estiguin liquidats.

3. Les obligacions tributàries pendents de les societats mercantils i entitats amb personalitat jurídica, en supòsits d'extinció o dissolució sense liquidació, es transmetran a les persones o entitats que succeeixin, o siguin beneficiàries de l'operació. Aqueta previsió també serà aplicable a qualsevol supòsit de cessió global de l'actitu i passiu d'una societat mercantil o d'una entitat amb personalitat jurídica.
4. Les obligacions tributàries pendents de les fundacions, o entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària, en cas de dissolució de les mateixes, es transmetran als destinataris dels béns i drets de les fundacions, o als partícips o cotitulars de dites entitats.
5. Les sancions que procedeixin per les infraccions comeses per les societats i entitats a les quals es refereixen els apartats 2, 3 i 4 del present article s'exigiran als successors d'aquelles, fins al límit del valor de la quota de liquidació que els correspongui.

Article 50. Prescripció.

1. Prescriuran als quatre anys :
2. a) El dret de l'Administració per determinar el deute tributari, mitjançant l'oportuna liquidació.
3. b) L'acció per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats.
4. c) L'acció per imposar sancions tributàries.
5. d) El dret a la devolució d'ingressos i el reembossament del cost de les garanties.
6. La prescripció establerta a l'apartat anterior no afectarà al dret de l'Administració per a realitzar comprovacions i investigacions conforme al disposat a l'article 115 de la LGT, llevat de l'establert a l'apartat segon de l'article 66 del mateix text normatiu.

3 El termini de prescripció dels deutes no tributaris es determinarà d'acord amb la normativa particular que en reguli la gestió del corresponent ingrés.

4 El termini de prescripció s'interromprà en els casos i termes previstos a l'article 68 de la Llei General Tributària.

5 Produïda la interrupció, s'iniciarà de nou el còmput del termini de prescripció a partir de la data de l'última actuació de l'obligat al pagament o de l'Administració.

Interromput el termini de prescripció, la interrupció afecta tots els obligats al pagament.

6 La prescripció guanyada extingeix el deute.

Article 51. Compensació.

1. Podran compensar-se els deutes a favor de l'Ajuntament que es trobin en fase de gestió recaptatòria, tant en voluntària com en executiva, amb les obligacions reconegudes per part d'aquell i a favor del deutor.
2. Es compensaran d'ofici durant el període d'ingrés en període voluntari les quantitats a ingressar i a retornar que resultin de l'execució de la resolució a què fa referència l'article 225.3 de la LGT.

3 Quan la compensació afecti deutes en període voluntari, serà necessari que la sol·liciti el deutor.

4 Quan els deutes es trobin en període executiu, l'alcalde pot ordenar la compensació, que es practicarà d'ofici i serà notificada al deutor.

Article 52. Situació d'insolvència.

1. Són crèdits incobrables aquells que no puguin fer-se efectius en el procediment de gestió recaptatòria per resultar fallits els obligats al pagament, o per concórrer en els béns coneguts del deutor circumstàncies que els fan inembargables.
2. Quan el procediment recaptatori s'hagi tramitat per l'ORGT, correspondrà al mateix formular proposta de crèdits incobrables, d'acord amb els criteris reflectits en la seva Ordenança General.
3. L'aprovació de la declaració de crèdits incobrables és competència de l'Ajuntament.

Quan es tracti d'ingressos de dret públic recaptats per l'ORGT, aquesta competència pot ser delegada en l'Organisme gestor.

4. Quan s'hagi delegat en l'ORGT la competència per aprovar la declaració de crèdits incobrables, aquest procedirà aplicant els criteris de la seva Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació. En tot cas, restaran a disposició de l'Ajuntament les justificacions (en paper o electròniques) de les actuacions dutes a terme en ordre a assolir la realització del crèdit.
5. En particular, pel que respecta a la recaptació de multes de trànsit, quan s'hagi delegat la competència per aprovar la declaració de crèdits incobrables, s'adoptarà el corresponent acord quan :
6. a) L'import del deute sigui igual o inferior a 100,00 €  i hagi estat infructuós l'embarg de fons.
7. b) L'import del deute sigui superior a 100,00 € i inferior a 1.000,00 € i hagin estat infructuosos els intents d'embarg de fons, de crèdits, valors i drets realitzables a curt termini (quan l'import del deute sigui igual o inferior a 300,00€) i de salaris.
8. c) Essent l'import del deute igual o superior a 1.000,00 €, no hagin tingut resultat positiu les actuacions d'embarg de vehicles o béns immobles.

Si no ha estat delegada  la competència per aprovar la declaració de crèdits incobrables en els expedients de recaptació de multes de trànsit, l'ORGT elevarà proposta a l'Ajuntament, formulada sota els criteris anteriors. Si en el termini de tres mesos, comptats des de l'entrada de la proposta en el Registre Municipal, l'Ajuntament no formulés cap objecció, l'ORGT, atesa la provada impossibilitat de continuar el procediment recaptatori, es datarà dels expedients, remetent a l'Ajuntament el conjunt d'actuacions efectuades. El suport de dites actuacions serà paper, o electrònic, segons procedeixi en cada cas.

6. Quan s'hagin declarat fallits els obligats al pagament i els responsables, es declararan provisionalment extingits els deutes, i podran ser rehabilitats en el termini de prescripció. El deute restarà definitivament extingit si no s'hagués rehabilitat en aquell termini.

Article 53. Execució forçosa.

1. Amb caràcter general i a l'efecte de respectar el principi de proporcionalitat entre l'import del deute i els mitjans utilitzats per al seu cobrament, quan calgui procedir a l'execució forçosa dels béns i drets del deutor, per deutes inferiors a 500,00 €, per l'òrgan responsable de la recaptació només s'ordenaran les actuacions d'embarg següents :
2. a) Deutes de quantia igual o inferior a 100,00 €:

- Embarg de diner efectiu o en comptes obertes en entitats de crèdit.

1. b) Deutes de quantia superior a 100,00 € i inferior a 1.000,00 €.

- Embarg de diner efectiu o en comptes oberts en entitats de crèdit.

- Crèdits, valors i drets realitzables a l'acte, o a curt termini.

- Sous, salaris i pensions.

2. Als efectes de determinar la quantia a què es refereix el punt anterior, es computaran tots els deutes d'un contribuent que resten pendents de pagament.
3. Amb caràcter general, quan el resultat de les actuacions d'embarg referides al punt 1 sigui negatiu, es formularà proposta de declaració de crèdit incobrable. Pel que fa a les multes de trànsit, s'aplicarà el previst a l'apartat 4 de l'article anterior.
4. Quan la quantia total del deute d'un contribuent sigui igual o superior a 500,00 €, es podrà ordenar l'embarg dels béns i drets previstos a l'article 169 de la Llei General Tributària, preservant l'ordre establert a l'esmentat precepte.
5. No obstant el previst al punt 4, quan s'hagués d'embargar un bé el valor del qual és molt superior a la quantia del deute, es consultarà al tresorer de l'Ajuntament i s'actuarà tenint en compte les seves indicacions.
6. A sol·licitud del deutor es podrà alterar l'ordre d'embargament si els béns que designi garanteixen amb la mateixa eficàcia el cobrament del deute que aquells altres béns que preferentment haguessin de ser travats i no causi perjudici a tercers.
7. En els casos de procediments d'execució forçosa on no s'hagin adjudicat en subhasta pública i posterior venda mitjançant adjudicació directa béns propietat dels deutors, correspondrà al tresorer municipal fer la proposta a l'alcalde d'adjudicació de béns a favor de l'Ajuntament, de conformitat a allò establert en els articles 108 i següents del Reglament General de Recaptació.

Quan el procediment recaptatori s'hagi tramitat per l'ORGT, un cop ultimades les actuacions, aquest elevarà l'expedient a l'Ajuntament a fi que per part del tresorer municipal pugui formular a l'alcalde la proposta d'adjudicació de béns.

8. Si l'adjudicació dels béns a què es refereix l'apartat anterior no resulta d'interès per l'Ajuntament, es procedirà a la data comptable dels valors objecte de l'expedient per a quina recaptació es tramità la subhasta.

Sens perjudici de la possible rehabilitació de l'expedient cas que es modifiquessin les circumstàncies relatives al deutor i l'entorn econòmic general.

SUBSECCIÓ II - GESTIÓ RECAPTADORA

AJORNAMENTS/FRACCIONAMENTS DE LIQUIDACIONS/AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS I PREUS PÚBLICS

Article 54. Abast de la concessió d'ajornaments/fraccionaments en via voluntària.

1. S'admetran ajornaments/fraccionaments de liquidacions/autoliquidacions tributàries o d'altres ingressos de dret públic d'acord amb els criteris d'actuació que es detallaran en el següent article.
2. S'exceptuen d'aquest sistema de pagament:

• Deutes periòdics liquidats en format de rebut (padrons fiscals), salvat l'IBI urbana domiciliat, que es fraccionarà únicament segons el calendari fiscal anualment aprovat.
• Taxa per immobilització i retirada de vehicles abandonats o estacionats de manera defectuosa o abusiva a la via pública.
• Multes de circulació (se subjecten expressament a la normativa pròpia de l'ORGT).
• Altres en què l'ordenança específica reguladora obligui al pagament de la taxa i/o preu públic sencer i/o en el moment de la sol.licitud de la prestació del servei/activitat i/o en el termini concret que es determini.
• Liquidacions per sancions tributàries amb reducció del 25% (article 27.5 LGT).
• En el cas de concurs de l'obligat tributari no es podran ajornar o fraccionar els deutes que, d'acord amb la legislació concursal, tinguin la consideració de crèdits contra la massa.
• < >

Per raons de cost i eficàcia, els deutes d'import per principal inferiors a 60,00 €.

• Taxa per instal·lacions, ocupacions i aprofitament de la zona marítima terrestre,

3. En virtut del conveni de delegació firmat amb l'ORGT, correspondrà a aquest la tramitació d'ajornaments/fraccionaments que se sol·licitin, d'acord amb els criteris aprovats, salvat el supòsit 3.1 de l'article següent que es podrà tramitar també per part de l'Ajuntament.

Article 55. Criteris de concessió dels ajornaments/fraccionaments en via voluntària.

47. La sol·licitud d'ajornament/fraccionament es podrà presentar, indistintament, a l'Ajuntament o a l'ORGT. Aquesta concessió romandrà supeditada al fet de no tenir cap deute amb l'Ajuntament de Castelldefels.
48. La concessió de l'ajornament/fraccionament requerirà la domiciliació del pagament del deute (sencer si és ajornament o fraccions si és fraccionament) en tots els supòsits que es detallen a continuació. A tal efecte, en la sol·licitud haurà de constar l'ordre de domiciliació bancària, amb el número de compte i les dades identificatives de l'entitat de crèdit corresponent. Excepcionalment es podrà concedir l'ajornament/fraccionament sense domiciliació.
49. Els criteris de concessió d'ajornaments/fraccionaments són els que tot seguit s'indiquen:
    1. Ajornaments i/o fraccionaments per un període igual o inferior a tres mesos:

Sol·licitud	Expressa, mitjançant instància/compareixença presentada a l'Ajuntament/ORGT. No cal justificar els motius.
Tipus de tribut/altres ingressos de dret públic	Tots els susceptibles d'ajornament o fraccionament segons l'article anterior, que regula l'abast.
Òrgan que concedeix	Ajuntament: interventor o tresorera (pot actuar per delegació el cap UI OAC). ORGT.
Discrecionalitat	No.
Import principal del deute	Qualsevol.
Interessos	No.
Garantia	No.

50. Ajornaments i/o fraccionaments per un període màxim de divuit mesos:

Sol·licitud	Expressa, mitjançant instància/compareixença presentada a l'Ajuntament/ORGT. Cal justificar els motius.
Tipus de tribut/altres ingressos de dret públic	Tots els susceptibles d'ajornament o fraccionament segons l'article anterior, que regula l'abast.
Òrgan que concedeix	ORGT.
Discrecionalitat	Si.
Import principal del deute	Fins a 1.500,00 €
Interessos	Sí, de demora.
Garantia	No.

3.3.          Ajornaments i/o fraccionaments per un període màxim de vint-i-quatre mesos:

Sol·licitud	Expressa, mitjançant instància/compareixença presentada a l'Ajuntament/ORGT. Cal justificar els motius.
Tipus de tribut/altres ingressos de dret públic	Tots els susceptibles d'ajornament o fraccionament segons l'article anterior, que regula l'abast.
Òrgan que concedeix	ORGT.
Discrecionalitat	Si.
Import principal del deute	Fins a 5.000,00 €
Interessos	Si, de demora.
Garantia	No.

51. Ajornaments i/o fraccionaments per un període màxim de trenta-sis mesos:

         3.4.1. Supòsit general:

Sol·licitud	Expressa, mitjançant instància/compareixença presentada a l'ORGT. Cal justificar els motius.
Tipus de tribut/altres ingressos de dret públic	Tots els susceptibles d'ajornament o fraccionament segons l'article anterior, que regula l'abast.
Òrgan que concedeix	ORGT.
Discrecionalitat	Si.
Import principal del deute	A partir de 5.000,01 €
Interessos	Sí, de demora.
Garantia	Només per deutes superiors a 30.000,00€

         3.4.2. Supòsit específic (només fraccionament):

Sol·licitud	Expressa, mitjançant instància/compareixença presentada a l'ORGT. No cal justificar els motius.
Tipus de tribut/altres ingressos de dret públic	Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, amb motiu de transmissions per dacions en pagament o execucions hipotecàries .
Òrgan que concedeix	ORGT.
Discrecionalitat	No.
Quotes mínimes mensuals	100,00 €
Interessos	Sí, de demora.
Garantia	No.

52. Ajornaments i/o fraccionaments per un màxim de cinc anys:

Sol·licitud	Expressa, mitjançant instància/compareixença presentada a l'ORGT. Cal justificar els motius i es necessita aportar les declaracions de renda i patrimoni.
Tipus de tribut	Solament contribucions especials.
Òrgan que concedeix	ORGT, previ informe de l'Ajuntament.
Discrecionalitat	Sí.
Interessos	Sí, de demora.
Garantia	Sí.

3.6. Sol·licituds d'ajornaments i fraccionaments en cas de deutes per crèdits concursals (concurs de creditors) es regiran per les regles següents:

53. Les sol·licituds presentades amb anterioritat a la declaració del concurs, pendents de resolució a la data de declaració del concurs, s'arxivaran per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del procediment d'acord amb l'establert en la normativa tributària.
54. Les sol·licituds presentades un cop declarat el concurs, no s'admetran a tràmit per carència manifesta de fonament, restant els deutes sotmesos al procés judicial. Aquest tipus de deutes podran ser objecte d'un acord singular en la fase de conveni dins del procediment judicial, d'acord amb la normativa concursal i tributària, i en especial quan es tracti de deutes amb privilegi.
55. Deutes contra la massa meritats després de la data de la interlocutòria de declaració del concurs i abans de la data d'eficàcia d'un conveni. Aquests deutes són inajornables de conformitat amb la normativa tributària i les sol·licituds que es presentin seran objecte d'inadmissió.
56. Deutes meritats després de la data d'eficàcia d'un conveni i durant la seva vigència.- En quant deutes que es meriten després del cessament d'efectes del concurs, són deutes ajornables i fraccionables com qualsevol altre deute tributari, sempre que es compleixin els requisits establerts en la normativa tributària.

Les sol·licituds en el cas de deutes que es puguin fraccionar d'acord amb les regles anteriors, requeriran detallar la garantia que s'ofereix, o, si escau, la impossibilitat de constituir fiançament, i fonamentar les dificultats de tresoreria, podent fraccionar-se fins un període màxim de 60 mesos.”

57. Superposició del pagament de dues o més liquidacions/autoliquidacions:

Quan coincideixin, alhora, els pagaments de dues o més liquidacions/autoliquidacions es podrà concedir l'ajornament i/o fraccionament de forma conjunta, sempre que es compleixin les condicions expressades en la modalitat que correspongui.

58. Modificació de la modalitat d'ajornament/fraccionament un cop concedits:

Es pot sol·licitar la modificació o el canvi de modalitat de l‘ajornament/fraccionament concedit pels terminis no vençuts i respectant, en tot cas, els terminis màxims fixats en els apartats anteriors.

59. Venciment dels terminis d'ajornament/fraccionament:

Els venciments es fixaran fent coincidir el primer en la data que li hagués correspost si no s'hagués acollit a cap d'aquests sistemes de pagament (ajornament/fraccionament).

Article 56. Garanties.

1. De forma general, la única garantia acceptada per a la concessió d'ajornaments/fraccionaments és l'aval bancari.
2. Excepcionalment es podrà admetre, apart de l'aval bancari, l'anotació preventiva d'embargament d'un immoble de la seva propietat, o hipoteca unilateral a favor de l'Ajuntament de Castelldefels, sempre que es consideri suficient, jurídicament i econòmicament (en aquest darrer cas les despeses aniran a càrrec del deutor).
3. En els fraccionaments es poden aportar també garanties parcials per cadascun dels terminis si cobreix suficientment l'import principal, els interessos i el 25% d'ambdós conceptes, havent de tenir validesa com a mínim fins a 6 mesos més del venciment del termini garantit.
4. La no aportació de l'aval en el termini de 2 mesos a comptar des de la notificació de la concessió de l'ajornament/fraccionament implicarà la consideració del desistiment de la petició.
5. La devolució d'avals serà automàtica i no requerirà l'adopció d'acord o resolució, justificant el pagament total del deute i amb l'aportació del resguard del dipòsit.
6. No s'exigirà cap garantia quan el sol·licitant sigui una administració pública.

Article 57. Interessos de demora.

1. Els interessos de demora es calcularan sobre el deute ajornat/fraccionat pel temps comprès entre el venciment del període voluntari i el venciment del termini concedit, aplicant-se el tipus d'interès de demora que fixi la Llei de Pressupostos de l'Estat.
2. En l'aplicació del punt 1, es tindran en compte aquestes regles:

• El temps d'ajornament es computa des del venciment del període voluntari i fins al final del termini concedit.
• En cas de fraccionament, es computaran els interessos acreditats per cada fracció des del venciment del període voluntari fins al venciment del termini concedit, i s'hauran de satisfer juntament amb aquesta fracció.
• Cas que el fraccionament o ajornament sigui superior a l'any i, per tant, es desconegui el tipus d'interès aplicable, es calcularà aquest en base al tipus vigent i posteriorment es regularitzarà si s'hagués modificat el tipus d'interès aplicable. Si s'ha ordenat la domiciliació a què es refereix l'article anterior a l'apartat 5, el càrrec de cada fracció s'efectuarà per l'import exacte, resultant d'aplicar el tipus d'interès vigent en l'exercici de venciment de la fracció.

Article 58. Venciments de les fraccions o de l'ajornament.

1. Els venciments de les fraccions o dels ajornaments gestionats per l'Ajuntament seran sempre en dies 5 ó 20 del mes, en funció de la data de recepció de la notificació de la liquidació de què es tracti o de la emissió de l'autoliquidació, salvat els supòsits d'autoliquidació pel concepte d'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, en què s'haurà d'estar a la seva regulació específica.
2. Els venciments de les fraccions o dels ajornaments gestionats per l'ORGT es fixaran d'acord amb els criteris que s'indiquin en la seva ordenança general.

Article 59. Falta de pagament.

La falta de pagament de les quantitats ajornades/fraccionades determinarà:

• En el cas d'ajornament: Si arribat el venciment de l'ajornament no s'efectués el pagament, el deute, amb els interessos meritats, s'exigirà per la via executiva, amb el recàrrec de constrenyiment corresponent. De no fer-se'n el pagament, es procedirà a executar la garantia per satisfer les quantitats anteriorment esmentades. Cas d'inexistència o d'insuficiència d'aquesta garantia, se seguirà el procediment de constrenyiment per a la realització del deute pendent.
• En el cas de fraccionament: Si arribat el venciment de qualsevol termini no s'efectués el pagament, per la fracció impagada, amb els interessos meritats, s'expedirà certificació de descobert pel seu cobrament per la via executiva, amb el recàrrec de constrenyiment corresponent. De no pagar-se aquesta certificació en els terminis establerts pel seu ingrés en període executiu, es consideraran vençudes les fraccions pendents, que s'exigiran pel procediment de constrenyiment amb execució de la garantia i resta de mitjans d'execució forçosa.
• S'exceptuen de l'establert en el segon paràgraf del supòsit anterior els fraccionament per període igual o inferior a 2 mesos a comptar des de la data de finalització del període de pagament en voluntària, en els quals no es considerarà resolt el fraccionament.

SECCIÓ V - INSPECCIÓ

SUBSECCIÓ I - PROCEDIMENT

Article 60. La inspecció dels tributs.

1. Les unitats de l'Ajuntament duran a terme les actuacions pertinents de comprovació i inspecció i col·laboraran amb els serveis d'inspecció de l'ORGT en les mateixes funcions, per tal d'investigar la situació tributària dels diferents subjectes passius o altres obligats pel sistema tributari local.
2. En l'exercici d'aquesta comanda, caldrà realitzar les funcions següents:

• La investigació dels fets imposables per al descobriment dels que siguin ignorats per l'Administració i la seva atribució al subjecte passiu o obligat tributari.
• La comprovació de les declaracions i declaracions-liquidacions per determinar la seva veracitat i la correcta aplicació de les normes, establint l'import dels deutes tributaris corresponents.
• Comprovar l'exactitud dels deutes tributaris ingressats en virtut de declaracions-documents d'ingrés.
• Practicar les liquidacions tributàries resultants de les seves actuacions de comprovació i investigació.
• Verificar el compliment dels requisits exigits per a la concessió o gaudiment de qualsevol benefici fiscal.
• Informar els subjectes passius i altres obligats tributaris sobre l'abast i naturalesa de les actuacions inspectores que s'iniciïn, sobre els drets i deures que els hi pertoquin, sobre les normes fiscals i sobre les obligacions i drets que se'n derivin.
• Totes les altres actuacions que dimanin dels particulars procediments de comprovació d'impostos locals que la normativa estableixi en cada cas, procurant amb especial interès la correcta inclusió en els censos d'aquells subjectes passius que hi han de figurar.
• Recercar la informació necessària perquè els òrgans de l'Administració Tributària Local pugin portar a terme les seves funcions.
• Comprovar el valor dels drets, rendes, productes, béns, patrimonis, empreses i d'altres elements quan sigui necessari per a determinar les obligacions tributàries.
• Realitzar actuacions de comprovació limitada en els termes que estableixen els articles 136 a 140 de la LGT.

3. La inspecció dels tributs aplicarà, si cal, el règim d'infraccions i sancions establert en la LGT i en les disposicions que la desenvolupen, especialment l'ara vigent Reglament de Règim Sancionador Tributari, en la mesura que sigui d'aplicació, o la disposició que el substitueixi, així com l'altra normativa que s'aprovi al respecte.

Article 61. Personal inspector.

1. Les actuacions de comprovació i investigació a què es refereix l'article anterior les realitzaran de forma coordinada les seccions i/o unitats de l'Ajuntament i el servei d'inspecció tributària de l'ORGT.
2. Podran encomanar-se actuacions merament preparatòries o de comprovació o prova de fets o circumstàncies amb transcendència tributària a altres empleats públics que no tinguin la condició de funcionaris.
3. Els funcionaris de la inspecció, que actuaran sempre amb la màxima consideració, observaran secret estricte i guardaran sigil rigorós sobre els assumptes que coneguin per la seva tasca, seran considerats agents de l'autoritat quan portin a terme les funcions inspectores que els corresponguin. Les autoritats públiques hauran de prestar-los la protecció i l'auxili necessaris per a l'exercici de la funció inspectora.

Article 62. Classes d'actuacions.

1. Les actuacions inspectores podran ser:

• De comprovació i investigació.
• D'obtenció d'informació amb transcendència tributària.
• De valoració.
• D'informe i assessorament.

2. L'abast i el contingut d'aquestes actuacions es troben definits en la LGT, en la LDGC, en el RGIT i en les altres disposicions que siguin d'aplicació.

Article 63. Lloc i temps de les actuacions.

1. Les actuacions de comprovació podran desenvolupar-se:

• En el lloc on el subjecte passiu tingui el seu domicili fiscal, o en aquell on el seu representant tingui el seu domicili, despatx o oficina.
• En el lloc on es realitzin totalment o parcialment les activitats gravades.
• On existeixi alguna prova, almenys parcial, del fet imposable.
• A les oficines públiques de l'Ajuntament o de l'ORGT, per a l'examen dels registres i documents establerts per norma de caràcter tributari o de justificants exigits per aquestes.

2. La inspecció determinarà en cada cas el lloc on hagin de desenvolupar-se les seves actuacions, cosa que es farà constar en la corresponent comunicació o diligència.
3. Les actuacions que es desenvolupin a les oficines municipals respectaran preferentment l'horari d'obertura al públic, i, en tot cas, la jornada de treball vigent. Si es fa en els locals dels interessats hauran de respectar la jornada laboral de l'activitat que s'hi realitzi, sense perjudici de convenir , de mutu acord, que es faci en altres hores i dies.
4. El temps de les actuacions es determinarà d'acord amb el que disposa al respecte la LGT i la normativa dictada pel seu desplegament.

Article 64. Iniciació, desenvolupament i terminació de les actuacions inspectores.

1. El procediment d'inspecció s'iniciarà:
2. < >

A petició de l'obligat tributari, perquè tinguin caràcter general respecte del tribut i, en el seu cas, períodes afectats, les actuacions de caràcter parcial en curs. La petició s'haurà de formular dins dels 15 dies comptadors des de la notificació d'inici d'actuacions i haurà de ser atesa en el termini dels sis mesos següents a la sol·licitud.

2. Les actuacions inspectores es podran iniciar mitjançant comunicació notificada degudament a l'obligat tributari perquè es personi al lloc, data i hora que s'hi assenyala i tingui a disposició dels òrgans d'inspecció la documentació i els altres antecedents que s'hi demanen, o personant-se la Inspecció sense prèvia notificació en les empreses, oficines, dependències, instal·lacions o magatzems d'aquell, i es desenvoluparan amb l'abast, les facultats i els efectes que estableixen la LGT i la normativa dictada per al seu desplegament.
3. Les actuacions del procediment d'inspecció tindran caràcter general en relació a l'obligació tributària i període comprovat, o caràcter parcial si no afecten la totalitat dels elements d'aquesta obligació, i així s'adverteix en la comunicació d'inici d'actuacions o en la comunicació de les ja iniciades. En aquest últim cas, si s'haguessin acabat amb una liquidació provisional, els fets regularitzats no podran tornar a ser objecte d'un nou procediment.
4. Els obligats tributaris amb capacitat d'obrar podran actuar per mitjà de representant, que haurà d'acreditar degudament aquesta condició per qualsevol mitjà vàlid en Dret que en deixi constància fidedigna. En aquest cas, les actuacions corresponents s'entendran realitzades amb l'obligat tributari, fins que aquest no revoqui fefaentment la representació i n'hagi donat compte expressament a la Inspecció.
5. El personal inspector podrà entrar a les finques, als locals de negoci i a qualsevol lloc on es desenvolupin activitats sotmeses a gravamen, existeixin béns subjectes a tributació, es produeixin fets imposables o supòsits de fet de les obligacions tributàries o n'existeixi alguna prova, quan es consideri necessari per a la pràctica de l'actuació inspectora. Si es tracta del domicili constitucionalment protegit d'un obligat tributari, caldrà el seu consentiment o l'oportuna autorització judicial.
6. En el desenvolupament de les funcions de comprovació i investigació, la Inspecció qualificarà els fets, actes o negocis realitzats per l'obligat tributari amb independència de la qualificació prèvia que aquest els hagués donat.
7. En el decurs de la comprovació s'haurà d'examinar si han concorregut o no en els períodes afectats les condicions o els requisits exigits al seu dia per concedir o reconèixer qualsevol benefici fiscal. Si s'acredités que no ha estat així, la Inspecció podrà regularitzar la situació de l'obligat tributari sense necessitat de procedir a la revisió prèvia de l'acte originari de concessió o reconeixement.
8. Les actuacions de la inspecció dels tributs es documentaran en diligències, comunicacions, informes, actes i la resta de documents en que s'incloguin actes de liquidació i altres acords resolutoris. Les actes són els documents públics que estén la Inspecció amb la finalitat de recollir-hi els resultats de les seves actuacions, proposant-hi, a més, la regularització que s'escaigui o declarant que la situació tributària de l'obligat és correcta. Les actes fan prova dels fets que motiven la seva formalització, llevat que s'acrediti el contrari, si els obligats tributaris accepten els fets que hi estan recollits, aquests es presumeixen certs i només podran rectificar-se mitjançant prova d'haver incorregut en un error de fet.
9. Als efectes del procediment d'inspecció, s'ha d'entendre que les referències a l'inspector en cap que es fan en la normativa estatal que sigui d'aplicació directa ho són a l'òrgan municipal que exerceixi aquesta funció i, en altre cas, a l'Alcalde.
10. Les actuacions inspectores hauran de prosseguir fins enllestir-les, en un termini màxim de 18 mesos comptadors des de la notificació del seu inici fins que s'hagi d'entendre notificat l'acte administratiu resultant d'aquestes, o de 27 mesos si l'import net de la xifra de negocis de l'obligat tributari és igual o superior al requerit per a auditar els seus comptes, i s'informarà d'aquest termini en la comunicació d'inici d'actuacions. No obstant això, aquest termini es podrà suspendre perllongar motivadament per les circumstàncies previstes als paràgrafs 4t i 5è de l'article 150 de la Llei general tributaria.
11. Les actuacions inspectores es donaran per acabades quan, a judici de la Inspecció, s'hagin obtingut les dades i les proves necessàries per a fonamentar-hi la regularització que calgui o per a considerar correcta la situació tributària de l'obligat. Tot just en aquest moment es notificarà l'inici del tràmit d'audiència previ a la formalització de les actes i, a més, es podrà fixar a la mateixa notificació el lloc, data i hora per a estendre-les.
12. Les actes d'inspecció seran de conformitat, de disconformitat o amb acord. Si l'obligat tributari o el seu representant no compareixen el dia assenyalat o es neguen a rebre-les o a subscriure-les, s'han d'estendre actes de disconformitat. La negativa a signar-les es considerarà un refús de la notificació i en cas d'incompareixença el termini es comptarà fins la data que s'hagi fet un intent de notificació que contingui el text íntegre de la resolució.
13. Les actes que estengui la inspecció tributària municipal tindran el contingut, tramitació i efectes que estableixen els arts. 153, 155, 156 i 157 de la LGT i la normativa dictada per al seu desplegament.
14. En qualsevol cas, i amb caràcter previ a la formalització de les actes de conformitat o disconformitat es donarà audiència a l'obligat tributari perquè pugui al·legar tot allò que convingui al seu dret en relació amb la proposta de regularització que es vagi a formular.
15. L'autorització per subscriure un acta amb acord s'ha d'atorgar amb caràcter previ o simultani per l'òrgan competent per a liquidar o, en altre cas, per la persona titular de l'Alcaldia.

SECCIÓ VI – RÈGIM SANCIONADOR

Article 65. Disposicions generals sobre infraccions i sancions tributàries.

1. En matèria de tributs locals serà d'aplicació el règim d'infraccions i sancions regulat en la LGT i en les disposicions que la desenvolupin i complementin, com ara el Reglament General del Règim Sancionador Tributari, aprovat pel Reial Decret 2063/2004, de 15 d'octubre.
2. Seran subjectes infractors les persones físiques o jurídiques i les entitats esmentades a l'apartat 4 de l'article 35 de la LGT que realitzin les accions o omissions tipificades com a infraccions en les lleis, en el benentès que l'Administració hagi acreditat prèviament la seva responsabilitat en els fets imputats; si en una infracció tributària concorre més d'un subjecte infractor, tots quedaran obligats solidàriament al pagament de la sanció. Qualsevol subjecte infractor tindrà la consideració de deutor principal.
3. Els obligats tributaris quedaran exempts de responsabilitat pels fets constitutius d'infracció tributària quan hagin estat realitzats pels qui no tinguin capacitat d'obrar en l'ordre tributari, quan hi concorri força major, quan derivin d'una decisió col·lectiva per als que no hi eren a la reunió on es va adoptar o per als que haguessin salvat el seu vot, quan adeqüin la seva actuació als criteris manifestats per l'Administració tributària competent en publicacions, comunicacions i contestacions a consultes tributàries, ja siguin pròpies o d'altres obligats, sempre que, en aquest últim cas, hi hagi una igualtat substancial entre les seves circumstàncies i les que va plantejar l'altre obligat, o quan siguin imputables a deficiències tècniques dels programes informàtics facilitats per la pròpia Administració tributària.
4. No s'imposaran sancions per infraccions tributàries a qui regularitzi voluntàriament la seva situació abans que se li hagi comunicat l'inici d'un procediment de gestió o inspecció tributàries. Si l'ingrés es fa amb posterioritat a la comunicació, tindrà caràcter d'ingrés a compte de la liquidació que procedeixi i no minvarà les sancions que calgui imposar.
5. Les sancions tributàries no es transmetran als hereus i legataris de les persones físiques infractores. Si es trametran però, als successors de les societats i entitats dissoltes, en els termes establerts en l'art 40 de la LGT.
6. El nou règim sancionador ara vigent serà d'aplicació a les infraccions comeses abans de la seva entrada en vigor i a les sancions que es van imposar amb la regulació precedent, sempre que en resulti més favorable per al subjecte infractor i que la sanció imposada encara no sigui ferma

Article 66. Concepte i classes d'infraccions i sancions tributàries.

1. Són infraccions tributàries les accions i omissions doloses o culposes amb qualsevol grau de negligència que estiguin tipificades i sancionades en la LGT, en el text Refós de la LRHL o en alguna altra llei.
2. Cada infracció tributària es qualificarà de forma unitària com a lleu, greu o molt greu i , si li correspon una multa proporcional, s'aplicarà sobre la totalitat de la base de la sanció que en cada cas s'escaigui. La base de la sanció serà, en general, l'import de la quantitat a ingressar resultant de la regularització practicada, excepte  les parts d'aqueix import regularitzat que es derivin de conductes no sancionables.
3. S'entendrà que hi ha ocultació de dades a l'Administració tributària local quan no es presentin declaracions, s'hi incloguin fets o operacions inexistents o amb imports falsos o s'hi ometin totalment o parcialment operacions, ingressos, rendes, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute tributari, sempre que la incidència del deute tributari derivat de l'ocultació en relació amb la base de la sanció sigui superior al 10 per cent. Es consideren mitjans fraudulents les anomalies substancials en la comptabilitat o altres registres obligatoris, l'ús de factures o justificants falsos o falsejats o la utilització de persones o entitats interposades.
4. Llevat que la LGT estableixi una sanció pecuniària fixa o assenyali un percentatge sancionador particular,cada infracció tributària se sancionarà:
5. Si és lleu, mitjançant la imposició d'una sanció del 50% sobre la base de la sanció.
6. Si és greu, mitjançant la imposició d'entrada d'una sanció del 50% sobre la base d'una sanció, percentatge que s'ha de pujar per aplicació simultània dels criteris de comissió reiterada i perjudici econòmic per a la hisenda municipal, sense que ultrapassi el 100%.
7. Si és molt greu, mitjançant la imposició d'entrada d'una sanció del 100% sobre la base de la sanció, percentatge que s'ha d'apujar per aplicació simultània dels criteris de comissió reiterada i perjudici econòmic per a la Hisenda municipal sense que ultrapassi el 150%.
8. Si s'escau, s'imposaran també las sancions no pecuniàries de caràcter accessori quan es donin els supòsits establerts a l'article 186 de la LGT.
9. Les sancions tributàries es graduaran exclusivament conforme als criteris següents, recollits en l'article 187 de la LGT, si hi resulten aplicables :
10. Comissió repetida d'infraccions tributàries.
11. Perjudici econòmic per a la Hisenda local.
12. Incompliment substancial de l'obligació de facturació o documentació.
13. Acord o conformitat de l'interessat, que es pressuposarà en els procediments de gestió si no interposa recurs de reposició o reclamació econòmica administrativa contra la liquidació resultant, o signa un acta amb acord o de conformitat en un procediment d'inspecció.

Els criteris de graduació s'han d'aplicar simultàniament.

6. Els criteris de graduació assenyalats als apartats a) i b) del paràgraf precedent s'aplicaran segons els criteris següents :
7. Comissió repetida d'infraccions tributàries.

Si el subjecte infractor hagués estat sancionat dins dels quatre anys anterior a l'actual infracció, mitjançant resolució ferma en via administrativa, per una infracció lleu de la mateixa naturalesa, l'increment serà de cinc punts percentuals; quan la infracció que es pren com a antecedent hagués estat greu, l'increment serà de quinze punts percentuals, i si fos molt greu, l'increment serà de vint-i-cinc punts percentuals. A aquestes efectes, es consideraran de la mateixa naturalesa les infraccions tipificades al mateix article de la LGT, llevat que es tracti d'infraccions per deixar d'ingressar el deute que resultaria d'una autoliquidació correcta, declarar incorrectament o obtenir indegudament devolucions tributàries, supòsit en què totes tres es consideraran de la mateixa naturalesa. En qualsevol cas, si aquests antecedents deriven del règim sancionador previst a la Llei 230/1963, de 28 de desembre, General Tributària, la infracció acreditada tindrà la consideració de lleu.

94. Perjudici econòmic per a la Hisenda pública local.

Es determinarà, en percentatge, la relació existent entre la base de la sanció, per un cantó, i la quantia total que s'hagués degut ingressar en l'autoliquidació, la que es derivi d'una declaració acurada del tribut o l'import de la devolució obtinguda inicialment, per un altre. Si el resultat representa un percentatge superior al 10% i inferior o igual al 25%, superior al 25% i inferior o igual al 50%, superior al 50% i inferior o igual al 75%, o superior al 75% respectivament, s'afegiran deu, quinze, vint o vint-i-cinc punts percentuals.

7. Les sancions establertes a l'apartat 4t anterior es reduiran en un 30% del seu import quan l'obligat tributari hagi prestat el seu acord o conformitat a la proposta de regularització que se li formuli, o en un 50% si la regularització s'ha dut a terme mitjançant un acta amb acord. Nogensmenys, aquesta reducció per conformitat només serà aplicable quan la infracció consisteixi en :
8. Deixar d'ingressar el deute tributari que resultaria d'una autoliquidació correcta.
9. Incomplir l'obligació de presentar de forma completa i correcta les declaracions o documents necessaris per practicar liquidacions.
10. Obtenir indegudament devolucions.
11. Sol·licitar indegudament devolucions, beneficis o incentius fiscals.
12. Determinar o acreditar improcedentment partides positives o negatives o crèdits tributaris aparents.

Aquesta reducció s'exigirà sense més tràmit que la notificació a l'interessat si interposa recurs contenciós administratiu contra la regularització o la sanció contingudes en un acta amb acord, si no ingressa en període voluntari els deutes tributaris derivats d'aquest tipus d'actes o, en els supòsits de conformitat, si interposa recurs o reclamació contra la regularització.

8. A més d'això, qualsevol sanció, excepte les que es derivin d'un acta amb acord, es reduirà en un 25% si s'ingressa l'import restant en període voluntari o en els terminis fixats en l'acord d'ajornament o fraccionament demanat en període voluntari de pagament i garantit amb aval o certificat d'assegurança de caució i no s'interposa recurs o reclamació contra la liquidació o la sanció. Si se n'interposés, aquesta reducció s'exigirà sense més tràmit que la notificació a l'interessat.
9. La mort del subjecte infractor extingeix la responsabilitat per les infraccions que hagi pogut cometre. També s'extingeix si s'ultrapassa el termini de prescripció per imposar les sancions corresponents que serà de quatre anys comptadors des que es van cometre les infraccions corresponents.

Aquest termini de prescripció s'interromprà per qualsevol acció de l'Administració tributària de què tingui coneixement l'interessat, dirigida a la imposició d'una sanció o a la regularització d'una situació de la qual pugui derivar-se'n una.

Article 67. Infracció tributària per deixar d'ingressar el deute tributari que hagués de resultar d'una autoliquidació.

1. Constitueix infracció tributària deixar d'ingressar dins del termini establert en la normativa de cada tribut local la totalitat o una part del deute que resultaria de l'autoliquidació correcta, llevat que es regularitzi voluntàriament la situació sense requeriment previ de l'Administració o s'hagués presentat l'autoliquidació sense efectuar l'ingrés que se'n derivi.
2. La infracció tributària prevista en aquest article serà lleu, greu o molt greu d'acord amb el que disposen els apartats següents.
3. La base de la sanció serà la quantia no ingressada a l'autoliquidació com a conseqüència de la comissió de la infracció.
4. La infracció tributària serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000,00 € o, essent superior, no existeixi ocultació.
5. La infracció serà greu quan la base de la sanció sigui superior a 3.000,00 € i existeixi ocultació. La infracció també serà greu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció, en els supòsits següents:
6. Quan s'hagin utilitzat factures, justificants o documents falsos o falsejats.
7. Quan la incidència d'haver portat incorrectament els llibres o registres representi un percentatge superior al 10% i inferior o igual al 50% de la base de la sanció.
8. La utilització de mitjans fraudulents determinarà que la infracció sigui qualificada en tot cas com a molt greu.

Article 68. Infracció tributària per incomplir l'obligació de presentar de forma completa i correcta les declaracions o els documents necessaris per practicar liquidacions.

1. Constitueix infracció tributària incomplir l'obligació de presentar de forma completa i correcta les declaracions o documents necessaris perquè l'Administració tributària local pugui liquidar adequadament els tributs que no s'exigeixen per autoliquidació, llevat que es regularitzi voluntàriament la situació sense requeriment previ de l'Administració.
2. La infracció tributària prevista en aquest article serà lleu, greu o molt greu d'acord amb el que disposa als apartats següents.
3. La base de la sanció serà la quantia de la liquidació quan no s'hagués presentat declaració, o la diferència entre la quantia que resulta de l'adequada liquidació del tribut i la que es derivaria de les dades declarades.
4. La infracció tributària serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000,00 € o , essent superior, no existeixi ocultació.
5. La infracció serà greu quan la base de la sanció sigui superior a 3.000,00 € i existeixi ocultació. La infracció també serà greu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció, en els supòsits següents:
6. Quan s'hagin utilitzat factures, justificants o documents falsos o falsejats.
7. Quan la incidència d'haver portat incorrectament els llibres o registres representi un percentatge superior al 10% i inferior o igual al 50% de la base de la sanció.
8. La utilització de mitjans fraudulents determinarà que la infracció sigui qualificada en tot cas com a greu.

Article 69. Infracció tributària per obtenir indegudament devolucions.

1. Constitueix infracció tributària obtenir indegudament devolucions derivades de la normativa de cada tribut.
2. La infracció tributària prevista en aquest article serà lleu, greu o molt greu d'acord amb el que disposa als apartats següents.
3. La base de la sanció serà la quantitat retornada indegudament com a conseqüència de la comissió de la infracció.
4. La infracció tributària serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000,00 € o, essent superior no existeixi ocultació.
5. La infracció serà greu quan la base de la sanció sigui superior a 3.000,00 € i existeixi ocultació. La infracció tributària també serà greu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció en els supòsits següents:
6. Quan s'hagin utilitzat factures, justificants o documents falsos o falsejats.
7. Quan la incidència d'haver portat incorrectament els llibres o registres representi un percentatge superior al 10% i inferior o igual al 50% de la base de la sanció.
8. La utilització de mitjans fraudulents determinarà que la infracció sigui qualificada en tot cas com a greu.

Article 70. Infracció tributària per sol·licitar indegudament devolucions, beneficis o incentius fiscals.

1. Constitueix infracció tributària sol·licitar indegudament devolucions derivats de la normativa de cada tribut mitjançant l'omissió de dades rellevants o la inclusió de dades falses en autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds, sense que les devolucions s'hagin obtingut.
2. La infracció tributària prevista en aquest article serà greu, la base de la sanció serà la quantitat sol·licitada indegudament i la sanció consistirà en una multa pecuniària proporcional del 15%.

Article 71. Infracció tributària per presentar incorrectament autoliquidacions o declaracions sense que es produeixi perjudici econòmic o contestacions a requeriments individualitzats d'informació.

1. Consisteix infracció tributària presentar de forma incompleta, inexacta o amb dades falses autoliquidacions o declaracions, sempre que no s'hagi produït perjudici econòmic a la Hisenda pública local, o contestacions a requeriments individualitzats d'informació. També constituirà infracció tributària presentar les autoliquidacions, les declaracions o altres documents amb transcendència tributària per mitjans diferents als electrònics, informàtics i telemàtics en aquells supòsits en què hi hagi olbligació de fer-ho per aquests mitjans.
2. La infracció prevista en aquest article serà greu i es sancionarà d'acord amb el que disposen els apartats següents.
3. Si es presenten autoliquidacions o declaracions incompletes, inexactes o amb dades falses, la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 150,00 €.
4. Si es presenten declaracions censals incompletes, inexactes o amb dades falses, la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 250,00 €.
5. Tractant-se de requeriments individualitzats o de declaracions exigides amb caràcter general en compliment de l'obligació de subministrament d'informació recollida als articles 93 i 94 de la LGT, que hagin estat contestats o presentades de forma incompleta, inexacta o amb dades falses, la sanció consistirà en:
6. Quan les dades no estiguin expressades en magnituds monetàries, multa pecuniària fixa de 200,00 € per cada dada o conjunt de dades referides a una mateixa persona o entitat omesa, inexacta o falsa.
7. Quan les dades estiguin expressades en unitats monetàries, multa pecuniària proporcional de fins el 2% de l'import de les operacions no declarades o declarades incorrectament, amb un mínim de 500,00 €.
8. Les sancions a què es refereix el paràgraf 4t es graduaran incrementant la quantia resultant en un 100% en el cas de comissió repetida d'infraccions tributàries.

Article 72. Infracció tributària per resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l'Administració tributària local.

1. Constitueix infracció tributària la resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l'Administració tributària local.
2. S'entén produïda aquesta circumstància quan el subjecte infractor, degudament notificat a l'efecte, hagués realitzat actuacions que tendeixin a dilatar, entorpir o impedir les actuacions de l'Administració tributària en relació amb el compliment de les seves obligacions.
3. Entre d'altres, constitueixen resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l'Administració tributària local les conductes següents:
4. No facilitar l'examen de documents, informes, antecedents, llibres, registres, fitxers, factures, justificants i assentaments de comptabilitat principal o auxiliar, programes i arxius informàtics, sistemes operatius i de control i qualsevol altra dada amb transcendència tributària.
5. No atendre algun requeriment degudament notificat.
6. Negar o impedir indegudament l'entrada o permanència en finques o locals als funcionaris de l'Administració tributària local o el reconeixement de locals, màquines, instal·lacions i explotacions relacionats amb les obligacions tributàries.
7. Les coaccions als funcionaris de l'Administració tributària local.
8. La incompareixença, llevat causa justificada, en el lloc, data i hora que s'haguessin assenyalat.
9. La infracció prevista en aquest article serà greu.
10. La sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 150,00 €, tret que sigui d'aplicació el que disposen els paràgrafs 4t, 5è, 6è de l'article 203 de la LGT ; en aquest cas, s'aplicaran les multes pecuniàries previstes en el precepte esmenat.

Article 73. Altres infraccions tributàries.

1. També es consideraran infraccions tributàries:
2. Determinar o acreditar improcedentment partides positives o negatives o crèdits tributaris aparents.
3. Imputar incorrectament deduccions, bonificacions i pagaments a compte o no imputar bases imposables, rendes o resultats per les entitats sotmeses a un règim d'imputació de rendes.
4. No presentar en termini autoliquidacions o declaracions sense que es produeixi perjudici econòmic.
5. Incomplir l'obligació de comunicar el domicili fiscal i els canvis que s'hi produeixin.
6. Incomplir obligacions comptables, registrals, de facturació o documentació.
7. Incomplir les obligacions relatives a la utilització del número d'identificació fiscal o d'altres números o codis establerts per la normativa tributària.
8. Incomplir amb l'obligació de comunicar a l'ajuntament qualsevol modificacions o alteracions que es produeixin respecte als requisits exigits per al gaudi de beneficis fiscals.
9. Tots aquests incompliments es qualificaran i sancionaran, respectivament, tal com disposen els articles 195 a 202 de la Llei general tributària.

Article 74. Procediment sancionador.

1. El procediment sancionador en matèria tributària local s'aplica tenint en compte les normes especials de la LGT sobre potestat sancionadora, les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta normativa i les normes reguladores del procediment sancionador en matèria administrativa.
2. El procediment sancionador en matèria tributària es trametrà de forma separada als d'aplicació dels tributs, llevat que es tracti d'actes amb acord o que l'obligat hagi renunciat expressament a la tramitació separada. No podrà incoar-se expedient sancionador respecte de la persona o entitat que hagués estat objecte del procediment quan hagi transcorregut un termini de 3 mesos de que s'hagués notificat o s'entengués notificada la liquidació o resolució derivada d'un procediment iniciat mitjançant declaració o d'un procediment de verificació de dades, comprovació o inspecció.
3. El procediment sancionador en matèria tributària s'iniciarà sempre d'ofici mitjançant notificació de l'acord de l'òrgan competent, que a falta de designació expressa serà el mateix que tingui atribuïda la competència per a la seva resolució. Aquesta notificació d'inici de l'expedient recollirà la identificació e la persona o entitat presumptament responsable, la conducta que motiva la iniciació del procediment, la seva possible qualificació i les sancions que li poguessin correspondre, l'òrgan competent per a resoldre el procediment, la identificació de la instrucció i la indicació del dret a formular-hi al·legacions i a l'audiència en el procediment, així com el moment i els terminis per a exercir-los.
4. El procediment sancionador en matèria tributària es desenvoluparà d'acord amb les normes especials sobre actuacions i procediments tributaris recollides a l'article 99 de la LGT i les normes sobre la seva instrucció que estableix l'article 210 de l'esmentada llei.
5. El procediment sancionador ha de concloure sempre mitjançant resolució o per caducitat, en un termini de sis mesos comptadors des de la notificació d'inici del procediment fins la notificació de la resolució que calgui. Si s'ha ultrapassat aquest termini, la caducitat impedeix l'inici d'un procediment nou.
6. L'expedient s'iniciarà a proposta del funcionari que hagi dut a terme les actuacions de gestió, inspecció o recaptació, respectivament, amb autorització, si cal, de l'inspector en cap, i serà instruït pel funcionari que es designi a aquest efecte.
7. L'òrgan competent per acordar i imposar sancions tributàries és l'alcalde o l'òrgan en qui delegui.
8. Contra l'acord d'imposició de les sancions només podrà interposar-se recurs de reposició davant de l'Alcaldia, previ al contenciós administratiu. No obstant això, les sancions que derivin d'actes amb acord no podran ser impugnades en via administrativa.
9. L'acte de resolució del procediment sancionador podrà ser objecte de recurs independent, llevat que s'hagi impugnat també el deute tributari, cas en què s'acumularan ambdós recursos. La interposició d'un recurs contra les sancions impedeix la seva execució fins que siguin fermes en via administrava, sense necessitat d'aportar cap garantia per aconseguir aquesta paralització de l'execució.

Article 75. Procediment sancionador abreujat.

1. No obstant el que es disposa al paràgraf 3r de l'article anterior, si al temps d'iniciar-se l'expedient sancionador es troben en poder de l'òrgan competent tots els elements que permetin formular la proposta d'imposició de sanció, aquesta proposta s'incorporarà a l'acord d'iniciació.
2. Aquest acord es notificarà a l'interessat, indicant-li que es posa de manifest l'expedient i concedint-li un termini de 15 dies perquè al·legui tot allò que consideri convenient i presenti els justificants, documents i proves que consideri oportuns.
3. A més, a l'acord d'iniciació se l'advertirà expressament que si no formula al·legacions ni aporta nous documents o altres elements de prova, es podrà dictar la resolució d'acord amb la susdita proposta.

SECCIÓ VII – INTERESSOS DE DEMORA

Article 76. Liquidació d'interessos de demora.

1. D'acord amb l'article 26 de la LGT, s'exigiran interessos de demora quan acabi el termini de pagament en període voluntari d'un deute resultant d'una liquidació practicada per l'Administració o de l'import d'una sanció sense que l'ingrés s'hagi efectuat, quan finalitzi el termini establert per a la presentació d'una autoliquidació o declaració sense que s'hagués presentat o que ho hagi estat de forma incorrecta, quan es suspengui l'execució de l'acte administratiu, quan s'iniciï el període executiu, llevat dels supòsit que s'hi contemplin, o quan l'obligat tributari hagi obtingut una devolució improcedent.
2. L'interès de demora serà exigible durant el temps que s'estengui per retard de l'obligat. No obstat això, no s'exigiran interessos de demora pel temps que transcorri fins l'acabament del termini de pagament en període voluntari obert per la notificació de la resolució que posi fi a la via administrativa en un recurs contra una sanció tributària.

3.Els òrgans d'inspecció dels tributs inclouran els interessos de demora en les propostes de liquidació consignades, en els actes i en les liquidacions tributàries que practiquin, tenint en compte les especialitats següents:

120. En el cas d'actes amb acord, els interessos de demora es calcularan fins el dia en que hagi d'entendres dictada la liquidació pel transcurs del termini establert legalment.
121. En el cas d'actes de conformitat, els interessos de demora es liquidaran fins el dia el dia en que hagi d'entendres dictada la liquidació pel transcurs del termini establert legalment, llevat que abans d'això es notifiqui acord confirmant la proposta de liquidació, supòsit en el qual la data final serà la de l'acord que aprova la liquidació.
122. En el cas d'actes de disconformitat, els interessos de demora es liquidaran provisionalment fins el dia que acabi el termini per formular al·legacions, i definitivament fins la data en què es practiqui la liquidació corresponent.

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Modificació dels preceptes de l'Ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors.

Els preceptes d'aquesta Ordenança que per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i aquells en que es facin remissions a preceptes d'aquesta, s'entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, en el moment en que es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de que porten causa.

Segona. Instruccions posteriors.

S'autoritza l'alcalde per a dictar totes les instruccions que siguin necessàries per al desenvolupament i l'aplicació de la present Ordenança.

DISPOSICIÓ FINAL

1. Aquesta Ordenança va ser aprovada inicialment pel Ple de l'Ajuntament el dia 24 d'octubre de 2019, i definitivament pel Ple de data 19 de desembre de 2019, i entrarà en vigor el mateix dia que es publiqui en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i s'aplicarà a partir de l'1 de gener de 2020 . Es mantindrà vigent fins que es modifiqui o es derogui expressament.
2. Els expedients que es trobin pendents de finalització, es continuaran tramitant de conformitat amb el que estableix la present Ordenança General.

 

PREÀMBUL

Tradicionalment els serveis funeraris havien estat configurats com un servei públic de titularitat municipal compatible amb la prestació de serveis de la mateixa naturalesa per part del sector privat, excepció feta d'aquells municipis que havien fet ús de la possibilitat de prestar aquestes activitats amb exclusió dels particulars.

En aquest ordre de coses, l'article 86.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL), reservava, a favor dels ens locals, entre d'altres, els serveis mortuoris, contemplant, fins i tot, la possibilitat de prestar-los en règim de monopoli.

Paral·lelament, la legislació sectorial, i més concretament l'article 42 del Decret 2263/1974, de 20 de juliol, per mitjà del qual va ser aprovat el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria (RPSM), disposà que en tota població de més de 10.000 habitants, hauria d'existir, almenys, una empresa funerària, privada o "municipal" (sic), previsió aquesta que feia dels serveis funeraris un servei obligatori (tot i que subsidiàriament) en els municipis amb un cens de més de 10.000 residents.

La promulgació de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, no va suposar cap canvi en la situació descrita, atès que no va derogar el RPSM, la pervivència del qual, a més, havia quedat garantitzada després d'entrar en vigor la LBRL, atès allò que preveu la seva Disposició Transitòria Segona.

Tot aquest ordre de coses es va veure alterat amb la promulgació del Reial Decret-Llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l'activitat econòmica (B.O.E. de 8 de juny i correcció d'errades en el B.O.E. de 18 de juny). Els articles 22 i 23 d'aquesta norma van donar lloc a un canvi qualitatiu la transcendència del qual no podia passar desapercebuda.

El segon dels preceptes esmentats eliminà els serveis funeraris del llistat d'activitats i serveis que, d'acord amb l'art. 86.3 LBRL, quedaven reservats a les entitats locals, les quals els podien prestar en règim de monopoli.

La desaparició d'aquesta reserva susceptible de monopoli fou conseqüència obligada de l'art. 22 del Decret-Llei esmentat, precepte aquest que liberalitzà la prestació dels serveis funeraris recollint, en aquest sentit, les recomanacions fetes pel Tribunal de Defensa de la Competència.

Tot i que no apareixien directament vinculats a l'activitat funerària, també tingueren incidència en aquesta l'article 16 i els annexes 1 i 2 del Reial Decret-Llei 7/1996, de 7 de juny, dels quals es desprenia que les tarifes dels serveis funeraris passaven a ser de lliure fixació, ja que no figuraven incloses entre les prestacions que resten, a hores d'ara, sotmeses al règim de preus autoritzats i comunicats.

Malgrat que l'art. 22 del Reial Decret-Llei 7/1996, de 7 de juny, liberalitzà la prestació dels serveis funeraris, el segon apartat d'aquest mateix precepte va preveure la possibilitat que els Ajuntaments sotmetessin a autorització la prestació dels dits serveis. Aquesta autorització ha de tenir caràcter regulat i les ordenances municipals han de precisar els requisits objectius necessaris per tal d'obtenir-la. D'altra banda, l'autorització els ha de ser concedida a tots aquells sol·licitants que reuneixin els requisits exigits i acreditin disposar dels mitjans materials necessaris per tal d'efectuar el transport de cadàvers.

El règim jurídic dels serveis funeraris ha quedat completat, a Catalunya, amb la promulgació dela Llei 2/1997, de 3 d'abril, sobre serveis funeraris (DOGC 2370 de 14.4.1997), els objectius de la qual són, d'una banda, fixar l'abast de les competències i potestats dels ens locals en aquesta matèria i, de l'altra, determinar les condicions mínimes que han de tenir les entitats prestadores de serveis funeraris, tant pel que fa a la submissió a la normativa sanitària aplicable, com pel que fa a la garantia dels principis d'universalitat, d'accessibilitat, de continuïtat i de respecte dels drets dels usuaris què la pròpia Llei defineix.

Algun dels trets més rellevants de la nova Llei -dels quals es fa ressò la present Ordenança- són els següents: la configuració dels serveis funeraris com a serveis essencials d'interès general, que hauran de ser garantits en últim extrem per tots els Ajuntaments, sigui quin sigui el seu nombre d'habitants; la capacitat dels Ajuntaments (i Comarques en el seu cas) per tal de prestar serveis funeraris a títol de "servei públic", compatibles amb les activitats privades de la mateixa naturalesa; la possibilitat que els serveis funeraris de titularitat local es prestin a través de qualsevol de les formes de gestió dels serveis públics que contempla la legislació de règim local; i la liberalització parcial del transport funerari, entre d'altres extrems.

Les previsions de la Llei 2/1997, de 3 d'abril, es poden veure complementades, entre d'altres, pels articles 103 a 109 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis del Ens Locals (ordenació sectorial i autoritzacions reglamentades en seu d'exercici, pels particulars, d'activitats d'interès general), en tot allò que aquests preceptes reglamentaris no siguin contradictoris o no s'oposin a les determinacions de la Llei.

A ningú li pot passar desapercebuda la càrrega d'emotivitat, així com la transcendència individual, social i sanitària que tenen els serveis funeraris. El tradicional sotmetiment d'aquests serveis al règim de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, amb l'única finalitat d'evitar els perjudicis a què fa referència l'art. 1 del Decret 2414/1961, de 30 de novembre, s'ha mostrat com una tècnica insuficient a l'hora de preservar, en aquest municipi, altres béns jurídics dignes de protecció, com per exemple els relacionats amb l'interès dels usuaris en rebre uns serveis adequats, amb les degudes garanties, i amb la necessitat, alhora, d'assegurar que l'exercici d'aquestes activitats respongui als imperatius que es desprenen de la seva qualificació legal com a serveis essencials d'interès general.

Totes aquestes circumstàncies, unides a la voluntat de l'Ajuntament d'assolir els objectius que es desprenen de les consideracions fetes anteriorment, justifiquen de forma sobrera l'aprovació de la present disposició de caràcter general i el sotmetiment de l'activitat funerària privada a un règim d'autoritzacions que, a banda d'integrar el règim jurídic de les activitats classificades, faci possible que totes les empreses que vulguin exercir les seves activitats al municipi, estiguin en condicions de prestar un servei digne, sota les condicions i requisits que preveu la present Ordenança en desplegament de la Llei 2/1997, de 3 d'abril, sobre serveis funeraris, aprovada pel Parlament de Catalunya.

TÍTOL PRIMER

NORMES GENERALS

CAPÍTOL 1

DIRECTRIUS GENERALS A QUÈ RESTEN SOTMESOS ELS SERVEIS FUNERARIS

Article 1

Resta sotmès a la present Ordenança l'exercici de qualsevol activitat que tingui per finalitat prestar serveis funeraris en el municipi de Castelldefels (en endavant, "municipi").

Article 2

Atès allò que disposa l'article 1.1 de la Llei del Parlament de Catalunya 2/1997, de 3 d'abril, sobre serveis funeraris (en endavant, "LSF"), les activitats funeràries contemplades a la present Ordenança tindran la condició de servei essencial d'interès general sotmès als principis d'universalitat, accessibilitat, continuïtat i respecte dels drets dels usuaris.

Article 3

Els serveis funeraris podran ser prestats simultàniament, i en règim de lliure concurrència, per aquest Ajuntament (si així ho decidís en el futur, previ acompliment dels tràmits reglamentàriament establerts per a la creació de serveis públics) i per empreses privades degudament autoritzades per la Corporació municipal.

Article 4

1. L'Ajuntament és l'Administració competent en matèria de serveis funeraris i és el responsable de garantir-ne l'existència i la prestació a tota la col·lectivitat local. Fruït d'aquesta responsabilitat, la Corporació municipal té les obligacions mínimes següents:

a) Vetllar perquè les empreses funeràries de titularitat privada prestin els seus serveis sota les condicions i amb l'abast que assenyalen la LSF i la present Ordenança, adoptant, a aquests efectes, totes les mesures legals i reglamentàries que es considerin necessàries o adequades, especialment quan es tracti de preservar o restablir els drets dels usuaris.

b) Suplir el sector privat en la prestació dels serveis funeraris si no existeixen empreses privades que prestin aquests serveis en el municipi.

c) Garantir el respecte integral envers els drets dels usuaris dels serveis funeraris.

2. Més enllà d'acomplir les seves obligacions mínimes en la matèria, l'Ajuntament (si així ho decidís en el futur) podrà prestar tot tipus de serveis funeraris en règim de lliure concurrència amb el sector privat. Els serveis funeraris de titularitat municipal gaudiran de la condició de servei públic a tots els efectes, i les activitats derivades dels mateixos es consideraran com a pròpies de l'Ajuntament.

3. La gestió dels serveis funeraris pot ésser exercida per l'Ajuntament, a través de qualsevol dels mitjans i formes de gestió de serveis públics que estableix la legislació de règim local, per mitjà d'una mancomunitat o d'un consorci, o en conveni o acord de delegació o d'encàrrec de gestió amb altres Administracions públiques.

4. Els serveis funeraris autoritzats per l'Ajuntament, així com els propis serveis funeraris de titularitat municipal en el seu cas, no podran denegar el servei en els supòsits següents:

a) Persones difuntes, el domicili mortuori de les quals sigui en aquest municipi.

b) Veïns del municipi, el domicili mortuori dels quals es trobi dins la província de Barcelona.

c) Qualsevol altra persona quan així ho disposi l'autoritat judicial.

5. Als efectes de l'anterior apartat es considera "domicili mortuori" el lloc on roman el cadàver fins al moment de ser conduït cap a la seva destinació final, incloses les sales de vetlla.

Article 5

Els particulars podran prestar els serveis funeraris en règim de lliure concurrència, prèvia autorització de l'Ajuntament. L'Ajuntament concedirà les llicències o autoritzacions de referència a tots els sol·licitants que reuneixen els requisits exigits per aquesta Ordenança i acreditin disposar dels mitjans materials necessaris per efectuar el transport de cadàvers.

Article 6

Els serveis funeraris restaran sotmesos en tot cas a la LSF i, de forma especial, a la normativa estatal i autonòmica en matèria de cementiris, policia sanitària mortuòria, extracció d'òrgans, llibertat de cultes i protecció de consumidors i usuaris.

Article 7

Els serveis funeraris es prestaran amb escrupolós respecte i observança dels principis, drets i llibertats constitucionals.

Article 8

El planejament urbanístic municipal haurà de contenir les previsions necessàries a fi i efecte que els serveis funeraris es puguin prestar en sòl apte als dits efectes, en la proporció suficient per tal d'atendre adequadament les necessitats del municipi.

Article 9

Els preceptes d'aquesta Ordenança que, per sistemàtica normativa, incorporen aspectes de la legislació estatal i autonòmica, s'entén que són automàticament modificats en el moment en què es produeixi la revisió de la dita legislació. En el supòsit de modificació de la legislació estatal o autonòmica, continuaran essent vigents els preceptes d'aquesta disposició reglamentària que siguin compatibles o permetin una interpretació harmònica amb els nous preceptes de la legislació de referència, mentre no hi hagi adaptació expressa de l'Ordenança.

CAPÍTOL 2

DE L'ABAST DELS SERVEIS FUNERARIS

Article 10

Als efectes de la present Ordenança tindran la consideració de serveis funeraris tots aquells la prestació dels quals vingui determinada per la mort d'una persona i la consegüent inhumació o incineració del cadàver.

Article 11

La gestió dels serveis funeraris comprendrà la realització de tots els actes, tràmits i diligències que siguin pertinents des que es produeixi la defunció fins al dipòsit del cadàver a peu de tomba o al crematori, sens perjudici que puguin abastar, alhora, qualsevol altre acte de caràcter sumptuari que els interessats vulguin concertar de forma complementària.

Article 12

1. Es consideren, en tot cas, activitats de serveis funeraris de prestació inexcusable les funcions següents:

a) Informar i assessorar sobre el contingut, condicions i abast del servei. En tot cas aquest assessorament ha d'incloure la informació sobre els tràmits legals a seguir i sobre els requisits i les pràctiques sanitàries exigibles segons la normativa de policia sanitària mortuòria.

b) Condicionar sanitària i estèticament els cadàvers.

c) L'amortallament o vestit de cadàvers, excepte quan l'efectuïn els familiars o persones properes, i el subministrament de mortalles per aquesta finalitat.

d) La realització dels tràmits i diligències necessàries per obtenir la confirmació mèdica de la mort o qualsevol altra verificació mèdica o sanitària del cadàver, el registre de la defunció i la gestió de l'autorització de la sepultura o cremació, així com la tramitació de qualsevol altra autorització que sigui necessària amb motiu del sepeli, incloent la gestió i el despatx d'aquests documents, llevat els casos en que les dites gestions es duguin a terme directament pels familiars del difunt.

e) La conservació i refrigeració dels cadàvers, així com el seu embalsamament o tanatopràxia i radioionització, quan sigui necessari.

f) El subministrament de fèretres, taüts, arques, caixes, urnes i material similar per a ser destinats a la conducció, trasllat i enterrament de cadàvers i restes cadavèriques i per a la recollida de cendres.

g) La recollida, conducció i trasllat de cadàvers i de fèretres dins el terme municipal de Castelldefels, mitjançant vehicles funeraris de la pròpia empresa funerària, i els serveis de capelles i tanatoris des de la mort fins el moment del sepeli, en locals habilitats per aquesta finalitat.

h) La recollida, la conducció i el trasllat de fèretres, taüts i caixes de cadàvers des del municipi de Castelldefels fins el municipi on ha de fer-se la inhumació, així com des del municipi on ha succeït la defunció fins el municipi de Castelldefels si ha de ser inhumat en el seu cementiri.

i) Els serveis de túmuls, cambres mortuòries i altres ornaments fúnebres, dins o fora del domicili en el que hagi succeït la defunció.

j) La prestació del servei de tanatori, quan sigui sol·licitat pels familiars del difunt.

k) En general, la realització de funcions i serveis que es considerin propis de l'activitat funerària, tant actual com futura.

2. Es consideren funcions complementàries, que les empreses de serveis funeraris poden prestar quan estiguin en condicions de fer-ho, les següents:

2.1) L'organització de l'acte social i/o religiós de l'enterrament.

2.2) El subministrament de rams, corones, creus o similars, realitzats amb flors o plantes.

2.3) La prestació dels serveis de vehicles d'acompanyament i de corones.

2.4) La impressió i el subministrament de recordatoris i similars i la confecció i col·locació d'esqueles, taules i llibres de signatures.

2.5) La publicació d'esqueles i notes funeràries a la premsa i, en general, la difusió de la mort per qualsevol mitjà de comunicació.

2.6) En general, la realització d'altres prestacions, actes, diligències o operacions que demanin els familiars del difunt i que no tinguin la consideració legal de funcions pròpies de l'activitat dels serveis funeraris.

3. Les funcions complementàries definides a l'apartat 2 anterior poden ser voluntàriament contractades amb les empreses de serveis funeraris, com també ho poden ser amb empreses que no tinguin l'autorització d'entitat funerària.

Article 13

El servei de cementiri serà d'inexcusable prestació per part de l'Ajuntament, llevat de la dispensa prevista a l'article 65 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya (en endavant, "LMC").

Article 14

L'activitat consistent en la prestació pel sector privat dels serveis funeraris esmentats en els anteriors preceptes haurà de venir precedida per la concessió de la preceptiva autorització municipal.

CAPÍTOL 3

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS SERVEIS FUNERARIS

Article 15

La prestació de serveis funeraris haurà de dur-se a terme amb plena observança de les normes estatals i autonòmiques sobre aquesta matèria i d'acord amb les directrius generals següents:

a) Continuïtat dels serveis, que exigirà prestar-los amb caràcter permanent i ininterromput les 24 hores del dia, tots els dies de l'any.

b) Regularitat dels serveis, que exigirà prestar-los de forma normal i puntual i amb els mitjans personals i materials necessaris.

c) Universalitat i generalitat dels serveis, que exigirà prestar-los a tots els cadàvers i despulles. La prestació s'ajustarà a la pompa que la part interessada determini, llevat que es tracti de serveis gratuïts o bonificats.

d) Equitat de les facturacions conforme a les tarifes establertes i segons la pompa decidida pels interessats.

e) Gratuïtat o reducció de tarifes del servei envers aquelles persones que determini prèviament l'Ajuntament, per manca o insuficiència de mitjans econòmics, o quan així ho disposi l'autoritat judicial.

f) Els serveis municipals, les empreses privades de serveis funeraris i el personal que en depèn, han de relacionar-se amb les persones que sol·licitin les prestacions que contempla aquesta Ordenança amb l'atenció i el respecte que són propis, conformement amb les conviccions socials imperants.

g) Els serveis mortuoris es contractaran i prestaran observant les prescripcions de la legislació sobre defensa dels consumidors i usuaris, quedant absolutament proscrites, entre d'altres, les pràctiques capcioses tendents a contractar prestacions no desitjades per l'interessat, aprofitant la situació del dol.

h) El subministrament de taüts i urnes cineràries s'efectuarà a la casa mortuòria, a les sales de vetlla o al dipòsit corresponent.

i) Els taüts i urnes cineràries han de reunir les condicions que assenyalen les normes de policia sanitària mortuòria en vigor.

j) El material funerari utilitzat ha de ser adequadament desinfectat després de cada servei.

k) Dins del terme municipal no s'efectuaran conduccions de cadàvers a mà o a pes de braços per la via pública, llevat de casos excepcionals, degudament justificats, que requeriran l'autorització prèvia de l'Ajuntament.

l) La utilització de fèretres especials serà obligatòria per a la conducció de cadàvers en aquells supòsits en què així ho prevegi la legislació vigent.

Article 16

Les empreses de serveis funeraris hauran de comptar, com a mínim, amb els mitjans personals i materials que preveuen la legislació vigent i aquesta Ordenança. El personal haurà de tenir la formació adequada.

Article 17

l. Els serveis funeraris de titularitat municipal es regiran per la present Ordenança i per la reglamentació que, en el seu cas, pugui aprovar l'Ajuntament en establir els dits serveis o modificar les seves característiques. Tanmateix, els articles 5, 14, 23 lletra A), 24, 27.1 lletra k), 32, 33, 35 a 64; disposicions transitòries 1a., 2a., i disposicions addicionals la. i 2a., en cap cas seran d'aplicació als serveis funeraris municipals gestionats directament. Aquests mateixos preceptes seran d'aplicació als serveis funeraris de titularitat municipal gestionats indirectament quan això no resulti incompatible amb la naturalesa i règim jurídic del contracte de gestió de serveis.

2. En qualsevol cas, el contracte administratiu de gestió de serveis funeraris portarà implícites les autoritzacions municipals de tot ordre que siguin procedents.

CAPÍTOL 4

RÈGIM TARIFARI DELS SERVEIS FUNERARIS I GARANTIES DEL PRINCIPI D'UNIVERSALITAT

Article 18

1. Les tarifes dels serveis funeraris gestionats directament en règim de dret públic per l'Ajuntament, seran aprovades per la Corporació municipal de conformitat amb allò que preveu la legislació reguladora de les Hisendes Locals envers les prestacions patrimonials no voluntàries de caràcter públic.

2. Les tarifes o preus de la resta de serveis funeraris de titularitat municipal seran autoritzades per la Corporació municipal, d'ofici o a proposta de l'ens o empresa gestora.

3. Les tarifes o preus dels serveis funeraris de titularitat privada seran fixades lliurement per les pròpies empreses autoritzades. Aquestes empreses hauran de dipositar a l'Ajuntament, a efectes informatius, informació actualitzada sobre prestacions i preus a aplicar, un mes abans que aquests últims o llurs modificacions hagin d'entrar en vigor.

4. En qualsevol cas, les empreses que gestionin serveis funeraris per qualsevol títol, resten obligades a tenir, en un lloc visible i a disposició del públic, una relació detallada de tarifes o preus en vigor. Aquesta obligació abastarà també els serveis funeraris gestionats directament pel propi Ajuntament.

Article 19

l. Amb la finalitat de garantir el principi d'universalitat i d'accés als serveis funeraris, les empreses funeràries autoritzades per l'Ajuntament tenen l'obligació, a instàncies de la Corporació municipal, de prestar aquests serveis de forma gratuïta o bonificada a les persones que ho requereixin per manca o insuficiència de mitjans econòmics, o en els casos que acordi l'autoritat judicial.

2. Les persones amb dret a rebre els serveis funeraris de forma gratuïta o bonificada, per manca o insuficiència de mitjans econòmics, seran aquelles que determini l'Ajuntament, previ informe dels serveis socials municipals.

3. Per tal de ser beneficiari dels serveis gratuïts o bonificats en els termes de l'apartat anterior, caldrà que els interessats acreditin que no es troben en disposició de procurar-se mitjans econòmics suficients i que el domicili mortuori de les persones difuntes radica en aquest municipi.

4. Els serveis es prestaran a qualsevol persona quan així ho disposi l'autoritat judicial. L'Ajuntament determinarà en aquests casos si la prestació ha de ser gratuïta o bonificada.

Article 20

1. Els serveis prestats per les empreses de serveis funeraris, de forma gratuïta o bonificada, atès allò que disposa l'article l9, gaudiran d'un nivell mínim de qualitat que garanteixi la dignitat del sepeli, d'acord amb els costums locals.

2. En els supòsits previstos a l'article 19, la prestació del servei haurà de venir precedida o acompanyada d'una resolució municipal que especifiqui si el servei ha de ser de caràcter gratuït o bonificat i, en aquest darrer supòsit, la quantitat a satisfer pels interessats a l'empresa de serveis funeraris.

3. L'execució material de les prestacions forçoses que contempla l'article l9 es farà efectiva de la forma següent:

a) Quan els serveis funeraris siguin prestats per una única empresa, aquesta serà l'encarregada d'assumir les dites prestacions.

b) Quan siguin més d'una les empreses funeràries existents, totes elles assumiran les prestacions forçoses de referència, de forma successiva, per l'ordre d'antiguitat que determini la data d'establiment de cadascuna d'elles en el municipi. Tanmateix, les empreses funeràries podran establir, de comú acord, un règim diferent que haurà de ser autoritzat per l'Ajuntament.

4. Als efectes de l'apartat 3, els serveis funeraris de titularitat municipal tindran la condició d'empresa funerària.

5. L'Ajuntament haurà de garantir i gestionar les prestacions forçoses que contempla l'article l9 quan el municipi no compti amb cap empresa de serveis funeraris.

6. No obstant allò que preveuen els apartats anteriors, l'Ajuntament podrà contractar amb una empresa o grup d'empreses, les prestacions gratuïtes o bonificades que contempla l'article l9.

Article 21

1. El cost econòmic de les prestacions forçoses previstes a l'article l9 ha d'ésser distribuït per l'Ajuntament entre les empreses funeràries que hagin estat autoritzades per operar en el terme municipal, sigui quina sigui la forma en què es garanteixin o gestionin les dites prestacions.

2. Als anteriors efectes, els serveis funeraris que estableixi l'Ajuntament tindran la condició d'empresa funerària, sigui quina sigui la seva forma de gestió.

3. El cost econòmic de les prestacions forçoses que preveu l'article l9 serà distribuït per l'Ajuntament entre les empreses i entitats esmentades als apartats 1 i 2, en el seu cas, en proporció a la facturació de cadascuna d'elles.

4. Als efectes de l'apartat anterior, l'Ajuntament tramitarà i aprovarà un expedient subjectant-se a les bases següents:

4.1) L'expedient es tramitarà i aprovarà durant el segon i tercer trimestre de cada exercici.

4.2) Durant el primer trimestre de cada exercici les empreses de serveis funeraris presentaran davant l'Ajuntament una declaració responsable referida a l'exercici anterior, fent avinent les dades següents: facturació íntegra de l'exercici per serveis prestats en el municipi, prestacions forçoses realitzades de forma gratuïta i prestacions forçoses realitzades amb bonificació.

4.3) Sens perjudici de les mesures sancionadores que pugui adoptar l'Ajuntament, l'incompliment per part de les empreses de l'obligació que preveu l'apartat 4.2, donarà lloc a què l'Ajuntament pugui substituir les dades de facturació per una estimació objectiva, calculada en funció de les característiques de l'empresa, de les dades poblacionals del municipi i dels resultats ponderats d'altres empreses del ram en el seu cas. En aquests mateixos supòsits, la manca de declaració responsable donarà lloc a la presumpció que l'empresa no ha realitzat cap prestació forçosa.

Totes aquestes mesures s'adoptaran quan l'Ajuntament no pugui deduir les dades necessàries del registre a què fa referència l'article 29.1.

4.4) El cost total de les prestacions forçoses realitzades durant l'exercici anterior es determinarà aplicant la fórmula següent:

NPF x K = CT

NPF = Nombre total de les prestacions forçoses realitzades per totes les empreses funeràries del municipi.

K = Valor unitari i constant de cada prestació forçosa, que equivaldrà a la magnitud inferior d'entre les següents:

a) El valor mitjà de les tarifes mínimes aplicades per totes les empreses funeràries.

b) El 100% del salari mínim interprofessional mensual.

CT = Cost total de les prestacions forçoses efectuades per totes les empreses.

4.5) Un cop determinat el cost total (CT) d'acord amb la fórmula anterior, aquest es distribuirà entre totes les empreses funeràries en proporció a la facturació de cadascuna d'elles, tenint en compte el nombre de serveis gratuïts o bonificats duts a terme per cada empresa.

L'aplicació de la regla anterior donarà lloc a l'aprovació de sengles liquidacions, amb saldo positiu o negatiu segons el cas, de les quals seran subjectes passius les empreses i entitats prestadores de serveis funeraris.

4.6) Les liquidacions amb saldo positiu donaran lloc a un ingrés del mateix import, que haurà d'efectuar l'empresa corresponent, a la Caixa de l'Ajuntament, dins del mes següent a la data de notificació de la liquidació.

4.7) Les liquidacions amb saldo negatiu donaran lloc a un reintegrament del mateix import, a càrrec de l'Ajuntament, en favor de l'empresa.

4.8) L'aprovació de l'expedient haurà de venir precedida d'un tràmit de vista i al·legacions, de deu dies hàbils, mitjançant notificació a les empreses afectades.

4.9) Quan les empreses no efectuïn l'ingrés a què fa referència l'apartat 4.6 dins el termini d'un mes, l'Ajuntament es cobrarà l'import del principal més el recàrrec de constrenyiment amb càrrec a la fiança dipositada o constituïda per l'empresa incursa en mora, prèvia audiència de l'entitat o persona fiadora. Si aquesta fiança esdevé insuficient, la Corporació municipal procedirà al cobrament del deute a través del procediment administratiu de constrenyiment.

5. La negativa de les empreses funeràries a efectuar les prestacions forçoses contemplades al present article, donarà lloc a les actuacions següents:

5.l) L'assumpció de la prestació per part de l'Ajuntament, directament o a través d'un tercer.

5.2) L'adopció de les mesures sancionadores que contempla la present Ordenança així com la revocació de les llicències i autoritzacions municipals corresponents si és el cas.

5.3) El rescabalament de l'Ajuntament, de conformitat amb el procediment anual de repercussió previst a l'apartat 4 o, si escau, directament, a càrrec de qualsevol de les empreses incomplidores, en els termes del subapartat 4.9. En aquest darrer supòsit, l'empresa afectada tindrà dret a què l'import de la prestació forçosa que li hagi estat imputada sigui tinguda en compte, al seu favor, en l'expedient anual de repartiment de costos.

TÍTOL SEGON

DE LES CONDICIONS I REQUISITS D'EXERCICI DE LES ACTIVITATS DE SERVEIS FUNERARIS PER PART DEL SECTOR PRIVAT

CAPÍTOL 1

REQUISITS I CARACTERÍSTIQUES DE LES EMPRESES

PRESTADORES DE SERVEIS FUNERARIS

Article 22

1. Els empresaris o les empreses funeràries privades que vulguin establir-se en el municipi estaran obligades a prestar, almenys i de forma simultània, els serveis funeraris bàsics que descriu aquesta Ordenança a l'article l2, apartat 1.

2. El que preveu l'apartat 1 s'entendrà sens perjudici d'allò que contemplen la Disposició Addicional 7a. i les previsions transitòries de la present Ordenança.

Article 23

Els empresaris o les empreses funeràries privades que vulguin prestar els seus serveis en el municipi, abans d'iniciar les seves activitats hauran d'haver acreditat l'acompliment dels requisits següents:

A) Solvència financera:

Les empreses societàries hauran d'acreditar un capital mínim de 10 milions de pessetes.

Quant a la resta d'empreses, la diferència entre l'actiu i el passiu del negoci no podrà ser inferior a la xifra indicada al paràgraf anterior.

En tots els supòsits, la justificació de la solvència empresarial haurà de venir avalada, a més, amb l'aportació o acreditació

- d'un informe emès per un facultatiu competent o per una entitat financera i

- d'una fiança o garantia que caldrà dipositar a la Caixa de l'Ajuntament, per un import d'1 milió de pessetes. Aquesta garantia tindrà per finalitat assegurar el compliment, per part de les empreses funeràries, dels deures i obligacions derivats de la present disposició general, i molt especialment del manteniment i respecte, per part d'aqueixes, de les condicions sanitàries, del principi de continuïtat dels serveis i del respecte dels drets dels usuaris definits per aquesta Ordenança i per la resta de normes aplicables. La garantia o fiança respondrà, en qualsevol cas, als conceptes següents:

a) El cost dels serveis funeraris de prestació forçosa contemplats als articles 19, 20 i 21, quan les empreses es neguin a prestar-los, o en el supòsit previst a la base 4.9 de l'article 21.4.

b) Les sancions que es poden imposar a les empreses, d'acord amb les previsions dels articles 12 i 13 LSF i del Títol Cinquè de la present Ordenança.

c) El valor de la confiscació, que es pot decretar en els casos que una empresa autoritzada a operar en el municipi deixi de prestar el servei abans que li sigui acceptada la renúncia a l'autorització.

La fiança o garantia es podrà constituir en qualsevol de les modalitats establertes per la legislació de contractació de les Administracions Públiques.

En tot allò que no prevegi aquesta Ordenança, les fiances i garanties es regiran per la normativa esmentada al paràgraf anterior.

La fiança o garantia no podrà ser retornada o cancel·lada mentre sigui vigent la llicència o autorització municipal. En cap cas podrà ser retornada o cancel·lada si s'està tramitant un expedient a l'empresa funerària per la comissió d'alguna infracció de les previstes a la LSF o en aquesta Ordenança, o bé si es tracta d'un expedient susceptible de generar, de forma directa o subsidiària, responsabilitats pecuniàries per a l'empresa afectada.

L'import de les fiances o garanties haurà de ser reajustat o reposat per les empreses quan es doni el cas.

Almenys cada dos anys naturals, les empreses hauran d'ajustar les fiances i garanties a les variacions que hagi experimentat l'índex de preus al consum, més dos punts, des de la data de constitució, o des de la data del darrer reajustament.

L'Ajuntament podrà concertar amb les associacions empresarials del ram la constitució o dipòsit de garanties globals, que substituiran les garanties o fiances individuals de les empreses funeràries associades, les quals, no obstant això, hauran de constituir garantia individual si deixen de pertànyer a l'associació corresponent.

L'empresari haurà de subscriure una pòlissa d'assegurança que cobreixi els danys que puguin causar a tercers en l'exercici de l'activitat, fins i tot per causa d'errors u omissions.

B) Establiment o tanatori:

S'haurà de disposar de tanatori permanent dins el terme municipal.

El tanatori serà una edificació aïllada, és a dir, sense veïns dintre del mateix edifici. Si disposés de més d'una planta, les plantes superiors a la planta baixa estaran afectes en la seva totalitat a la prestació de la activitat funerària de l'empresa.

Aquest establiment haurà d'incloure les següents instal·lacions fixes:

a) Sales de Vetlla

- El nombre de Sales de Vetlla no podrà ser inferior a 2, i una més per cada 20.000 habitants o fracció a partir dels 50.000 habitants.

- Cada una de les Sales de Vetlla disposarà de dos espais diferents: un per a la família i propparents; i un altre per al túmul-frigorífic on s'exposi el cadàver, que comptarà amb els dispositius necessaris perquè es mantingui a una temperatura màxima de 4o C.

- Les Sales de Vetlla tindran una superfície mínima de 30 metres quadrats cadascuna.

b) Zona de treball

Independent de les Sales de Vetlla. Estarà integrada per almenys dues sales: una per a la realització dels treballs de tanatopraxis i una altra per a la manipulació de fèretres i altre material funerari. En alguna d'aquestes sales, o en una tercera s'ubicarà el dipòsit de cadàvers els armaris frigorífics, amb capacitat mínima per a 3 cossos.

c) Magatzem de fèretres

Amb capacitat per emmagatzemar una reserva mínima de 15 dies de funcionament, amb un mínim de 15 unitats.

d) Dependències d'atenció al públic i serveis comuns

- Disposaran almenys de recepció, oficina administrativa, dependències de contractació de serveis, sala d'exposició de fèretres, i urnes cineràries si és el cas, i un nombre de lavabos suficient.

- Les dependències d'atenció al públic estaran obertes un mínim de 12 hores diàries, durant tots els dies de l'any, amb independència del servei d'atenció telefònica les 24 hores per atendre casos d'urgència i informar els usuaris.

e) Local per a la guarda de vehicles

- Suficient per allotjar tots els vehicles afectes a la prestació de serveis funeraris que posseeixi l'empresa.

- Haurà de disposar dels mitjans necessaris per al rentat i desinfecció dels vehicles.

- En cap cas podran allotjar-se en aquest local vehicles privats diferents als de servei funerari de l'empresa.

f) Estacionament per a vehicles de visitants

Amb una capacitat mínima per a 3 vehicles per cada sala de vetlla que tingui l'establiment, sens perjudici d'allò que preveu la Disposició Addicional Vuitena.

g) Altres característiques

L'entrada i circulació de cadàvers serà independent de la reservada a l'accés per a vianants de familiars i visitants.

C) Vehicles:

L'empresa disposarà de vehicles aptes per a la conducció i trasllat de cadàvers, ajustats als següents requisits:

- El seu número serà com a mínim de 1 vehicle i un més per cada 50.000 habitants o fracció.

- Els anteriors vehicles hauran d'estar condicionats per complir la seva funció. Hauran d'estar proveïts de llicències i autoritzacions, conforme estableix la present Ordenança i les disposicions legals en vigor.

- També es disposarà almenys d'un vehicle tipus furgó, tancat, per al repartiment de fèretres, taules i altre material.

- Els vehicles de transport funerari hauran d'estar degudament carrossats i equipats reglamentàriament i en perfectes condicions de funcionament, estat i revisió.

D) Fèretres:

L'empresa disposarà de les reserves mínimes a què es refereix la lletra c) de l'apartat B) d'aquest article.

Els fèretres s'ajustaran en les seves característiques al que estableix la reglamentació de policia sanitària mortuòria.

En qualsevol cas, l'empresa complirà amb les següents condicions:

- Disposarà tant de fèretres comuns, com de fèretres per a trasllats i fèretres especials adaptats a la normativa vigent.

- Disposarà de fèretres de mesures compreses entre els 1,70 i els 2,00 metres de llarg, amb variació de 0,10 metres.

- Almenys el 5 per 100 dels fèretres en reserva seran de mesures especials, inclosos els models infantils.

- Disposarà, alhora, de caixes de restes i urnes cineràries.

E) Altres mitjans materials:

Es disposarà també dels mitjans necessaris per a la desinfecció de vehicles, estris, robes i altre material funerari.

F) Mitjans personals:

Els mitjans personals de les Empreses Funeràries seran proporcionals a les instal·lacions i altres mitjans materials d'aquestes, i hauran de complir en tot cas els següents mínims:

a) Conducció i càrrega

- Es disposarà de 2 treballadors com a mínim per a aquestes funcions.

b) Administració i contractació

- Es disposarà de 2 treballadors com a mínim.

- En qualsevol cas, l'empresa comptarà amb el personal directiu i administratiu necessari per atendre als usuaris del servei durant les 24 hores del dia.

- Tots els treballadors de les empreses que prestin serveis dins el terme municipal hauran de tenir una formació acreditada i adequada per a la prestació dels serveis i estar donats d'alta en el Règim General de la Seguretat Social; estaran convenientment identificats, disposaran de vestuari i material de treball adequat, i totes les seves robes i efectes no rebutjables hauran de ser rentats i desinfectats periòdicament.

- Les empreses autoritzades per prestar serveis funeraris dins del terme municipal queden obligades al compliment de les disposicions vigents en matèria sanitària, administrativa i judicial.

Article 24

Atès allò que disposa l'article 5.1.b) de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les assegurances privaades, les entitats asseguradores no podran exercir l'activitat de prestació de serveis funeraris. Tanmateix, aquesta prohibició no impedirà que aquestes entitats col·laborin amb empreses funeràries per a la distribució de llurs serveis.

Article 25

Els serveis funeraris que contempla aquesta Ordenança només podran ser prestats per les empreses autoritzades per l'Ajuntament o bé pels propis serveis municipals, llevat de les excepcions que contempla la pròpia Ordenança.

CAPÍTOL 2

DRETS I DEURES DE LES EMPRESES DE

SERVEIS FUNERARIS. RELACIONS AMB ELS USUARIS

I DRETS DELS MATEIXOS

Article 26

Les empreses de serveis funeraris tenen els drets següents:

a) Exercir les seves activitats en els termes i condicions que preveu aquesta Ordenança.

b) Percebre els preus fixats com a contraprestació als seus serveis.

c) Utilitzar les vies públiques i accedir i utilitzar les instal·lacions funeràries de titularitat municipal en els termes i condicions que fixi la reglamentació del servei.

d) La resta de drets reconeguts per l'ordenament jurídic.

Article 27

1. Les empreses que prestin els serveis funeraris que contempla aquesta Ordenança assumiran els deures i obligacions següents:

a) Prestar els serveis amb la deguda diligència, rapidesa, continuïtat i qualitat i, garantir que els seus dependents i empleats guardin la màxima atenció, respecte i maneres en les relacions amb el públic i amb el servei.

b) Prestar els serveis a tota part interessada que ho requereixi, en les condicions reglamentàries i en les derivades d'aquesta Ordenança.

c) Tramitar davant l'Administració municipal, en representació dels interessats, les sol·licituds de concessió de nínxols i sepultures i les autoritzacions i permisos necessaris a l'efecte, l'obtenció de la llicència d'enterrament o cremació del cadàver i la inscripció de la defunció en el Registre Civil.

d) Facilitar, de forma no capciosa, als familiars de la persona finada, la informació que necessitin, i, en el seu cas, l'adquisició o contractació de vehicles d'acompanyament, fèretres, corones, recordatoris, inserció d'esqueles i prestacions similars. En cap cas es podrà condicionar les prestacions bàsiques esmentades a l'article 12, apartat 1, a la contractació d'activitats complementàries.

e) Col·laborar amb l'Administració municipal per al millor compliment de les normes de policia sanitària mortuòria, especialment en situacions d'emergència o risc greu per a la salubritat pública.

f) Complir estrictament el Reglament del cementiri municipal, quan sigui el cas.

g) Mantenir en perfectes condicions tècniques de funcionament i de presentació i decòrum tots els vehicles que adscrigui als serveis mortuoris.

A aquests efectes, les empreses aportaran a l'Administració municipal la llista detallada de tots els vehicles adscrits, amb expressió de la marca, el model, la matrícula i l'any de matriculació.

Tota renovació de vehicles o canvi de característiques serà posat igualment en coneixement de l'Administració municipal, dins el mes següent al del canvi o la renovació.

h) Mantenir els locals i les instal·lacions afectes als serveis en condicions de presència, conservació, netedat i sanitat, amb la dotació del personal i el material requerits.

i) Transportar els fèretres per mitjà dels empleats de l'empresa fins al lloc on hi ha el cadàver i col·locar-lo, un cop condicionat, a l'interior del fèretre.

j) Respondre en tots els ordres dels danys causats a terceres persones amb motiu del funcionament dels serveis, tant si han estat directament produïts per l'empresa com pel personal que en depèn.

k) Exercir directament l'activitat i no cedir o traspassar a tercers la llicència municipal, sense haver obtingut prèviament l'autorització municipal a què es refereix l'article 47 d'aquesta Ordenança.

l) Complir estrictament les directrius i tota altra disposició del dret intern o comunitari dictada envers als serveis funeraris.

m) Observar, envers els usuaris dels serveis, les obligacions derivades de la legislació sanitària i de protecció de consumidors i usuaris.

n) Informar i assessorar adequadament als usuaris i públic en general.

o) Respondre del material que subministren i del correcte funcionament del servei i dels preus que apliquin.

2. Els usuaris tenen, en relació amb els serveis funeraris, els drets següents:

a) Aquells que siguin correlatius o conseqüència necessària dels deures i obligacions legals o reglamentàries de les empreses funeràries.

b) Accedir als serveis contemplats a la present Ordenança quan la defunció afecti a: un veí del municipi el domicili mortuori del qual es trobi dins la província de Barcelona; a les persones el domicili mortuori de les quals sigui en el mateix terme municipal, o a qualsevol altra persona quan així ho disposi l'autoritat judicial.

c) Rebre els serveis en condicions de respecte a la intimitat, a la dignitat, a les conviccions religioses, filosòfiques o culturals i al dolor de les persones afectades.

d) Tenir accés als serveis en condicions bàsiques d'igualtat, de manera que la manca o insuficiència de recursos econòmics no pugui constituir un impediment.

e) Rebre l'assessorament imprescindible per a garantir el procés correcte fins al inhumació o incineració del cadàver. Aquest assessorament, en tot cas, també ha d'incloure la informació sobre els tràmits legals a seguir i sobre els requisits i les pràctiques sanitàries exigibles segons la normativa de policia sanitària mortuòria.

f) Tenir accés directe al catàleg de prestacions que es poden contractar amb les entitats prestadores dels serveis funeraris, amb la indicació detallada de les característiques d'aquestes prestacions i dels preus aplicables. Inclou el dret a sol·licitar i obtenir per escrit, amb caràcter previ i vinculant, el pressupost complet del servei seleccionat.

g) Tenir accés als expedients d'elaboració de normes municipals d'ordenació de l'activitat funerària durant el tràmit d'informació pública i, si cal, presentar suggeriments o al·legacions.

h) Tenir la garantia que aquests serveis es mantenen en les condicions sanitàries que requereixen.

i) Tenir la garantia de la continuïtat i regularitat de les prestacions.

j) Poder elegir lliurement l'empresa funerària d'acord amb la LSF i la present Ordenança.

k) Els altres drets definits per la resta de normativa que sigui aplicable, especialment en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, i els reconeguts per la present Ordenança.

Article 28

Les empreses funeràries han de disposar d'un catàleg que especifiqui el contingut de tots els serveis que presten, amb indicació detallada de les característiques de tots i cadascun dels serveis i prestacions, així com dels fèretres i altres elements, dels vehicles de conducció i/o trasllat i de les tarifes o preus vigents. Un exemplar d'aquest catàleg, que inclourà les corresponents fotografies, es posarà a disposició de l'Ajuntament.

Les empreses funeràries són responsables dels materials que subministren, com també del correcte funcionament del servei i dels preus que apliquen.

Article 29

1. Les empreses funeràries han de portar un registre dels serveis prestats, amb les indicacions que pugui establir l'Administració sanitària i l'Ajuntament i, en tot cas, amb les següents:

a) Data del servei.

b) Descripció del servei.

c) Dades del peticionari i, identificació del cadàver.

d) Import total del servei (IVA inclòs).

2. Les empreses de serveis funeraris hauran de tenir a disposició del públic un llibre de reclamacions diligenciat per l'Ajuntament en tots els seus folis.

Aquest llibre estarà en tot moment a disposició de les autoritats i funcionaris de la Corporació. Això no obstant, durant els primers 10 dies de cada trimestre natural les empreses hauran de posar en coneixement de l'Ajuntament les reclamacions presentades durant el trimestre anterior.

CAPÍTOL 3

CONDUCCIÓ I TRASLLAT DE CADÀVERS

Article 30

1. L'activitat de conducció i trasllat de cadàvers o de restes cadavèriques, duta a terme per les empreses de serveis funeraris amb els vehicles afectes al servei, s'ajustarà a allò que preveu la normativa sectorial d'aplicació.

2. Estaran facultades per tal de realitzar el transport de cadàvers:

a) Si el cadàver es troba en el municipi i la inhumació o incineració s'ha de practicar en el propi terme municipal: les empreses o entitats prestadores dels serveis funeraris que comptin amb llicència o autorització de l'Ajuntament, a elecció de l'usuari, si en són dues o més.

b) Si el cadàver es troba en el municipi, però la inhumació o incineració s'ha de practicar en un altre municipi: les empreses o entitats esmentades a la lletra a) i les empreses o entitats prestadores dels serveis funeraris que comptin amb llicència o autorització del municipi on s'hagi de practicar la inhumació o incineració, sempre i en tots els casos a elecció de l'usuari.

c) Si el cadàver es troba en un altre municipi, però la inhumació o cremació no s'ha de practicar en aquest últim, sinó en el propi terme municipal: les empreses o entitats esmentades a la lletra a) i les empreses o entitats prestadores de serveis funeraris que comptin amb llicència o autorització del municipi on es trobi el cadàver, sempre i en tots els casos a elecció dels usuaris.

3. Llevat de calamitats o infortunis públics, els serveis municipals no gestionaran cap inhumació o incineració de cadàvers quan l'empresa o entitat que efectuï el transport no acrediti estar en possessió de les autoritzacions o llicències contemplades per a cada supòsit, a l'apartat 2.

Article 31

Els vehicles funeraris de les empreses de serveis funeraris radicades al municipi hauran de complir els requisits i respectar les normes a què es refereix l'article 140.2 del Decret 319/1990, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de les normes reguladores del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor (DOG núm. 1387 de 31 de desembre de l990). Aquests vehicles hauran de comptar amb l'autorització de transport privat per a la realització de transport funerari, lliurada per la Direcció General de Transports de la Generalitat de Catalunya -previ informe de l'Administració sanitària, en el seu cas- i d'acord amb la proposta realitzada per l'Ajuntament que, prèviament, haurà d'haver constatat el compliment dels requisits relatius als transports privats i dels que preveu el primer incís d'aquest paràgraf.

Article 32

Obtinguda l'autorització de la Direcció General de Transports, l'Ajuntament procedirà al lliurament de les llicències corresponents.

Article 33

Cap empresa de serveis funeraris radicada al municipi podrà iniciar les seves activitats sense haver obtingut prèviament les llicències i autoritzacions esmentades a l'article anterior.

Article 34

Es prohibeix la conducció i trasllat de cadàvers sense el corresponent fèretre, el qual haurà de reunir les característiques assenyalades per la normativa de policia sanitària mortuòria.

CAPÍTOL 4

FACULTATS DE CONTROL DE L'AJUNTAMENT

Article 35

L'Ajuntament gaudirà, envers les empreses de serveis funeraris, de les facultats que li reconeix la legislació vigent i, molt especialment, de les següents:

a) Inspeccionar els vehicles adscrits als serveis, els locals i el material corresponent.

b) Requerir les empreses perquè presentin la justificació del compliment de les seves obligacions com a empresa de serveis funeraris i les de treball i de caràcter social.

c) Exigir l'increment del nombre de vehicles adscrits als serveis, quan ho requereixi l'augment del cens de població del municipi.

d) Imposar a les empreses el canvi de vehicles o de material quan s'hi apreciïn signes evidents de deteriorament o desdigui de l'adequada prestació dels serveis.

e) Imposar a les empreses les sancions pertinents per raó de les infraccions que cometin i dictar-los les ordres oportunes per mantenir la prestació dels serveis al nivell adequat.

f) Obligar l'empresa a adaptar els elements tècnics del servei a les necessitats que, pel creixement demogràfic o per la innovació tècnica, s'imposin per a una correcta explotació de les activitats, sense que això comporti cap dret a indemnització i sense perjudici dels reajustaments de preus que siguin procedents.

g) Intervenir les empreses en els supòsits de catàstrofe o infortunis públics o greu risc dels mateixos, atès allò que disposa l'article 21.1.j) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d'abril, observant les prevencions següents:

- Audiència prèvia de les empreses, llevat de situacions d'urgència extrema.

- Fixació d'un límit temporal envers les mesures d'intervenció, límit aquest que pot venir referit a la durada dels fets motivadors de les dites mesures.

- Indemnització dels danys i perjudicis causats a les empreses intervingudes, llevat que aquestes siguin responsables de la situació originadora de la intervenció. Les facultats d'intervenció que contempla aquest apartat s'estendran als supòsits de vaga en cas d'inobservància dels serveis mínims.

h) La resta de facultats i prerrogatives que contempla aquesta Ordenança i la normativa aplicable en seu local.

TÍTOL TERCER

DE LES LLICÈNCIES MUNICIPALS PER A

LA PRESTACIÓ DE SERVEIS FUNERARIS

CAPÍTOL 1

RÈGIM D'AUTORITZACIONS

Article 36

Qualsevol empresari o empresa que desitgi exercir l'activitat de prestació de serveis funeraris al municipi de Castelldefels haurà de disposar de les instal·lacions, equipaments, i mitjans materials, econòmics i personals a què es refereix l'article 23 de la present Ordenança.

Article 37

La instal·lació, ampliació o reforma de qualsevol activitat de serveis funeraris dins del terme municipal requerirà la prèvia obtenció de l'autorització de l'Ajuntament, la qual revestirà la forma de "llicència d'activitats". A aquestes llicències els serà d'aplicació el règim jurídic de les activitats classificades com a molestes, insalubres, nocives i perilloses, i les particularitats, especialitats i demés prescripcions que puguin derivar-se de la LSF, de les normes de policia sanitària mortuòria i d'aquesta Ordenança.

Article 38

Amb la sol·licitud de llicència caldrà acompanyar la documentació exigida reglamentàriament, que comprendrà, si més no, una descripció de l'activitat, la seva incidència en la salubritat pública i en el medi ambient i els riscos potencials per a persones i béns, així com les mesures correctores proposades, justificant-se expressament el compliment de la normativa sectorial.

A més, caldrà acompanyar els documents següents:

a) Estudi econòmic financer de l'activitat, amb indicació dels preus projectats.

b) Projecte d'implantació de l'activitat, amb especificació i descripció de tots els equipaments i elements materials i personals esmentats a l'article 23 d'aquesta Ordenança. Envers els vehicles, caldrà especificar llur nombre, marca, model i demés característiques.

c) Projecte constructiu quan la implantació de l'activitat faci necessària l'execució d'obres o instal·lacions.

d) L'informe a què fa referència l'article 23, lletra A) d'aquesta Ordenança.

e) La resta de documents que siguin preceptius en virtut de la normativa reguladora de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.

Article 39

Obtinguda la llicència d'activitats -simultàniament o prèviament a la d'obres, si es dóna el cas- el titular de la mateixa restarà habilitat per dur a terme només la implantació efectiva de tots els elements de l'activitat autoritzada, incloses les mesures correctores.

Un cop complimentades les actuacions anteriorment esmentades, el titular de la llicència d'activitats instarà de l'Ajuntament la visita d'inspecció i l'autorització de posada en marxa de l'activitat, la qual revestirà la forma de "llicència d'obertura". No podrà iniciar-se l'exercici de cap activitat de prestació de serveis funeraris sense haver obtingut prèviament aquesta darrera llicència.

Article 40

A la petició de visita d'inspecció i de la llicència d'obertura caldrà acompanyar la documentació que reglamentàriament sigui procedent i que garanteixi que les instal·lacions s'ajusten al projecte autoritzat per la Corporació, així com a les mesures correctores establertes.

En qualsevol cas, caldrà que siguin adjuntats els documents següents:

a) Justificants acreditatius, quant al tanatori, del compliment dels requisits enumerats a la lletra B) de l'article 23 d'aquesta Ordenança, així com els documents acreditatius de la constitució o dipòsit de les garanties previstes a la lletra A) del mateix precepte.

b) Original o còpia compulsada de les autoritzacions de transport funerari de tots els vehicles destinats a aquest servei.

c) Una memòria justificativa acreditant que el titular de la llicència compta amb tots els mitjans materials i personals a què fan referència les lletres D), E) i F) de l'article 23 d'aquesta Ordenança.

d) Justificant d'alta als efectes de l'Impost d'Activitats Econòmiques.

Article 41

L'atorgament de la llicència d'obertura portarà implícita, quan sigui el cas, l'autorització de primera ocupació, utilització o canvi d'ús i vindrà acompanyada de l'expedició de les llicències municipals de transport funerari que siguin pertinents.

Article 42

En tot allò que no és previst en els articles anteriors hom estarà a allò que disposen l'article 7 LSF, els articles 92 a 95 i 103 a 108 ROAS, els articles 42 a 45 RPSM, i les normes reguladores de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.

Article 43

Sens perjudici d'allò que preveu amb caràcter general l'article 4.4, les empreses o entitats prestadores dels serveis funeraris podran condicionar la prestació efectiva dels serveis que els siguin requerits al compromís de pagament de les despeses corresponents, subscrit per algun familiar del finat.

Article 44

Sens perjudici d'allò que preveu amb caràcter general l'article 43, les empreses o entitats prestadores dels serveis funeraris no podran fer ús de la facultat que els confereix aquest darrer precepte, quan es tracti de prestar serveis funeraris en algun dels supòsits contemplats a l'article 19.

CAPÍTOL 2

CESSAMENT DE L'ACTIVITAT

Article 45

Atès que els serveis funeraris constitueixen una activitat d'interès general de caràcter essencial, el seu cessament avançat a iniciativa de les empreses autoritzades requerirà el vist i plau previ de la Corporació municipal. A més, el cessament avançat de l'activitat empresarial caldrà que sigui anunciat amb un més d'anticipació en un diari de màxima difusió a la localitat.

Article 46

A banda de la responsabilitat que pugui generar l'incompliment dels tràmits esmentats a l'article anterior, el cessament irregular de les activitats autoritzades podrà donar lloc a les mesures d'intervenció previstes a l'article 35 d'aquesta Ordenança si d'aquesta situació se'n deriven les circumstàncies previstes a l'article 21.1.j) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril.

TÍTOL QUART

TRANSMISSIBILITAT, CADUCITAT, REVOCACIÓ,

SUSPENSIÓ, ANUL·LACIÓ I VIGÈNCIA
DE LES LLICÈNCIES

CAPÍTOL 1

TRANSMISSIBILITAT DE LLICÈNCIES

Article 47

Les llicències per a l'exercici d'activitats funeràries seran transmissibles. Tanmateix serà requisit indispensable sol·licitar i obtenir autorització prèvia a l'Ajuntament, el qual tindrà per objecte comprovar que la nova empresa o empresari, les obres i instal·lacions, els mitjans personals, materials i vehicles, i en general tota l'activitat o servei funerari a desenvolupar pel futur nou titular de la llicència, s'ajusten al que disposen, en el moment d'atorgar l'autorització municipal, les lleis, reglaments i ordenances municipals vigents.

Quan la transmissió de la llicència impliqui tant sols un canvi de titularitat, no afectant de manera substancial a la forma, instal·lacions i mitjans per desenvolupar l'activitat, l'autorització municipal haurà d'atorgar-se o denegar-se en el termini de dos mesos, des de la sol·licitud. Cas contrari, el procediment d'autorització de la transmissió s'assimilarà al que preveuen el articles 38 i següents d'aquesta Ordenança.

Les transmissions de llicències que es produeixin contravenint la prohibició anterior no gaudiran d'efectes, i els responsables d'aquesta infracció respondran solidàriament dels danys derivats de la seva actuació i de les sancions imposades per l'Ajuntament. La petició posterior d'autorització o de nova llicència no extingirà ni reduirà la dita responsabilitat.

CAPÍTOL 2

CADUCITAT DE LES LLICÈNCIES

Article 48

Les llicències per a l'exercici d'activitats funeràries caducaran per les causes previstes, amb caràcter particular o general, a la legislació sectorial i de règim local i a la present Ordenança.

Article 49

L'acte d'atorgament de la llicència d'activitats fixarà els terminis d'iniciació, interrupció màxima i acabament de les obres i instal·lacions necessàries en ordre a aplicar i fer efectives les mesures correctores i la resta de condicions imposades.

Article 50

Els terminis a què fa referència l'article anterior seran els següents:

a) Per a l'inici de les actuacions: tres mesos.

b) Interrupció màxima: dos mesos.

c) Acabament: el que fixi la resolució de la concessió de la llicència.

Article 51

Els terminis a què fan referència els articles anteriors seran comptadors des de la notificació de la concessió de llicència d'obres, si aquesta s'atorgués amb posterioritat a la d'activitats.

Article 52

Un cop concedida la llicència d'obertura, el titular de la mateixa haurà de posar en marxa l'activitat en un termini màxim de trenta dies hàbils.

Article 53

L'incompliment de qualsevol dels terminis especificats anteriorment donarà lloc a la caducitat de la llicència, prèvia audiència del titular de l'autorització. Tanmateix, aquests terminis podran ser prorrogats per l'Ajuntament, prèvia petició raonada dels interessats feta quinze dies abans d'expirar el termini corresponent. Les pròrrogues tindran una durada màxima equivalent a la del termini inicial de què es tracti, excepció feta del supòsit previst a l'article 50.c), en què la durada màxima de la pròrroga serà de sis mesos. En qualsevol cas, la manca de resolució expressa de la petició dins de termini tindrà efectes estimatoris.

CAPÍTOL 3

REVOCACIÓ, SUSPENSIÓ I ANUL·LACIÓ DE LLICÈNCIES

Article 54

Les llicències per a l'exercici d'activitats de serveis funeraris podran ser suspeses, revocades o anul·lades en els supòsits previstos en cada cas a:

a) Els articles 13.1.c) i 13.2 LSF.

b) L'article 38 del Decret 2414/1961, de 30 de novembre, pel qual va ser aprovat el Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses.

c) L'article 88 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals.

d) La resta de disposicions que siguin d'aplicació en seu de règim jurídic de llicències i autoritzacions municipals.

Article 55

La revocació, suspensió o anul·lació de la llicència portarà aparellada la clausura de les instal·lacions, sense perjudici de les mesures d'intervenció que pugui adoptar l'Ajuntament a l'empara de l'article 21.1.j) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d'abril, en els termes i condicions a què fa referència l'article 35 lletra g) d'aquesta Ordenança.

Article 56

Quan la suspensió, revocació o anul·lació de la llicència vingui motivada per fets, la comissió dels quals porti aparellada, a més, la imposició d'una sanció, els responsables dels fets sancionats no podran obtenir una nova llicència durant un termini de tres anys. Aquest darrer termini quedarà reduït al termini de suspensió de l'autorització si aquesta és la mesura adoptada per l'Ajuntament.

CAPÍTOL 4

DE LA VIGÈNCIA DE LES LLICÈNCIES

Article 57

Les llicències per a l'exercici d'activitats consistents en la prestació de serveis funeraris tindran una vigència indefinida.

Article 58

La vigència indefinida de la llicència no impedirà la possibilitat de revocació, suspensió o anul·lació que preveu l'article 54.

TÍTOL CINQUÈ

DEL RÈGIM SANCIONADOR I
DE LA INSPECCIÓ MUNICIPAL

CAPÍTOL 1

INFRACCIONS I SANCIONS

Article 59

1. Les entitats prestadores dels serveis funeraris poden ésser sancionades per la comissió de les infraccions tipificades en aquest article, sens perjudici de les sancions aplicables per la vulneració de la normativa en matèria de policia sanitària mortuòria i en matèria de defensa de les persones consumidores o usuàries.

2. Són infraccions molt greus:

a) Gestionar serveis funeraris sense la preceptiva autorització municipal.

b) No prestar els serveis contractats amb les persones usuàries.

c) Infringir les normes sanitàries o els reglaments o les ordenances municipals i provocar, així, una situació de risc per a les condicions sanitàries de la població.

d) Falsejar dades relatives al servei funerari i donar informació falsa sobre les condicions de prestació dels serveis.

e) Facturar serveis no contractats ni sol·licitats.

f) Impedir o dificultar als inspectors o agents municipals la inspecció dels serveis funeraris.

g) Cometre qualsevol altra vulneració greu dels drets de les persones usuàries definits per la LSF o per aquesta Ordenança.

h) Reincidir en la comissió de dues faltes greus o més de dues, en el termini d'un any.

3. Són infraccions greus:

a) No disposar del tipus de materials i de serveis que tenen en els catàlegs i que han estat objecte de contractació per les persones usuàries.

b) Donar informació o assessorament erronis a les persones usuàries sobre els tràmits legals a seguir o els materials a utilitzar preceptivament i les pràctiques sanitàries a complir.

c) Infringir les normes sanitàries i els reglaments o les ordenances municipals, sense provocar una situació de risc per a les condicions sanitàries de la població.

d) Prestar els serveis amb vehicles no autoritzats.

e) No tenir llibre de reclamacions o negar-se a facilitar-lo.

f) Obstruir l'activitat inspectora dels òrgans municipals competents.

g) No reajustar la fiança, si en tenen l'obligació.

h) Incomplir qualsevol altra de les condicions de les autoritzacions de prestació dels serveis funeraris.

4. És una infracció lleu qualsevol altre incompliment de les ordenances o reglaments municipals reguladors dels serveis funeraris.

Article 60

Sens perjudici d'allò que disposa l'article 59, també constitueixen infraccions de la present Ordenança qualsevol contravenció o vulneració de les seves prescripcions tipificada com a infracció administrativa en virtut de la normativa següent:

a) Articles 32 a 37 de la Llei estatal 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat.

b) Articles 3 a 29 de la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina de mercat i de defensa dels consumidors i usuaris (de Catalunya) en els termes i condicions de l'article 2 del Decret 174/1990, de 3 de juliol (D.O.G.C. núm. 1322, de 25/7/1990).

c) Articles 29 i 30 de la Llei 3/1993, de 5 de març de l'Estatut del Consumidor (de Catalunya).

d) La resta de lleis estatals i autonòmiques concordants amb les anteriors i les que en el futur puguin aprovar les Corts Generals o el Parlament de Catalunya.

Article 61

L'Alcalde podrà sancionar d'acord amb el procediment corresponent les infraccions tipificades en aquesta Ordenança o en la normativa de sanitat i de defensa de consumidors i usuaris, sens perjudici de la competència sancionadora de la Generalitat de Catalunya en aquestes matèries.

L'Alcalde subjectarà la seva potestat sancionadora als criteris següents:

1. Infraccions tipificades a l'article 59:

a) Infraccions lleus: amonestament o multa de fins a 100.000 pessetes.

b) Infraccions greus: multa de fins a 1.000.000 de pessetes.

c) Infraccions molt greus: multa de fins a 20.000.000 de pessetes o la suspensió de l'autorització per a prestar serveis funeraris per un termini màxim de tres anys.

A més, l'Ajuntament podrà revocar l'autorització de les empreses que hagin estat sancionades per tres faltes molt greus en el termini de divuit mesos. La revocació de l'autorització es resoldrà en el mateix expedient en què s'estableixi la tercera sanció.

2. Infraccions tipificades a la normativa sanitària i de defensa de consumidors i usuaris:

El límit màxim de les multes imposades a l'empara de les normes a què fa referència l'article 60. a) i d'altres de concordants sobre la mateixa matèria, serà de 2.500.000 Ptes.

El límit màxim de les multes imposades a l'empara de les normes a què fan referència les lletres b) i c) de l'article 60 i d'altres de concordants sobre les mateixes matèries, serà el previst a l'article 2 del Decret 174/1990, de 3 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora que preveu la Llei 1/1990, de 8 de gener, de disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris (DOG núm. 1322 de 25 de juliol de l990).

Article 62

1.- Les sancions previstes a l'article 59, sigui quina sigui llur qualificació, es graduaran de conformitat amb els criteris següents:

a) L'existència d'intencionalitat o reiteració.

b) La naturalesa i entitat dels perjudicis causats.

c) La reincidència per comissió, en el termini d'un any, de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat declarat per resolució ferma.

d) La prohibició que la comissió de la infracció no resulti més beneficiosa per a l'infractor que el compliment de les normes infringides.

e) Aquells altres criteris de graduació que contempli la legislació sectorial.

La resta de sancions previstes al present Capítol es graduaran d'acord amb la seva normativa específica, i supletòriament, d'acord amb els criteris anteriors.

2.- La imposició de sancions serà compatible amb l'adopció de les mesures previstes al Títol Quart de la present Ordenança.

3.- No podran sancionar-se els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament en els casos que s'apreciï identitat del subjecte, fet i fonament.

En cap cas no es podrà imposar una doble sanció en via administrativa pels mateixos fets o omissions i en funció dels mateixos interessos públics protegits, si bé hauran d'exigir-se les demés responsabilitats que es dedueixin d'altres fets o infraccions concurrents.

Si un mateix fet o omissió fos constitutiu de dues o més infraccions administratives fonamentades o vinculades als mateixos interessos públics protegits, l'Ajuntament prendrà en consideració únicament la infracció que revesteixi més gravetat.

Article 63

1. Les empreses o entitats prestadores de serveis funeraris seran, en tot cas, responsables de les infraccions que hagin tingut el seu origen en accions o omissions imputables al seu personal.

2. Les sancions imposades a empreses funeràries es podran fer efectives amb càrrec a les garanties que preveu l'article 23.A).

CAPÍTOL 2

RÈGIM JURÍDIC DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR

Article 64

1. Fins que l'Ajuntament no hagi adoptat un de propi, la Corporació aplicarà el procediment sancionador regulat pel Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat (DOGC. núm. 1827 - 29/11/1993).

2. Els òrgans competents de l'Ajuntament podran adoptar mesures cautelars o provisionals en els termes i condicions que preveuen l'article 110.2 del ROAS i l'article 4 del Decret 278/1993, de 9 de novembre.

3. Correspondrà a l'Alcalde la imposició de les sancions a què fa referència el present Capítol, llevat que les infraccions en matèria sanitària o de defensa de consumidors i usuaris puguin ser mereixedores d'una sanció o multa superior a la que poden fixar els ens locals, en el qual cas seran imposades, a proposta de l'Ajuntament, per les autoritats estatals o autonòmiques competents.

CAPÍTOL 3

INSPECCIÓ MUNICIPAL

Article 65

1. Els serveis municipals exerciran les funcions d'inspecció i control de les activitats funeràries previstes en aquesta Ordenança. En l'exercici de les seves funcions, els inspectors municipals tindran el caràcter d'agents de l'autoritat.

2. Els inspectors municipals hauran d'acreditar la seva identitat i, en l'exercici de les seves funcions, podran:

a) Accedir a totes les instal·lacions de les empreses funeràries.

b) Demanar informació verbal i escrita en relació a l'activitat inspeccionada i, alhora, inspeccionar els llibres i registres a què fa referència l'article 29.

c) Aixecar actes quan apreciïn indicis d'infracció.

d) Proposar a l'Ajuntament, en situacions de risc greu per a la salut pública, l'adopció de mesures proporcionades, fins i tot d'ordre cautelar o provisional, així com l'aprovació d'instruccions.

3. La funció inspectora no quedarà circumscrita a l'àmbit sancionador, i tindrà també per objecte comprovar les condicions de les instal·lacions, del personal, dels vehicles i de la resta del material destinat als serveis funeraris i, en general, el compliment dels requisits i condicions a què són sotmeses les activitats funeràries.

DISPOSICIONS COMPLEMENTÀRIES

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera.- 1. Durant un termini d'un any, comptador des de l'entrada en vigor de la present Ordenança, els serveis funeraris en l'àmbit del municipi podran ser prestats sense l'autorització municipal prevista en aquesta Ordenança per qualsevol empresa de serveis funeraris que ja estigui instal·lada en el municipi.

Durant aquest període transitori no els seran d'aplicació les determinacions de la present Ordenança, i es regiran per la normativa anterior a la mateixa.

2. Un cop finalitzat el període transitori contemplat a l'apartat anterior quedarà prohibida l'activitat d'aquelles empreses de serveis funeraris que no hagin regularitzat la seva situació i no comptin amb la llicència o autorització de l'Ajuntament que preveu aquesta Ordenança.

Segona.- 1. Si no existeix cap empresa funerària ubicada en el municipi i, fins que l'Ajuntament no estigui en disposició de garantir almenys, de forma directa o indirecta, la prestació dels serveis funeraris contemplats a les lletres a), b), c) i d) de l'article 4.1 LSF, la Corporació podrà autoritzar provisionalment la prestació, en el municipi, dels dits serveis per part d'empreses radicades a altres municipis de la Comarca.

2. L'autorització de l'Ajuntament es concedirà a instància de les empreses interessades, les quals hauran d'acreditar:

a) Que compten amb les llicències o autoritzacions reglamentàries equivalents a les que contempla aquesta Ordenança, concedides per l'Ajuntament on radiqui la seva seu social o, en defecte de les mateixes, que disposen de llicència d'activitats.

b) Que disposen de les autoritzacions de transport funerari, tant de la Generalitat de Catalunya com del municipi on radiqui la seva seu social.

c) Que disposen dels mitjans a que fa referència l'article 6 LSF.

3. Les autoritzacions que contempla la present disposició transitòria tindran caràcter provisional i quedaran extingides sense dret a indemnització, en tot cas quan l'Ajuntament estigui en disposició de prestar els serveis a què fa referència l'apartat 1 o s'hagi instal·lat al municipi alguna empresa de serveis funeraris de conformitat amb les previsions generals d'aquesta Ordenança.

4. En qualsevol cas, les empreses autoritzades en virtut de la present disposició hauran de satisfer l'Impost d'Activitats Econòmiques en l'epígraf corresponent.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera.- Atès allò que preveu l'article 105 ROAS, l'Ajuntament no assumirà en cap cas la titularitat de les activitats de serveis funeraris autoritzades per la Corporació i no es farà responsable dels danys causats a tercers per les persones o empreses autoritzades o dels que se'n derivin de la no prestació de l'activitat; això últim, sens perjudici de l'adopció de les mesures sancionadores pertinents, així com de les previstes per aquesta Ordenança amb la finalitat de garantir l'existència i la prestació efectiva dels dits serveis a tota la col·lectivitat local.

Segona.- Sens perjudici que l'atorgament de llicències per a activitats funeràries s'adeqüi a la normativa reguladora de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, la manca de resolució expressa de les peticions de llicència dins del termini de sis mesos tindrà efectes desestimatoris.

Tercera.- Els titulars d'activitats funeràries observaran, quan sigui el cas, les determinacions de la Llei de 27 d'octubre de 1979 sobre règim d'utilització d'òrgans.

Quarta.- Atès allò que disposen els articles 21 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre i 41.8 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, l'Alcalde ostentarà la direcció superior de la policia sanitària mortuòria local, publicant, quan s'escaigui, bans, ordres o circulars d'instruccions, fins i tot quan aqueixes tinguin per finalitat aclarir el significat i abast de les disposicions contingudes en aquesta Ordenança.

Cinquena.- L'Alcalde i la resta d'òrgans municipals competents gaudiran de la condició d'autoritats sanitàries en seu de policia sanitària mortuòria local.

Sisena.- Les referències que conté la present Ordenança als familiars dels difunts es faran extensives a la resta de propparents, amics i persones vinculades als primers per una relació afectiva equiparable o anàloga.

Setena.- Les empreses de serveis funeraris podran celebrar convenis amb l'Ajuntament i amb altres empreses funeràries del municipi, amb la finalitat d'utilitzar llurs instal·lacions i serveis. En aquests supòsits, l'acreditació de les condicions i requisits a què fa referència el Títol Segon d'aquesta Ordenança quedarà circumscrita a aquells

elements o circumstàncies que no puguin deduir-se directament de les condicions o clàusules del conveni. En qualsevol cas, aquestes empreses quedaran exonerades de l'obligació de dotar-se d'aquelles instal·lacions o mitjans propis que puguin suplir-se amb les instal·lacions o mitjans concertats amb la Corporació o amb una altra empresa del municipi.

Els convenis esmentats en el paràgraf anterior hauran d'haver estat autenticats per un notari o pel Secretari de l'Ajuntament.

Vuitena.- L'Ajuntament podrà rellevar les empreses funeràries de l'obligació d'habilitar l'estacionament per a vehicles a que fa referència la lletra f) de l'apartat B) de l'article 23, quan resti acreditada la seva innecessarietat o quan circumstàncies urbanístiques, de manca d'espai o d'inviabilitat econòmica ho justifiquin.

Novena.- L'Ajuntament posarà en coneixement del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat les llicències i autoritzacions concedides a les empreses o entitats prestadores de serveis funeraris, així com els serveis d'aquesta naturalesa prestats per la Corporació municipal de forma directa o indirecta. La mateixa comunicació es farà envers el Registre Civil, als efectes d'acreditar degudament les entitats o empreses funeràries, en ordre a facilitar la gestió, per part d'aquestes, dels tràmits preceptius, previs o posteriors a la inhumació o cremació del cadàver.

El cessament d'activitats de les empreses i entitats prestadores de serveis funeraris serà objecte del mateix règim de comunicacions.

Desena.- En virtut i d'acord amb el Conveni que, si s'escau puguin signar els Ajuntaments de Gavà i Castelldefels, també podran ser atorgades llicències per a l'exercici de l'activitat funerària en els dos municipis mitjançant una instal·lació única i comúna, sigui quin sigui el terme municipal (Gavà o Castelldefels) en el qual aquella estigui emplaçada.

En aquest cas la llicència haurà de sol·licitar-se i obtenir-se de cada Ajuntament, i els requeriments -–quant a instal·lacions i mitjans personals, materials, vehicles, etc-- seran el resultat de la suma dels que serien necessaris per l'exercici independent en cada població.

En aquest mateix cas, serà requisit indispensable que l'establiment o tanatori comú estigui situat a una distància no superior a un quilòmetre de la línia de separació dels termes de Castelldefels i Gavà, i gaudir de bones condicions d'accessibilitat des del nucli i zones urbanes de les dues poblacions. L'empresa haurà de disposar d'una oficina d'atenció al públic en el casc urbà del municipi on no radiqui l'establiment o tanatori.

En el modern estat social i democràtic de dret és inqüestionable la importància que tenen les subvencions, fins al punt que pot afirmar-se que estem davant d'un instrument decisiu en la política social i econòmica de qualsevol administració.

En un sentit ampli, la subvenció és una categoria que engloba un conjunt variat de figures de diferent naturalesa jurídica i econòmica ja que hi conflueixen aspectes pressupostaris i financers amb aspectes jurídic administratius. Alguns tractadistes parlen del caràcter interdisciplinari de la subvenció tot recordant el predomini financer i pressupostari d'aquesta Institució.

La pràctica totalitat de la doctrina, així com reiterades recomanacions del Tribunal de Comptes -davant la inseguretat jurídica existent per la dispersió normativa i llacunes existents- i també les relacions financeres entre Espanya i la Unió Europea, instrumentades mitjançant subvencions amb càrrec a fons comunitaris, exigien una llei general de subvencions on s'abordés aquesta problemàtica de forma integral que és el que fa la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

A Catalunya, la Generalitat havia ja regulat la matèria de subvencions -amb gran precisió tècnica- en el Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret 179/1995 de 13 de juny.
Aquesta Ordenança general es centra en l'ajuda pública que s'atorga sota la forma de lliurament dinerari o pecuniari que és la figura més necessitada d'una atenció reguladora, establint les regles oportunes, amb la finalitat d'aconseguir una major eficàcia i eficiència, potenciant simultàniament el control i transparència que el caràcter de públiques confereix a aquest tipus d'ajudes econòmiques.

Per altra part, és convenient i necessari establir criteris homogenis en la seva tramitació i justificació i, al mateix temps, facilitar la tasca de comprovació que fan els Serveis gestors i la pròpia Intervenció pel compliment de la finalitat de la subvenció.

La present Ordenança general emmarcaria tota l'activitat subvencionadora de caràcter pecuniari de l'Ajuntament de Castelldefels i de les entitats que en depenen i les diferents Àrees hauran d'aprovar les corresponents Bases específiques, les quals, en cap cas, poden estar en contradicció amb la present Ordenança general.
Aquesta Ordenança té el caràcter de Reglament General dels previstos en l'article 178 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret 2/2003, i està adaptada a la Llei Estatal 38/2003 de 17 de novembre, General de Subvencions.

La present Ordenança està constituïda pels següents títols i disposicions:

• Títol I, dedicat a disposicions generals, comprensiu dels articles 1 al 6.
• Títol II, dedicat al procediment i gestió de les subvencions, comprensiu dels articles 7 al 21. 
• Títol III, dedicat a la nul·litat, revisió i reintegrament de les subvencions, comprensiu dels articles 22 al 24. 
• Títol IV, dedicat a les infraccions, sancions administratives i responsabilitats en matèria de subvencions, comprensiu dels articles 25 i 26. 
• Títol V, dedicat al control financer de les subvencions, comprensiu de l'article 27. 
• Títol VI, dedicat a les bases específiques, comprensiu de l'article 28. 
•  Disposició addicional 
•  Disposició transitòria 
•  Disposició derogatòria 
•  Disposicions finals

TÍTOL I
Disposicions generals

• Article 1. Objecte
  Aquesta Ordenança té per objecte regular i fixar els criteris i el procediment de concessió de les subvencions atorgades per l'Ajuntament de Castelldefels i els seus organismes autònoms i altres ens, a l'empara del que estableix la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (LGS).
• Article 2. Concepte de subvenció i àmbit d'aplicació
  S'entén per subvenció, als efectes d'aquesta Ordenança, qualsevol disposició dinerària efectuada per l'Ajuntament o entitats que en depenen, a favor de persones públiques o privades, i que compleixi els requisits següents:
  a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.
  b) Que el lliurament estigui subjecte al compliment d'un determinat objectiu, l'execució d'un projecte, la realització d'una activitat, l'adopció d'un comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d'una situació, en el benentès que el beneficiari haurà de complir les obligacions materials i formals que se'n derivin.
  c) Que el projecte, l'acció, la conducta o la situació finançada tingui per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o d'interès social o de promoció d'una finalitat pública.
  Els organismes autònoms i les entitats públiques de caràcter empresarial dependents de l'Ajuntament, podran atorgar subvencions quan així s'hagi previst en els seus estatuts; altrament, serà necessari que ho autoritzi l'Ajuntament.
• Article 3. Supòsits exclosos
  1. Aquesta Ordenança General no serà d'aplicació en els següents casos:
  a) Subvencions impròpies regulades per la legislació tributària o sectorial aplicable.
  b) Subvencions atorgades al concessionari d'un servei públic que les rep com a contraprestació del funcionament del Servei.
  c) Els ajuts o auxilis per atendre necessitats peremptòries que satisfacin finalitats de caràcter social.
  d) Subvencions concedides per altres administracions en les quals l'Ajuntament actuï com simple intermediari.
  e) Aportacions de l'Ajuntament destinades a finançar globalment les activitats dels ens receptors: organismes autònoms; entitats públiques empresarials; consorcis; mancomunitats; fundacions; associacions; etc. en les quals està representada l'Ajuntament i als quals, anualment, es fan aportacions econòmiques per finançar els seus pressupostos.
  f) Subvencions a favor de les associacions a què es refereix la disposició addicional 5a. de la Llei 7/1985 reguladora de les Bases de Règim Local (Federació i Associació de Municipis).
  g) Subvencions als grups polítics representats a la Corporació per atendre les seves despeses de funcionament.
  2. La present Ordenança general només tindrà caràcter supletori, respecte a la corresponent normativa específica, en els següents casos:
  a) Subvencions concedides o finançades amb Fons Europeus o d'altres administracions públiques, que es regiran en primer lloc per la normativa o condicions establertes per l'Administració que financi, totalment o parcialment, la subvenció.
  En cas que la normativa esmentada no reguli la forma d'atorgament de la subvenció, serà d'aplicació aquesta Ordenança general.
  b) Subvencions imposades en virtut de norma legal, que es regiran en primer lloc per aquesta.
• Article 4. Règim jurídic
  El marc legal pel qual es regiran les subvencions està constituït per:
  a) La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (d'ara endavant LGS).
  b) La legislació bàsica de l'Estat reguladora de l'administració local (arts. 25 i 72 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local i arts. 40, 189.2. i 214.2. de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, text refós aprovat per RD. Legislatiu 2/2004, de 5 de març) (d'ara endavant LRHL).
  c) La legislació de la Comunitat Autònoma (arts. 239, 240 i 241 del Text Refós de la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya, i arts. 118 a 129 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny).
  d) Normativa europea (Tractat constitutiu de la Unió Europea, arts. 87 a 89, i Reial Decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants).
  e) L'Ordenança general de subvencions d'aquest Ajuntament.
  f) El Reglament Orgànic de l'Ajuntament, les Bases d'Execució del Pressupost i la normativa sobre delegació de competències i atribucions dels òrgans de govern de l'Ajuntament de Castelldefels vigents en el moment de la concessió.
• Article 5. Caràcter de les subvencions
  1. Les subvencions regulades per la present Ordenança general tenen caràcter voluntari i eventual, són lliurement revocables i reduïbles en tot moment, no generen cap dret a l'obtenció d'altres subvencions en anys posteriors (salvat que s'hagin concedit amb el caràcter de despeses plurianuals) i no es poden al·legar com a precedent.
  2. Les subvencions estan afectes al compliment de la finalitat d'interès general a què es condicioni l'atorgament i tenen caràcter no devolutiu, sense perjudici del reintegrament inherent a l'incompliment de les condicions i càrregues imposades en l'acte de concessió.
  3. En qualsevol cas, l'Ajuntament i les entitats que en depenen quedaran exemptes de qualsevol responsabilitat civil, mercantil, laboral o de qualsevol mena derivada de les actuacions a què quedin obligades les persones o entitats subvencionades.
• Article 6. Finalitat de les subvencions
  6.1. Les subvencions hauran de finançar obres o activitats d'interès públic o social.
  6.2. Les subvencions es poden destinar a alguna de les següents finalitats:
  a) Assistència i cooperació amb altres ens diferenciats amb personalitat pròpia.
  b) Finançament d'obres o actuacions, dintre del Municipi, que coadjuvin a serveis de competència de l'Ajuntament, responguin a necessitats socials o fomentin els interessos generals del Municipi.
  c) Premis científics, literaris, artístics o similars, i beques per a estudis o investigacions.
  d) Per raons de solidaritat, ajudes a països o zones deprimides o per remeiar calamitats públiques, encara que sigui fora del territori del Municipi, de la Comunitat Autònoma o de l'Estat Espanyol.
  6.3. Queden prohibides les subvencions que responguin a criteris de mera liberalitat, les quals es consideraran nul·les.

TÍTOL II
Procediment i gestió de les subvencions

• Article 7. Principis generals
  La gestió de les subvencions a què es refereix la present Ordenança general s'efectuarà d'acord amb els següents principis:
  a) Publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació.
  b) Eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l'Administració atorgant.
  c) Eficiència en l'assignació i utilització dels recursos públics.
  Les subvencions es concediran mitjançant concurrència competitiva o concessió directa.
• Article 8. Quantia de les subvencions
  8.1. L'import de la subvenció, junt amb el de les subvencions concedides amb la mateixa finalitat per altres Administracions públiques, no podrà ultrapassar el cost de l'obra o activitat subvencionada.
  8.2. Com a regla general l'import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l'obra o activitat subvencionada. En els casos en què s'ultrapassi aquest límit, s'haurà de justificar, en l'expedient, la necessitat de fer-ho.
• Article 9. Consignació pressupostària
  9.1. Les subvencions tindran la consideració de despeses públiques i l'efectivitat d'aquestes quedarà condicionada a l'existència de crèdit pressupostari suficient.
  9.2. En la tramesa de l'expedient a la Intervenció per al seu informe, s'haurà d'adjuntar el corresponent document comptable segons sigui la seva fase de gestió.
• Article 10. Concessió mitjançant concurrència competitiva
  10.1. La concurrència competitiva és la forma ordinària de concessió de les subvencions.
  10.2. Conjuntament o prèviament a la convocatòria del procés de selecció s'hauran d'aprovar i publicar les corresponents Bases específiques.
  10.3. L'anunci de la convocatòria detallarà els elements essencials de les Bases específiques per les quals es regeixi el concurs.
  10.4. En el procés de selecció s'examinaran conjuntament, en un sol procediment, totes les sol·licituds presentades dintre del termini establert, i es resoldrà en un únic acte administratiu a favor de la sol·licitud o sol·licituds que compleixin els requisits previstos a les Bases específiques i obtinguin, al mateix temps, una major puntuació en aplicació dels criteris de valoració fixats a les pròpies Bases.
  10.5. L'òrgan competent per a la concessió podrà, discrecionalment, deixar desert el procés de selecció o no esgotar l'import total previst o el crèdit disponible de la corresponent partida pressupostària o de la seva bossa de vinculació. No podran atorgar-se subvencions per quantia superior a la que es determini en la convocatòria.
  10.6. Es crearà un òrgan col·legiat per examinar i valorar les sol·licituds, la composició del qual s'haurà de determinar en les Bases específiques, i el seu president formularà la proposta de concessió.
  L'òrgan col·legiat estarà integrat per un representant de la presidència de la Corporació; pel regidor de l'Àrea que atorgui la subvenció o persona en qui delegui i pel cap o coordinador de l'esmentada Àrea o persona en qui delegui. A través de les bases específiques es podrà incrementar el nombre de components d'aquest òrgan col·legiat.
• Article 11. Concessió directa
  11.1. Les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, en els següents casos:
  a) Quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l'Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple.
  b) Subvencions, l'atorgament o la quantia de les quals vingui imposada a l'Administració per una norma de rang legal.
  c) Subvencions per remeiar situacions d'emergència o d'urgència quan aquestes situacions siguin incompatibles amb el tràmit de publicitat.
  d) Subvencions que no ultrapassin l'import de 3.000,00 EUR per un mateix beneficiari, una mateixa activitat i en un mateix exercici. (paràgraf anul·lat per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de data 25/02/2008)
  e) Aquelles altres subvencions en les quals s'acreditin raons d'interès públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria pública mitjançant concurrència competitiva.
  11.2. Normalment la concessió directa es formalitzarà en un conveni.
  En el corresponent conveni o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l'objecte, el termini i la forma de justificació.
• Article 12. Sol·licituds
  Per a la concessió de subvencions caldrà la prèvia sol·licitud del possible beneficiari, en la qual s'haurà de fer constar el següent:
  a) Identificació de qui subscriu la sol·licitud i del caràcter amb què ho fa.
  b) Identificació i dades generals de qui ha de ser el beneficiari (amb expressió del seu DNI o NIF).
  c) Memòria de l'obra o activitat a subvencionar.
  d) Pressupost total d'aquestes.
  e) Declaració de les subvencions obtingudes per a la mateixa finalitat i compromís de comunicar a l'Ajuntament les que s'obtinguin en el futur.
  f) Compromís de complir les condicions de la subvenció.
  g) Documentació acreditativa de reunir els requisits específics exigits.
  h) Dades bancàries on, si és subvencionada l'activitat proposada, es podrà transferir l'import de la subvenció.
  i) Declaració d'estar al corrent de les seves obligacions tributàries i de la Seguretat Social.
  Quan s'observin defectes o omissions en les sol·licituds, o es consideri necessari ampliar la informació, es podrà donar als sol·licitants un termini, que no podrà excedir de 10 dies, per solucionar els defectes o omissions o per ampliar la informació. En cas de concurs, el termini haurà de ser igual per a tots els concursants afectats.
• Article 13. Obligacions dels beneficiaris
  A més de les obligacions assenyalades a l'art. 14 de la LGS, s'haurà de tenir en compte les següents:
  13.1. Els beneficiaris hauran d'estar al corrent de les seves obligacions tributàries amb l'Ajuntament de Castelldefels.
  En cas de tenir un conveni de regularització de deutes en vigor i estar al corrent de pagament dels terminis, es considera que el beneficiari està al corrent de les seves obligacions financeres amb l'Ajuntament.
  13.2. Les associacions i fundacions, per poder ser beneficiàries de subvencions hauran d'estar inscrites en el corresponent registre oficial.  Si es tracta d'associacions de caràcter local, hauran d'estar inscrites, a més, en el Registre municipal d'entitats ciutadanes.
  13.3. En les subvencions emmarcades en la cooperació al desenvolupament, les ONG hauran d'estar inscrites en el registre públic corresponent i disposar de seu central o delegació permanent al municipi de Castelldefels.
  13.4. Els beneficiaris de la subvenció estaran obligats a difondre que l'activitat ha estat subvencionada per l'Ajuntament de Castelldefels, a excepció d'activitats en les quals no s'elabori documentació o programa imprès, com poden ser, beques, premis i altres.
• Article 14. Reformulació de sol·licituds
  Dins d'una mateixa convocatòria, els beneficiaris d'una subvenció, per raons justificades, podran sol·licitar la reformulació de les subvencions concedides.
  La nova subvenció haurà de ser aprovada pel mateix òrgan que la va concedir i, en tot cas, haurà de respectar l'objecte, criteris de valoració i demés requisits previstos en les Bases específiques.
• Article 15. Acceptació
  Per a l'efectivitat de la subvenció caldrà que aquesta i les condicions amb les quals s'ha concedit, siguin acceptades, sense reserves, pel beneficiari, en la forma i termini que assenyalin les Bases específiques o l'acord de concessió.
  Si el beneficiari no presentés la seva acceptació en el corresponent termini o formulés reserves respecte a aquesta, l'Ajuntament podrà optar, discrecionalment, entre concedir un nou termini per a l'acceptació o considerar que el beneficiari ha renunciat a la subvenció.
  Article 16. Resolució i pagament de la subvenció
  16.1. Seran competents per resoldre les sol·licituds de subvencions els òrgans que tinguin competència segons la normativa sobre "delegació de competències o atribucions d'òrgans de l'Ajuntament de Castelldefels diferents del Ple", vigent en el moment de la seva concessió. El procediment de concessió de les subvencions s'ha de resoldre en 3 mesos a comptar des de la finalització del termini de presentació de sol·licituds i la manca de resolució, dins d'aquest termini, tindrà caràcter de desestimació.
  16.2. Amb caràcter general, el pagament de les subvencions s'efectuarà contra presentació de les justificacions de l'activitat subvencionada.
  Es podran efectuar pagaments a compte, a mesura que es vagin presentant justificants de part de l'obra o activitat efectuada.
  El pagament anticipat o bestreta de la subvenció abans de la justificació, s'efectuarà en casos puntuals que s'hauran d'explicitar en les bases específiques o en l'acte de concessió. En aquest cas el termini per presentar les justificacions serà el que s'hagi establert a les corresponents Bases específiques o a l'acte de concessió.
  En tots els casos, quan el beneficiari sigui deutor sobrevingut de l'Ajuntament es podrà efectuar la compensació del pagament de la subvenció amb els deutes del beneficiari.
  En els casos de pagaments a compte o de pagaments anticipats es podran exigir garanties als perceptors per assegurar que s'efectua la totalitat de l'obra o activitat subvencionada i que es compleixen els objectius de la subvenció.
• Article 17. Publicitat
  17.1. En el Butlletí Oficial de la Província es publicaran, amb periodicitat semestral, les subvencions concedides amb expressió de la convocatòria, la partida pressupostària, el beneficiari, la quantia concedida i la finalitat de la subvenció.
  17.2. La concurrència als processos de concessió de subvencions implicarà la manifestació tàcita de consentiment inequívoc al tractament de dades de caràcter personal i a la seva publicació en els termes establerts a l'apartat 1, d'acord amb el que es preveu a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, tret que les Bases específiques indiquin una altra cosa.
  17.3. No serà necessària la publicitat assenyalada a l'apartat anterior 1 en els següents casos:
  a) Quan les subvencions tinguin assignació nominativa en el Pressupost general inicial de l'Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple.
  b) Quan el seu atorgament i quantia, a favor d'un beneficiari concret, resultin imposats per una norma amb rang legal.
  c) Quan l'import de les subvencions concedides, individualment considerades, sigui de quantia inferior a 3.000,00 EUR. En aquest supòsit s'hauran d'anunciar en el taulell d'anuncis de l'Ajuntament o entitat subvencionadora i, a més, les Bases específiques, el conveni o la resolució de concessió podran preveure altres procediments de publicitat adients.
  d) Quan la publicació de les dades del beneficiari, en raó de l'objecte de la subvenció, pugui ser contrària al respecte i salvaguarda de l'honor, la intimitat personal i familiar de les persones físiques en virtut del que estableix la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, o la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i sempre i quan l'excepció a la publicitat assenyalada a l'apartat 1 s'hagi previst a la normativa reguladora de la subvenció.
• Article 18. Justificació
  18.1. Les subvencions es justificaran amb documents originals, de conformitat amb el que disposin les Bases específiques i l'acord de concessió. En tot cas caldrà tenir en compte les següents regles:
  a) S'haurà de justificar la realització de l'obra o activitat subvencionada i el seu cost.
  b) Quan se subvencioni l'adquisició d'un immoble, s'exigirà còpia de la corresponent escriptura.
  c) Quan la subvenció tingui per objecte el finançament general d'una entitat, sigui quin sigui el percentatge de la subvenció en relació al Pressupost general de l'entitat, aquesta haurà de presentar com justificant una memòria de l'activitat i els seus comptes (Balanç de situació, compte de resultats, informe d'auditoria, si és obligatori o si s'ha efectuat, liquidació del Pressupost, si és un ens públic, etc.) corresponents a l'exercici a què es refereixi la subvenció.
  d) En el cas d'obres subvencionades, si aquestes s'efectuen per una Administració pública, s'hauran d'aportar l'acta de recepció i la liquidació, i a més, si s'efectuen pagaments a compte, les corresponents certificacions d'obra; si s'efectuen per un ens que no tingui el caràcter d'Administració pública, s'hauran d'aportar certificació del tècnic director i factures o liquidació del contractista.
  e) En el cas d'activitats, s'hauran d'aportar les factures, minutes i demés justificants de les despeses efectuades pel beneficiari les quals hauran de contenir tots els requisits legals que estableix la normativa vigent aplicable.
  f) En tractar-se d'administracions públiques (tant per obres o per activitats), es podrà acceptar certificació acreditativa dels justificants de despeses signada pel funcionari públic, i quedaran a disposició de l'Ajuntament per al seu examen, si es considerés oportú, els justificants corresponents.
  g) Quan les bases específiques, el conveni o la resolució de concessió ho determinin, es podran justificar les subvencions amb informes de control financer que efectuarà la Intervenció de la Corporació de conformitat amb el que es preveu a l'article 27 d'aquesta Ordenança general. En aquests casos, s'haurà de presentar una memòria de l'activitat subvencionada abans del seu pagament.
  18.2. El Servei gestor haurà d'estampillar en els documents aportats pel beneficiari el segell creat a l'efecte, de manera que quedi constància de l'acord d'atorgament i de l'import subvencionat.
• Article 19. Despeses subvencionables
  19.1. Es consideren despeses subvencionables, als efectes que preveu aquesta Ordenança general, aquelles que de manera indubtable responguin a la naturalesa de l'activitat subvencionada, i s'efectuïn en el termini establert per les diferents bases reguladores de les subvencions. En cap cas el seu cost podrà ser superior al valor de mercat.
  19.2. Llevat que hi hagi una disposició expressa en contra a les Bases específiques de les subvencions, es considera despesa efectuada la que hagi estat efectivament pagada amb anterioritat a l'acabament del període de justificació determinat per la normativa reguladora de la subvenció.
  19.3. Quan l'import de la despesa subvencionable superi la quantia de 30.000,00 EUR en el cas de cost per execució d'obra, o de 12.000,00 EUR en el cas de subministrament de béns d'equip o prestació de serveis per empreses de consultoria o assistència tècnica, el beneficiari ha de sol·licitar, com a mínim, tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contractació del compromís per a la prestació del servei o el lliurament del bé, llevat que per les característiques especials de les despeses subvencionables no hi hagi en el mercat un nombre suficient d'empreses que el subministrin o el prestin, o llevat que la despesa s'hagi efectuat abans de la sol·licitud de la subvenció.
  L'elecció entre les ofertes presentades, que s'han d'aportar en la justificació, o, si s'escau, en la sol·licitud de la subvenció, s'ha de fer d'acord amb criteris d'eficiència i economia, i s'ha de justificar expressament en una memòria la seva elecció, quan aquesta no recaigui en la proposta econòmica més avantatjosa.
  19.4. En el cas d'adquisició, construcció, rehabilitació i millora de béns inventariables, s'han de seguir les regles següents:
  a) Les Bases específiques han de fixar el període durant el qual el beneficiari ha de destinar els béns al fi concret per al qual es va concedir la subvenció, el qual no pot ser inferior a cinc anys, en el cas de béns inscribibles en un registre públic, ni a dos anys per a la resta de béns.
  En el cas de béns inscribibles en un registre públic, aquesta circumstància s'ha de fer constar en l'escriptura, així com l'import de la subvenció concedida, aspectes que han de ser objecte d'inscripció en el registre públic corresponent.
  b) L'incompliment de l'obligació d'afectació referida en el paràgraf anterior, que es produeix en tot cas amb l'alienació o el gravamen del bé, és causa de reintegrament, en els termes que estableix el capítol II del títol II de la LGS, i aquest quedarà subjecte al pagament del reintegrament, sigui quin sigui el posseïdor, llevat que fos un tercer protegit per la fe pública registral o es justifiqui l'adquisició dels béns amb bona fe i títol just o en un establiment mercantil o industrial, en cas de béns mobles no inscribibles.
  19.5. Es considera satisfeta l'obligació d'afectació a què es refereix l'apartat 4 anterior quan:
  a) Si, tractant-se de béns no inscribibles en un registre públic, són substituïts per altres que serveixin en condicions anàlogues a la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i aquest ús es mantingui fins a completar el període establert, sempre que la substitució hagi estat autoritzada per l'Ajuntament de Castelldefels o l'entitat concedent.
  b) Si tractant-se de béns inscribibles en un registre públic, el canvi d'afectació, alienació o gravamen és autoritzat per l'Ajuntament de Castelldefels o l'entitat concedent. En aquest cas, l'adquiridor assumeix l'obligació d'afectació dels béns pel període restant i, en cas d'incompliment d'aquesta obligació, del reintegrament de la subvenció.
  19.6. Les Bases específiques de les subvencions han d'establir, si s'escau, les regles especials que es considerin oportunes en matèria d'amortització dels béns inventariables. No obstant això, el caràcter subvencionable de la despesa d'amortització ha d'estar subjecte a les condicions següents:
  a) Que les subvencions no hagin contribuït a la compra dels béns.
  b) Que l'amortització es calculi de conformitat amb les normes de comptabilitat generalment acceptades.
  c) Que el cost es refereixi exclusivament al període subvencionable.
  19.7. Les despeses financeres, les despeses d'assessoria jurídica o financera, les despeses notarials i registrals, i les despeses pericials per a l'execució del projecte subvencionat i les d'administració específiques són subvencionables si estan directament relacionades amb l'activitat subvencionada, i són indispensables per a l'adequada preparació o execució d'aquesta, i sempre que així ho prevegin les Bases específiques. Amb caràcter excepcional, les despeses de garantia bancària poden ser subvencionades quan així ho prevegi la normativa reguladora de la subvenció.
  En cap cas són despeses subvencionables:
  a) Els interessos deutors dels comptes bancaris.
  b) Interessos, recàrrecs i sancions administratives i penals.
  c) Les despeses de procediments judicials.
  19.8. Els tributs són despeses subvencionables quan el beneficiari de la subvenció els abona de manera efectiva. En cap cas es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes quan siguin susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos personals sobre la renda.
  19.9. El beneficiari ha d'imputar els costos indirectes a l'activitat subvencionada en la part que raonablement correspongui, d'acord amb els principis i les normes de comptabilitat generalment admeses i, en tot cas, en la mesura que aquests costos corresponguin al període en el qual efectivament es du a terme l'activitat.
• Article 20. Comprovació de les justificacions
  20.1. El Servei gestor que hagués tramitat la concessió de la subvenció comprovarà que les justificacions es presentin en els terminis fixats i les comprovarà formalment, i podrà requerir al beneficiari perquè esmeni defectes, completi la documentació o ampliï la informació.
  20.2. L'Ajuntament podrà comprovar el valor de mercat de les despeses subvencionades, utilitzant els criteris assenyalats a l'art. 33 de la LGS.
  20.3. L'Ajuntament podrà comprovar directament l'execució de l'obra o activitat subvencionada, ja sigui mitjançant personal propi, o bé, a través d'empreses contractades a l'efecte.
• Article 21. Subcontractació d'activitats subvencionades
  El beneficiari de subvencions per a activitats podrà sotscontractar l'execució total o parcial de l'activitat que constitueix l'objecte de la subvenció, de conformitat amb el que preveu l'art. 29 de la LGS.

TÍTOL III
Nul·litat, revisió i reintegrament de les subvencions

• Article 22. Nul·litat de les resolucions de concessió de subvencions
  22.1. Són causes de nul·litat de les resolucions de concessió:
  a) Les indicades a l'art. 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
  b) La carència o insuficiència de crèdit pressupostari.
  22.2. Són causes d'anul·labilitat de la resolució de concessió les demés infraccions de l'ordenament jurídic, i, en especial, de les regles contingudes a la LGS, de conformitat amb el que disposa l'art. 63 de la Llei 30/1992 esmentada.
  22.3. La tramitació i declaració de nul·litat s'ajustarà al que disposa l'art. 36 de la LGS.
• Article 23. Revisió
  La resolució d'atorgament d'una subvenció pot ser revisada per l'Ajuntament de Castelldefels o pels seus organismes dependents, un cop transcorregut el termini d'audiència de 10 dies concedit al beneficiari, bé sigui en relació amb el seu contingut o condicionat, bé sigui en relació amb l'import de la subvenció, en els supòsits següents:
  a) Quan es produeixi una alteració en les condicions que van determinar la concessió de la subvenció.
  b) Quan el beneficiari hagi obtingut per a la mateixa actuació altres subvencions, ajuts o aportacions de qualsevol origen, públic o privat, que sumats a la de l'Ajuntament superin el cost total de l'obra o de l'activitat subvencionada o aquell percentatge que s'hagi fixat en les Bases específiques.
  c) Quan el beneficiari no hagi justificat adequadament la totalitat de l'import de les despeses subvencionables previstes a les Bases específiques o en el conveni que les reguli.
• Article 24. Reintegrament de subvencions ja satisfetes
  24.1. Quan a conseqüència de l'anul·lació, revocació o revisió de la subvenció, l'import definitiu d'aquesta sigui inferior a l'import pagat, el perceptor estarà obligat a reintegrar l'excés. Així mateix, estarà obligat a reintegrar el beneficiari que ha percebut la subvenció falsejant les condicions exigides o amagant aquelles que haguessin impedit la seva concessió; per incompliment total o parcial de l'objectiu de l'activitat o del projecte; per incompliment de l'obligació de justificar en els terminis establerts; per resistència o obstrucció a les actuacions de comprovació i de control financer i en els altres supòsits previstos en la normativa de la LGS.
  24.2. A més, l'ens subvencionat haurà d'ingressar els interessos de demora, calculats segons els tipus d'interès legal incrementat en un 25% d'aquest tipus, meritats des del moment del pagament fins a la data de l'acord de reintegrament.
  24.3. Aquests ingressos tindran el caràcter d'ingressos de dret públic. El període d'ingrés en via voluntària serà l'establert amb caràcter general per als ingressos directes. Si no s'ingressessin dintre d'aquest període es procedirà per via de compensació o de constrenyiment d'acord amb el Reglament General de Recaptació i a través de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT).
  Quan el subvencionat sigui una persona jurídica, en seran responsables subsidiaris els administradors.
  En general el reintegrament del pagament indegut de subvencions es regirà pel que disposen els arts. 36 a 43 de la LGS.

TÍTOL IV
Infraccions, sancions administratives i responsabilitats en matèria de subvencions

• Article 25. Infraccions i sancions administratives
  Constitueixen infraccions administratives en matèria de subvencions, les accions i omissions tipificades en els arts. 52 i següents de la LGS.
  Les infraccions es consideraran lleus, greus o molt greus d'acord amb els supòsits de la Llei esmentada i s'aplicaran als infractors les sancions tipificades en aquesta. Les sancions podran consistir en una multa fixa o proporcional. La sanció pecuniària proporcional s'aplicarà sobre la quantitat indegudament obtinguda, aplicada o no justificada. Aquesta multa serà independent de l'obligació de reintegrament contemplada a l'article 24, i pel seu cobrament es considerarà com un ingrés de dret públic i s'aplicarà el Reglament General de Recaptació.
  En els supòsits que la conducta pogués ser constitutiva de delicte, l'Ajuntament de Castelldefels o els seus organismes dependents passaran la denúncia a la jurisdicció competent i s'abstindran de seguir el procediment sancionador entretant l'autoritat judicial no dicti sentència en ferm, tingui lloc el sobreseïment o l'arxiu de les actuacions o es produeixi la devolució de l'expedient pel Ministeri Fiscal.
  Les sancions es graduaran i es quantificaran d'acord amb el que es disposa en els arts. 60, 61, 62 i 63 de la LGS.
• Article 26. Responsabilitats
  Els perceptors de subvencions concedides per l'Ajuntament de Castelldefels o per les entitats que en depenen, s'obliguen a executar les activitats subvencionades de conformitat amb els principis de bona administració, bona fe i presumpció de legalitat.
  L'incompliment d'aquests principis originarà les responsabilitats que en cada cas corresponguin i la incoació de l'expedient de reintegrament de la subvenció.
  La responsabilitat administrativa serà exigida de conformitat amb el que preveuen l'art. 176 i següents de la Llei estatal 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.
  Les responsabilitats comptable i penal s'exigiran pels òrgans competents de conformitat a la normativa que regula el Tribunal de Comptes (Llei Orgànica 2/1982 de 12 de maig) i el que es disposa sobre aquesta matèria en el Codi Penal (arts. 308 i 309).

TÍTOL V
Control financer de les subvencions

• Article 27. Control financer de les Subvencions
  27.1. En les Bases del Pressupost s'inclouran actuacions de control financer sobre tota classe de subvencions atorgades per l'Ajuntament de Castelldefels i les entitats que en depenen, tant si el seu atorgament s'ha fet a través de concurrència competitiva o per concessió directa, i fins i tot en les que aquesta Ordenança general té caràcter supletori.
  Aquest control tindrà principalment com a objecte comprovar el compliment per part dels beneficiaris de les seves obligacions en la gestió i aplicació de la subvenció i en l'adequat i correcte finançament de les activitats subvencionades.
  27.2. El control financer s'efectuarà per la Intervenció municipal de conformitat amb el que disposen els arts. 220 a 222 del Text Refós de la LRHL; el Títol III de la LGS; el Títol VI de la Llei General Pressupostària i altres normes concordants. Es podrà contractar per aquesta tasca, a través del corresponent expedient de contractació, la col·laboració d'empreses privades d'auditoria per a la realització de controls financers de subvencions les quals hauran de seguir la metodologia utilitzada per la pròpia Intervenció.
  Els beneficiaris i tercers relacionats amb l'objecte de la subvenció o de la seva justificació estaran obligats a prestar col·laboració i a facilitar la documentació que els sigui requerida pel personal que efectuï el control financer, el qual tindrà les següents facultats: lliure accés a la documentació objecte de comprovació; als locals de negoci i demés establiments o llocs on es desenvolupi l'activitat subvencionada; l'obtenció de factures, documents equivalents i qualsevol altre document relatiu a les operacions en què hagi indicis de la incorrecta obtenció o destí de la subvenció i el lliure accés a la informació de comptes bancaris relacionats amb les subvencions objecte de control.
  Les facultats i deures del personal controlador així com el procediment per a l'exercici del control financer seran els previstos en els arts. 47 a 50 de la LGS, amb l'excepció que quan hi hagi disconformitat entre l'informe de la Intervenció i l'òrgan gestor se sotmetrà a consideració del Plenari municipal.

TÍTOL VI
Bases específiques

• Article 28. Bases específiques
  28.1. Per a totes les subvencions que s'hagin de concedir mitjançant concurrència competitiva s'hauran d'aprovar les corresponents Bases específiques, que s'aprovaran conjuntament o prèviament a la convocatòria i que no podran contradir la present Ordenança general ni la resta de legislació aplicable.
  28.2. La competència per a l'aprovació de les Bases específiques correspon a la Junta de Govern. En el cas dels organismes autònoms o d'entitats públiques de caràcter empresarial serà competent el que s'estableixi en els seus estatuts.
  28.3. Es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província un anunci del contingut de les Bases i de la convocatòria en el qual es determinarà el termini de presentació de sol·licituds.
  28.4. El contingut de les Bases específiques serà, com a mínim, el següent:
  a) Objecte de la subvenció, definint el període en què s'executarà l'activitat per la qual se sol·licita la subvenció.
  b) Requisits que han de reunir els beneficiaris i forma d'acreditar-los.
  c) Import màxim de les subvencions i percentatge d'aquestes respecte al cost de l'activitat subvencionada.
  d) Possibilitat, o no, de compatibilitzar altres subvencions amb la mateixa finalitat.
  e) Criteris objectius d'atorgament de la subvenció i en el seu cas la seva ponderació.
  f) Composició de l'òrgan competent per l'ordenació, instrucció i resolució del procediment de concessió, d'acord amb el que es preveu a l'article 10.6. d'aquesta Ordenança.
  g) Termini per al seu atorgament, que no ha d'excedir dels tres mesos des de la finalització del termini de presentació de sol·licituds.
  h) Forma de pagament i en el seu cas possibilitat d'efectuar pagaments parcials.
  i) Termini i forma de justificació del compliment de la finalitat per a la qual es concedeix la subvenció.
  j) Partida pressupostària on s'imputa l'import de la subvenció.
  28.5. Les Bases específiques hauran de fer constar l'obligatorietat que en la activitat subvencionada figuri el patrocini o el logotip de l'Ajuntament, en els termes establerts en l'article 13.4.
  Disposició addicional
  Els preceptes d'aquesta Ordenança General que, per sistemàtica, incorpora aspectes de la normativa directament aplicables a les subvencions que atorgui l'Ajuntament o els seus organismes, s'entén que són automàticament modificats en el moment en què se'n produeixi la modificació o derogació de la normativa esmentada.
  En el supòsit de modificació normativa, continuen sent vigents els preceptes que són compatibles o permeten una interpretació harmònica amb els nous principis de la normativa modificada, mentre no hi hagi adaptació expressa d'aquesta Ordenança.
  La present Ordenança no serà d'aplicació a l'atorgament de beques de col·laboració concedides a estudiants i llicenciats per tal de completar la seva formació teòrico-pràctica, les quals es regiran per la seva normativa específica.

Disposició transitòria
Als procediments de concessió de subvencions ja iniciats a l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança, els serà d'aplicació els acords adoptats en el moment del seu inici.

Disposició derogatòria
Queden sense efecte totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin al contingut d'aquesta Ordenança general, i expressament les Bases reguladores de sol.licitud i concessió de subvencions municipals, aprovades pel Ple de la Corporació Municipal en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1996.

Disposicions finals
Primera. - En tot allò que no es reguli en aquesta Ordenança general, s'estarà al que disposin el Reglament orgànic de l'Ajuntament de Castelldefels, les Bases d'Execució del Pressupost de la Corporació de l'any corresponent i la normativa sobre delegació de competències i atribució dels òrgans de govern de l'Ajuntament de Castelldefels, vigent en el moment de la concessió.

Segona. - La present Ordenança general de subvencions aprovada inicialment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 30 de març de 2006 i que ha esdevingut definitivament aprovada el 26 de maig de 2006, regirà a partir del dia següent a la publicació del seu text íntegre al Butlletí Oficial de la Província, un cop transcorregut el termini de quinze dies a què es refereix l'article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases de règim local, i continuarà vigent fins que es modifiqui o es derogui expressament.

---

José-Antonio Andrés i Hernández, secretari de l'Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat),

C E R T I F I C O :

Primer.- Que aquesta Ordenança General de Subvencions de l'Ajuntament de Castelldefels i els Organismes Autònoms que en depenen, va ser aprovada pel Ple de la Corporació Municipal en sessió celebrada el dia 30/03/2006, sotmesa a informació pública per un termini de trenta dies mitjançant anunci exposat al Tauler d'Edictes de la Casa Consistorial i publicat al Diari “La Vanguardia” del dia 07/04/2006, al Butlletí Oficial de la Província núm. 87, del dia 12/04/2006 i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4616, del dia 19/04/2006.

Segon.- Que durant l'esmentat termini reglamentari d'informació pública, l'acord i l'Ordenança esmentats no han estat objecte de cap reclamació ni al·legació, per la qual cosa han esdevingut definitius, en virtut del que disposa l'article 65.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny.

Tercer.- Que aquesta Ordenança ha entrat en vigor el dia 11 de juliol de 2006, un cop publicat el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província núm 163 del dia 10 de juliol de 2006 i la preceptiva referència en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4684 del dia 26 de juliol de 2006.

I perquè així consti, i tingui els efectes que corresponguin, lluro aquesta certificació, d'ordre i amb el vistiplau del senyor alcalde, Antonio Padilla Reche.

Castelldefels, 8 de setembre de 2006.

Vist i plau, L'alcalde.

(Publicat en castellà en el BOP 240, de 7 d'octubre de 1989, pàg. 38)

TÍTOL PRELIMINAR
OBJECTE I ÀMBIT D'APLICACIÓ

Article. 1.- L'objecte d'aquesta Ordenança és la defensa del patrimoni vegetal del Municipi de Castelldefels, en el sentit més ampli, que inclou les plantacions, les estructures que s'instal·lin damunt d'aquestes plantacions i l'entorn que els és propi, tant sobre sòls de propietat municipal com sobre terrenys particulars o d'una altra propietat, en la mesura que estiguin reconeguts com a zones verdes o afectats pel planejament urbanístic vigent, i també els arbres i les plantacions inclosos al catàleg de l'article 13.

Inclou també la regulació de les condicions higièniques i fitosanitàries estètiques, etc., que han de complir els jardins o espais verds públics i privats.

Per acabar, regula l'ús dels espais verds públics i dels elements que hi ha instal·lats, així com les plantacions, principalment d'arbratge, que hi ha a les vies públiques i a les places de la ciutat de Castelldefels.

TÍTOL II

CONSERVACIÓ, DEFENSA Y PROTECCIÓ DELS ELEMENTS VEGETALS URBANS

Capítol I

Arbratge urbà

Article 2.- L'Ajuntament de Castelldefels assumeix el control de tot l'arbratge públic, la seva plantació, el seu manteniment i les operacions de trasplantament.

Tots els treballs relatius a l'arbratge públic duts a terme per tercers o per entitats terceres han d'estar sota el control dels Òrgans Municipals competents, per mitjà d'especificacions escrites, llicències i inspeccions.

Article 3.- Cap persona física pot plantar, podar, moure, trasplantar, arrencar o tallar cap arbre a cap carrer, jardí o propietat municipal si no ha obtingut abans la llicència municipal de l'òrgan competent. De manera excepcional, es permet la poda llarga de les moreres amb fruita per part dels veïns, que es pot dur a terme quan els arbres hagin perdut les fulles.

Article 4.- L'Ajuntament atorga les llicències aplicables a tots els supòsits de l'article anterior, d'acord amb el procediment establert legalment.

Particularment, la llicència ha de regular i determinar, amb els informes dels Serveis Municipals competents, els aspectes següents, entre altres:

— Les dates proposades d'execució i acabament dels treballs.

— Els mètodes operatius i la qualificació que s'ha d'exigir per dur-los a terme.

— L'espai i la base de plantació, els acabats dels escocells i l'execució de la plantació.

— La qualitat exigible als arbres, la seva formació, presentació i adequació d'espècie al medi i a l'entorn urbà.

— L'espaiament de l'asprat, les distàncies respecte de les cruïlles dels carrers, semàfors, senyals i serveis, façanes, etc., en el cas de l'arbratge viari.

— El termini de manteniment per garantir el bon arrelament dels arbres plantats o de la zona verda creada, i de les condicions de recepció provisionals i definitives.

— Les operacions de poda, sanejament o manteniment preceptives.

Article 5.- Qualsevol persona, institució o entitat propietària de terrenys o solars en els quals hi hagi plantacions d'arbratge que limitin amb la via pública, estan obligats a podar o controlar el creixement d'aquestes plantacions de manera que no obstrueixin o dificultin la il·luminació dels carrers, disminueixin la visibilitat a les cruïlles o representin un risc o una molèstia per a persones i/o béns.

Si s'omet la responsabilitat esmentada en aquest article, l'Ajuntament ha d'executar de manera subsidiària aquests treballs, els costos dels quals han de ser a càrrec del propietari.

Article 6.- Tret de l'autorització expressa de la llicència indicada en articles anteriors, cap persona o entitat pot actuar sobre cap arbre d'un espai públic.

No es poden lligar als arbres robes, filferros, cartells o altres elements. No s'hi poden enganxar cartells. No s'hi poden clavar claus ni s'ha de deixar que entri en contacte amb l'arbre cap sòlid, cap líquid ni cap gas que li resulti perjudicial. No es poden lligar pancartes als arbres tret dels actes o ocasions en què l'Alcaldia determini el contrari.

No es permet encendre foc o aproximar alguna font de calor a les proximitats dels elements vegetals que pugui danyar alguna part d'aquests elements vegetals.

Els propietaris d'immobles o les comunitats de propietaris poden sol·licitar autorització municipal per cultivar flors i plantes ornamentals als escocells dels arbres. Aquesta autorització s'ha de concedir amb caràcter totalment discrecional i després de l'informe previ favorable del servei municipal corresponent. El seu manteniment i conservació han de ser a càrrec dels sol·licitants, que han de complir les condicions indicades a la llicència, sota la inspecció del Servei Municipal corresponent.

Article 7.- 1. Les obres d'obertura de rases a la via pública, tant si són per a esteses o canalitzacions de serveis públics com per a clavegueram, així com les de construcció o instal·lació de vorades i guals, requereixen una llicència municipal prèvia i s'han de fer de manera i als llocs que ocasionin tan pocs danys com sigui possible a l'arbratge i a altres plantacions de la via pública.

2. És obligatori per als interessats que es duguin a terme les obres assenyalades a l'apartat anterior, reposar els arbres i les plantacions que puguin resultar afectats. A aquest efecte, se'ls exigirà, abans de la concessió de la llicència corresponent, la constitució d'un dipòsit de garantia per l'import aproximat de la reposició esmentada, segons la valoració que efectuï el servei municipal corresponent; si aquest servei ho considera oportú, abans que es duguin a terme les obres, els arbres i els altres elements afectats es poden traslladar a un altre lloc, sempre a càrrec de l'interessat. Aquesta condició s'ha d'incloure als Plecs de Condicions de les Obres Municipals.

3. Quan es duguin a terme obres en un terreny pròxim a una plantació d'arbratge, o quan els vehicles o màquines utilitzats per l'empresa constructora hagin de circular o situar-se al terreny esmentat, abans de l'inici dels treballs s'han de protegir els troncs dels arbres exposats a sofrir danys. Les proteccions s'han de retirar un cop acabada l'obra.

4. Quan s'obrin sots o rases en llocs pròxims a plantacions d'arbratge, l'excavació no ha d'apropar-se al peu d'aquests arbres a més distància que la que es correspon a cinc vegades el diàmetre de l'arbre a l'altura normal (un metre). En tot cas, aquesta distància ha de ser sempre superior a mig metre. Si per altres ocupacions del subsòl no és possible complir aquesta norma, el Servei Municipal corresponent, després d'una visita d'inspecció, ha de determinar, abans que comenci l'excavació, la solució que s'ha d'adoptar per a la protecció de l'arbratge que pugui resultar afectat.

5. Si com a conseqüència de l'excavació resultessin afectades arrels d'un gruix superior a cinc centímetres (0,05 metres), s'han de tallar aquestes arrels, deixant uns talls nets i llisos, que s'han de cobrir amb qualsevol producte cicatritzant dels que hi ha al mercat.

Quan en una excavació de qualsevol tipus resultin afectades arrels de l'arbratge, la cobertura s'ha de dur a terme en un termini no superior a tres dies des de l'obertura, i a continuació s'ha de procedir al seu reg.

6.- La construcció d'aparcaments, soterranis o qualsevol altra instal·lació que es permeti al subsòl d'un jardí catalogat com a 6a, 6b o 8a segons el Pla General Metropolità o esmentat al Catàleg de Protecció de la Vegetació Urbana, exigeix la justificació de la solució adoptada, al projecte corresponent, de condicionament de l'espai lliure com a jardí.

S'admet com a solució, entre les possibles segons el que es preveu al paràgraf anterior, la consistent que la llosa superior quedi, com a mínim, a un metre i mig per sota de la rasant del terreny i que l'estructura de la llosa esmentada sigui, a més, l'adequada per suportar el pes d'una capa de terra de la profunditat esmentada, amb la qual es restituirà el jardí.

7.-S'ha de procurar que l'obertura de rases i sots pròxims a l'arbratge coincideixi amb l'època de repòs vegetal.

8.- La infracció del que es disposa als paràgrafs anteriors comporta una sanció per a l'empresari de les obres, sense perjudici de la indemnització corresponent als danys causats. És responsable subsidiari el propietari o el promotor de les obres.

Article 8 - 1. Als projectes d'edificacions particulars, les entrades i les sortides de vehicles s'han de preveure en llocs que no afectin l'arbratge o les plantacions existents. Amb aquesta finalitat, als projectes cal assenyalar els elements vegetals que hi pugui haver a la via pública.

2. Si el compliment de la norma assenyalada a l'apartat anterior resultés impossible, per raó de circumstàncies de fet, els elements vegetals afectats s'han de traslladar, a càrrec de l'interessat, a un altre lloc que sigui compatible amb l'ús privat del sòl.

3. Quan, de manera excepcional, sigui inevitable la supressió d'algun arbre o d'alguna plantació, per compensar l'interès públic pertorbat, els interessats han d'abonar una indemnització pels elements vegetals que resultin afectats, equivalent al valor dels elements vegetals que resultin afectats, segons l'apreciació dels Serveis Municipals corresponents.

Article 9.- Les companyies subministradores de serveis (aigua, gas, electricitat, telèfon, etc.), han de sol·licitar una llicència per a la poda o la tala de l'arbratge, que s'ha d'atorgar després de l'informe previ favorable dels Serveis Municipals corresponents.

Les despeses derivades de podes, tales o renovació de l'arbratge han d'anar a càrrec de les companyies subministradores de serveis sempre que les línies de subministrament s'hagin instal·lat després de la plantació inicial de l'arbratge i que aquestes companyies siguin les causants directament o indirectament de la caiguda, la mort, l'asfíxia, el podriment o la deformació derivada de la poda d'arrels o de branques.

La col·locació de noves xarxes subterrànies o àrees de subministrament de serveis ha de tenir en compte el creixement de les plantacions existents.

No es poden utilitzar els arbres com a suport d'instal·lacions o ornaments elèctrics, excepte en els supòsits que l'Alcaldia determini el contrari.

Article 10.- Es prohibeix dipositar enderrocs, residus de materials constructius i elements similars en un radi mínim d'un metre de qualsevol arbre en un espai públic, i qualsevol altre tipus de materials que puguin dificultar el pas de l'aigua, l'aire o dels fertilitzants a les arrels, o l'accés dels operaris per al seu manteniment habitual.

Article 11.- Es declaren protegibles amb caràcter general i de totes les maneres previstes per la Llei, les següents espècies d'arbres, presents al terme municipal de Castelldefels: Pinus pinea (pi pinyoner), Chamaerops humilis (palma), Olea europea (olivera), Ceratonia siliqua (garrofer), y Olea europea varietat Sylvestris (olivera borda).

Capítol II

Els espais verds privats

Article 12.- 1. Els propietaris dels jardins i les plantacions privades, els solars i els terrenys no urbanitzats, han de mantenir-los en un bon estat de neteja i en les condicions fitosanitàries adequades, i han de tenir una atenció especial pel que fa a l'esbrossament i la poda de l'arbratge.

2. La poda i l'aclarida d'arbratge de port gran o port mitjà s'ha de dur a terme sense desequilibrar l'estètica i el conjunt de l'arbre, i sense esmotxar, llevat dels casos en què no fer-ho comporti un perill per a les persones i els edificis.

3. En els supòsits de negligència manifesta en la conservació adequada dels espais lliures, l'Ajuntament pot:

a) Imposar sancions dins dels límits legals.

b) Procedir, d'acord amb el que disposa el Reglament de Disciplina Urbanística, a l'execució subsidiària dels treballs de neteja i conservació, i totes les despeses que ocasionin han de ser a càrrec dels propietaris.

Article13.- L'Ajuntament ha d'elaborar un Catàleg de Protecció de la Vegetació Urbana en el qual han de constar els arbres o les plantacions que mereixin ser conservats per les seves característiques peculiars de bellesa, antiguitat, història o raresa. Aquest Catàleg podrà incloure des d'exemplars aïllats fins a conjunts d'arbres i plantacions d'una mateixa espècie o d'espècies diferents. El propietari del terreny on es trobin aquests arbres i plantacions no pot procedir, sense l'autorització municipal corresponent, a la seva supressió.

Al Catàleg s'ha d'especificar, a més, el criteri que cal seguir per al manteniment, la poda, la neteja, la tala i les altres operacions que puguin afectar l'arbratge i les plantacions inclosos al Catàleg esmentat.

Article 14 - L'Ajuntament de Castelldefels pot establir convenis amb els propietaris dels conjunts o exemplars inclosos al Catàleg de Protecció per a les prestacions tècniques i de manteniment que siguin habituals i/o s'acordin.

Article15 - Tant pel que fa a l'execució del Planejament Urbà com pel que fa a la redacció de la normativa urbanística s'han de tenir en compte els criteris que han inspirat l'elaboració del Catàleg de Protecció, la defensa i la millora del patrimoni verd i la millora del paisatge urbà.

Per a la concessió de llicències d'obres particulars, els projectes s'han d'ajustar al Catàleg de Protecció. Es manté la mateixa obligació per als casos de cessions d'obra urbanitzadora, unitats d'actuació, Plans Especials, Estudis de Detall, etc.

Article 16.- Per a la sol·licitud de llicència d'obra pel que fa als projectes de nova construcció o d'ampliació d'edificacions o de tots els que afectin l'arbratge de la finca, s'ha de presentar el plànol de situació de l'estat inicial de l'arbratge acompanyat de dues fotografies que siguin representatives i el plànol de l'estat final de la vegetació, que ha d'especificar els arbres talats i les compensacions que es prevegi de dur a terme pels arbres talats.

S'admet la tala de l'arbratge sense compensació a les superfícies on s'ubiquin els elements constructius, sempre que es respectin aquestes ordenances, i la dels arbres que es trobin situats a menys d'un metre de les tanques o dels elements constructius esmentats.

En els casos que es talin arbres per a la comoditat d'accés o d'execució de l'obra, s'ha de reposar cada unitat talada amb els criteris d'afinitat que es marquen a l'article 17.

Article17.- Per a la tala d'arbratge a les finques de tot el municipi cal la concessió de la llicència d'obres menors i s'exigeix, en els casos que determinin els serveis tècnics d'aquesta Corporació, la plantació de reposició o de compensació amb espècies afins. Es consideren espècies afins les que tenen un volum de copa semblant en estat adult i un comportament de les fulles similar: perenne o caduc.

Els terminis han de tenir en compte i fer possibles, particularment, les actuacions que el tipus de vegetació i l'estació de l'any requereixin.

Per garantir el compliment de les obligacions assenyalades de reposició o compensació, l'Administració Municipal ha de fixar, en cada cas, la quantitat que el sol·licitant ha de dipositar o ha de garantir amb un dipòsit o amb un aval bancari abans de la concessió de la llicència, i l'import d'aquesta quantitat ha de ser el del cost del subministrament i de la plantació.

S'ha de procedir a la devolució o a la cancel·lació del dipòsit o de l'aval bancari constituït després que l'interessat comuniqui que s'ha dut a terme la reposició i després de la inspecció del serveis tècnics de l'Ajuntament.

Article18.- Als efectes d'indemnitzacions, de rescabalament de danys i de tot tipus de valoracions, els criteris aplicables de valoració per a l'arbratge són els publicats pels organismes públics o per les associacions professionals competents.

Article19.- L'Ajuntament, per mitjà del sistemes de vigilància i d'inspecció corresponents, ha de vetllar per la bona fi de les disposicions que procedeixin.

Capítol III

Els parcs, els jardins, les places i els parterres enjardinats

Article 20.- 1 S'han de respectar l'arbratge i les plantacions de tot tipus de la ciutat, i també les seves instal·lacions complementàries, com ara les estàtues, els enreixats, les proteccions, els fanals, els pilars, les tanques, els bancs i els altres elements destinats a l'embelliment o a la utilitat d'aquestes plantacions i arbratges.

2. Es prohibeix danyar els arbres, els arbustos, la vegetació o les seves instal·lacions complementàries, sacsejar-los, trencar branques i fulles, gravar-los o raspar-los i, en general, efectuar totes les actuacions que els són perjudicials que es recullen als capítols anteriors i altres que puguin representar un perjudici per als elements vegetals esmentats o per al seu entorn.

3. No es pot autoritzar cap tipus de construcció o d'instal·lació que sigui aliena a la finalitat estètica, recreativa o cultural dels parcs, jardins, placetes enjardinades o parterres, especialment les de contingut publicitari.

Pel que fa a les revetlles s'han de respectar els principis següents:

a) Es prohibeixen tota mena de lligadures (de traques, de banderes, de cables) utilitzant els arbres i els elements dels espais verds per alinear-les.

b) Les zones verdes no es poden utilitzar de cap manera per a activitats festives que siguin manifestament perjudicials per a la finalitat que tenen els parcs i els jardins.

c) La comissió o els organitzadors de les revetlles han de respondre de situar la foguera a tal distància de qualsevol element de vegetació que els mantingui protegits dels efectes del foc, i ho ha de completar, si cal, amb altres mitjans de protecció.

d) No es poden penjar dels arbres elements de focs artificials destinats que els disparin o els cremin.

Article 21.- L'Ajuntament s'ha d'encarregar de vetllar perquè els parcs, els jardins, les places i els parterres enjardinats es trobin, en tot moment, en les condicions adequades per al seu gaudi i aprofitament.

Article 22.– Els veïns i els visitants han de respectar els jardins, els parcs, els parterres enjardinats, l'arbratge, les plantacions de tot tipus i les seves instal·lacions complementàries, segons s'indica a l'article 20, i també han d'evitar tota mena de desperfectes i de brutícia, mantenint la conducta deguda i atenint-se a les indicacions que hi hagi als rètols i als avisos oportuns, i a les indicacions que puguin formular els vigilants i els guardes.

Es prohibeix, especialment:

a) Passar per sobre dels talussos, els parterres i les plantacions, i danyar les plantes i les flors, excepte el cas de les zones de gespa expressament autoritzades per ser trepitjades.

b) Pujar als arbres, sacsejar-los, trencar-los les branques i les fulles, gravar-los l'escorça o arrencar-la i vessar qualsevol mena de líquid, encara que no sigui perjudicial, excepte aigua neta, a les proximitats dels arbres i a les rases o sots.

c) Perjudicar l'arbratge i les plantacions de qualsevol altra manera.

d) Collir flors, plantes o fruits.

e) Caçar o matar ocells, o qualsevol altra espècie pròpia de la fauna habitual dels parcs i dels estanys.

f) Llençar papers o deixalles fora de les papereres oportunament instal·lades i embrutar el recinte de qualsevol altra manera.

g) Jugar a la pilota o practicar algun esport que pugui comportar danys a l'arbratge o a les instal·lacions del jardí, tret de les zones autoritzades.

h) Encendre foc.

i) Romandre al parc o al jardí un cop s'ha donat l'avís de tancament.

j) Muntar a cavall a les zones que no estiguin específicament destinades a aquesta finalitat.

k) Abeurar o netejar els animals a les fonts o als estanys i llançar-los a nedar.

l) Banyar-se o pescar dins dels estanys, i també llançar-hi objectes que puguin perjudicar els peixos o qualsevol altre animal.

m) Passejar gossos solts pels espais verds i permetre que envaeixin els massissos i les plantacions, que molestin els usuaris del jardí o que perjudiquin l'estètica, la neteja o el bon estat de l'espai verd. Es prohibeix particularment entrar amb gossos als parcs infantils i als jardins d'ús freqüent per part de nens.

Article 23 .- Els parcs i els jardins tancats han de mantenir-se oberts al públic durant l'horari que s'indiqui.

La seva utilització i el seu gaudi són gratuïts, excepte el cas d'aquelles parts o instal·lacions que l'Ajuntament dediqui a una finalitat especial mitjançant les condicions pertinents.

Els vigilants o guardes han d'expulsar les persones que, sense una raó que ho justifiqui, romanguin al parc durant les hores en què estigui tancat al públic.

Han de procedir de la mateixa manera amb les persones que infringeixin el que s'estableix a l'article anterior sense perjudici de la sanció que procedeixi.

En el cas de les nits de festa i de les revetlles, l'Administració ha de fixar les condicions especials per a l'entrada.

Article 24 .- En tot cas, i tant per als jardins tancats com per a qualsevol zona verda o espai obert municipal, cal l'autorització expressa de l'Ajuntament per dur a terme qualsevol activitat que representi alguna limitació de l'ús públic i general dels espais esmentats.

Amb aquesta finalitat, s'assenyalarà la fiança corresponent que s'ha de prestar amb antelació i que servirà per respondre dels possibles danys que es produeixin en ocasió o a conseqüència dels actes que s'hi celebrin, tot això sense perjudici de la sanció o qualsevol altre tipus d'acció legal que procedeixi.

Article 25 - Es prohibeix exercir sense llicència, autorització o concessió qualsevol indústria o comerç dins dels parcs i jardins, així com la utilització d'alguna part o element d'aquests parcs o jardins per a finalitats particulars.

La concessió de llicències, autoritzacions o concessions dins dels parcs i jardins s'ha de restringir al màxim, i s'ha de reduir a les que siguin indispensables com a complement de les finalitats d'aquestes zones, per evitar la consolidació de drets o servituds sobre espais dedicats preferentment a l'ús i al gaudi públics.

Article 26 . - Les autoritzacions o llicències d'ocupació temporals o permanents dels jardins públics, han de seguir el procediment legalment establert i sotmetre's als criteris d'aquesta Ordenança.

Article 27 .- L'entrada i la circulació de vehicles als parcs públics i a les zones verdes s'ha de regular de manera específica i concreta per a cadascun d'aquests espais, per mitjà de la senyalització corresponent que s'hi instal·li amb aquesta finalitat.

a) Les bicicletes i les motocicletes només poden transitar, als parcs o jardins públics, per les calçades on estigui expressament permesa la circulació de vehicles i per les zones especialment senyalitzades amb aquesta finalitat.

b) Els vehicles de transport no poden circular pels parcs excepte:

— Els destinats al servei de quioscos i altres instal·lacions similars, sempre que el seu pes no depassi les tres tones i durant les hores que s'indiquin per al repartiment de mercaderies, i han de circular a velocitats inferiors als 30 km/h.

— Els vehicles al servei de l'Ajuntament de Castelldefels, així com els dels seus proveïdors i concessionaris degudament autoritzats per l'Ajuntament i sempre a velocitats inferiors als 30 km/h.

TÍTOL III

ESPAIS NATURALS I ÀREES D'INTERÈS PAISATGÍSTIC

Article 28 . – La zona del municipi que pertany al Parc Natural del Garraf es regeix pel text del Pla Especial de Protecció del Medi Físic, del Paisatge i de l'Espai Natural del Garraf.

Article 29 .- L'Autoritat Municipal pot definir o establir zones o espais d'interès paisatgístic, d'acord amb el que s'estableix a la vigent Llei del sòl, sempre que no entri en contradicció amb el que regula aquesta Ordenança.

TÍTOL IV

INFRACCIONS I SANCIONS

Article 30 . - Es consideren infraccions administratives, d'acord amb el contingut d'aquesta Ordenança, les accions o omissions que contravinguin el que s'hi estableix.

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 31 .- Es consideren infraccions lleus:

a) Les deficiències de conservació de zones verdes en els aspectes no tipificats com a infraccions de major gravetat als apartats següents.

b) Les deficiències de neteja a les zones verdes.

c) Deteriorar els elements vegetals; usar indegudament el mobiliari urbà o abandonar a zones verdes animals de qualsevol tipus, vius o cadàvers.

d) Dur a terme qualsevol de les activitats assenyalades a l'article 22, tret del cas que tinguin un tractament especial en disposicions administratives.

Article 32.- Es consideren infraccions greus:

a) La reincidència en infraccions lleus.

b) La infracció de l'article 25.

c) La circulació de vehicles de motor que no estiguin degudament autoritzats.

d) Totes les altres que, fins i tot tipificades com a lleus, a judici de la corporació representin un perjudici greu per a la protecció de l'arbratge i de les zones i espais verds, o que pertorbin greument l'ús i el gaudi pacífics dels béns públics.

Article 33.- Es consideren infraccions molt greus:

a) La reincidència en infraccions greus.

b) Que l'acció i omissió infractora afecti plantacions que estiguin incloses al Catàleg de Protecció de la Vegetació Urbana o que es tracti d'espècies protegides (segons estableix l'article 11) i les normes assenyalades als articles 16 i 17.

c) Que l'estat dels elements vegetals suposi un risc de propagació de plagues o malalties o comporti greus riscos per a les persones.

d) La celebració de festes, actes públics o competicions esportives sense autorització municipal.

Article 34.- L'Alcaldia ha d'imposar les sancions per l'incompliment dels deures establerts en aquesta Ordenança, d'acord amb les competències que li atribueix la legislació de Règim Local.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

L'Ajuntament ha d'aprovar el Catàleg de Protecció de la Vegetació Urbana en el termini màxim dels dos anys següents a l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquesta Ordenança entra en vigor l'endemà de la seva publicació completa al BUTLLETÍ OFICIAL de la província.
P. 3-10-89 A-89/8227-8ag

(aprovada en el Ple Municipal de 18 de juliol de 2002 i publicada en el BOP el 7 d'agost de 2002)

PREAMBUL

L'ordenança municipal de senyalització específica a la via pública per a Hotels, Restaurants, Bars musicals i Apartaments Turístics, complementa l'Ordenança Metropolitana de Publicitat, prenent com a base pel seu desenvolupament l'article 3er, on s'indica que les activitats publicitàries que s'emplacin a la via pública o siguin perceptibles des de la mateixa estaran subjectes a llicència.

Així mateix, la disposició transitòria 2ona apartat B.2.7 de l'ordenança Metropolitana de Publicitat faculta a l'Administració a establir discrecionalment models normalitzats pels diferents emplaçaments i activitats.

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació.

És objecte de la present ordenança, la regulació de la senyalització informativa a la via pública, destinada als hotels, restaurants, bars musicals i apartaments turístics en possessió de la corresponent llicència d'activitat i ubicats en el terme municipal de Castelldefels.

Article 2. Definició.

Es denomina punt d'informació direccional turística, a les estructures d'implantació estàtiques, situades a la via pública, susceptibles de contenir la senyalització indicativa de les direccions dels hotels, restaurants, bars musicals i apartaments turístics.

Article 3. Característiques de la senyalització

1. El material de la senyalització informativa escollida, estarà constituïda per una lama, similar a les direccionals de carrer, de 140 cm x 17,5 cm en planxa i ribet d'alumini, sustentada per un sol pal rodó i estriat d'alumini.

2. La lletra a emprar serà la Helvètica condensada semimedium, de color negre sobre fons blanc, per anomenar els establiments esmentats, complementat amb:

a) Una fletxa de direcció a l'extrem corresponent.

b) El motiu de la imatge, amb la simbologia corresponent a les activitats esmentades, segons estudi d'imatge de l'Ajuntament de Castelldefels.

3. La representació gràfica esmentada en els antecedents s'acompanya en l'annex 2.

Article 4. Instal·lació i manteniment de les senyalitzacions.

1. La col·locació i manteniment de la senyalització informativa, es realitzarà exclusivament per una empresa adjudicatària, per tal d'unificar les senyalitzacions, que pel fet d'estar instal·lades a la via pública, són de competència municipal.

2. Els punts d'informació instal·lats, sense la preceptiva autorització municipal, seran retirats amb repercussió de les despeses a l'interessat, sense perjudici de la imposició de les sanciones que en el seu cas procedeixin.

3. Les senyalitzacions, es podran instal·lar individualment o agrupades, depenent de la situació amb un màxim de cinc en aquestes últimes.

4. Els establiments podran disposar d'un màxim de tres senyalitzacions informatives.

5. Les senyalitzacions individuals es col·loquen amb un pal preparat per quan sigui necessari afegir d'altres.

Article 5. Ubicació dels punts d'informació.

1. Es permetrà aquest tipus d'instal·lacions sempre i quan es segueixi el procediment per l'atorgament de les llicències, que preveu l'article 6 de la present ordenança, en els punts d'informació, de titularitat municipal.

2. Les ubicacions que correspondran a cada establiment dels esmentats, hauran d'estar dins un radi de 300 metres amb centre l'establiment.

3. La ubicació sol·licitada es podrà denegar en els següents casos:

a) Que en el mateix pal i per ordre d'arribada de les sol·licituds tramitades, no es puguin col·locar més senyalitzacions.

b) Que la ubicació sol·licitada, la direcció del rètol correspongui a un carrer contra direcció.

c) Que la ubicació sol·licitada estigui més allunyada de 300 metres de l'establiment.

d) Que per les característiques de la ubicació sol·licitada, amplada de la vorera, situació d' altres elements urbans, carrers de vianants etc., a criteri tècnic no sigui convenient la seva autorització.

4. Les senyalitzacions preferentment s'utilitzaran en els canvis de direcció, s'evitarà senyalitzar en sentit recte.

5. L'Ajuntament es reserva el dret d'anul·lar qualsevol dels punts d'informació assignats, per motius de canvis de trànsit rodats, obres etc.. facilitant una nova ubicació sempre i quan es compleixi amb les característiques descrites.

Article 6. Procediment d'atorgament de les llicències.

1. Les llicències es concediran a sol·licitud dels interessats, prèvia aportació dels documents acreditatius dels següents extrems:

a) Llicència d'obertura de l'activitat.

b) Plànol de situació de l'establiment esmentat.

c) Nom de l'establiment esmentat i número de punts informatius que es sol·liciten.

d) En les zones grafiades al plànol de l'annex 1, on només es permès la senyalització homologada per carreteres es traslladaran les sol·licituds, de forma agrupada a la Direcció General de Carreteres.

e) Autoliquidació dels drets municipals corresponents.

2. Presentada la instància i documentació a que es refereix l'apartat anterior, s'acordarà la seva concessió o denegació segons compleixi tots els tràmits previstos en aquesta ordenança i en funció de la necessitat i conveniència per l'interès públic del servei a prestar.

3. En el supòsit de concessió de la llicència , l'informe fixarà el cost de la instal·lació en funció del número de punts d'informació, el qual comprendrà el cost complet de subministrament i col·locació ( rètol i pal inclosos encara que s'aprofiti un pal existent) del punt d'informació, i la taxa anual que vindrà fixada per la quota establerta, en la taxa municipal per ocupació i aprofitament de la via pública.

Article 7. Termini de les llicències

1. Les llicències s'atorgaran per un període de cinc anys, prorrogables prèvia petició expressa del titular, un mes abans del seu venciment i s'atorgaran per un període de la mateixa duració.

2. Transcorregut el citat termini, es valorarà l'estat de conservació dels rètols i es determinarà si s'ha d'iniciar un nou expedient per a fer rètols nous.

Article 8. Finalització de la senyalització.

1. Els interessats hauran de sol·licitar la baixa de les senyalitzacions dels punts d'informació, per tal que l'Ajuntament els retiri del padró base corresponent.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL.

En tot allò no previst expressament en aquest ordenança, serà d'aplicació l'ordenança metropolitana de Publicitat.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES.

Primera
Tots els hotels, restaurants, bars musicals i apartaments turístics que tinguin instal·lada aquest tipus de senyalització a l'entrada en vigor de la present ordenança, disposaran d'un termini de tres mesos per a la seva adaptació als preceptes de la mateixa.

Segona
Transcorregut l'esmentat període l'Ajuntament retirarà tota aquella senyalització informativa que no compleixi amb la vigent ordenança.

DISPOSICIONS FINALS
Primera.-
Queden derogades totes les disposicions anteriors a aquesta ordenança referents a aquesta matèria.

Segona.-
Aquesta Ordenança entrarà en vigor un cop publicat el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i hagi transcorregut el termini previst en l'article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. Romandrà en vigor fins que s'aprovi la seva modificació o derogació.

Castelldefels, 10 de juny de 2002

PREÀMBUL

I. El 28 de desembre de 2009 finalitza el període de transposició de la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior (en endavant referida com a Directiva de Serveis), norma que té com a objectiu aconseguir un efectiu mercat interior en l'àmbit dels serveis per via de l'eliminació d'obstacles legals i administratius. Alhora representa una gran oportunitat per modernitzar l'Administració i fer-la més accessible als ciutadans gràcies a la implantació de procediments electrònics. El resultat ha de conduir a un sistema administratiu més àgil i de major confiança en el ciutadà, a la interrelació amb les Administracions de tota la Unió Europea i amb la pròpia Comissió Europea, i, en definitiva, a reactivar l'economia en potenciar el sector dels serveis.

A l'Estat espanyol s'ha optat com a fórmula normativa per incorporar la Directiva de Serveis a través d'una Llei horitzontal o genèrica, l'anomenada “Llei paraigües”, i en paral·lel, a través d'una altra Llei modificativa de la legislació estatal per tal d'adequar-la als principis de la Directiva de Serveis, l'anomenada “Llei òmnibus”. Mentre que la norma horitzontal o “paraigües” ha estat promulgada i publicada com a Llei 17/2009, de 23 de novembre, “sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio” (BOE de 24 de novembre de 2009), la “Llei òmnibus” ho ha estat com a Llei 25/2009, de 22 de desembre, “de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio” (BOE de 23 de desembre de 2009).
 
A més de modificar la diversa legislació estatal afectada per la Directiva de Serveis, com a mesures horitzontals en matèria de procediment administratiu (contingudes en el Capítol I del seu Títol I) la Llei 25/2009, de 22 de desembre, “de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio”, reforma substancialment les formes d'intervenció de l'activitat dels ciutadans previstes tant en la Llei 7/1985, de 2 d'abril, “reguladora de les bases del règim local”, com en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, “de régimen jurídico de las Administraciones Públicas y del procedimiento administrativo común”, en introduir com a tals el sotmetiment a comunicació prèvia o a declaració responsable i el control posterior a l'inici de l'activitat. De fet hom considera que la modificació de l'art. 84 de la Llei de bases de règim local determinada per l'art. 1.2 de la “Llei òmnibus” és la clau de tot el nou sistema, ja que per via d'ell la comunicació prèvia, la declaració responsable i el control posterior assoleixen la naturalesa jurídica de forma d'intervenció. 

A més, com a d'altres mesures horitzontals respecte del procediment administratiu, la Llei 25/2009, de 22 de desembre, dóna una nova redacció al règim del silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat i modifica la Llei 11/2007, de 22 de juny, “de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos”. 

Pel que fa a l'activitat normativa de transposició de la Directiva de Serveis desenvolupada per la Generalitat de Catalunya, aquesta té com a antecedent el Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l'eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l'activitat econòmica. Aquest Decret prescriu l'eliminació de la regulació que contingui barreres proteccionistes en el sector serveis, però també la dels obstacles i càrregues administratives.

D'acord amb l'article 189 de l'Estatut d'autonomia, la Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l'àmbit de les seves competències, i l'existència d'una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i el mateix Estatut. El mateix article de l'Estatut determina que, en el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l'Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. En aquest senti, s'ha aprovat   la Llei de 5/2010, del 26 de març, de bases de delegació de normes amb rang de llei a la directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als  relativa als serveis en el mercat interior.
 
II. En aquest context, en principi les Entitats locals haurien de tenir un paper especialment rellevant en el procés de transposició de la Directiva de Serveis ja que elles són les autoritats competents en gran part de la normativa i procediments afectats. Tanmateix, en dita transposició i per tant en el desenvolupament i execució de la Llei Paraigües, els Ens locals tenen un marge d'actuació en bona mida limitat per l'acció normativa de l'Estat i les Comunitats autònomes, la qual condiciona i limita l'acció normativa dels Ens locals. En efecte, en la mida que la majoria d'ordenances locals depenen de la normativa aprovada per altres nivells territorials i llevat del cas de les “ordenances independents”, els Ens locals només podran adequar la seva normativa a la Directiva de Serveis un cop que la normativa marc que les normes locals desenvolupen o complementen hagi estat prèviament adequada.

La Diputació de Barcelona, d'acord amb la seva comesa de servei als municipis, en raó de la  seva competència d'assistència i cooperació jurídica i tècnica, ha estat estudiant les fórmules normatives adequades a efectes de transposar la Directiva de Serveis en l'àmbit local i protegir els interessos dels Ens locals davant del retard de les tasques de transposició normativa a nivell estatal i autonòmic. Si ja dita Corporació va ser capdavantera en la identificació i difusió dels punts de la diversa normativa local de necessària adaptació a la Directiva de Serveis, en base a tal experiència per Decret de 5 de juny de 2009 va aprovar-se la constitució d'un Grup de treball en el si de la Secretaria de la Diputació de Barcelona per a la implantació de la Directiva de Serveis. En el marc d'aquest Grup, la Diputació de Barcelona va revisar en funció de la Directiva de Serveis no només el conjunt de normes de la Corporació, sinó també les ordenances “tipus” que poden adoptar com a model els municipis de la província. Com a criteri addicional, la Diputació de Barcelona considera que aquesta és una bona oportunitat perquè les Corporacions revisin i actualitzin les seves ordenances, no només des de l'òptica de la Directiva de Serveis.

Al mes de novembre de 2009 el Grup de treball de la Secretaria de la Diputació de Barcelona va concloure la fase d'avaluació del conjunt d'ordenances inicialment identificades com a potencialment afectades per la Directiva de Serveis. Tanmateix, arribats a la fase de l'efectiva modificació del conjunt d'ordenances, pròpies i tipus, va trobar-se amb el problema de l'actual inexistència de normativa marc –estatal o autonòmica- vigent plenament adaptada a la Directiva de Serveis.

En aquest context la Diputació de Barcelona va plantejar la necessitat d'aprovar un model tipus d'Ordenança municipal que transposi els principis de la Directiva de Serveis a nivell horitzontal i estableixi les regles generals necessàries per a l'aplicació de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, “sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio”, en l'àmbit de les respectives Corporacions que l'adoptin. Per via de la fórmula normativa plasmada en la present Ordenança es tracta de proveir als Ens locals d'un instrument que, atesa la data de finalització del termini de transposició de la Directiva de Serveis i les obligacions definides en la Llei 17/2009, de 23 de novembre, els permeti afirmar el compliment dels seus “deures de transposició” en la mida d'allò possibilitat per la normativa marc, estatal i autonòmica.

Aquesta fórmula normativa no seria estrictament necessària en la mida que les Administracions públiques europees tenen l'obligació d'interpretar el Dret nacional de conformitat amb el Dret comunitari europeu i d'inaplicar el Dret intern que resulti incompatible amb el Comunitari, però l'avantatge d'aquesta Ordenança és donar cobertura general a l'obligació d'aquest Ajuntament  d'aplicar la Directiva de Serveis, determinant la inaplicabilitat de tota norma o procediment municipal que siguin contraris a la Directiva, i garantir que tots els procediments i tràmits que es duguin a terme per l'establiment i el desenvolupament dels serveis subjectes a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, “sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio”, s'atenguin a la mateixa, ja que no tots els procediments es contenen a ordenances.

A més, aquesta Ordenança és la base a efectes de la futura adaptació a la Directiva de Serveis de les ordenances no independents dels Ens locals, que estan condicionades per la normativa sectorial aprovada per d'altres nivells de govern. A aquest respecte, l'Ordenança incorpora un seguit de disposicions addicionals i transitòries que determinen l'àmbit i sentit de la incidència de la Directiva de Serveis en la normativa local de caràcter sectorial afectada per la Directiva.

III. Aquesta Ordenança recull els principis tant de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, “sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio” com de la pròpia Directiva de Serveis i incorpora elements de la Llei 25/2009. de 22 de desembre, “de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio”. S'estructura en 18 articles agrupats en sis Capítols, set Disposicions addicionals, una Disposició Derogatòria, tres Disposicions transitòries i una Disposició final. Mentre que el Capítol I estableix les disposicions generals (arts. 1-3), el Capítol II determina el règim d'autoritzacions d'activitats i serveis (arts. 4-12), el Capítol III fa referència al silenci administratiu en procediments inicials a sol·licitud de l'interessat (art. 13), el Capítol IV regula els principis de la simplificació administrativa i el dret d'informació (arts. 14-15), el Capítol V els de la Finestreta única (arts. 16-17) i el Capítol VI la cooperació administrativa (art. 18).

Per últim la Disposició addicional primera preveu la modificació dels preceptes de l'Ordenança i de les seves referències a la normativa vigent amb motiu de la promulgació de normes posteriors; la Disposició addicional segona fa una determinació específica de causes justificatives d'interès general; la Disposició addicional tercera adapta, en termes generals, les ordenances fiscals; la Disposició addicional quarta fa esment al règim del espectacles públics i les activitats recreatives; la Disposició addicional cinquena determina la incidència en les normes de construcció i en les llicències urbanístiques d'ús; la Disposició addicional sisena fa el mateix quant a l'ocupació del domini públic;  la Disposició addicional setena fa referència a l'ocupació de terrasses de titularitat privada en establiments de pública concurrència i d'establiments dedicats a la venda d'alimentació i basars;  la Disposició  addicional vuitena respecte al serveis de Locutoris dels serveis funeraris; i la Disposició Addicional novena fa referència al Serveis Funeraris.

Dites disposicions es completen alhora amb tres Disposicions transitòries, respectivament relatives a l'inici de procediments, el règim transitori dels procediments en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats i el règim transitori en matèria de procediments electrònics. L'entrada en vigor de l'Ordenança es determina per via de la Disposició final única, que a aquests efectes es remet als tràmits del procediment d'aprovació d'ordenances establert en els articles 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i els articles 65 i 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals.

A nivell material, cal destacar com a criteris que han inspirat la redacció de l'Ordenança, entre d'altres, els següents:

• A les definicions establertes en les disposicions generals s'ha introduït, en clàusula general, una definició dels serveis no econòmics d'interès general, que és una qüestió de particular importància en l'àmbit local.   
• La normativa relativa als àmbits d'interès local només cal revisar-la des del punt de vista del dret d'establiment; és per això que en aquesta Ordenança no s'ha fet incidència en el règim definit a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, quant a la lliure prestació de serveis amb relació al règim d'activitats i serveis.  
• Quant a la simplificació de procediments cal destacar que la Llei 17/2009, de 23 de novembre, i la Directiva de Serveis imposen la predefinició dels requisits necessaris per a tramitar els controls d'establiment, entre ells la documentació a aportar i les condicions que el prestador ha de complir.
• En la mida que l'adaptació normativa a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, i a la Directiva de Serveis ha de venir acompanyada de la veritable implantació de procediments electrònics, un dels altres pilars de la Directiva, s'hi regulen els principis generals però no es dóna un sistema acabat, el qual dependrà de la forma en què evolucioni l'Administració electrònica i de les possibilitats de cada Corporació.
• Tot i que el règim de cooperació administrativa referit en el Capítol VI de l'Ordenança ha d'integrar-se amb les normes específiques de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, i de la Directiva de Serveis, cal fer esment a la necessària utilització de l'anomenat sistema IMI (Internal market information system) com a eina d'intercanvi electrònic d'informació entre les autoritats competents dels Estats membres per tal de recolzar les disposicions del mercat interior que contenen obligacions de cooperació administrativa.

CAPÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte.

Aquesta Ordenança té per objecte establir les regles generals per a l'aplicació de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici  al terme municipal de Castelldefels, per tal de facilitar la llibertat d'establiment dels prestadors i la lliure prestació de serveis, simplificar els procediments i fomentar, alhora, un nivell elevat de qualitat en els serveis, així com evitar la introducció de restriccions al funcionament dels mercats de serveis que, d'acord amb el que estableix aquesta Ordenança, puguin ser discriminatòries o no resultin justificades o proporcionades.

Article 2.  Àmbit d'aplicació.

1. Aquesta Ordenança s'aplica als procediments i tràmits municipals necessaris per a l'establiment de serveis que es realitzen a canvi d'una contraprestació econòmica i que són oferts o prestats en el terme municipal d'aquest municipi per prestadors establerts a Espanya o a qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea.

2. Queden exceptuades de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Ordenança, a més de les matèries establertes en l'art. 2.2 de la Llei 17/2009, les següents:
a) Els serveis no econòmics d'interès general.
b) Les activitats que impliquin l'ús o ocupació del domini públic, bé per utilització privativa, bé per aprofitament especial, que en tot cas quedaran condicionades a l'obtenció de llicència o concessió administrativa en els termes de la legislació sobre patrimoni de les Administracions públiques. 
c) Els serveis financers.
d) Els serveis i xarxes de comunicacions electròniques, així com els recursos i serveis associats en allò que es refereix a les matèries que es regeixen per la legislació sobre comunicacions electròniques.
e) Els serveis en l'àmbit del transport i de la navegació marítima i aèria, inclosos els serveis portuaris i aeroports necessaris per dur a terme l'activitat de transport.
f) Els serveis de les empreses de treball temporal.
g) Els serveis sanitaris, inclosos els serveis farmacèutics, prestats per professionals de la salut als seus pacients per tal d'avaluar, mantenir o restaurar el seu estat de salut, quan aquestes activitats són reservades a professions sanitàries regulades.
h) Els serveis audiovisuals, inclosos els serveis cinematogràfics, independentment de la seva forma de producció, distribució i transmissió; i la radiodifusió.
i) Les activitats de joc, incloses les loteries, que impliquin apostes de valor monetari.
j) Les activitats que suposin l'exercici de l'autoritat pública.
k) Els serveis socials relatius a l'habitatge social, l'atenció a la infància i el suport a famílies i persones temporalment o permanentment necessitades que siguin proveïts directament per les administracions públiques o per prestadors privats en la mesura que dits serveis es prestin en virtut d'acord, concert o conveni amb la referida administració. 
l) Els serveis de seguretat privada.

3. Aquesta Ordenança no s'aplicarà a l'àmbit tributari, sens perjudici de les necessàries adaptacions de les ordenances fiscals ja establertes o que s'estableixin i que regulin exaccions, sancions o exempcions en relació al procediment de concessió d'autoritzacions o llicències o per la realització de controls posteriors relatius a serveis subjectes a aquesta Ordenança. Tanmateix, s'aplicarà aquesta Ordenança en els casos que l'ordenança fiscal reguli el procediment de tramitació de l'establiment d'activitats.

Article 3. Definicions.

Als efectes d'aquesta ordenança s'entendrà per:

1. “Servei”: Qualsevol activitat econòmica per compte propi, prestada normalment a canvi d'una remuneració, contemplada en l'article 50 del Tractat de la Comunitat Europea.
2. “Servei no econòmic d'interès general”: Servei local fonamentalment finançat amb càrrec als pressupostos de la Corporació i en el que els tributs o contraprestacions eventualment satisfets pels ciutadans no siguin previstes com a remuneració a efectes de cobrir íntegrament les despeses del mateix.  
3. “Prestador”: Qualsevol persona física amb la nacionalitat de qualsevol Estat membre, o resident legal en Espanya, o qualsevol persona jurídica o entitat constituïda de conformitat amb la legislació d'un Estat membre, la seu social o centre d'activitat principal del qual es trobi dins de la Unió Europea, que ofereixi o presti un servei.
4. “Destinatari”: Qualsevol persona física o jurídica, que utilitzi o desitgi utilitzar un servei.
5. “Estat membre d'establiment”: L'Estat membre de la Unió Europea en el territori del qual tingui el seu establiment el prestador del servei.
6. “Establiment”: L'accés a una activitat econòmica no assalariada i el seu exercici, així com la constitució i gestió d'empreses i especialment de societats, en les condicions fixades per la legislació, per una duració indeterminada, en particular mitjançant una infaestructura estable.
7. “Establiment físic”: Qualsevol infraestructura estable a partir de la qual es dugui a terme efectivament una prestació de serveis.
8. “Autorització”: Qualsevol acte exprés o tàcit de l'autoritat competent que s'exigeixi, amb caràcter previ, per a l'accés a una activitat de serveis o al seu exercici.
9. “Requisit”: Qualsevol obligació, prohibició, condició o límit a l'accés o exercici d'una activitat de serveis previstos en l'ordenament jurídic o derivats de la jurisprudència o de les pràctiques administratives establertes en les normes de les associacions o dels col·legis professionals.
10. “Declaració responsable”: El document subscrit per un interessat que manifesta, sota la seva responsabilitat, que compleix amb els requisits establerts en la normativa vigent per accedir al reconeixement d'un dret o facultat o per al seu exercici i que disposa de la documentació que així ho acredita, així com que es compromet a mantenir el seu compliment durant la vigència de l'activitat.
11. “Comunicació prèvia”: El document mitjançant el qual els interessats posin en coneixement de la Corporació local les seves dades identificatives i demés requisits exigibles per a l'exercici d'un dret o l'inici d'una activitat, d'acord amb allò establert a l'article 71 bis de la Llei  30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions i del procediment administratiu comú.
12. “Règim d'autorització”: Qualsevol sistema previst en l'ordenament jurídic o en les normes dels col·legis professionals que continguin el procediment, els requisits i les autoritzacions necessaris per a l'accés o exercici d'una activitat de serveis.
13. “Raó imperiosa d'interès general”: Raó reconeguda o que es reconegui com a tal en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats europees, entre d'altres: L'ordre públic, la seguretat pública, la protecció civil, la salut pública, la protecció dels drets, la seguretat i la salut dels consumidors, dels destinataris de serveis i dels treballadors, les exigències de la bona fe en les transaccions comercials, la lluita contra el frau, la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà, la sanitat animal, la conservació del patrimoni històric i artístic nacional i els objectius de la política social i cultural. A efectes municipals s'entenen incloses entre les esmentades raons imperioses d'interès general l'afectació de la convivència dels veïns, la circulació de persones i vehicles, la cohesió social, la neteja i l'ornament i la preservació del paisatge.   
14. “Autoritat competent”: Qualsevol organisme o entitat que dugui a terme la regulació, ordenació o control de les activitats de serveis i, en particular, les autoritats administratives i els col·legis professionals.
15. “Punt de contacte”: Òrgan de l'administració autonòmica que s'estableixi per a les comunicacions d'aquesta Corporació local amb la Unió Europea.
16. “Professió regulada”: L'activitat o conjunt d'activitats professionals, l'accés, exercici o una de les modalitats d'exercici de les quals estiguin subordinats de manera directa o indirecta, en virtut de disposicions legals o reglamentàries, a la possessió de determinades qualificacions professionals.
17. “Comunicació comercial”: Qualsevol forma de comunicació destinada a promocionar, directament o indirectament, béns, serveis o la imatge d'una empresa, organització o persona amb una activitat comercial, industrial o artesanal o que exerceixi una professió regulada.

A aquests efectes, no es consideren comunicacions comercials:
a) Les dades que permeten accedir directament a l'activitat de dita empresa, organització o persona i, concretament, el nom de domini o la direcció de correu electrònic.
b) La informació relativa als béns, serveis o a la imatge de dita empresa, organització o persona, elaborada de forma independent, especialment quan es faciliten sense contrapartida econòmica.

CAPÍTOL II.- RÈGIM D'AUTORITZACIONS D'ACTIVITATS I SERVEIS

Article 4. Principis generals.

1. Aquest Ajuntament intervé les activitats privades mitjançant els següents mitjans:
a) Ordenances i bans.
b) Submissió a prèvia llicència i altres actes de control preventiu. No obstant això, quan es tracti de l'accés i exercici d'activitats de serveis incloses en l'àmbit d'aplicació de la Llei 17/2009, s'estarà al que disposa la Llei esmentada, les lleis sectorials i aquesta Ordenança.
c) Submissió a comunicació prèvia o a declaració responsable, d'acord amb allò establert a l'art. 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, “de règimen jurídico de las Administraciones públicas y del procedimiento administrativo común”.
d) Submissió a control posterior a l'inici de l'activitat, als efectes de verificar el compliment de la normativa reguladora de la mateixa.
e) Ordres individuals constitutives de mandat per a l'execució d'un acte o la prohibició del mateix.

2. L'activitat d'intervenció d'aquesta Corporació local s'ajustarà, en tot cas, als principis d'igualtat de tracte, necessitat i proporcionalitat amb l'objectiu que es persegueix. 

3. Les llicències o autoritzacions atorgades per altres Administracions públiques no eximeixen els seus titulars d'obtenir les corresponents i preceptives llicències d'aquesta Corporació local, respectant-se en tot cas el que disposen les corresponents lleis sectorials.

4. Quan aquest Ajuntament estableixi mesures que limitin l'exercici de drets individuals o col·lectius o exigeixi el compliment de requisits per al desenvolupament d'una activitat, haurà d'aplicar la mesura menys restrictiva, motivant la seva necessitat per a la protecció de l'interès públic i justificant la seva adequació per aconseguir els fins que es persegueixen, sense que en cap cas es causin diferències de tracte discriminatòries.

5. Les autoritzacions, declaracions responsables i comunicacions a que fa referència aquesta Ordenança tenen caràcter operatiu i comporten l'obligació d'adaptar l'activitat a la normativa vigent de forma permanent. 

Aquesta Corporació local vetllarà pel compliment dels requisits aplicables segons la legislació corresponent, per a la qual cosa podrà comprovar, verificar i investigar els fets, actes, elements, activitats, estimacions i demés circumstàncies que concorrin en l'establiment i l'exercici d'activitats econòmiques.

Article 5. Règim d'autorització.

La normativa municipal reguladora de l'accés o l'exercici d'una activitat de serveis només  podrà imposar als prestadors un règim d'autorització quan hi concorrin les següents condicions, que s'hauran de motivar suficientment en l'expedient de l'ordenança corresponent :

a) No discriminació: Que el règim d'autorització no resulti discriminatori, ni directament ni indirectament, en funció de la nacionalitat, lloc de naixement, residència o empadronament o, pel que es refereix a societats, per raó del lloc d'ubicació del domicili social.
b) Necessitat: Que el règim d'autorització estigui justificat per una raó imperiosa d'interès general, d'acord amb la definició de l'article 3.13 d'aquesta Ordenança.
c) Proporcionalitat: Que dit règim sigui l'instrument més adequat per garantir la consecució de l'objectiu que es persegueix perquè no existeixen altres mesures menys restrictives que permetin obtenir el mateix resultat.

Article 6. Establiments i sucursals

1. La prestació o l'exercici d'activitats econòmiques no queden sotmesos, per sí mateixos, a control municipal. Les llicències i controls municipals es refereixen en tot cas a l'emplaçament físic d'aquelles, entenent-se com a tal el seu exercici en establiments físics o en altres llocs estables, com també la utilització de substàncies o equips fora de l'establiment quan puguin afectar el medi ambient o la seguretat.
2. L'obertura de delegacions o sucursals queda sotmesa als controls establerts respecte als establiments en general. Això no obstant, no serà exigible la presentació de la documentació o el compliment dels requisits no específicament lligats a l'establiment físic i que ja hagin estat acreditats davant d'altres Administracions públiques europees.

Article 7. Règim de declaració responsable o comunicació prèvia.

1. Mitjançant la comunicació prèvia o la declaració responsable el titular de l'activitat manifesta solemnement que compleix els requeriments legalment exigibles per a l'establiment i exercici d'una activitat, que disposa de la documentació acreditativa, que es compromet a mantenir les condicions esmentades durant la vigència de l'activitat i a facilitar la informació necessària a l'autoritat competent per al control de l'activitat  
2. Les declaracions responsables i les comunicacions prèvies produeixen els efectes que es determinin en cada cas a la normativa corresponent i permeten, amb caràcter general, l'establiment i l'inici d'una activitat des del dia de la seva presentació, sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que corresponen a aquesta Corporació.
Això no obstant, quan estigui previst a la normativa d'aplicació, la comunicació podrà presentar-se posteriorment a l'inici de l'activitat.
3. El règim de declaració responsable i comunicació relatiu a l'establiment d'una activitat haurà de regular-se de manera expressa en cada cas, d'acord amb allò previst a la Llei 17/2009 i a aquesta Ordenança.
En tot cas es requerirà una comunicació o una declaració responsable de l'interessat, mitjançant la que manifesti, en el seu cas, el compliment dels requisits exigits, que disposa de la documentació que així ho acredita i que es compromet a mantenir el seu compliment durant la vigència de l'activitat, i es faciliti la informació necessària a l'autoritat competent per al control de l'activitat:
a) Quan així sigui establert per una llei per raons d'ordre públic, seguretat i salut pública, seguretat i salut en el treball o protecció del medi ambient.
b) Quan s'estableixi reglamentàriament pel compliment d'obligacions de l'Estat derivades de la normativa comunitària o de tractats i convenis internacionals.  
4. La presentació d'una declaració responsable o una comunicació incompleta o amb absència dels requisits establerts a l'efecte no és jurídicament eficaç, amb obligació de paralitzar l'activitat sense perjudici de les responsabilitats a que hi hagi lloc. En tot cas, l'ordre de paralització haurà d'anar precedida d'un tràmit d'esmena si l'omissió no afecta a un requisit essencial.
5. Així mateix, la resolució que declari l'anterior situació podrà determinar l'obligació de l'interessat de restituir la situació jurídica al moment previ a l'exercici del dret o a l'exercici de l'activitat corresponent, així com la impossibilitat d'instar un nou procediment amb el mateix objecte durant un període de temps determinat, sempre d'acord amb els terminis establerts en les normes sectorials que siguin d'aplicació.
6. Els models de declaració responsable i de comunicació prèvia es mantindran permanentment publicats en la web municipal i en la finestreta única regulada en els articles 16 i 17 d'aquesta Ordenança.

Article 8. Limitacions temporals.

1. Amb caràcter general la realització d'una comunicació o una declaració responsable o l'atorgament d'una autorització permetrà establir una activitat de serveis i exercir-la per temps indefinit.
2. Només es podrà limitar la duració de l'activitat en els supòsits següents:
a) Quan la declaració responsable o l'autorització es renovi automàticament o només estigui subjecta al compliment continu dels requisits.
b) Quan el nombre d'autoritzacions disponibles sigui limitat d'acord amb el següent article.
c) Quan es justifiqui la limitació de la duració de l'autorització o dels efectes de la comunicació o la declaració responsable per concórrer una raó imperiosa d'interès general.
3. Als efecte previstos en aquest apartat, no té la consideració de limitació temporal el termini màxim que es pugui imposar al prestador per iniciar la seva activitat a comptar des de l'atorgament de l'autorització o des de la presentació de la comunicació o la declaració responsable.
4. El que disposa l'apartat anterior no afectarà la possibilitat de revocar l'autorització, particularment quan deixin de complir-se les condicions requerides per a l'exercici de l'activitat.

Article 9. Limitació del nombre d'autoritzacions.

1. Quan el nombre d'autoritzacions disponibles per a una determinada activitat quedi limitat degut a l'escassesa de recursos naturals o de les capacitats tècniques que es poden utilitzar, l'Ajuntament aplicarà un procediment de selecció entre els possibles candidats respectant les garanties d'imparcialitat i de transparència. Alhora es garantirà la publicitat adequada pel que fa a l'inici, el desenvolupament i la finalització del procediment.
2. Quan el nombre d'autoritzacions per realitzar una determinada activitat de serveis estigui limitat:
a) El procediment d'atorgament respectarà el compliment dels principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat, transparència i concurrència competitiva, procediment que en tot cas tindrà en consideració les raons imperioses d'interès general que hi puguin concórrer.
b) L'autorització que es concedeixi tindrà una durada limitada i proporcionada atenent a les característiques de la prestació del servei i no donarà lloc a renovació automàtica ni comportarà, un cop extingida l'autorització, cap tipus d'avantatge per al prestador cessant o per a persones especialment vinculades amb ell.

Article 10. Principis aplicables als requisits exigits.

1. No es podran exigir requisits, controls previs o garanties equivalents o essencialment comparables a aquells als que ja sigui sotmès el prestador a Espanya o a un altre Estat membre.
2. Tots els requisits que supeditin l'accés a una activitat de serveis o el seu exercici hauran d'ajustar-se als següents criteris:
a) No ser discriminatoris.
b) Estar justificats per una raó imperiosa d'interès general.
c) Ser proporcionats a dita raó imperiosa d'interès general.
d) Ser clars i inequívocs.
e) Ser objectius.
f) Ser fets públics amb antelació.
g) Ser transparents i accessibles.
3. L'accés a una activitat es regirà pel principi d'igualtat de tracte i de no discriminació. 

Article 11. Requisits prohibits.

En cap cas se supeditarà l'accés a una activitat de serveis o el seu exercici en aquest municipi a les següents condicions:
a) Requisits discriminatoris basats directament o indirectament en la nacionalitat, inclòs que l'establiment o el domicili social es trobin en el territori municipal o estatal; i en particular requisits de nacionalitat o de residència per al prestador, el seu personal, els partícips en el capital social o els membres dels òrgans de gestió i supervisió.
b) Prohibició d'estar establert en diversos municipis, o en diversos Estats membres o d'estar inscrit en els registres o col·legis o associacions professionals.
c) Limitacions de la llibertat del prestador per escollir entre un establiment principal o secundari i, especialment, l'obligació del prestador de tenir el seu establiment principal en el terme d'aquest municipi o en el territori espanyol o limitació de la llibertat d'elecció entre establiment en forma de sucursal o de filial.
d) Condicions de reciprocitat amb un altre Estat membre en què el prestador ja tingui el seu establiment.
e) Requisits de naturalesa econòmica, en particular, els que supeditin la concessió de l'autorització a la prova de l'existència d'una necessitat econòmica o d'una demanda en el mercat, que s'avaluïn els efectes econòmics, possibles o reals, de l'activitat o que es faci una apreciació de si l'activitat s'ajusta als objectius de programació econòmica establerts per l'autoritat competent.
f) Intervenció directa o indirecta de competidors, fins i tot en el si d'òrgans consultius, en la concessió d'autoritzacions o en l'adopció d'altres decisions de les autoritats competents relatives a l'establiment per a l'exercici d'una activitat de serveis, sense perjudici de l'actuació de col·legis professionals i consells generals i autonòmics de col·legis professionals quan estigui legalment prevista, i sens perjudici de les consultes a afectats, usuaris o treballadors.
g) Obligació que la constitució de garanties financeres o la subscripció d'una assegurança s'hagin de realitzar amb un prestador o organisme establert en el municipi o en la resta del territori espanyol.
h) Obligació d'haver estat inscrit amb caràcter previ durant un període determinat en els registres de prestadors existents en el municipi o en la resta del territori espanyol o de haver exercit prèviament l'activitat durant un període determinat en dit territori.

Article 12. Condicions o limitacions.

1. La normativa municipal reguladora de l'accés a una activitat de serveis o del seu exercici no inclourà les següents condicions:
a) Restriccions quantitatives o territorials i, concretament, límits fixats en funció de la població o d'una distància geogràfica mínima entre prestadors, llevat allò que resulti de l'ordenació urbanística.
b) Requisits que obliguen al prestador a constituir-se adoptant una determinada forma jurídica així com l'obligació de constituir-se com a entitat sense ànim de lucre.
c) Requisits relatius a la participació en el capital d'una societat, com ara l'obligació de disposar d'un capital mínim per a determinades activitats o tenir una qualificació específica per posseir el capital social o gestionar determinades societats.
d) Requisits diferents dels exigits per a l'accés a les professions regulades, d'acord amb allò previst a la Directiva 2005/36/CE pel que fa al reconeixement de qualificacions professionals. Tampoc els que reservin l'accés a una activitat de serveis a uns prestadors concrets en funció del tipus d'activitat.
e) La prohibició de disposar de diversos establiments en el municipi o en tot el territori espanyol.
f) L'obligació d'exercici d'una única activitat de forma exclusiva.
g) Requisits relatius a la composició de la plantilla de treballadors, com ara l'obligació de disposar d'un nombre mínim d'empleats, ja sigui en el total de la plantilla o en categories concretes o a l'obligació de contractar amb una procedència o modalitat determinada.
h) Restriccions a la llibertat de preus, com ara tarifes mínimes o màximes, o limitacions als descomptes.
i) L'obligació del prestador de realitzar, junt amb el seu servei, altres serveis específics o d'oferir una determinada gamma o assortiment de productes.
2. Això no obstant, excepcionalment, es podrà supeditar l'accés a una activitat de serveis o al seu exercici al compliment d'algun dels requisits de l'apartat anterior quan, de conformitat amb l'article 5.1 d'aquesta Ordenança, no siguin discriminatoris, estiguin justificats per una raó imperiosa d'interès general i siguin proporcionats.
En tot cas, la concurrència d'aquestes condicions s'haurà de notificar al Punt de Contacte de la Comissió Europea i haurà d'estar suficientment motivada en la normativa municipal que estableixi aquests requisits, llevat que hagin estat establerts per una norma amb rang de Llei.

CAPÍTOL III.- RÈGIM DEL SILENCI ADMINISTRATIU

Article 13.- Silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat.

1. En els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, sense perjudici de la resolució que aquesta Corporació local ha de dictar en la forma prevista en l'art. 43.3 de la de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, “de règimen jurídico de las Administraciones públicas y del procedimiento administrativo común”, el venciment del termini màxim sense haver-se notificat resolució expressa legitima a l'interessat que hagués deduït la sol·licitud per entendre-la estimada per silenci administratiu, excepte en els supòsits en els quals una norma amb rang de Llei o una norma de Dret Comunitari Europeu estableixin el contrari.
Així mateix, el silenci tindrà efecte desestimatori en els procediments relatius a l'exercici del dret de petició, als quals es refereix l'article 29 de la Constitució espanyola, i en aquells l'estimació dels quals tingués com a conseqüència que es transferissin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic, així com en els procediments d'impugnació d'actes i disposicions.
No obstant, en els supòsits en què legalment pugui admetre's recurs d'alçada contra la desestimació per silenci administratiu d'una sol·licitud pel transcurs del termini, s'entendrà estimat si, arribat el termini de resolució, l'òrgan municipal competent no dictés resolució expressa sobre el mateix.
2. L'estimació per silenci administratiu té a tots els efectes la consideració d'acte administratiu que finalitza el procediment. La desestimació per silenci administratiu té els únics efectes de permetre als interessats la interposició del recurs administratiu o contenciós administratiu que resulti procedent.

CAPÍTOL IV.- SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA I DRET D'INFORMACIÓ.

Article 14. Simplificació de procediments.

1. Els procediments i tràmits municipals aplicables a l'establiment i la prestació de serveis en aquesta Entitat local han de ser simplificats d'acord amb el que es disposa en aquest capítol.
2. Els procediments i tràmits que supediten l'accés i l'exercici d'una activitat de serveis dins de l'àmbit territorial del municipi es podran realitzar electrònicament i a distància llevat que es tracti de la inspecció del lloc o de l'equip que s'utilitza en la prestació del servei.
3. Els procediments corresponents a la implantació de les activitats regulades per aquesta Ordenança tenen caràcter reglat, han de ser clars i inequívocs, objectius, imparcials,  transparents, accessibles, proporcionats a l'objectiu que els és propi i definits prèviament.
4. No poden establir-se tràmits que resultin confusos, duplicats, els que generin un cost desproporcionat en el sol·licitant o comportin un retard desproporcionat o injustificat.

Article 15. Documentació exigible.

1. Els ciutadans tenen dret a obtenir informació precisa sobre la documentació a aportar,  els requisits i condicions exigibles per a la tramitació de les comunicacions, declaracions responsables o llicències gestionades per l'ajuntament.
2. Els requisits citats en l'apartat anterior seran exigibles només si resulten indispensables d'acord amb la naturalesa del control establert a l'efecte i en tot cas quedaran predeterminats d'acord amb la normativa d'aplicació.
3. El sol·licitant queda eximit d'aportar els documents o dades que ja estiguin en possessió d'altres administracions públiques comunitàries o d'acreditar les condicions ja constatades davant aquelles. En aquest cas, el sol·licitant ho farà saber a l'inici del procediment i haurà d'autoritzar a l'Ajuntament de forma expressa perquè sol·liciti la informació. El termini de resolució quedarà suspès durant el temps necessari per a la seva obtenció. En el cas que no sigui possible accedir directament a la informació es comunicarà així a l'afectat perquè pugui aportar-la pels seus mitjans.
4. Els documents emesos per una autoritat europea podran ser aportats per còpia, sense que sigui necessària la presentació d'originals, compulses o traduccions, excepte que així estigui previst en la normativa d'aplicació o es justifiqui per raons d'ordre públic o seguretat.
En el cas de presentació de còpies, el procediment quedarà igualment suspès pel temps necessari per a la verificació dels documents si calgués.
5. Això no obstant, a l'objecte de complir les previsions legals, l'Ajuntament podrà exigir durant la tramitació l'aportació de documentació complementària o el compliment dels requisits que apareguin com a necessaris a la vista de les característiques de l'activitat. En aquest cas, se suspendrà el termini de tramitació i es concedirà al sol·licitant el temps adequat a la naturalesa d'allò requerit.
6. En el cas de requeriment de documentació o condicions no incloses en la informació inicial l'afectat podrà plantejar la responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament quan l'esmena no sigui conseqüència d'una inadequada qualificació de l'activitat per part de l'afectat i sempre que s'acrediti que el dany té la seva causa determinant en la manca d'informació suficient prèvia a l'inici del procediment.

CAPÍTOL V.- FINESTRETA ÚNICA

Article 16. Finestreta única.

1. Quan es tracti de procediments i tràmits per a l'accés i l'exercici d'una activitat de serveis inclosa en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2006/123/CE o de les normes estatals i autonòmiques de transposició de la mateixa,, els prestadors de serveis podran accedir, electrònicament, a distància i per via de la Finestreta Única que l'Estat implanti a l'efecte, tant a la informació relativa als mateixos com a la realització dels tràmits preceptius per tal motiu, incloent la possibilitat de remissió telemàtica de les declaracions, notificacions o sol·licituds necessàries als efectes municipals.
2. Aquesta Corporació local promourà que els prestadors de serveis puguin a través de la referida Finestreta Única obtenir tota la informació i formularis rellevants per a l'accés i l'exercici de la seva activitat i conèixer l'estat de la tramitació dels procediments en els quals tinguin la condició d'interessats, les resolucions que hi recaiguin i la resta de comunicacions que s'efectuïn en relació a les seves sol·licituds.
3. Als efectes d'allò establert en l'apartat anterior, la incorporació i manteniment permanentment actualitzat del contingut esmentat en la Finestreta Única, serà responsabilitat de les delegacions municipals o departaments gestors del procediment d'autorització o llicència o del de comunicació prèvia i declaració responsable. La Corporació tractarà d'adoptar les mesures necessàries per tal d'incorporar en els àmbits respectius les tecnologies necessàries per garantir la interoperabilitat dels diferents sistemes.

Article 17. Garanties d'informació a través de la Finestreta única.

1. Els prestadors i els destinataris dels serveis podran obtenir, a través de la Finestreta Única i per mitjans electrònics, la següent informació, que haurà de ser clara i inequívoca:
a) Els requisits aplicables als prestadors establerts en el terme municipal, en especial aquells relatius als procediments i tràmits necessaris per accedir a les activitats de serveis i el seu exercici, així com les dades de la delegació municipal o organisme competent que permetin posar-se en contacte directament amb el mateix.
b) Els mitjans i condicions d'accés als registres i bases de dades públics relatius a prestadors d'activitats de serveis en el municipi.
c) Les vies de reclamació i els recursos que podran interposar-se.
d) Les dades de les associacions sectorials de prestadors de serveis i les organitzacions de consumidors que prestin assistència als prestadors o als destinataris dels serveis en el Municipi.
2. L'Ajuntament proporcionarà informació a prestadors i usuaris pels mitjans electrònics i telemàtics de comunicació municipal establerts amb caràcter general.
3. La tramitació electrònica dels procediments afectats per la Llei 17/2009, s'articularà pel sistema comú d'administració electrònica d'aquesta Corporació i d'acord amb el règim jurídic aplicable en aquesta matèria. En tot cas, per tal que la informació administrativa disponible a la Finestreta única sigui clara i inequívoca i estigui actualitzada, haurà d'adequar-se al sistema de gestió definit per la Conferència Sectorial d'Administració Pública, previ informe de la Comissió Nacional d'Administració Local.  

CAPÍTOL VI. - COOPERACIÓ ADMINISTRATIVA

Article 18. Obligació general de cooperació.

Amb la finalitat de garantir la supervisió dels prestadors i dels seus serveis i d'acord amb els principis de cooperació administrativa, aquesta Corporació local, en l'àmbit de les seves competències municipals, facilitarà tota la informació necessària i cooperarà a efectes d'informació, control, inspecció i investigació, amb la resta d'autoritats competents espanyoles o de la resta d'Estats membres i amb la Comissió Europea.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA. Modificació dels preceptes de l'Ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent amb motiu de la promulgació de normes posteriors i remissió general a la legislació estatal i autonòmica.
1. Els preceptes d'aquesta Ordenança que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i els que incloguin remissions a preceptes d'aquesta, s'entendran automàticament modificats o substituïts en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa.
2. En relació a la normativa sectorial, en allò no previst en aquesta Ordenança s'estarà a allò disposat a la Llei 25/2009, de 22 de desembre, “de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio”, i a la restant normativa estatal i autonòmica de transposició de la Directiva de Serveis. 

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA. Determinació específica de causes justificatives d'interès general. 
Als efectes d'aquesta Ordenança s'entén que concorren causes justificatives d'interès general en aquells procediments que, havent estat regulats amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 17/2009, per normes amb rang de llei o de Dret comunitari europeu, estableixin efectes desestimatoris quan no es notifiqui resolució expressa del procediment en el termini previst.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA. Adaptació d'ordenances fiscals
Mentre que no es duguin a terme les adaptacions de les ordenances fiscals a què es refereix l'article 2.3 d'aquesta Ordenança, regiran les regles següents:
Primera. Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres
1. S'entenen inclosos en el fet imposable de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres els supòsits en què, de forma paral·lela a la normativa de transposició de la Directiva de Serveis, es substituís la llicència d'obres o urbanística per la comunicació prèvia o la declaració responsable.
2. En aquests casos de comunicació prèvia o declaració responsable, la liquidació provisional a compte prevista legalment es practicarà quan s'iniciï la construcció, instal·lació o obra a què es refereixin.
Segona. Taxes per l'atorgament de llicències
1. Conforme a la clàusula general de l'article 24.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, s'estableixen taxes per la realització d'activitats administratives de competència local en els casos en què, com alternativa a l'atorgament de llicències, es disposi, en virtut de la normativa de transposició de la Directiva de Serveis, el sotmetiment a control posterior a l'inici de l'activitat, a efectes de verificar el compliment de la normativa que la regula.
2. Llevat que les respectives ordenances fiscals ja fixin tarifes específiques pels casos de control posterior mitjançant comunicacions prèvies o declaracions responsables, la quota tributària serà la que resulti de les regles contingudes en les respectives ordenances fiscals per l'atorgament de llicències.
3. Quan les ordenances fiscals per l'atorgament de llicències incloguin l'exigència de les taxes en règim d'autoliquidació, aquesta haurà de practicar-se igualment en presentar-se la corresponent comunicació prèvia o declaració responsable que, com a alternativa a l'atorgament de llicències, vingui disposada per la normativa de transposició de la Directiva de Serveis.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA. Règim dels espectacles públics i les activitats recreatives.  
En matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, per haver estat aprovada durant el període de transposició de la Directiva de Serveis la Llei 11/2009, de 6 de juliol, “de regulació administrativa d'espectacles públics i les activitats recreatives”, i per recollir la mateixa tant els principis de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, com els de la Llei 17/2009, s'entén plenament vigent la normativa municipal adaptada a l'esmentada Llei 11/2009.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA. Incidència en les normes de construcció i en les llicències urbanístiques d'ús.
1. Respecte els requeriments i tramitació de les llicències de primera instal·lació i d'activitats inoqües es modifica la normativa municipal en el sentit d'exigir únicament la comunicació prèvia en la forma prevista en l'apartat següent, als efectes de garantir la presa en consideració de l'activitat i la consegüent activitat municipal d'inspecció i comprovació.  
2. L'interessat haurà de presentar la seva comunicació prèvia acompanyada del corresponent projecte tècnic  quan la naturalesa de l'objecte de la comunicació ho requereixi, o en tot cas, d'una memòria descriptiva de l'activitat a realitzar i plànols descriptius de l'establiment.
En els supòsits en que l'activitat a realitzar pugui  comportar emissions a l'atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositat i d'altres cal acompanyar, també,  la comunicació d'una certificació lliurada por  una entitat col·laboradora de l'administració ambiental  o pels serveis tècnics municipals.
Juntament amb  la documentació prevista en l'apartat anterior, l'interessat acompanyarà el  resguard acreditatiu d'haver efectuat el pagament de la taxa pel sotmetiment a control  inicial posterior a l'inici de l'activitat.
Les activitats inoqües sotmeses a comunicació prèvia i declaració responsable estaran subjectes a control periòdic cada 10 anys a partir de la presentació de la comunicació prèvia al Registre Municipal o l'acta de la Inspecció denuncien l'obertura de l'activitat sense comunicació pèvia.
3. En tant que no afectades per la Directiva 2006/123/CE i la Llei 17/2009, es mantenen vigents les llicències urbanístiques de construcció i d'usos, que es regularan per la seva normativa específica. 

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA. Ocupació del domini públic.
1. Les Ordenances d'aquesta Corporació relatives a l'ocupació del domini públic, bé per utilització privativa bé per aprofitament especial, no requereixen ésser modificades per quedar  excloses de la Directiva 2006/123/CE i la Llei 17/2009. 
2. Tanmateix hauran de respectar-se els principis de l'art. 9 d'aquesta Ordenança en el procediment d'atorgament de llicències o concessions relatives a l'ocupació del domini públic.
3.- Es modifica expressament l'article 68 apartat 10, de l'Ordenança de Civisme i de l'ús de l'espai públic que queda redactat de la següent forma:
“10. Les terrasses que disposin d'autorització municipal podran funcionar, amb caràcter general, fins a les 24:00 hores com a màxim els dies feiners,diumenges i festius, tenint cura que a partir de les 23 hores les persones que les ocupin respectin el descans del veïnat. La nit del dissabte i vigílies de festius es podrà ampliar una hora més l'horari efectiu de tancament de la terrassa concedint 15 minuts més, per a la retirada de les instal·lacions i /o ocupacions, sempre que l'horari  de l'activitat ho permeti. Excepcionalment i pel període compres entre el 1 de juny al 15 de setembre, l'horari de terrasses serà de les 8h del mati a les 2h. de la matinada,  i havent retirat ja les instal·lacions i/o ocupacions.
En cas d'incompliment de la present condició o l'existència de denúncies verificades pels serveis municipals corresponents  per molèsties de sorolls, l'autorització per ocupar la via pública podrà ser revocada.”

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA. Ocupació de terrasses de titularitat privada en establiments de pública concurrència i d'establiments dedicats a la venda d'alimentació  i basars
L'horari previst en les terrasses  que ocupen el domini públic, i als efectes  d'aplicació dels principis d'igualtat de tracte, necessitat i proporcionalitat i, per tant, per evitar greuges comparatius, es fa extensiu  a les terrasses de ús privat.
L'horari de tancament dels establiments dedicats a la venda d'alimentació i basars, i en base als mateixos  principis que els indicats en l'apartat anterior, es fixa fins les 23 hores.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA. Serveis de Locutoris
A efectes d'aquesta disposició s'entén per locutori  els locals destinat a la prestació de serveis individuals  de telèfon i internet
El locals destinats aquest tipus d'activitats es destinaran únicament i exclusivament a l'ús de locutori  i seran incompatibles amb qualsevol altra activitat en aquell mateix local, ja estigui subjecta a la legislació d'espectacles, establiments públics i activitats recreatives, ja estigui relacionada amb la venda o consum de begudes i aliments.
L'horari de funcionament per aquest tipus d'establiments es fixa des de les 09 hores  a les 23 hores.
En qualsevol cas, si es generen molèsties als veïns, s'aplicaran la sancions corresponents previstes en  la normativa vigent una vegada verificada la molèstia pels serveis municipal competents.
Es consideraran molèsties tant els sorolls detectats dins el local com les que succeeixin al seu entorn directament imputables al funcionament del mateix.
Pel tema de sorolls s'aplicarà la corresponent ordenança municipal.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA. Serveis funeraris.
En matèria de serveis funeraris, es manté vigent l'Ordenança específica fins que es produeixi la necessària adaptació del règim legal i reglamentari en la matèria, garantint-se en tot cas la llibertat d'elecció dels prestadors de serveis funeraris. 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA. Derogació normativa.
1. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança, queden derogades totes aquelles  disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin a allò establert a la mateixa. Concretament queden derogats els article 6 apartats 5è i 6è i articles 83, 84 85 i 86 de l'ordenança reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal  en les activitats i instal·lacions
2. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança, tots els procediments i tramitacions relatius a l'establiment dels serveis subjectes a la Llei 17/2009, hauran de complir amb el que estableix aquesta Ordenança, malgrat no s'hagués modificat expressament la disposició o norma municipal que la reguli.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA. Inici de procediments.
1. Els procediments d'autoritzacions iniciats amb anterioritat al 27 de desembre de 2009 es tramitaran i resoldran per la normativa vigent en el moment de presentació de la sol·licitud.
2. Tanmateix, prèviament a la resolució, l'interessat podrà desistir de la seva sol·licitud i optar per l'aplicació de la nova normativa.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA. Règim transitori dels procediments en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats.
Fins a l'entrada en vigor de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, sense perjudici de les disposicions transitòries en ella definides, i atesa la concurrència de raons imperioses d'interès general com ara la protecció del medi ambient i la salut pública, es mantenen el règim d'intervenció i les fórmules de control establertes en raó de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA. Règim transitori en matèria de procediments electrònics.
Mentre que no s'habilita una Finestreta única a l'objecte de la informació a prestadors i usuaris i la tramitació dels procediments, l'Ajuntament realitzarà les gestions oportunes per canalitzar els procediments electrònics a través de l'Administració de l'Estat, de la Comunitat autònoma o de l'Administració supramunicipal competent de forma agregada a la seva pròpia informació i procediments. A aquests efectes aquesta Corporació s'entén integrada en la “Ventanilla Única de la Directiva de Servicios” (VUDS), en la que està integrada la Diputació de Barcelona.     

DISPOSICIÓ FINAL ÚNICA. Entrada en vigor.
Aquesta Ordenança entrarà en vigor un cop s'hagin realitzat els tràmits del procediment d'aprovació d'ordenances establert en els articles 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i els articles 65 i 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals.

PREÀMBUL

I

La liberalització del mercat de les telecomunicacions ha comportat un ràpid creixement de tots aquells elements de telecomunicació necessaris per prestar un servei de qualitat. Els serveis de telecomunicacions requereixen una infrastructura que afecta directament el territori. La legislació reguladora del sector, i el procés d'implantació dels diferents operadors i el ràpid creixement del mercat està creant una tensió entre, d'una banda, la necessitat d'implantació de les xarxes de telecomunicacions i, d'altra, la garantia de la qualitat de vida i del medi ambient que exigeixen delimitar i clarificar la necessària intervenció de l'Administració Local en aquest procés.

La legislació vigent reguladora del sector de les telecomunicacions, constata i estableix criteris i regles d'ordenació per tal de fer compatible els diferents interessos i bens jurídics en joc, entre aquests l'afectació al territori i a la ciutat, en el funcionament del mercat de les telecomunicacions.

El sector de les telecomunicacions ocupa una posició central i estratègica per al desenvolupament social i econòmic. Un sector, però, amb tendència a la concentració i a l'oligopoli, en relació al qual les normes comunitàries i l'ordenament intern han de possibilitar la convivència de tècniques de mercat amb objectius de servei públic, que inclouen la satisfacció dels interessos mediambientals i urbanístics.

L'ordenació ha fet fer reals:

a) El mandat constitucional als poders públics de promoure les condicions favorables per al progrés social i econòmic, en el marc d'una política d'estabilitat econòmica orientada a la plena ocupació (article 40 CE) i d'atenció al desenvolupament de tots els sectors econòmics (article 130.1 CE).

b) La comptabilització del desenvolupament del sector amb la resta d'objectius propis d'un Estat com l'espanyol, social i democràtic de dret, que estructura constitucionalment el poder polític territorial en tres nivells.

Pel que fa al desplegament de la xarxa sobre el territori, els poder públics, en especial els municipis, resten obligats a exercir les potestats atribuïdes legalment per garantir la qualitat de vida (article 45 CE). Qualitat de vida que es projecta sobre la protecció de la població, la salut, el medi ambient, l'ordenació territorial, l'urbanisme i l'habitatge, no només com a element individualitzat, sinó en el sí d'un entorn rural i urbà digne i adequat (articles 45, 46 i 47 CE)

La Directiva 96/19/CE, incorporada a l'ordenament intern, tal com explicita l'Exposició de Motius de la Llei 11/1998, va orientar ja sobre els criteris d'intervenció en la direcció assenyalada, en condicionar l'actuació del operadors a requisits que no són de naturalesa econòmica i que es qualifiquen d'essencials.

En establir que les condicions imposades pels ens públics als operadors han de ser objectives, no discriminatòries, proporcionals i transparents i han d'assegurar el compliment de les exigències essencials, en concret, els motius de naturalesa no econòmica que permeten imposar condicions a l'establiment i explotació de les xarxes de telecomunicacions.

Entre d'altres exigències o requisits essencials, la Directiva legitima l'establiment de condicions per protegir el medi ambient, aconseguir objectius d'ordenacióurbana i rural, juntament amb l'organització eficaç de l'espectre de freqüències radioelèctriques. Els requisits essencials que es defineixen, amb caràcter general, en l'annex de definicions de la Llei 11/1998, ratifiquen com a motius no econòmics per imposar condicions a l'establiment de xarxes de telecomunicacions, la protecció del medi i l'acompliment dels objectius urbanístics.

La protecció de medi ambient i l'acompliment d'objectius urbanístics es defineixen pels ens titulars de les competències sobre medi ambient, urbanisme i pels titulars del domini públic, quan correspongui. La concurrència de competències, relatives a la gestió eficaç del domini radioelèctric i al medi ambient i l'urbanisme, es posa de manifest i alhora s'articula la forma d'exercici a la norma de capçalera del sector.

L'article 44 de la Llei 11/1998, disposa, d'una banda, que les Administracions titulars del domini públic establiran les condicions i requisits per a l'ocupació del domini pels operadors i, de l'altra, que els instruments d'ordenació territorial i urbanístics han d'establir les determinacions necessàries per l'establiment de les xarxes de telecomunicació. En ambdós casos es preveu l'informe del Ministeri competent.

L'article 46, quan regula l'expropiació forçosa i la declaració de servitud forçosa, es refereix expressament a la concurrència de competències sobre l'ordenació del territori, en un marc interpretatiu que obliga a entendre que en la declaració d'utilitat pública o interès social cal ponderar també els béns o valors mediambientals i urbanístics.

Si la relació entre les competències sobre telecomunicació, urbanisme i medi ambient ja s'articula en la legislació de telecomunicacions, la concurrència, en general, entre la titularitat del domini públic estatal i la competència en matèria de ordenació territorial es va examinar en les STC 77/1984, 149/1991 i 36/1994, que resolen la qüestió. La seva doctrina pot projectar-se en relació al domini públic radioelèctric que és l'utilitzat per les instal·lacions de radiocomunicació, i explica alguna de les solucions articulades per la legislació estatal en matèria de telecomunicacions. La primera sentència, que resol el conflicte positiu de competències, ha estat un antecedent i una cita sistemàtica en la matèria; expressa la posició del Tribunal Constitucional , prou coneguda, en concret quan diu: “la atribución de una competencia sobre un ámbito físico determinado no impide necesariamente que se ejerzan otras competencias en este espacio, como ya ha declarado este Tribunal ” i “El concepto de dominio público sirve para calificar una categoría de bienes, pero no para aislar una porción del territorio de su entorno y considerarlo como una zona exenta de las competencias de los diversos entes públicos que la sustenten”.

II

Els municipis, d'acord amb les normes comunitàries i estatals de regulació del sector, cal que intervinguin en el seu marc competencial en el procés d'establiment de les xarxes de telecomunicació: a) a través de l'establiment de les mesures complementàries de protecció, que permet l'exercici de la potestat normativa local en desplegament de la Llei General de Telecomunicacions, la Llei d'Intervenció Integral de l'Administració ambiental i la Llei General de Sanitat; b) a través de l'ordenació dels emplaçaments de la xarxa en el domini públic i en els immobles de propietat privada, el contingut del dret d'ús i edificació, dels quals és objecte de concreció sobre el territori pels distints instruments de planejament urbanístic i les ordenances urbanístiques; c) a través de la determinació i qualificació urbanística, si es considera oportú, d'un sistema general o de sistemes locals de serveis tècnics de telecomunicació i d) a través de l'exercici de les potestats de control preventiu, revisió, inspecció i sanció establertes a la Llei d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental i en la legislació urbanística.

L'obligació d'intervenir resulta de la necessària atenció dels interessos públics que tenen encomanats els municipis sobre els àmbits materials de competència establerts pels articles 25, 26 i 28 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, quant que es refereixen la matèria urbanística, mediambiental i de salut.

El marc ordinamental ha estat objecte de concrecions reglamentàries. A nivell estatal, el Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radiades i mesures de protecció davant emissions radioelèctriques. A nivell català el Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

El Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, té per objecte, entre d'altres i pel que aquí interessa, l'autorització, la planificació i la inspecció de instal·lacions radioelèctriques en relació als límits d'exposició de les emissions. Un cop establerts els límits d'exposició a les emissions radioelèctriques, les restriccions bàsiques i els nivells de referència (a l'article 6 que és remet a l'Annex II del reglament que aprova el Reial Decret); estableix que caldrà acompanyar un estudi detallat dels nivells d'exposició radioelèctrica a les peticions d'autorització d'instal·lacions radioelèctriques, d'acord amb el que estableix el capítol I del Títol III, de l'Ordre de 9 de març de 2000. Aquesta darrera disposició, a l'article 10, darrer paràgraf, estableix :” La autorización de los emplazamientos de las estaciones fijas quedará condicionada, en cualquier caso, a la ausencia de perturbaciones a otros servicios radioeléctricos, así como al cumplimiento de las disposiciones vigentes en materia de servidumbres radioeléctrica o aeronáuticas, de medio ambiente, de ordenación del territorio o cualquier otra que le resulte de aplicación. La obtención de las autorizaciones relacionadas con estas materias será responsabilidad y correrá a cargo del solicitante “. Sobre el Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre cal tenir en compte les exigències que recull la posterior Ordre CTE/23/2002 d'11 de gener de 2002, que estableix les condicions per a la presentació de determinats estudis i certificacions pels operadors de serveis de radiocomunicacions. De la normativa citada es desprén que estem davant d'un supòsit de concurrència d'autoritzacions, estatals i locals, distintes, que l'interessat haurà d'obtenir per tal de poder realitzar la instal·lació i desenvolupar l'activitat.

L'objecte del Decret 148/2001 és regular la intervenció administrativa, d'ordenació i control, de les instal·lacions de radiocomunicació. Concretament, les instal·lacions relatives a sistemes de transmissió de veu i dades amb antenes radiants susceptibles de generar camps electromagnètics en un interval de freqüència de 10 MHz a 300 GHz que s'emplacin a Catalunya; que abasten, necessàriament, la telefonia mòbil, els bucles d'accés local via ràdio i les xarxes de serveis mòbils i terrestres. La finalitat i els objectius de la norma és harmonitzar el desplegament de les xarxes de radiocomunicació amb l'objectiu d'assolir un nivell alt de protecció del medi i de la població i afavorir la integració de les instal·lacions a l'entorn en què es situen.

El marc normatiu que resulta del Decret 148/2001 és:

a) L'emplaçament de les instal·lacions de radiocomunicació resta subjecta a les determinacions fixades directament en el Decret i les que resultin dels instruments d'ordenació urbanística.

b) Per tal d'establir l'ordenació dels emplaçaments s'obliga, als operadors de radiocomunicació, a facilitar a les administracions actuants informació suficient, gràfica i escrita, sobre la xarxa d'instal·lacions existents i el programa de desenvolupament de la xarxa.

f) Les instal·lacions fixes de radiocomunicació resten sotmeses als sistemes d'intervenció administrativa en matèria d'urbanisme, que es regeixen per la legislació de règim local i urbanística aplicable, i en matèria de medi ambient per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental i normes reglamentàries de desplegament.

III

El marc normatiu descrit diferencia la potestat reglamentària local i la potestat de planejament. La primera emparada en l'article 4 de la LBRRL i que es projecte, en el cas que ens ocupa, respecte del règim legal de la llicència ambiental o del permís ambiental i de la llicència d'obres al que resten subjectes les activitats i infrastructures de radiocomunicació que emetin camps electromagnètics. L'exercici de la potestat reglamentaria resta en aquest cas emparada també, i de manera específica, pel Decret 148/2001, de 29 de maig, que habilita per aprovar una ordenança local que permeti assolir a cada municipi els objectius que es fixen en el Decret: en concret assolir un nivell alt de protecció del medi i de la població i afavorir la integració de les instal·lacions a l'entorn en què es situen.

La potestat de planejament resta reconeguda a la LBRL i pel que fa al planejament urbanístic està regulada en la legislació urbanística i permet l'aprovació de plans i ordenances urbanístiques que estableixin respecte d'un concret territori i sòl les determinacions que la legislació urbanística defineix com a pròpies dels plans.

Aquesta Ordenança pretén concretar en el municipi, sota el marc de la legislació local i de legislació sectorial aplicable, el règim jurídic de les llicències ambientals o dels permisos ambientals i de les llicències d'obres a la que resten sotmeses les instal·lacions actuals de suport a la telefonia mòbil i les que puguin aparèixer en el futur com a resultat de noves tecnologies, que suposaran un increment del nombre d'instal·lacions gestionades o de titularitat dels operadors de radiocomunicació, respecte a la situació actual. L'objectiu i el fonament competencial és assolir un nivell alt de protecció del medi i de la població, garantir la integració de les instal·lacions en l'entorn en que es situen i fomentar el desplegament d'aquelles infrastructures que produeixin un menor impacte visual i ambiental sobre l'entorn.

De l'Ordenança cal destacar, a més, els punts següents:

– L'obligació que els operadors presentin una documentació (instal·lacions existents i Programa de Desenvolupament de la Xarxa) que té la funció de proporcionar a l'Ajuntament la informació necessària per la presa de decisions.

– Establir la compartició d'infrastructures entre els operadors, allà on sigui tècnicament possible i sense que en cap cas se superin els límits d'emissió que marqui la legislació sectorial aplicable.

– Establir limitacions d'implantació per impacte visual, per afectacions a nuclis històrics o per obsolescència tecnològica, sempre contemplant els criteris d'absència d'afectació a la salut de les persones recollits en la legislació sectorial aplicable.

– Adequar-se a la normativa vigent sobre seguretat per a les persones d'aquest tipus d'instal·lacions.

– Establir mesures per minimitzar l'impacte visual de les instal·lacions que s'hagin d'emplaçar en sòl no urbanitzable i en sòl urbanitzable no programat o sense sectors delimitats.

– Regular el procediment per a l'obtenció de la llicència o permís ambiental municipal i la llicència urbanística d'obres.

L'ordenança municipal ha de servir per imposar els paràmetres fonamentals de relació entre l'ajuntament i els operadors de telecomunicació per a la instal·lació d'infrastructures de radiocomunicació.

CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1
Objecte

L'objecte d'aquesta Ordenança és regular el sistema d'intervenció administrativa per a l'establiment i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicació, al municipi de Castelldefels i els seus elements i equips, a fi de minimitzar el seus efectes negatius sobre la salut de les persones i reduir l'impacte sobre el medi ambient des del punt de vista espacial i visual.

Article 2
Àmbit d'aplicació

1. El sistema d'intervenció administrativa que regula aquesta Ordenança s'aplica a les activitats i instal·lacions relacionades a l'article anterior, que s'ubiquen en el municipi, sempre que generin i/o rebin camps electromagnètics compresos en un interval de freqüències de 10 MHz a 300 GHz.

2. S'exclouen de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Ordenança:

a) Els equips i estacions de Telecomunicació per a la Defensa Nacional, la Seguretat Pública i Protecció Civil.

b) Les instal·lacions catalogades d'aficionats, sempre que reuneixin les dues circumstàncies següents:

- Siguin de potència mitja inferior a 250 W.

- Transmetin de forma discontinua.

Article 3
Definicions i conceptes

Als efectes d'aquesta Ordenança, s'entén per:

a) Operador d'infrastructura: l'entitat o empresa titular de les instal·lacions de suport físic de les antenes i equips de radiocomunicació (torres, caseta i subministrament elèctric).

b) Operadors de serveis finals: l'entitat o empresa titular dels serveis que es suporten en radiocomunicació, usuaris de les instal·lacions de radiocomunicacions de titularitat pròpia o dels operadors d'infrastructures.

c) Operadors de radiocomunicació: inclou els operadors d'infrastructures i els de serveis finals que gaudeixen de títol habilitant atorgat per l'Administració competent d'acord amb la legislació general de telecomunicacions.

d) Intensitat de camp elèctric (E): és la quantitat vectorial que correspon a la força exercida sobre una partícula carregada independentment del seu moviment en l'espai. S'expressa en volts per metre (V/m).

e) Intensitat de camp magnètic: és una quantitat vectorial (H) que determina un camp magnètic en qualsevol punt de l'espai. S'expressa en ampers per metre (A/m).

f) Densitat de potència (S): és la potència radiada que incideix perpendicular a una superfície, dividida per l'àrea de la superfície, i que s'expressa en watts per metre quadrat (W/m2).

g) Esfera de protecció: esfera centrada en el centre del sistema radiant o punt central de diversos sistemes radiants que transmetin des de la mateixa torre, i un radi que és funció de la PIRE màxima global del centre. No pot haver-hi una zona oberta d'ús continuat per a les persones i sense protecció d'edificacions que estigui dintre d'aquesta esfera de protecció.

h) Paral·lelepípede de protecció: és un paral·lelepípede traçat a partir del centre de l'antena i orientat en la direcció de màxima radiació. No pot haver-hi una zona oberta d'ús continuat per a les persones i sense protecció d'edificacions que estigui dintre d'aquest paral·lelepípede de protecció.

i) PIRE: és la potència isotròpica radiada equivalent d'un únic sistema radiant.

j) PIRE màxima global del centre: és el resultat de sumar les PIRE dels diferents sistemes en la direcció de màxima radiació del centre.

k) Centre integrat: aquell que es projecta i explota per donar cabuda a més d'un operador de serveis finals, capaç d'integrar el màxim nombre de radiocomunicacions.

l) Nivells de referència: són els nivells eficaços màxims d'exposició als camps electromagnètics permesos per les persones (públic en general) a les zones d'ús continuat.

m) Estació base: un sistema de telefonia mòbil o de bucles d'accés via ràdio està constituït per una xarxa d'estacions base, cadascuna de les quals cobreix una determinada zona geogràfica. Els elements més visibles d'una instal·lació base són les torres de suport de les antenes, però també inclouen les mateixes antenes, tots els equips principals i auxiliars que fan possible la radiocomunicació entre els usuaris de la zona i la caseta que protegeix determinats equips de la intempèrie.

n) Impacte ambiental: alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per un projecte, una obra o una activitat.

o) Impacte visual significatiu: impacte que afecta el paisatge i que es manifesta principalment per:

– L'excessiu contrast de color, forma, escala, etc., entre els elements visuals existents en el medi i els introduïts per una activitat o instal·lacions.

– El predomini visual de l'element introduït amb relació al medi existent abans d'aquesta introducció.

– L'ocultació d'elements naturals o artificials existents.

– La manca de compatibilitat entre els usos històrics que han caracteritzat el paisatge i el significat de l'element a introduir.

– La contradicció i contrast excessiu de la instal·lació respecte de l'ús previst, general i quotidià, en la superfície en què s'emplaça, que genera una excessiva visualització del elements de la instal·lació en relació amb aquell ús.

p) Demarcació urbana: la constituïda pel sòl urbà i per l'urbanitzable programat o amb sectors delimitats i aptes per urbanitzar.

q) Demarcació no urbana: la constituïda pel sòl urbanitzable no programat o sense sectors delimitats i el no urbanitzable.

r) Estació radioelèctrica: es considera com a tal un o més transmissors o receptors, o una combinació d'ambdós, incloent-hi les instal·lacions accessòries o necessàries per assegurar un servei de radiocomunicació o el servei de radioastronomia.

s)Tècniques: la tecnologia utilitzada juntament amb la forma en què la instal·lació estigui dissenyada, construïda, mantinguda, explotada i paralitzada.

t) Tècniques disponibles: les tècniques desenvolupades a una escala que en permeti l'aplicació en el context del sector industrial corresponent en condicions econòmicament i tècnicament viables, prenent en consideració els costos i els beneficis, tant si les tècniques s'utilitzen o es produeixen en l'estat membre corresponent com si no, sempre que el titular pugui tenir-hi accés en condicions raonables.

u) Tècniques millors: les tècniques més eficaces per a assolir un alt nivell general de la salut de les persones i de la seguretat.

v)Millors tècniques disponibles: la fase més eficaç i avançada de desenvolupament de les activitats i de llurs modalitats d'explotació, que demostri la capacitat pràctica de determinades tècniques per a constituir, en principi, la base dels valors límit d'emissions destinats a evitar o, si això no fos possible, reduir en general les emissions i llur impacte en el conjunt del medi ambient.

w) Àmbit de gestió: àmbit territorial delimitat pel planejament en el qual la patrimonialització de l'aprofitament urbanístic exigeix la prèvia equidistribució de càrregues i beneficis.

Article 4

Finalitats

Aquesta Ordenança té per finalitats bàsiques:

a) La protecció de la salut dels ciutadans davant les possibles conseqüències que els camps electromagnètics puguin ocasionar sobre aquesta.

b) L'harmonització del desplegament de les xarxes de radiocomunicació amb la finalitat de la protecció del medi ambient.

c) La integració de les estacions base de telefonia mòbil i altres estacions de radiocomunicacions en l'entorn.

d) La garantia de la coordinació amb les determinacions de l'ordenament urbanístic i la minimització de l'impacte ambiental i visual.

CAPÍTOL II

LES INSTAL·LACIONS EXISTENTS I EL PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT DE LA XARXA I LES INSTAL·LACIONS

Article 5

Informació bàsica sobre instal·lacions existents i programa de desenvolupament de la xarxa

1. Els operadors de radiocomunicació han de presentar a l'ajuntament de Castelldefels, un document informatiu sobre les instal·lacions existents i un programa de desenvolupament de la xarxa del municipi i un de diferenciat i específic per a l'Administració de la Generalitat en relació a la demarcació no urbana.

2. El document d'informació de les instal·lacions existents i del programa de desenvolupament de la xarxa, permet al municipi:

a) Disposar de la informació imprescindible per valorar, en atorgar cada autorització, l'impacte ambiental i visual directe i acumulat, les necessitats de compartició i la idoneïtat de l'emplaçament per garantir la protecció del medi i l'acompliment dels objectius urbanístics.

b) Ponderar la situació actual, i les necessitats de futur dels operadors de radiocomunicació, en l'elaboració d'instruments de planejament que tinguin per objecte establir de manera pormenoritzada i sobre el territori les concretes possibilitats d'emplaçament.

3. El document d'informació de les instal·lacions existents i del programa de desenvolupament de la xarxa ha de presentar-se, en tot cas, abans o simultàniament a demanar llicència ambiental i llicència d'obra i actualitzar-se cada any.

4. La no presentació o insuficiència de la documentació, que podrà ser objecte de requeriment, allibera de responsabilitat al municipi dels perjudicis que es pugui causar als operadors de radiocomunicació que l'incompleixin, i als interessats o beneficiaris de la instal·lació, perquè els instruments de planejament no estableixin emplaçaments suficients per a les seves instal·lacions i per desplegar la seva activitat, i podrà motivar la denegació de la llicència corresponent.

Article 6

Contingut del document d'informació gràfica i escrita sobre les instal·lacions existents i de la seva actualització

1. El document d'informació gràfica i escrita sobre les instal·lacions existents i les seves actualitzacions anuals tindran el contingut previst a l'article 8 del Decret 148/2001, de 29 de maig d'ordenació ambiental de les instal·lacions del telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació. A més, els operadors que estableixin xarxes de suport de serveis de radiodifusió sonora i televisió i els titulars de llicències individuals de tipus B2 i C2 hauran d'acompanyar a les actualitzacions anuals del document d'informació gràfica i escrita, les certificacions de les instal·lacions a què fa esment l'article 9 del Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitàries davant d'emissions radioelèctriques, i l'Ordre CTE/23/2002, d'11 de gener, que estableix les condicions per a la presentació de determinats estudis i certificacions per operadors de serveis de radiocomunicacions.

2. Per poder garantir un correcte control del nivell de radiació en el terme municipal l'ajuntament pot exigir a l'operador que aporti, com a documentació complementària al document d'informació gràfica, un mapa d'intensitats dels camps electromagnètics de tot el terme municipal en relació a les instal·lacions existents i les que resultin del desenvolupament de la xarxa. El camp que resulti del desenvolupament esmentat ha d'actualitzar-se anualment amb el programa de desenvolupament de la xarxa.

Article 7

Contingut del programa de desenvolupament de la xarxa i de la seva actualització

El programa de desenvolupament de la xarxa que tindrà el contingut previst a l'article 8 del Decret 148/2001, de 29 de maig, ha d'anar acompanyat dels estudis previstos en l'article 8 del R.D. 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques.

Article 8

Presentació i comunicació del document d'informació gràfica i escrita sobre les instal·lacions existents i del programa de desenvolupament de la xarxa

1. La presentació del document d'informació gràfica i escrita sobre les instal·lacions existents i del programa de desenvolupament de la xarxa i de les instal·lacions, acompanyada, si s'escau, de la documentació a què fa esment l'apartat 2 de l'article anterior, es farà per duplicat en el Registre General de l'ajuntament i s'haurà d'acompanyar de la corresponent sol·licitud amb els requisits formals de caràcter general que determina la Llei 30/1992, de 28 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. Si en el termini de dos mesos l'Alcalde no manifesta de manera motivada la disconformitat de la documentació presentada pels operadors amb el que requereix aquesta Ordenança i demana l'esmena de deficiències per aconseguir la regularitat formal de la documentació, s'entendrà satisfeta pels operadors l'exigència de presentació del document d'informació gràfica i escrita sobre les instal·lacions existents i del programa de desenvolupament de la xarxa.

Els operadors hauran de presentar, quan així ho requereixi l'ajuntament o, si és el cas, el Departament corresponent de la Generalitat, la documentació anterior actualitzada.

3. Durant els anys successius a la primera presentació de la informació sobre instal·lacions existents i del programa de desenvolupament de la xarxa, al llarg del primer trimestre de cada any, s'ha de presentar el programa de desenvolupament de la xarxa a un any vista i l'actualització del document d'informació gràfica i escrita sobre les instal·lacions existents, als que s'aplicarà també el que disposa l'apartat anterior.

4. Els operadors de radiocomunicació hauran d'adjuntar, cada vegada que enviïn informació a l'ajuntament, un document que detalli aquella part de la informació subministrada que tingui caràcter confidencial segons la legislació vigent.

CAPÍTOL III

NORMES DE PROTECCIÓ DE LA SALUT DE LES PERSONES, DEL MEDI AMBIENT I DE L'ENTORN I DE LA SEGURETAT DE LES INSTAL·LACIONS

Secció primera
Principis

Article 9
Criteris d'aplicació

1. Les normes d'ordenació establertes en aquesta Ordenança han de ser interpretades i aplicades en el marc del conjunt de normes reguladores de l'actuació municipal i de manera singular de les determinacions previstes del planejament urbanístic i les ordenances urbanístiques, d'acord amb la classificació i qualificació del sòl que correspongui .

2. La interpretació de les normes d'aquesta Ordenança de protecció de la salut de les persones, del medi ambient i de l'entorn, en cas de dubte, es farà en el sentit de considerar aplicable la interpretació amb la que s'aconsegueixi amb més intensitat l'assoliment d'un nivell alt de protecció del medi i de la població, es garanteixi millor la integració de les instal·lacions en el paisatge urbà i en l'entorn en què se situen i s'afavoreixi més el desplegament d'aquelles infrastructures que produeixin un menor impacte visual i ambiental sobre l'entorn.

Secció segona

Normes de protecció

Article 10

Normes de protecció de la salut i del medi ambient

Les instal·lacions de radiocomunicació objecte d'aquesta Ordenança, han de complir, a més d'allò que s'estableix en aquesta, els límits d'exposició a les emissions radioelèctriques i les distàncies de protecció continguts a la normativa estatal[1] i a les normes de desplegament autonòmic[2].

Article 11
Utilització de les tècniques disponibles

1. Els operadors hauran d'utilitzar, en relació amb les característiques tècniques pròpies de la instal·lació, la tecnologia disponible[3], de forma que s'aconsegueixi minimitzar l'exposició de les persones als camps electromagnètics, fins i tot en absència de risc demostrable, així com l'impacte visual o físic i l'impacte mediambiental, amb l'objectiu de no provocar alteracions ni visuals, ni físiques, ni interferències ambientals importants en l'entorn.

2. No s'autoritzaran les activitats i instal·lacions que, tot i incorporades al projecte totes les mesures de minimització i harmonització, resultin incompatibles amb l'entorn per provocar:

a) un significatiu impacte ambiental, com a conseqüència de l'alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per l' activitat i la instal·lació,

b) un significatiu impacte visual, en afectar el paisatge urbà o rural en els termes previstos en la lletra o) de l'article 3 d'aquesta Ordenança.

Article 12
Homologació de sistemes i tècniques de mimetització

1. L'Ajuntament de Castelldefels pot aprovar un catàleg, annex a aquesta Ordenança, de tècniques i sistemes de mimetització, que es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província.

2. La utilització d'aquestes tècniques i sistemes és obligatòria quan els annexos siguin aprovats i publicats, però no comporta necessàriament que les instal·lacions resultin compatibles amb l'entorn ni que en el cas concret no es provoqui un impacte significatiu que obligui a la denegació d'acord amb el que disposa l'article anterior.

Article 13

Restriccions en els emplaçaments protegits o sensibles

1. Les instal·lacions de radiocomunicació en edificis, conjunts o espais protegits per instruments de planejament urbanístic o per resolucions o declaracions realitzades d'acord amb el que disposa la legislació del patrimoni cultural i d'espais naturals protegits, i les situades a una distància a la que la seva implantació pertorbi visual o estèticament els valors que han estat objecte de protecció, resten subjectes a la incompatibilitat inicial de dur a terme l'activitat i la instal·lació de radiocomunicació.

2. La possibilitat d'autorització té el caràcter d'excepcional i resta restringida a:

a) L'acreditació de la impossibilitat de cobrir les necessitats dels serveis de comunicacions sense haver de realitzar instal·lacions en l'àrea, espai, edifici o element protegit.

b) L'informe dels tècnics municipals que justifiqui que no s'alteren ni es perjudiquen de manera greu els valors objecte de protecció.

c) La justificació de l'operador que s'han adoptat totes les mesures per minimitzar l'impacte respecte dels valors objecte de protecció, quan no és possible eliminar-lo.

d) L'emissió dels informes exigits en la legislació urbanística, de patrimoni cultural i de espais naturals.

3. En els àmbits que el planejament qualifica com a zona de casc antic l'autorització té el caràcter d'excepcional i s'aplicarà el règim previst als apartats 2.a) i 2.c) anteriors mentre no es regula l'ordenació i l'emplaçament de les instal·lacions de radiocomunicació a través d'un instrument de planejament urbanístic.

4. En els espais oberts dels centres docents i establiments que acullen regularment població en edat escolar, és d'aplicació la distància afegida de protecció de caràcter preventiu prevista en el punt 3 de l'annex 2 del Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

5. En els espais sensibles, com ara guarderies, centres d'educació infantil, primària, centres d'ensenyament obligatori, centres de salut, hospitals, parcs públics i residències o centres geriàtrics, la ubicació, les característiques i les condicions de funcionament de les estacions radioelèctriques han de minimitzar, en la mesura més àmplia possible, els nivells d'emissió sobre aquests espais.

Article 14

Regles mínimes de minimització de l'impacte ambiental i visual en tot tipus d'edificació

1. La implantació en la coberta ha de realitzar-se en els edificis que han assolit el nombre màxim de plantes admès pel planejament. Tanmateix, no s'autoritzarà la implantació sobre edificis, malgrat que hagin assolit el nombre màxim de plantes, si en l'entorn existeixen edificacions de major alçada.

Les prohibicions anteriors no són d'aplicació als edificis ocupats íntegrament per operadors de serveis finals de radiocomunicació.

2. No s'autoritzarà la implantació d'instal·lacions de radiocomunicació sobre cobertes inclinades, llevat que els operadors acreditin la impossibilitat de cobrir les necessitats dels serveis de comunicacions sense haver de realitzar instal·lacions en edificis amb aquest tipus de coberta.

3. Les dimensions de la instal·lació que es dugui a terme han de guardar la proporcionalitat deguda[4] amb l'alçada de l'edifici on s'ubiqui.

Article 15

Regles mínimes de minimització de l'impacte ambiental i visual en funció del tipus d'edificació

El projecte d'instal·lació que utilitzi edificacions construïdes segons l'alineació de vial, segons volumetria específica, o edificació aïllada, només si compleix els requisits mínims que es relacionen en aquest article, serà objecte de valoració per determinar si resulta o no compatible amb l'entorn i si provoca o no un impacte significatiu, d'acord amb el que disposa l'article 12.2.

Els requisits mínims, l'incompliment dels quals comportarà necessàriament la denegació de la petició, són:

a) Per a les edificacions segons alineació de vial:

– Els elements de la instal·lació en la coberta dels edificis, excepte l'antena, no podran excedir del plànol límit virtual de pendent 45º, l'origen del qual és la línia horitzontal situada en el pla de la façana, a nivell de l'acabat de coberta.

– Les antenes que s'emplacin a la coberta dels edificis s'hauran de separar una distància mínima de 3 metres respecte la façana de l'edificació excepte si s'emplacen mimetitzades en el mateix pla de façana.

– Les dues regles anteriors s'hauran d'aplicar simultàniament per cadascuna de les façanes de l'edifici.

– No s'admet la implantació d'instal·lacions de radiocomunicació al pati d'illa, sigui o no edificable en planta baixa.

b) Per a les edificacions segons volumetria específica:

– La implantació sobre la coberta de l'edifici exigeix que es garanteixi sempre l'ocultació de les instal·lacions referides des dels vials adjacents o l'adopció de mesures de mimetització.

– Només en el cas que s'integrin en el projecte arquitectònic dintre d'una composició unitària, es podrà admetre que aquestes instal·lacions siguin aparents. En aquest cas caldrà garantir la correcta integració d'aquests elements tècnics.

c) Per a les edificacions aïllades:

– Els criteris generals d'implantació seran els mateixos que en el cas d'edificacions segons volumetria específica.

– En el cas de zones d'edificacions aïllades, on l'ús global és el residencial de baixa densitat, únicament s'autoritzarà la implantació sobre terrenys qualificats com a sistemes d'acord amb el que determina l'article 28 d'aquesta Ordenança.

Article 16

Regles mínimes de minimització de l'impacte ambiental i visual en els terrenys no edificats

En la demarcació urbana es prohibeixen les instal·lacions situades en solars o terrenys no edificats en les zones en que l'ús global és el residencial, excepte en els qualificats com a sistemes.

Article 17

Regles de minimització de l'impacte mediambiental i visual en la demarcació no urbana

1. Les instal·lacions en demarcacions no urbanes que s'implantin sobre el terreny resten subjectes a:

– La tanca del recinte es farà amb materials que s'integrin en el paisatge.

– La caseta tindrà les dimensions estrictament necessàries per a la funcionalitat dels elements tècnics, i serà de materials i colors que s'integrin en el paisatge.

– No podran obrir-se nous camins per accedir a les instal·lacions quan la pendent que cal superar obligui a realitzar moviments de terres que alterin la coberta vegetal i comportin o coadjuvin significativament a iniciar o potenciar els processos d'erosió.

– Els accessos fins a la instal·lació tindran les característiques de camins rurals i no se'ls podrà dotar dels serveis d'urbanització que legalment constitueixen criteris per a classificar com urbà el sòl que limita amb el camí.

2. Es prohibeix la instal·lació en edificis rurals de caràcter residencial i només serà admissible en la resta d'edificacions situades en la demarcació no urbana si s'acredita la compatibilitat mediambiental i paisatgística establerta amb caràcter general a l'article 11 d'aquesta Ordenança.

3. Les autoritzacions de l'activitat i de l'obra hauran de complir, també, les determinacions que resultin de les propostes d'ordenació i del planejament aprovat per la Generalitat a l'empara del que disposa la legislació sectorial i planejament municipal.

4. En el àmbits objecte d'especial protecció a través d'instruments de planejament urbanístic o de protecció del patrimoni cultural o dels espais naturals resta prohibida la instal·lació i l'activitat, llevat d'allò que es disposa a l'article 13.

Article 18
Prohibició de publicitat.

1. Les instal·lacions de radiocomunicació situades a l'aire lliure no podran incorporar llegendes o anagrames de caràcter publicitari.

2. Sense perjudici d'allò que estableix l'apartat 1, tota instal·lació de radiocomunicació incorporarà una placa acreditativa del nom o raó social de l'operador i el número de la llicència municipal, per poder-lo identificar en les tasques d'inspecció, comprovació i control.

Secció tercera

Normes de construcció

Article 19

Exigència de projecte tècnic amb la sol·licitud de llicència d'obres majors i menors.

1. Les instal·lacions de radiocomunicació que alteren l'aspecte exterior de l'immoble i que poden afectar la seguretat de les edificacions, precisaran de llicència d'obres majors i caldrà que s'acompanyi amb la sol·licitud de llicència, d'acord amb el que disposa l'article 75 del Reglament d'obres i serveis, un projecte tècnic subscrit per un tècnic competent i visat pel respectiu col·legi professional

2. En els supòsits d'instal·lacions que, per la seva estructura i elements, no alterin l'aspecte exterior ni puguin alterar o afectar la seguretat de les edificacions, precisaran de llicència d'obres menors i caldrà que s'acompanyi amb la sol.licitud de llicència, el projecte tècnic subscrit per un tècnic competent i visat pel respectiu col·legi professional

Article 20

Normes de construcció

1. El projecte d'obres, haurà de justificar l'estabilitat de les instal·lacions i de les seves fixacions i la capacitat estructural de la construcció i del terreny sobre el qual s'emplacen, d'acord amb la normativa tècnica vigent.

2. Cal garantir la seguretat durant tot el procés de construcció, justificant el procediment de muntatge i considerant tots els elements que intervenen en l'obra. La instal·lació temporal de grues, bastides, i altres elements auxiliars, l'ocupació de la via pública, l'obertura de rases, etc. es regularà mitjançant el que estipulen les ordenances municipals, aportant, si s'escau, les taxes i dipòsits corresponents, independentment de la fiança a què fa referència l'article 13 del Decret 148/2001 i de l'import corresponent a la pròpia llicència d'obres.

3. El disseny de la instal·lació ha d'evitar que es transmetin vibracions o tensions que puguin perjudicar l'estructura dels edificis. Igualment, cal garantir el suficient aïllament acústic per evitar als veïns molèsties causades per sorolls o vibracions que provenen de la instal·lació, i que es mantinguin les condicions d'estanqueïtat i habitabilitat de l'edificació.

Article 21

Normes de manteniment de la instal·lació en estat de seguretat, salubritat i ornament públic

1. En el projecte d'obra o en la documentació acompanyada a la petició de llicència d'obra, s'han de fer constar els controls i els treballs periòdics necessaris, a realitzar en la instal·lació per garantir el correcte manteniment dels elements instal·lats i que es conservi el grau de seguretat i estètica exigides en el moment de la implantació.

2. L'ajuntament podrà obligar als operadors d'instal·lacions, que no assoleixin les condicions estètiques o de seguretat necessàries o bé que siguin tecnològicament obsoletes, a renovar-les o desmantellar-les. Els titulars d'instal·lacions que hagin de ser desmantellades han de garantir la restitució del terreny a les seves condicions originals o, si s'emplacen sobre una coberta, les condicions necessàries d'estanqueïtat, aïllament i estabilitat, i un acabat de característiques anàlogues a l'original.

Secció quarta

Emplaçaments i instal·lacions compartides per diversos operadors

Article 22
Criteris per establir l'obligació de compartir l'emplaçament o les instal·lacions

1. L'ajuntament, quan raons urbanístiques, mediambientals o paisatgístiques ho aconsellin, i prèvia audiència als interessats, pot establir de manera justificada l'obligació de compartir emplaçaments per part de diferents operadors.

2. La decisió d'obligar a compartir es fonamentarà en la informació de les instal·lacions existents i del programa de desplegament, l'impacte mediambiental i visual, l'afectació de la salut de les persones i les previsions d'aquesta Ordenança i dels instruments de planejament i de les ordenances urbanístiques.

Caldrà establir l'obligació de compartir quan un cop valorats els anteriors elements resulti mes adequat per l'assoliment d'un nivell més alt de protecció del medi i de la població, per garantir millor la integració de les instal·lacions en l'entorn en què se situen o per afavorir el desplegament d'aquelles infrastructures que produeixin un menor impacte visual i ambiental sobre l'entorn.

3. S'entendrà que concorren raons urbanístiques que obliguen a compartir emplaçaments o infrastructures en els següents casos:

– En aquells àmbits en què el corresponent planejament ho prevegi específicament.

– Quan s'emplacin sobre terrenys qualificats com a sistemes de serveis tècnics.

– Quan la implantació es proposi sobre una edificació segons volumetria específica en què el projecte d'edificació contempli la integració d'aquests elements tècnics de manera conjunta.

4. No procedirà la compartició d'emplaçaments o d'infrastructures quan l'impacte visual de la compartició sigui superior al d'implantar les instal·lacions separadament.

5. Amb la compartició no podran ultrapassar-se els nivells de referència establerts per les normes sectorials estatals i autonòmiques, tenint en compte el funcionament conjunt de totes les instal·lacions. Els successius operadors finals hauran d'acreditar el compliment d'aquest requisit.

6. En adoptar la decisió de compartir emplaçaments es ponderaran els interessos en presència, i s'incorporarà al procés de ponderació d'interessos les al·legacions dels operadors en relació a la dificultat o la impossibilitat tècnica i l'impacte en emplaçaments separats o en forma conjunta de les instal·lacions i l'activitat.

7. Els operadors d'infrastructures fomentaran i promouran la compartició d'infrastructures allà on sigui tècnica, urbanística i ambientalment viable, d'acord amb els principis d'objectivitat, transparència, publicitat, proporcionalitat i igualtat de tracte entre operadors.

Article 23

Efectes de la decisió municipal que estableix l'obligació de compartir l'emplaçament o les instal·lacions per raons mediambientals o urbanístiques

1. La coubicació i utilització compartida d'instal·lacions s'establirà d'acord amb el què preveu la normativa estatal reguladora; els acords o resolucions que s'adoptin en el marc dels procediments establerts per aquella normativa, no alteren les facultats de control municipal ni afecten la decisió des del punt de vista de les raons urbanístiques, mediambientals o paisatgístiques.

2. Cada dos anys, en funció del programa de desplegaments presentat pels operadors i en consideració de les previsions municipals de les zones sensibles i en funció de la densitat d'antenes instal.lades, l'Ajuntament establirà les zones on s'aplicarà prioritàriament l'obligació de compartir emplaçament i les instal.lacions.

3. El cost de la compartició haurà de ser assumit íntegrament per les empreses operadores de radiocomunicació.

CAPÍTOL IV

NORMES DE COORDINACIÓ DE LA PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL I VISUAL I DE LES PREVISIONS DE L'ORDENACIÓ URBANÍSTICA I DE REGULACIÓ DEL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL

Secció primera

Coordinació de l'aplicació dels criteris establerts a l'Ordenança en relació a cada classe de sòl

Article 24

Sòl urbanitzable programat o amb sectors delimitats

1. En el sòl urbanitzable programat o amb sectors delimitats, sense pla parcial aprovat, no s'autoritzarà la implantació d'instal·lacions de radiocomunicació.

2. Quan s'acrediti la impossibilitat de cobrir les necessitats dels serveis de comunicacions sense realitzar instal·lacions en aquesta classe de sòl podrà autoritzar-se l'obra i l'activitat amb una llicència provisional, d'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 6/1998 sobre règim del sòl i valoracions i les normes que el despleguen.

3. En el cas de sòl urbanitzable programat o amb sectors delimitats, amb el corresponent pla parcial aprovat, es podrà autoritzar l'activitat i l'obra a partir de que es produeixi l'equidistribució de càrregues i beneficis, d'acord amb el que disposi el pla parcial i supletòriament els criteris establerts en aquesta Ordenança.

Article 25
Sòl urbà inclòs en àmbits de gestió

1. En el sòl urbà pendent d'ordenació per plans especials d'ordenació, de reforma interior o de millora urbana, no s'autoritzarà la implantació d'instal·lacions de radiocomunicació.

2. Quan s'acrediti la impossibilitat de cobrir les necessitats dels serveis de comunicacions sense realitzar instal·lacions en el sòl descrit a l'apartat anterior podrà autoritzar-se l'obra i l'activitat amb una llicència provisional, d'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 6/1998 sobre règim del sòl i valoracions i les normes que el despleguen.

3. En el cas de sòl urbà inclòs en àmbits de gestió, que compti amb ordenació pormenoritzada, es podrà autoritzar l'activitat i l'obra a partir del moment en què es produeixi l'equidistribució de càrregues i beneficis, d'acord amb el que disposi aquest planejament i, supletòriament, els criteris establerts en aquesta Ordenança.

4. No obstant això, es podran concedir llicències de caràcter ordinari no provisional en polígons o unitats d'actuació pendents d'equidistribució de beneficis i càrregues, en edificis que s'ajustin a l'ordenació prevista i que puguin conservar-se amb l'execució del planejament.

Article 26

El sòl urbà no inclòs en àmbits de gestió

En sòl urbà no inclòs en àmbits de gestió, l'autorització de les activitats i de les instal·lacions de radiocomunicació resta subjecta al que disposi el planejament i aquesta Ordenança.

Article 27

Immobles fora d'ordenació i amb edificació i usos disconformes amb el planejament vigent

1. Es prohibeix la instal·lació de sistemes de radiocomunicació en els immobles en situació de fora d'ordenació.

2. En els edificis amb volum disconforme només es podrà autoritzar quan l'alçada màxima sigui igual o més alta que l'admesa pel planejament vigent.

Secció segona

Coordinació de l'aplicació dels criteris establerts a l'Ordenança en relació als béns de domini públic municipal

Article 28

Sistemes d'espais lliures, xarxa viària i dotacions públiques

La implantació d'instal·lacions de radiocomunicació en béns de domini públic local resta subjecte el que disposa l'article 57.2 del Reglament de patrimoni del ens locals de Catalunya. L'atorgament de la llicència és una decisió discrecional en la que el municipi tindrà en compte, entre altres consideracions, les restriccions previstes ens els apartats 4 i 5 de l'article 13 d'aquesta ordenança.

CAPÍTOL V
INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA

Secció primera
Tipologia d'autoritzacions i règim jurídic al que se sotmeten

Article 29
Intervenció administrativa en matèria urbanística i ambiental

1. Les activitats i les instal·lacions de sistemes de radiocomunicació resten sotmeses a intervenció administrativa en matèria urbanística i ambiental.

2. La intervenció en matèria urbanística es regeix per aquesta Ordenança i per la legislació de règim local i urbanística aplicable.

3. La intervenció en matèria ambiental es regeix per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental; pel Reglament que la desplega; per l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions; per aquesta Ordenança i, per la normativa sectorial aplicable[5].

Article 30

Responsabilitat dels agents que intervenen en el procés d'edificació i instal·lació

1. Les instal·lacions de radiocomunicació han d'ésser projectades, utilitzades i mantingudes de manera que no comprometin la seguretat de les persones, dels béns o del medi.

2. D'acord amb el que estableix l'article 6 de la Llei catalana 13/1987, de 9 de juliol, de seguretat de les instal·lacions industrials i l'article 3 del RD 2135/1980, de 26 de setembre, sobre liberalització en matèria d'instal·lació, ampliació i trasllat d'indústries.

– L'autor del projecte és responsable que aquest s'adapti a les condicions de seguretat requerides.

– El tècnic o entitat que emet el certificat final d'obra és responsable de l'adaptació de l'obra al projecte i de l'adopció de les mesures i, del compliment de seguretat requerides en l'execució del projecte.

– El titular de la instal·lació és responsable de l'ús, la conservació i el manteniment de les instal·lacions d'acord amb les condicions de seguretat requerides.

– Les persones, les empreses o les entitats que intervenen en la instal·lació, la reparació, el manteniment, la inspecció i el control de les instal·lacions de radiocomunicació són responsables del compliment de les condicions de seguretat requerides.

Article 31

Classificació de les instal·lacions de radiocomunicació als efectes de la intervenció en matèria ambiental

Mentre que la Comissió Mixta, prevista a la disposició addicional setena de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, no proposi el règim d'intervenció ambiental de les instal·lacions previstes en el Decret 148/2001, de 29 de maig, aquest serà el següent:

a) Per a les instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en la demarcació urbana o en espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, o que d'acord amb el planejament urbanístic municipal siguin qualificats d'especial protecció, el corresponent a les activitats de l'annex II.2 de la Llei 3/1998.

b) Per a les instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en la demarcació no urbana, el corresponent al permís municipal ambiental regulat en aquesta Ordenança i a l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions.

Article 32

Denegació de les llicències urbanístiques, ambientals i dels permisos municipals ambientals quan no s'hagi presentat la documentació d'informació d'instal·lacions existents i del programa de desenvolupament de la xarxa

1. La llicència i el permís municipal ambiental, així com les llicències d'obres majors i la llicència d'obres menors, es denegaran sense cap altra actuació procedimental, en el supòsits següents:

a) Si prèviament el corresponent operador no ha presentat, de conformitat i amb el contingut que s'estableix en aquesta Ordenança, el document d'informació de les instal·lacions existents en el municipi i el programa de desenvolupament de la xarxa que la inclogui.

b) Si la petició no s'ajusta a les actualitzacions del document d'informació d'instal·lacions existents i del programa del desenvolupament de la xarxa.

2. La presentació de la documentació d'informació de les instal·lacions existents i del programa de desenvolupament de la xarxa són un requisit necessari per poder obtenir autoritzacions individualitzades d'obra i d'activitat però la seva presentació no pressuposa la petició de llicència ni en pot resultar la concessió presumpta de cap autorització.

Article 33

La tramitació simultània de les llicències ambientals o els permisos ambientals i les llicències d'obres

1. La llicència d'obres majors i menors, la llicència o permís municipal ambiental, es tramitaran i resoldran simultàniament, d'acord amb el que disposen els articles 76 i 77 del ROAS i l'article 61 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en els activitat i instal·lacions.

2. L'atorgament de la llicència o permís legitima a l'hora per realitzar les obres i dur a terme la instal.lació.

Secció segona

Documentació que ha d'acompanyar les peticions d'autorització

Article 34

Documentació a presentar amb les sol·licituds de llicència ambiental i del permís ambiental

La sol·licitud de la llicència ambiental o del permís ambiental ha de contenir les dades que preveu l'article 70.1 de la LPAC i ha d'anar acompanyada del projecte tècnic executiu per triplicat exemplar, redactat per tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent i de la documentació que s'assenyala a continuació:

a) En les sol·licituds a nom de persona jurídica, caldrà aportar còpia autenticada o original i còpia de l'escriptura de constitució de la societat i dels poders del representant.

b) Acreditació que el peticionari de la llicència està en possessió de títol habilitant per exercir l'activitat d'acord amb la legislació de telecomunicacions. En el cas de la prestació del servei de telefonia mòbil o de xarxes públiques que impliquin l'ús del domini públic radioelèctric, justificació d'estar en possessió de la llicència de tipus B2 i C2 establerta en l'article 15 de la Llei general de comunicacions i del seu desplegament, en especial l'Ordre de 29 de setembre de 1998 que estableix el règim aplicable a les llicències individuals per als serveis i xarxes de telecomunicació i les condicions que han de complir els seus titulars.

c) Qüestionari d'activitat complimentat pel tècnic redactor del projecte, en el model oficial aprovat i subministrat per l'ajuntament.

d) Justificació documental de la disposició dels terrenys, accessos i subministraments.

e) Certificat de compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic expedit per l'ajuntament, en el cas de la llicència ambiental.

f) Document acreditatiu de la designació, per part del titular de la instal·lació, de la persona que assumirà la responsabilitat tècnica de l'execució del projecte i que expedirà el certificat acreditatiu de l'adequació de les instal·lacions a la llicència atorgada.

g) Nom, raó social, domicili i documentació que acrediti que les instal·lacions de telecomunicació seran dutes a terme per instal·ladors autoritzats inscrits al Registre d'instal·ladors de telecomunicació per al tipus corresponent[6].

h) Estudi detallat dels nivells d'exposició radioelèctrica, amb el contingut que preveu l'article 8 del R.D. 1066/2001, de 28 de setembre, i l'article 3 de l'Ordre CTE/23/2002, d'11 de gener.

i) Justificant de pagament de la taxa municipal per la prestació dels serveis d'intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions.

j) Declaració o compromís de mantenir la instal·lació en perfectes condicions de seguretat.

k) Opcionalment, declaració de les dades contingudes en el projecte i la resta de documentació complementària que s'acompanya a la sol·licitud de llicència que, a criteri de qui ho sol·licita, gaudeixin de confidencialitat. En la declaració s'ha d'expressar la norma amb rang de llei, que empara la confidencialitat de les dades.

l) Qualsevol altra documentació que exigeixi la legislació vigent.

Article 35
El projecte tècnic de la llicència ambiental

1. El projecte tècnic, ha de contenir la informació següent:

a) Descripció de l'activitat, amb indicació de les fonts de les emissions de camps electromagnètics i el tipus i magnitud d'aquestes.

b) Incidència de l'activitat en el medi potencialment afectat.

c) Justificació del compliment de la normativa vigent sobre protecció del medi ambient, seguretat industrial, salubritat, accidents greus, prevenció d'incendis, de riscos i d'accidents laborals, protecció de la salut i de telecomunicacions.

d) Les tècniques de prevenció i reducció d'emissions de camps electromagnètics, amb objecte de no superar les limitacions imposades per la legislació sectorial vigent.

e) Els sistemes de control de les emissions de camps electromagnètics, amb objecte de no superar les limitacions imposades per la legislació sectorial vigent.

f) Les tècniques de prevenció, reducció o eliminació de les molèsties que es puguin causar al veïnat, en especial les relatives a sorolls, vibracions, escalfors, olors i pols.

2. El projecte tècnic haurà de justificar que la instal·lació està prevista en el programa de desenvolupament de la xarxa prèviament presentat.

3. El contingut del projecte s'estructurarà en els documents i en la forma següent :

Primer. Dades generals i comuns del projecte

Tots els projectes han de contenir la informació general i comú continguda en el articles 53 i 54 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i les instal·lacions.

Segon. Dades específiques referides a les instal·lacions de radiocomunicació

- Pel que fa a la memòria:

a) Càlcul justificatiu de l'estabilitat de les instal·lacions des d'un punt de vista estructural i de fixacions a l'edifici amb els plànols constructius corresponents, acreditant la idoneïtat tècnica i constructiva de l'edifici per suportar la instal·lació.

b) Justificació de la utilització de la tècnica disponible quant a la tipologia i característiques dels equips a implantar, amb l'objectiu d'aconseguir la màxima reducció de l'impacte visual i ambiental.

c) Justificació de la capacitat màxima operativa de l'antena.

d) Descripció i justificació de les mesures correctores adoptades per a la protecció contra descàrregues elèctriques d'origen atmosfèric i per evitar interferències electromagnètiques amb altres instal·lacions.

e) Característiques tècniques de la instal·lació que, en tot cas, han d'incorporar les dades següents:

– Descripció dels serveis prestats i les tecnologies utilitzades.

– Cel·la planificada.

– Alçada de l'emplaçament.

– Freqüències d'emissió, potències d'emissió i polarització.

– Modulació.

– Tipus d'antenes a instal·lar.

– Justificació de la compatibilitat electromagnètica dels equips.

– Guanys respecte a una antena isotròpica.

– Alçada de les antenes del sistema radiant.

– Diagrama de radiació indicant la potencia isòtropa radiada equivalent (W) en la direcció de màxima radiació (inclinació mecànica més elèctrica i azimut).

– Dimensions de cada antena transmissora.

f) Justificació del compliment dels límits d'exposició a les emissions radioelèctriques i les distàncies de protecció continguts a la normativa estatal[7] i a les normes de desplegament autonòmic[8].

- Pel que fa a la documentació gràfica:

a) Documentació fotogràfica, gràfica i escrita, justificativa de l'impacte visual que expressi clarament l'emplaçament i el lloc d'ubicació de la instal·lació en relació amb al finca i la situació d'aquesta: descripció de l'entorn en què s'implanta, dimensions, forma, materials i altres característiques. S'haurà d'aportar la simulació gràfica de l'impacte visual des de la perspectiva de les normes que sobre minimització d'impacte visual i ambiental es preveuen en aquesta Ordenança.

b) Plànol d'emplaçament de l'antena expressat en coordenades UTM, sobre cartografia 1:2000 com a màxim i amb quadrícula incorporada. Al plànol es dibuixaran les infrastructures que tinguin incidència sobre l'avaluació ambiental.

c) Plànol a escala 1:500 que reflecteixi la seva situació en relació amb els edificis confrontats, indicant l'orientació de les antenes quan no siguin omnidireccionals.

Article 36

Règim del permís municipal ambiental

El projecte tècnic del permís municipal ambiental ha de contenir, a més de la informació general i comú continguda en els article 53 i 54 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions, la documentació i prescripcions establertes en els annexos 3 i 4 del Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de telecomunicació.

Article 37
Documentació a presentar amb la sol·licitud de llicència urbanística d'obres majors

La documentació necessària que han de presentar els operadors per sol·licitar la llicència d'obres majors és la següent:

1. Identificació del peticionari:

Instància per duplicat, signada per la persona sol·licitant, amb fotocòpia del CIF de l'empresa i la resta de dades exigides a l'article 70.1 de la LPAC. En les sol·licituds a nom de persona jurídica, caldrà aportar còpia autenticada o original i còpia de l'escriptura de constitució de la societat i dels poders del representant.

2. Projecte tècnic d'obres, que es presentarà, per duplicat exemplar, visat pel respectiu col·legi professional, i degudament signat pel tècnic competent i pel promotor de l'obra, que contindrà almenys la documentació següent:

a) Contingut mínim del projecte d'obres:

– Una memòria, la qual ha de considerar les necessitats a satisfer, els factors de tot ordre a tenir en compte, inclòs el compliment de les normes d'obligat compliment contingudes en els capítols III i IV d'aquesta Ordenança.

– Plànols de conjunt i de detall de l'emplaçament i de l'obra projectada, suficientment descriptius, per tal que resti perfectament definida.

– Un plec de prescripcions tècniques, on es faci la descripció de les obres i se'n reguli l'execució.

– Un pressupost amb preus unitaris, estats d'amidaments i, les dades necessàries per a la valoració de les obres.

– Estudi de seguretat i salut de l'obra o, estudi bàsic ajustat a les determinacions regulades en el RD 1627/1997, de 24 d'octubre.

b) Quan el projecte constructiu pugui afectar l'estructura d'un edifici s'aportaran els següents documents complementaris:

– Estudi de càrregues en l'estructura existent abans de la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació.

– Estudi de càrregues resultants de la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació.

– Justificació de l'estabilitat de la instal·lació a vents d'acord amb la normativa vigent.

– Memòria descriptiva dels calçats que hagin de verificar-se en l'execució de les obres, amb expressió dels seus respectius càlculs i programa de coordinació dels treballs.

– Manifestació de si l'edifici on es pretén implantar la instal·lació de radiocomunicació està o no ocupat, amb indicació, en el seu cas, del nom i cognoms dels ocupants.

1. Documentació complementària:

a) Acreditació que el peticionari de la llicència està en possessió de títol habilitant per exercir l'activitat, d'acord amb la legislació de telecomunicacions, en les instal·lacions que es projecta construir.

En el cas que les instal·lacions que es projecten construir s'adrecin a la prestació del servei de telefonia mòbil o de xarxes públiques que impliquin l'ús del domini públic radioelèctric, justificació d'estar en possessió de la llicència de tipus B2 i C2, establerta en l'article 15 de la Llei general de comunicacions i del seu desplegament, en especial l'Ordre de 29 de setembre de 1998 que estableix el règim aplicable a les llicències individuals per als serveis i xarxes de telecomunicació i les condicions que han de complir els seus titulars.

b) Nom, raó social, domicili i documentació que acrediti que les instal·lacions de telecomunicació seran dutes a terme per instal·ladors autoritzats inscrits al Registre d'instal·ladors de telecomunicació per al tipus corresponent, així com acreditació que aquest instal·lador està al corrent de l'IAE .

c) Fulls d'assumpció de la direcció per part dels tècnics directors de l'obra.

d) Justificació documental de les disposicions dels terrenys, accessos i subministraments.

e) Dues fotografies del punt d'ubicació de la instal·lació.

Article 38

Documentació a presentar amb la sol.licitud de llicència urbanística d'obres menors.

1- La identificació del peticionari i la documentació complementària es regirà pels requisits previstos a l'article anterior de les obres.

2- El projecte tècnic d'obres que es presentarà, per duplicat exemplar, visat pel respectiu col·legi professional, i degudament signat pel tècnic competent, que contindrà almenys la documentació següent:

Contingut mínim del projecte d'obres:

– Una memòria, la qual ha de considerar les necessitats a satisfer, els factors de tot ordre a tenir en compte, inclòs el compliment de les normes d'obligat compliment contingudes en els capítols III i IV d'aquesta Ordenança.

– Plànols de conjunt i de detall de l'emplaçament i de l'obra projectada, suficientment descriptius, per tal que resti perfectament definida.

– Un pressupost amb preus unitaris, estats d'amidaments i, les dades necessàries per a la valoració de les obres.

– Estudi de seguretat i salut de l'obra o, estudi bàsic ajustat a les determinacions regulades en el RD 1627/1997, de 24 d'octubre.

Secció tercera
Tramitació

Article 39
Tramitació de la llicència municipal ambiental i del permís municipal ambiental

1. La sol·licitud, la tramitació i la resolució de la llicència municipal ambiental es duran a terme d'acord amb el que estableixen els articles 21 a 30 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal de les activitats i instal·lacions.

Els informes municipals a què fa esment l'article 26 de l'Ordenança sobre tots els aspectes de la instal·lació projectada i les al·legacions o suggeriments presentats en el tràmit d'informació pública i veïnal justificaran, a més, de forma expressa i diferenciada que la instal·lació projectada compleix els requisits establerts en els capítols II, III i IV d'aquesta Ordenança.

2. La tramitació i la resolució del permís municipal ambiental es dura a terme d'acord amb el que estableixen els articles 70 a 78 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal de les activitats i instal·lacions.

Els informes municipals a què fa esment l'article 73 de l'Ordenança sobre tots els aspectes de la instal·lació projectada i les al·legacions o suggeriments presentats en el tràmit d'informació veïnal justificaran, a més, de forma expressa i diferenciada que la instal·lació projectada compleix els requisits establerts en els capítols II, III i IV d'aquesta Ordenança.

Article 40

Llicència d'obres per a usos i activitats de radiocomunicació quan simultàniament es demana llicència municipal ambiental o permís municipal ambiental

1. El règim jurídic de les obres de construcció d'instal·lacions de radiocomunicació, quan aquestes tinguin la condició d'obres majors i es sol·licitin de forma simultània amb la petició d'atorgament de llicència municipal ambiental o de permís municipal ambiental, és el que preveu l'article 61 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal de les activitats i instal·lacions.

2-En cap cas es podran entendre legitimades les realitzacions de les obres abans de l'atorgament de la llicència municipal ambiental o permís municipal ambiental.

Article 41
Constitució de fiança

1. L'eficàcia de la llicència ambiental o el permís ambiental i de la llicència d'obres es condicionarà a la constitució pel seu titular de la fiança prevista a l'article 13 del Decret 148/2001, de 29 de maig, per respondre de les obligacions derivades de l'activitat autoritzada, de l'execució de totes les mesures de protecció del medi ambient, de la realització dels controls i mesuraments adients, del desmantellament de la instal·lació i dels treballs de recuperació del medi ambient.

2. La fiança constituirà una garantia global per respondre de les obligacions indicades en relació amb totes les instal·lacions de les que sigui titular el peticionari en el municipi.

3. El càlcul de l'import de la fiança, als efectes del que estableix l'apartat 1, serà la quantia més gran que resulti d'aplicar el 8% respecte del cost de la instal·lació per a la qual es demana la llicència o d'aplicar el 4% al conjunt del cost de les existents. L'atorgament de la llicència es condicionarà a la constitució o ampliació de la fiança global i única fins arribar a l'import assenyalat.

4. Anualment l'ajuntament requerirà que s'adeqüi la fiança global en una quantia equivalent a les variacions anuals de l'increment de preus al consum.

5. L'execució d'una part o de tota la fiança obligarà a restituir-la fins a tornar a cobrir l'import que correspongui d'acord amb els criteris establerts en aquest article.

Secció quarta

Actuacions en finalitzar les obres

Article 42

Obligacions del titular en finalitzar les obres

1. Dins les 48 hores següents a l'acabament de les obres, el titular de la llicència haurà de:

– Retirar els materials sobrants i els elements auxiliars de l'obra.

– Restituir o reparar el paviment, arbrat, conduccions, mobiliari i qualsevol altre element urbanístic que pugui haver estat afectat per l'obra.

2. Finalitzades les obres, el titular de la llicència, en un termini màxim d'un mes ho posarà en coneixement de l'ajuntament, mitjançant escrit al qual s'acompanyarà certificat expedit pel facultatiu director de les obres, visat pel respectiu col·legi oficial, en el qual consti, a més de la data d'acabament de les obres, que aquestes s'han realitzat d'acord amb el projecte aprovat i les possibles modificacions degudament autoritzades i que estan en condicions de ser utilitzades.

Secció cinquena
Sistema de control i revisió mediambiental

Article 43

Submissió a controls mediambientals de les instal·lacions de radiocomunicació

1. Totes les instal·lacions regulades per aquesta Ordenança resten sotmeses a un control inicial ambiental en el moment de la seva posada en funcionament i a controls periòdics posteriors.

2. Són objecte de control totes les determinacions fixades en la llicència o en el permís municipal ambiental i en el projecte tècnic presentat, i específicament les determinacions següents:

a) L'emplaçament de les instal·lacions.

b) L'estructura i l'estabilitat de les instal·lacions.

c) Les emissions i immissions de camps electromagnètics.

d) El compliment de les distàncies de protecció.

e) El funcionament dels sistemes utilitzats de prevenció i reducció de les emissions de camps electromagnètics.

f) Les mesures i tècniques de prevenció, reducció o eliminació de les molèsties que el funcionament de la instal·lació pugui causar al veïnat com sorolls, escalfors, vibracions, etc.

g) El funcionament dels sistemes d'autocontrol d'emissions i immissions, en el seu cas.

h) La vigència de la garantia.

Article 44
Control inicial

1. Finalitzada la instal·lació de l'activitat el titular de la llicència o permís haurà de presentar a l'ajuntament la documentació següent:

a) Un certificat emès pel tècnic director de l'execució del projecte que acrediti l'adequació de l'activitat i de les instal·lacions al projecte presentat i a la llicència o permís municipal ambientals atorgats i el compliment de les determinacions fixades en els apartats a), b), d) i f) de l'apartat 2 de l'article 43 d'aquesta Ordenança.

b) Acta de control favorable a la posada en funcionament de l'activitat, emesa per l'ajuntament, que haurà de reflectir el compliment de les determinacions previstes en els apartats c), e), g) i h) de l'apartat 2 de l'article 43 d'aquesta Ordenança.

2. Les activitats no podran començar a exercir-se i les instal·lacions entrar en funcionament fins que s'hagi obtingut l'acta de control favorable a la qual es fa esment en l'anterior paràgraf. Per obtenir de l'ajuntament l'acta de control, el peticionari pot obrar de dues formes diferents:

a) Realitzar l'acció de control a través d'una entitat col·laboradora de l'Administració degudament autoritzada per dur a terme aquesta tasca, supòsit en el qual seguirà els tràmits previstos en l'article 87 del Decret 136/1999, de 18 de maig.

b) Sol·licitar que sigui el mateix ajuntament qui realitzi el control a través de la visita de comprovació, supòsit en el qual l'acció de control es durà a terme en la forma i condicions previstos als articles 104 a 110 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i les instal·lacions.

En aquest cas el peticionari ha d'acompanyar a la seva petició la certificació expedida pel tècnic competent prevista en l'article 93 del R.D. 1066/2001, de 28 de setembre i en l'Ordre CTE/23/2002, d'11 de gener, on s'acreditarà, a més, que no s'ultrapassen els nivells de referència i les distàncies de protecció que preveu la normativa autonòmica aplicable.

Article 45
Controls periòdics

1. Les instal·lacions subjectes al règim de llicència ambiental queden subjectes a un control periòdic que es practicarà, el primer, quatre anys després de l'atorgament de la llicència i, la resta, quatre anys després de la realització de la corresponent revisió, malgrat que aquesta s'hagi realitzat de forma anticipada, llevat del cas que, en l'acte d'atorgament de la llicència s'hagi fixat un altre termini, que no podrà ser inferior a dos anys.

2. Les instal·lacions subjectes al règim de permís municipal ambiental resten subjectes a un control periòdic que es realitzarà cada vuit anys comptats a partir de la data de la concessió del permís o de la data del darrer control, llevat del cas que en l'acte d'atorgament del permís s'hagi fixat un altre termini, que no podrà ser inferior a quatre anys.

Tanmateix, i conforme el que estableix l'article 6 d'aquesta Ordenança, anualment, els operadors que estableixin xarxes de suport de serveis de radiodifusió sonora i televisió i els titulars de llicències individuals de tipus B2 i C2 hauran de presentar a l'ajuntament les certificacions de les instal·lacions a què fa esment l'article 9 del Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitàries davant d'emissions radioelèctriques, i l'Ordre CTE/23/2002, d'11 de gener, que estableix les condicions per a la presentació de determinats estudis i certificacions per operadors de serveis de radiocomunicacions.

3. Els controls periòdics es realitzaran, a opció de l'entitat peticionària, per qualsevol de les formes previstes a l'apartat 2 de l'article anterior. Quan es triï l'opció de la visita de comprovació municipal, el control es durà a terme en la forma regulada en els articles 115 a 124 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitat i instal·lacions.

Article 46
Revisió de la llicència ambiental

La llicència ambiental de les activitats objecte d'aquesta Ordenança, resta subjecta al règim de revisió periòdica cada vuit anys o, en el seu cas, anticipada, d'acord amb el que assenyala la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental i, quan al procediment, serà d'aplicació el previst en els articles 89 i següents de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions.

Article 47
Revisió del permís ambiental

El permís municipal ambiental no se sotmet a cap revisió periòdica, però l'ajuntament podrà procedir a la revisió quan es doni algun dels supòsits previstos a l'article 96 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions.

Article 48
Acció inspectora

Les activitats regulades en aquesta Ordenança queden subjectes a l'acció inspectora de l'ajuntament, la qual es podrà dur a terme en qualsevol moment, sens perjudici de les accions especifiques de revisió i control periòdic previstes en aquesta Ordenança, d'acord amb el que disposen els articles 134 a 143 de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions.

Article 49
Obligació de conservar les instal·lacions i antenes

1. Els titulars de la llicència ambiental o permís ambiental s'encarregaran que aquestes instal·lacions es mantinguin en perfecte estat de conservació i seguretat.

2. Quan l'estat de conservació i de seguretat no sigui l'adequat l'Alcalde, previ l'emissió dels informes tècnics i jurídics, procedirà a ordenar la realització de les obres i actuacions que correspongui per restablir l'obra, la instal·lació i l'activitat a l'estat de seguretat i conservació que d'acord amb l'autorització inicial i les modificacions de les normes tècniques i de seguretat correspongui.

L'ordre de realitzar les actuacions i obres per garantir la conservació i la seguretat establirà un termini per executar-les prudencial i adequat al tipus d'actuació a dur terme, no superior a quinze dies llevat de supòsits d'actuacions molt complexes.

Transcorregut aquest termini es procedirà a l'execució forçosa de l'ordre i a l'execució de la fiança.

3. En cas de perill immediat per a les persones i els béns l'ordre d'execució s'haurà d'atendre de manera immediata i l'Alcalde ordenarà la realització de les actuacions imprescindibles per garantir la seguretat, inclosa si es necessari la retirada de la instal·lació, tot a càrrec del titular obligat a complir el deure de conservació.

3. El titular de la llicència o el propietari de les instal·lacions haurà de realitzar les actuacions necessàries per desmantellar i retirar els equips de radiocomunicació o els seus diferents elements en els supòsits de cessament definitiu de l'activitat o dels elements que no s'utilitzin. Això implica, a més, que el terreny o la construcció o edifici que hagin servit de suport a tots el equips hauran de quedar igual que abans de la instal·lació d'aquests.

CAPÍTOL VI
COMPLIMENT, INFRACCIONS I SANCIONS

Article 50

L'exigència del compliment de les obligacions i l'impediment de les actuacions que vulneren l'ordenament vigent

1. Resten específicament obligades al compliment d'aquesta Ordenança, les empreses operadores de radiocomunicació titulars de les llicències d'activitat i obra i, en qualsevol cas, les que exerceixen l'activitat i tenen la titularitat de les instal·lacions i obres o ostenten drets que els obliguen a respondre davant dels tercers.

2. En cas d'incompliment dels preceptes d'aquesta Ordenança, l'Alcalde podrà ordenar l'adopció, prèvia la instrucció del procediment que correspongui, de les mesures que corresponguin a fi i efecte de restablir la legalitat infringida i impedir les actuacions que la vulnerin .

3. Les ordres de desmantellament i retirada de les instal·lacions i equips que es derivin de l'expedient administratiu incoat, hauran de ser complides per les empreses operadores de radiocomunicació titulars de les llicències d'activitat i d'obra i, en qualsevol cas, per les que exerceixen l'activitat i tenen la titularitat de les instal·lacions i obres o ostenten drets que els obliguen a respondre davant dels tercers.

En cas d'incompliment de l'ordre, un cop transcorregut el termini establert, es procedirà a la seva execució forçosa.

4. Les mesures d'execució forçosa són independents i compatibles amb les que puguin imposar-se en la resolució dels procediments sancionadors.

Article 51
Règim sancionador

Les activitats i les obres objecte de regulació en aquesta Ordenança resten subjectes al règim d'infraccions i sancions establert en la legislació urbanística, d'intervenció integral de l'Administració ambiental i a la legislació de telecomunicacions.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

En tot allò no previst expressament en aquesta Ordenança, són d'aplicació la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental i normativa que la desenvolupa; l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions; la normativa de telecomunicacions i la resta de normativa sectorial, en especial, la urbanística.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Les instal·lacions existents amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança que disposin de les preceptives llicències urbanística i ambiental, amb independència de si aquesta última s'ha atorgat abans o després de l'entrada en vigor de la Llei d'intervenció integral de l'Administració ambiental, s'han d'adequar a aquesta Ordenança i a la normativa sectorial aplicable abans de l'1 de gener del 2004.

Segona

Les instal·lacions existents quan entri en vigor aquesta Ordenança, que no disposin de les preceptives llicències han de suspendre l'activitat a partir del dia d'entrada en vigor d'aquesta Ordenança.

Aquestes instal·lacions no podran tornar a funcionar fins que els seus titulars no hagin obtingut la preceptiva llicència o permís municipal ambiental.

Tercera

Les sol·licituds de llicència urbanística i ambiental presentades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança sobre les quals no hagi recaigut proposta de resolució es tramitaran d'acord amb les determinacions d'aquesta Ordenança.

Quarta

D'acord amb el que disposa la Disposició addicional primera del decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, l'Alcalde haurà de dictar una resolució, que s'haurà de notificar als titulars de les instal·lacions, acordant l'inici dels controls periòdics de les activitats existents degudament legalitzades.

Cinquena

El termini de presentació davant l'ajuntament de la xarxa d'instal.lacions existents i del programa de desenvolupament de la xarxa , és el següent:

a) Per a tot el municipi i per lliurar-la a l'Administració municipal:

– Per als operadors de radiocomunicació existents és presentarà durant el primer trimestre de cada any per al desplegament de la xarxa durant aquest any.

– Per als operadors que no disposin de xarxa establerta serà requisit necessari per a la sol·licitud de llicència, la presentació prèvia del programa de desenvolupament de la xarxa, en el termini de quatre mesos a comptar des de la data d'entrada en vigor d'aquesta Ordenança.

b) En demarcació no urbana, diferenciada de la informació referida a tot el municipi, per a lliurar-la a l'Administració de la Generalitat, els terminis seran els que determina l'article 8.3. del Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal.lacions de radiocomunicació.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades totes les disposicions municipals d'igual o inferior rang que suposin, contradiguin o resultin incompatibles amb aquesta Ordenança.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Els preceptes d'aquesta Ordenança que, per raons sistemàtiques, reprodueixin aspectes de la legislació estatal i autonòmica, i aquells en què es facin remissions a preceptes d'aquesta, s'entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, amb el mateix sentit i abast, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa.

Les adaptacions, ampliacions o modificacions dels annexos de la LIIA que es portin a terme per via legal o reglamentària, es consideraran, a tots els efectes, automàticament incorporades al contingut d'aquesta Ordenança i, així mateix, al contingut i àmbit d'aplicació dels annexos a què aquesta es remet o fa referència.

Segona

Aquesta Ordenança entrarà en vigor un cop publicat el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i hagi transcorregut el termini previst en l'article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. Romandrà en vigor fins que s'aprovi la seva modificació o derogació.

--------------------------------------------------------------------------------

[1] Vegeu l'article 8.7.d) i l'Annex II del R. Decret 1066/2001, de 28 de setembre i l'article 3.1.f) de l'Ordre CTE/23/2002, d'11 de gener.
[2] Vegeu l'article 5 i els annexos 1 i 2 del Decret 148/2001, de 29 de maig.
[3] Per tecnologia disponible s'entén les tècniques desenvolupades a una escala que en permeti l'aplicació en el context del sector industrial corresponent en condicions econòmicament i tècnicament viables. En aquest sentit vegeu l'article 2, apartat 11 de la Directiva 96/61/CE, del Consell de 24 de setembre de 1996 relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació i l'article 4, apartat i) de la LIIA.
[4] A títol orientador es pot considerar que la instal·lació no guarda la deguda proporció amb la dimensió de l'edifici que li serveix de base, quan la longitud de l'antena ultrapassi la meitat de l'alçada de l'edifici que li serveix de fonament.
[6] Vegeu R.D. 279/1999, de 22 de febrer.
[7] Vegeu l'article 8.7.d) i l'Annex II del R. Decret 1066/2001, de 28 de setembre i l'article 3.1.f) de l'Ordre CTE/23/2002, d'11 de gener.
[8] Vegeu l'article 5 i els annexos 1 i 2 del Decret 148/2001, de 29 de maig.

Preàmbul

Com a conseqüència de l'aprovació i transposició a l'ordenament jurídic intern de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, fou modificat també el marc normatiu regulador de la venda no sedentària, tant en l'àmbit estatal com en l'àmbit autonòmic, per tal d'adaptar la regulació existent als paràmetres i principis que aquesta norma europea estableix per a l'accés i exercici de les activitats anomenades de serveis, entre les quals figura el comerç al detall en totes les seves modalitats.

Mitjançant la Llei 1/2010, d'1 de març, de reforma de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista, es va adaptar el marc normatiu estatal en matèria de venda no sedentària a la Directiva de serveis en el mercat interior, d'acord amb els criteris següents:

a) Manteniment del règim d'autorització administrativa prèvia, tenint en compte que el desenvolupament d'aquesta activitat requereix l'ocupació de sòl de titularitat pública.

b) La durada de les autoritzacions no pot ser indefinida, atès que el sòl públic disponible és un recurs limitat. En tot cas, la durada de les autoritzacions ha de permetre l'amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits.

c) En el procediment per a l'atorgament de les autoritzacions s'ha de garantir la transparència i la imparcialitat i, en concret, d'adequada publicitat de l'inici, el desenvolupament i la finalització.

Entenem que aquestes garanties, considerant que en aquestes autoritzacions no s'han de valorar condicions especials dels sol·licitants, i d'acord amb el que preveu l'article 92 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, es poden obtenir plenament i amb total objectivitat mitjançant sorteig.

d) Els procediments d'atorgament d'autoritzacions no poden permetre renovacions automàtiques ni avantatges per als titulars cessants ni per a les persones amb què es trobin especialment vinculades.

D'altra banda, la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, determina que el comerç ambulant forma part de les competències pròpies que correspon exercir als municipis dins del marc normatiu establert per la legislació estatal i les comunitats autònomes.

En l'àmbit territorial de Catalunya, l'aprovació de la Directiva de serveis en el mercat interior va implicar la modificació, entre altres disposicions, del Text refós sobre comerç interior, dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre, aprovat pel Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març, mitjançant el Decret legislatiu 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, la qual cosa, en relació amb la venda no sedentària, va comportar, entre d'altres, la concreció dels aspectes següents:

Els procediments que comporten l'atorgament de noves autoritzacions no poden ser automàtics ni poden comportar cap tipus d'avantatge per als prestadors que cessen ni per a les persones que estan especialment vinculades ambells.

Als Ajuntaments, mitjançant les corresponents ordenances municipals, els correspon determinar els criteris d'atorgament de les autoritzacions.

Les autoritzacions són transmissibles i han de tenir una duració mínima de quinze anys per permetre l'amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits, i són prorrogables, de manera expressa per períodes idèntics.

Finalment, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants. L'aprovació d'aquest reglament neix, doncs, de la necessitat de disposar d'uns criteris comuns que confereixin uns nivells mínims de seguretat jurídica en l'àmbit de la regulació dels diferents aspectes de la venda no sedentària, concretament en mercats de marxants, tant per a les administracions locals a l'hora de redactar i aprovar les seves disposicions, com per als comerciants i les seves organitzacions a l'hora de disposar d'uns paràmetres adequats en els quals poder basar les seves expectatives econòmiques.

Amb l'ànim de donar resposta a la necessitat d'adaptació dels diferents procediments administratius de tramitació municipal, a la vigent normativa en matèria de venda no sedentària i altra normativa que procedeixi, l'Ajuntament  de Castelldefels, a traves de la  Regidora -delegada de Via Pública, Platja i Mobilitat, Promoció Econòmica i Foment de l' Ocupació considera oportú redactar la present  Ordenança , en exercici de les competències expressades en la Disposició transitòria del referit decret.

 

Article 1.- Objecte.

1.- L'objecte d'aquesta ordenança és regular el mercat de venda no sedentària que setmanalment es fa cada dimecres a Castelldefels.

2.- El mercat de venda no sedentària és aquell conjunt d'activitats comercials realitzades fora d'un establiment comercial permanent, de caràcter periòdic i exercides en instal·lacions desmuntables o transportables, incloent-hi els camions botiga, dins d'un perímetre autoritzat, que comprèn la venda d'articles de simple ús i de brocanteria dins dels límits establerts per la legislació vigent.

 

Article 2.- Competència municipal en la regulació.

2.1 Ocupació, dies i horaris de celebració i emplaçaments del mercat.

1.- Per tal d'ocupar els espais de les vies públiques destinats a parades en el mercat esmentat, caldrà tenir l'autorització de l'alcaldia i abonar els drets que corresponen a l'ocupació autoritzada.

2.- Només es concediran tantes llicències com llocs hi ha destinats. No es concediran autoritzacions a les instal·lacions que puguin representar un obstacle per a la circulació dels serveis d'emergència, que limitin l'accés als establiments públics o privats, o que representin molèsties per al veïnat.

3.- El seu règim de funcionament es regeix pel principi de llibertat d'empresa i s'emmarca, entre altres raons d'interès general, en la protecció dels drets de les persones consumidores i la salut pública, les exigències de la bona fe en les transaccions comercials, la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà.

4.- L'activitat de venda del mercat no sedentària es celebrarà tots els dimecres de l'any, entre les 9:00 hores i les 13:30 hores. A partir de les 14:30 hores s'haurà de deixar l'espai o parada lliure, per a facilitar els serveis de neteja i reobrir la circulació per a vehicles i transport públic.

5.- L'Alcaldia o l'òrgan delegat competent pot autoritzar l'ampliació tant de dies com d'horari. A aquest efecte, s'acordarà un calendari amb la Comissió de Seguiment del mercat no sedentari de Castelldefels.

6.- L'emplaçament del mercat queda delimitat a la Rbl. Blas Infante i al carrer Maria Aurèlia Capmany, tot i que, per raons d'interès gènerel, es podrà modificar el lloc d'instal·lació, ampliar o reduir l'espai assignat al mercat. Sempre que l'Ajuntament vulgui fer ús d'aquesta facultat, ho ha de fer donant-ne compte als titulars de les autoritzacions amb informació detallada i anticipació suficient.

7.- Per raons d'interès gènerel, l'Ajuntament també pot cancel·lar la celebració del mercat de forma temporal o indefinida, avisant prèviament els paradistes sempre que sigui possible.

8.- En cas de variació de llocs d'ubicació, d'horaris o cancel·lació, amb motiu d'esdeveniments esportius, socials, culturals o de qualsevol altra mena, o quan concorrin altres circumstàncies especials que dificultin la seva realització, els titulars de les parades no tindran dret a indemnització de cap mena.

6.- L'Ajuntament pot establir nous mercats de venda no sedentària en altres dates o indrets de la ciutat sempre que ho consideri convenient, el quals es regularan per aquesta mateixa Ordenança municipal.

2.2 Competències específiques en la gestió del mercat de venda no sedentària:

Amb caràcter gènerel és competència de l'Ajuntament:

1.- Atorgar les autoritzacions.

2.- Determinar el nombre màxim, total o parcial per especialitats de parades atenent als criteris següents:

a) El sòl públic disponible.

b) La varietat d'oferta comercial, pel que es podran establir percentatges de parades destinades a la comercialització de diferents productes, amb la finalitat d'assegurar una oferta comercial variada i racional.

c) Els condicionaments urbanístics i circulatoris.

d) Aspectes mediambientals.

e) Aspectes de política social.

3.- Decidir el canvi d'ubicació del mercat, la suspensió temporal, la supressió d'aquest, la fixació de l'horari de venda i la periodicitat.

4.- Gestionar el mercat, l'administració, la seguretat i vigilància, la neteja i qualsevol altre servei propi pel seu funcionament, sense perjudici de les responsabilitats i obligacions dels venedors.

5.- Prendre les mesures necessàries per tal de millorar la seguretat viària al mercat i el seu entorn.

6.- Adoptar les mesures necessàries amb la finalitat de preservar el medi ambient i l'ordre públic.

7.- Designar el personal tècnic i administratiu responsable del control i la vigilància del mercat. Els funcionaris designats vetllaran perquè es compleixin les normes establertes en aquesta Ordenança i denunciaran les infraccions que s'observin.

8.- Modificar motivadament el nombre d'autoritzacions de comerciants i parades, per motiu d'interès públic.

9.- Dirigir, impulsar i inspeccionar el servei del mercat. Cautelarment, en cas d'infracció, es poden intervenir els productes exhibits pels comerciants, sens perjudici de les sancions corresponents.

10.- Exercir la potestat sancionadora.

11.- Posar en coneixement de l'administració competent les infraccions que no siguin de la seva competència.

12.- Crear de nous mercats de marxants.

Aquesta relació de competències no té caràcter limitatiu. En funció de les variacions normatives que puguin afecten al mercat en gènerel o a situacions, articles o productes concrets, l'Alcaldia o la regidoria en qui delegui dictarà les disposicions que corresponguin.

 

Article 3.- Condicions per l'exercici de venda

3.1 Model i condicions de les parades.

1.- L'Ajuntament es reserva el dret d'aprovar un model de parada i d'obligar als titulars de les autoritzacions a adoptar-lo, sense que per això puguin exigir cap indemnització.

2.- La instal·lació de tendals a la parada ha de tenir una alçada mínima de 2,20 metres i les parades han d'estar degudament alineades d'acord amb la senyalització existent.

3.- La delimitació i numeració de les parades es marcarà amb pintura, a càrrec de l'Ajuntament. Per raons de seguretat, cada dues parades hi haurà una separació mínima de mig metre.

4.- Els venedors hauran de fer la instal·lació de la parada amb els seus propis mitjans i amb les degudes condicions de seguretat i guarniment, quedant prohibit penjar els articles en les viseres o parts que surtin de les parades.

5.- No es permetrà la venda de mercaderies col·locades directament sobre el terra. Es obligatori l'ús d'un senzill taulell com a mínim, amb una alçada no inferior a 80 cm., excepte aquells articles que per les seves característiques especials siguin exceptuats d'aquesta Ordenança (per exemple petit mobiliari).

6.- Cada venedor es limitarà a ocupar l'interior de la seva parada. No estarà permesa la instal·lació de venedors en altres llocs que els expressament habilitats a l'objecte de la venda ni serà permès que les mercaderies siguin col·locades en altres llocs diferents dels taulells desmuntables destinats per a aquesta finalitat.

7.- En cas d'absència esporàdica d'un venedor, les parades veïnes podran ocupar a parts iguals l'espai del venedor absent.

3.2 Espai de les parades

a) No es pot ocupar més espai del que s'assenyala a l‘autorització i que estarà amb concordança amb la senyalització física de la parada. Les parades estaran degudament alienades, per no tapar les parades veïnes i per deixar lliure d'obstacles l'espai destinat al pas del públic.

Pel que fa a les mides permeses, sempre que sigui possible i segons les característiques de l'emplaçament de les parades, paulatinament s'intentarà que la mida mínima sigui de 6 metres lineals i la màxima de 10 metres lineals. Excepcionalment, l'Ajuntament podrà autoritzar vehicles-parada de més llargada.

El fons màxim de les parades serà de 6 metres, repartits entre l'espai de venda i l'estacionament dels vehicles. Es deixarà un pas mínim de mig metre entre cada dues parades.

b) Els beneficiaris de les parades no poden canviar l'ocupació, sense l'expressa autorització municipal.

3.4 Objecte de l'activitat.

La condició per la venda no sedentària s'acredita mitjançant l'adscripció a l'epígraf de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) corresponent al comerç al detall fora d'un establiment comercial permanent - venda ambulant, mercat de marxants i mercats ocasionals o periòdics o equivalent.

a) L'adjudicatari d'un lloc restarà autoritzat per vendre aquells productes a que es refereix el codi pel qual està donat d'alta a l'IAE i que consti a la targeta-autorització d'identificació que l'Ajuntament expedirà. En cas que el venedor estigui donat d'alta de dos o mes epígrafs, l'Ajuntament ho farà constar en el padró corresponent i a la targeta-autorització.

b) En els llocs de venda nomes podran expedir els generes i productes corresponents a la seva autorització, amb aquest criteri, els referits llocs podran destinar-se a la venda dels productes següents:

• Articles tèxtils i de confecció.
• Complements del vestir.
• Calcat, articles de cuir i pell.
• Bijuteria.
• Drogueria, perfumeria i merceria.
• Articles de la llar i de decoració.
• Articles de ferreteria.
• Flors i plantes.
• Matalasseria.
• Petit mobiliari.
• Petits electrodomèstics.
• Caramels, fruits secs i espècies degudament embassades.
• Xurreries i Bar-cafeteries ambulants (d'acord amb les condicions higiènic-sanitàries i de consum establertes).
• Altres, a criteri de l'Ajuntament.

El dimecres anterior al Diumenge de Rams, es podrà autoritzar la venda de palmes i palmons, als venedors titulars del mercat que ho sol·licitin, amb un màxim de 15 parades, que es concediran d'acord amb l'ordre de la data d'entrada en el registre General de l'Ajuntament.

Article 4.- Abast de les autoritzacions.

1.- Les llicències de parades fixes dins el recinte comú s'atorgaran de conformitat amb la vigent legislació en matèria de mercats de venda no sedentària.

2.- També es podran atorgar autoritzacions per aquells espais o parades que l'ajuntament consideri adequats, per la venda de gèneres amb característiques de temporalitat i tradició. Aquestes autoritzacions seran a precari, discrecionals i revocables.

3.- Sempre que per raons d'interès gènerel, l'ajuntament consideri convenient suprimir o traslladar una o més parades, els seus titulars hauran de deixar lliure l'espai o parada de l'ocupació autoritzada dins el termini a tal efecte, sense dret a indemnització.

 

Article 5.- Drets i obligacions dels titulars.

5.1 Els titulars de les parades tenen els drets següents:

1. Utilitzar el domini públic assignat per exercir la venda no sedentària.

2. Rebre per part de l'ajuntament, si s'ha sol·licitat prèviament, la informació actualitzada de tots els aspectes que modifiquin o afectin la venda.

3. Obtenir autorització per tal de no assistir al mercat durant un període superior a 4 dies per causa justificada, sense que aquesta suposi exempció del pagament de les taxes corresponents.

4. Sol·licitar un canvi d'ubicació o una ampliació del lloc.

5. Transmetre l'autorització en els casos autoritzats d'acord amb el que s'estableix a l'article 10.

6. Nomenar un suplent d'acord amb el que s'estableix a l'article 8.

7. Promoure i impulsar comercialment el mercat, així com adoptar mesures que tendeixin a incrementar-ne la qualitat i la competitivitat.

 

5.2 Els titulars de les parades tenen les obligacions següents:

1. Facilitar l'accés i la informació als inspectors i als òrgans competents de control. Complir i respectar les instruccions i recomanacions donades pel personal municipal encarregat del control del mercat, de la Policia Local i de la resta de personal administratiu o subaltern destinats a tal efecte.

2. Exhibir en un lloc visible la targeta d'autorització atorgada per l'ajuntament.

3. Desenvolupar l'activitat dins l'horari i el calendari, sense interrupcions injustificades i comunicar per escrit a l'ajuntament les absències previstes amb anterioritat i justificar documentalment les absències prolongades per un període superior a 4 dies.

4. Respectar la distància entre parades establert.

5. Els venedors hauran de respectar la normativa en matèria de Consum pel que fa als drets de les persones consumidores. Concretament, serà obligatori:

a) Exhibir la informació relativa als preus de les mercaderies posades a la venda.

b) Facilitar tiquet o factura com a comprovant de la venda o prestació del servei.

c) Tenir fulls oficials de reclamació/denúncia i posar-los a disposició dels clients i col·locar en un lloc visible el rètol oficial de la Gènerelitat de Catalunya que assenyala que es disposa de fulls de reclamació.

Tota aquesta informació i documentació, inclosos els documents d'oferta de serveis, haurà d'estar redactada com a mínim en català.

6. Complir les condicions de seguretat i higiene que s'estableix i la normativa específica amb relació a les instal·lacions, equips i productes a la venda.

7. Mantenir net l'espai de venda durant el transcurs de l'activitat i mantenir les parades en un estat de conservació adequat.

8. Col·laborar amb els serveis de neteja municipals  per agilitar la recollida dels residus. En acabar l'horari de venda hauran de deixar la superfície ocupada i la zona d'influència totalment neta, els venedors són responsables de la neteja de la superfície ocupada i els seus voltants i dipositar les deixalles de forma selectiva, separant el paper i cartró dels plàstics.

9. Els venedors hauran de mantenir un tracte correcte amb els altres comerciants, amb els funcionaris municipals i amb el públic en general, evitant qualsevol discussió o incidència que pugui produir un escàndol.

10. Per la seguretat del públic en general i del propis venedors, es prohibeix la circulació de vehicles dins del recinte del mercat no sedentari en l'horari de venda establert.

11.- L'activitat comercial només la poden exercir les persones que hi constin a la targeta/autorització.

12. Satisfer les taxes i els tributs municipals que corresponguin, per l'exercici de l'activitat.

13. Estar al corrent del pagament d'impostos: Impost sobre Activitats Econòmiques,  (IAE), IRPF, IVA, Impost de Societats  i de Seguretat Social.

14. Els titulars de les parades respondran dels danys que es derivin de l'exercici de l'activitat i tenen la responsabilitat de restablir les condicions de l'entorn públic. De no restablir-se la situació, ho faran el serveis municipals amb càrrec al titular de la parada, que haurà de pagar pel servei realitzat, tot això sense perjudici de la possible sanció que li pugui correspondre.

15. Tenir contractada i vigent l'assegurança de responsabilitat civil pel desenvolupament de l'activitat,  per una cobertura mínima de 150.000,00.-€

16. Els titulars que venguin confecció  hauran d'habilitar a l'interior de la parada com a mínim un emprovador que haurà de ser tancat si volen oferir la possibilitat de que els clients se la emprovin. Els articles de roba de confecció no podran ser de segona mà.

17. El emmagatzematge del gènere durant la jornada de venda, haurà d'estar col·locat en estanteries, en els expositors, en els taulells o penjadors.

18. Tenir la possibilitat d'utilització de sistemes de pagament electrònic.

19. Tenir un extintor a l'abast de la parada.

20. Els titulars de les autoritzacions per a la venda de productes de qualsevol mena que puguin corroir, deteriorar, tacar o perjudicar de qualsevol altra manera el paviment, estan obligats a col·locar una protecció de material impermeable entre el terra i els elements de la instal·lació.

21. Queda prohibit als titulars de les parades utilitzar altaveus o altres mitjans acústics.

 

Article 6.- Atorgament de noves llicències

L'Ajuntament, per tal de garantir la transparència, la imparcialitat, la no discriminació i la igualtat en l'accés de les parades vacants en el mercat no sedentari de Castelldefels, realitzarà un sorteig públic de les sol·licituds presentades durant el mes d'octubre de cada any, que acreditin el compliment de les condicions establertes en el present article.

6.1 Règim per la concessió de noves llicències.

L'òrgan competent, en el mes de setembre de cada any mitjançant resolució, aprovarà les corresponents condicions per l'adjudicació de noves parades i determinarà:

a) Model de sol·licitud a tal efecte

b) Calendari del procés de licitació.

c) Determinació del número de parades a atorgar.

d) Característiques de cada parada.:  gènere, metres, emplaçament i denominació.

e) El lloc, el dia i l'hora dels sortejos.

f) Termini per a la presentació de la documentació per la concessió de les autoritzacions.

g) Lloc i data d' exposició definitiva de les autoritzacions atorgades.

6.2 Percentatges dels articles o gènere.

Els percentatges dels articles o gènere serà determinat per la Comissió de seguiment, d'acord amb les parades que quedin buides un cop finalitzi el termini d'acreditació de les parades existents segons la següent catalogació:

Articles tèxtils i de confecció, complements del vestir i bijuteria.

Calcat, articles de cuir i pell.

Drogueria, perfumeria i merceria.

Articles de la llar, de decoració, petit mobiliari i matalasseria.

Articles de ferreteria i petits electrodomèstics.

Flors i plantes.

Caramels, fruits secs i espècies, xurreries i Bar-cafeteries ambulants.

6.3 Presentació de sol·licituds.                                                         

Les persones interessades en l'adquisició d'una nova parada hauran de sol·licitar-ho mitjançant model de sol·licitud a tal efecte, durant el mes d'octubre de cada any.

Cada sol·licitant només podrà presentar un màxim de sol·licituds.

S'haurà d'acompanyar a la sol·licitud presentada la següent documentació:

- El compromís de no transmetre la llicència  i no modificar el gènere o article en un període mínim de 5 anys.

- El compromís de recollida dels residus un cop finalitzada l'activitat i de reciclatge segons el gènere.

- El compromís de complir amb les obligacions fiscals i amb la seguretat social.

- Presentació d'una proposta d'assegurança de responsabilitat civil per un import mínim de 150.000 €

- Declaració de no haver estat titular en els últims 10 anys, d'una parada en el mercat de venda no sedentària de l'Ajuntament de Castelldefels, en cas de revocació de la llicència.

6.4 Exposició de llistats definitius.

Un cop registrades les sol·licituds a l'OAC, la Comissió de seguiment del mercat confeccionarà la llista de les sol·licituds presentades.

S'exposarà el llistat de les sol·licituds admeses al sorteigs i s'obrirà el termini per la presentació de reclamacions i desprès de la seva resolució, s'exposaran finalment els llistats definitius. Per cada una de les parades vacants es publicarà el corresponent llistat de sol·licituds ordenades a les que s'assignarà un número de forma aleatòria que coincidiran amb els tres últims dígits del registre d'entrada de cada una de les sol·licituds presentades.

6.5 Celebració del sorteig.

En la data i lloc establerts es procedirà a fer el sorteig de forma pública de les parades vacants entre les sol·licituds presentades per cada una d'elles.

6.6 Concessió de la llicència.

Per a la concessió de la llicència els adjudicataris hauran de presentar la següent documentació en el termini fixat:

Dues fotografies del titular i del suplent (si s'escau i d'acord amb l'article 8)

DNI/NIE/CIF del titular i del suplent (si s'escau), en cas de ser persona jurídica,  escriptura de constitució i documentació acreditativa de la vigència del càrrec del representant legal.

Certificat o alta de l'IAE amb l'epígraf  corresponent a la venda fora d'un establiment, segons l'article o gènere.

Certificat  o alta a la Seguretat Social.

Assegurança de responsabilitat civil.

Comprovant del pagament de la taxa municipal per l'ocupació i aprofitament de la via pública.

Finalitzat el termini per la presentació de la documentació es concedirà per decret la corresponent llicència.

Publicació del llistat definitiu de les autoritzacions atorgades.

La no presentació en el termini fixat de la documentació requerida implica la pèrdua automàtica de l'opció a la plaça i el dret d'opció per la mateixa del següent de la llista.

6.7 Inclusió en el padró.

Les noves concessions s'inclouran en el padró corresponent i es farà entrega de targeta/autorització d'acord amb l'article 7.

 

Article 7.- Contingut de les autoritzacions.

1.- El titular de les llicències disposaran d'una targeta/autorització que serà lliurada en el moment de la concessió, que hauran d'exhibir sempre en la parada de forma visible, tant pels consumidors i usuaris del mercat, com pels agents de la Policia Local o pels funcionaris encarregats de l'administració i de la vigilància del mercat.

2.- Descripció del contingut de la targeta-autorització:

En el anvers de la targeta-autorització hi constaran:

• Les dades identificatives del lloc de la parada, amb les sigles BI, per les parades situades a la Rbl. Blas Infante, més el número de la parada i les sigles AC, per les parades situades al carrer M. Aurèlia Capmany, més el número de la parada.
• El nom de la titularitat i suplent (si s'escau)
• El DNI/NIE/CIF, segons el cas.
• Els metres de la parada.
• Els articles de venda.
• La data d'expedició de la targeta-autorització.
• Any del compliment de l'acreditació.
• La fotografia del/la titular i suplent o de les persones encarregades de la venda en cas de que la titularitat sigui jurídica.
• Estaran signades per l'alcalde/alcaldessa i el secretari/la secretaria de l'ajuntament.

En el cas que sigui una persona jurídica haurà de constar la persona o persones físiques que es faran càrrec de la venda. El seu nombre no serà superior a dues persones.

En el revers de la targeta-autorització hi constarà la vigència de la llicència per 15 anys, prorrogables per períodes de 15 anys consecutius, amb les condicions mínimes i més generals a complir.

 

Article 8.- Titulars de l'autorització.

Tenen la consideració de titulars les persones que obtinguin l'autorització que expedeix l'ajuntament.

Les persones físiques titulars de l'autorització estan obligades a exercir personalment l'activitat i només ho podran ser d'una sola parada. També la poden exercir en nom seu un suplent, que pot ser el cònjuge, o parella de fet acreditada per qualsevol mitjà (amb més de 2 anys de convivència), els parents de primer o segon grau de consanguinitat o afinitat, i els assalariats, degudament acreditat. Tots han d'estar donats d'alta a la Seguretat Social en el règim que correspongui. Els suplents només ho podran ser d'una parada.

En cas que l'autorització s'atorgui a una persona jurídica, és necessari justificar documentalment la relació jurídica existent entre la titularitat i la persona física o persones que exerceixin l'activitat i només ho podran ser d'una sola parada.

Els titulars de les autoritzacions han d'exercir la seva activitat de venda amb estricta subjecció a les condicions de l'autorització atorgada.

 

Article 9.- Durada i control de les autoritzacions.

1.- L'autorització per a l'exercici de la venda no sedentària tindran, d'acord amb el que preveu l'article 6.2 del Decret 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants, una durada mínima de quinze anys per tal de permetre l'amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits, i  prorrogables expressament per períodes idèntics.

2.- Durant la vigència de les autoritzacions, cada any l'Ajuntament notificarà als titulars que estan obligats a acreditar durant el 1er. trimestre:

a) La titularitat i domicili, amb la presentació del DNI, NIE (del titular i suplent si s'escau) o CIF (amb el DNI o NIE de les persones que es fan càrrec de la parada)

b) Estar al corrent de les obligacions amb la Seguretat Social i amb l'Administració Tributària.

c) Estar al corrent del pagament de l'assegurança de responsabilitat civil.

d) Acreditar el pagament de la taxa municipal per l'ocupació i aprofitament de la via pública, previstes en les ordenances fiscals en la forma i en el termini assenyalats en el calendari fiscal de l'Ajuntament de Castelldefels.

3.- La falta de l'acreditació de les condicions assenyalades en l'apartat anterior, comportarà l'anul·lació de l'autorització de forma automàtica, sense possibilitat en cap cas de transmissió de l'autorització.

 

Article 10.- Transmissibilitat, extinció i revocació de les autoritzacions.

10.1 Transmissibilitat.

Les autoritzacions només son transmissibles si es mantenen les condicions per a l'autorització que es transmet pel termini que resti de l'autorització o pròrroga, amb la comunicació prèvia del cedent.

En tot cas el cessionari ha de presentar una declaració responsable conforme compleix amb totes les condicions exigides.

Només es poden transmetre les autoritzacions en els supòsits següents:

a) Per cessament voluntari sempre que hagi transcorregut un mínim de cinc (5) anys des de que la va obtenir. El transmetent no pot optar a cap nova llicència en el mateix mercat durant un període mínim de cinc anys.

b) Per situacions sobrevingudes no atribuïbles a la voluntat del marxant, com ara casos d'incapacitat laboral, malaltia o situacions anàlogues, acreditades degudament.

c) Per mort del titular. En aquest cas, o en cas d'incapacitat legal, l'autorització pot ser transmesa d'acord amb les disposicions testamentàries i successòries.

Les transmissions es faran mitjançant la signatura d'una compareixença a l'Ajuntament, per part de totes les persones involucrades en el canvi de la titularitat: venedor cessant, adquirent i suplents, si s'escau i es presentaran els originals de la documentació acreditativa corresponent als supòsits indicats.

10.2 Extinció i revocació de les autoritzacions.

L'autorització municipal s'extingirà sense dret a indemnització ni a compensacions de cap mena, en els supòsits següents:

1.- Per renúncia expressa i escrita formulada pel titular.

2.- Com a conseqüència d'un procediment sancionador, motivat per infraccions molt greus de les normes recollides en aquesta Ordenança.

3.- Per pèrdua o incompliment sobrevingut d'alguna de les condicions exigides per gaudir de l'autorització.

4.- Per mort o incapacitat, sens perjudici de la possibilitat de transmissió prevista a l'article 10.1.

5.- Pel compliment del termini pel qual fou concedida, llevat de pròrroga.

6.- Per manca d'aportació total o parcial de la documentació prevista en l'article 9.2.

La revocació de la llicència implica no concedir al seu titular cap llicència nova durant un període de 10 anys.

En tots els casos previstos en aquest article l'Ajuntament disposarà de nou de la parada, de conformitat amb les previsions d'aquesta Ordenança, per tal d'oferir la parada a un nou titular, o a criteri de l'ajuntament per la seva extinció o distribució del seu espai entre les parades veïnes.

 

Article 11.- Règim  Sancionador : Infraccions.

Les infraccions comeses pels titulars dels llocs de venda es qualifiquen de lleus, greus i molt greus.

Les infraccions prescriuen: Lleus, als sis mesos. Greus, als dos anys. Molt greus, als tres anys.

A l'efecte del còmput del termini de prescripció, aquest es considera iniciat a partir de la data que es comet la infracció. En el cas d'infraccions continuades, es té en compte la data de finalització de l'activitat il·lícita.

11.1 Infraccions lleus.

Tenen consideració d'infraccions lleus:

1. El comportament que produeixi molèsties al públic o a altres paradistes, i contraris als bons costums i a les normes de convivència dins el recinte del mercat.

2. No tenir en lloc visible la targeta-autorització de la parada.

3. La negligència a dipositar de manera correcta els embolcalls i productes excedents de l'activitat.

4. L'incompliment dels horaris de descàrrega, venda i desmuntatge de les parades o dificultar l'accés habitual dels vehicles.

5. L'absència injustificada del lloc reservat al mercat sense la deguda justificació i comunicació a l'Ajuntament durant mes de 4 mercats consecutius.

6. No tenir a disposició del públic els fulls oficials de reclamació.

7. No exhibir els preus de venda al públic de les mercaderies.

8. Realitzar operacions de pesada i mesura fora de la vista del públic.

9. El canvi d'emplaçament sense autorització.

11.2 Infraccions greus.

Tenen consideració d'infraccions greus:

1. La reincidència d'infraccions lleus en el període d'un any.

2. La manca de neteja del lloc reservat i el seu entorn, tant mentre es realitza la venda com un cop finalitzat el mercat i a la retirada les instal·lacions.

3. No tenir a disposició del personal d'inspecció les factures i els comprovants de compra dels productes que es posen a la venda. La negativa o la resistència a subministrar dades o a facilitar la informació que pugui requerir el personal autoritzat amb vista al compliment de les funcions d'informació, investigació i inspecció en les matèries objecte d'aquesta Ordenança, com també el fet de subministrar informació inexacta.

4. La inobservança de les instruccions que, discrecionalment i pel bon funcionament del mercat, doni el personal del mercat.

5. L'actuació expressa que provoqui danys a béns públics o privats.

6. La manca de condicions higiènic-sanitàries dels llocs de venda, dels manipuladors, dels vehicles de transport d'aliments, així com dels productes i aliments posats a disposició del consumidor.

7. La venda de productes no compresos en l'autorització corresponent.

8. La modificació de la configuració, grandària i ocupació de la parada sense autorització del personal del mercat o sense ajustar-se a les condicions d'aquesta (s'exclou l'ocupació parcial de les parades veïnes en cas d'absències).

9. Les infraccions a la normativa vigent en matèria comercial i de seguretat .

10. La música o qualsevol mena de difusió de sons per megafonia, a excepció de les parades específicament destinades a la venda d'articles o complements musicals, sempre que no s'excedeixin els decibels permesos.

11. Circular amb el vehicle fora de l'horari autoritzat.

12. L'absència injustificada del lloc reservat al mercat sense la deguda justificació i comunicació a l'Ajuntament durant mes de 8 mercats consecutius.

11.3 Infraccions molt greus.

Tenen consideració d'infraccions molt greus:

1. La reincidència d'infraccions greus en el període d'un any.

2. El fet de subministrar informació o documentació falsa.

3. Les baralles amb violència física dins el recinte del mercat.

4. El sot arrendament o cessió de part o de la totalitat de l'espai autoritzat.

5. Tenir menors, en edat d'escolaritat obligatòria, treballant a la parada.

6. La resistència, la coacció o la represàlia, o la temptativa de fer-ne, contra els funcionaris facultats per a l'exercici de la funció d'investigació, de vigilància o d'inspecció en les matèries objecte d'aquesta Ordenança.

7. La utilització de targeta-autorització per part de persones diferents a les autoritzades.

8. Les infraccions per frau, adulteració o engany i en els casos en els que es detecti la venda de productes falsificats o per la venda de productes dels quals no sigui possible demostrar que s'han aconseguit de manera lícita.

9. No atendre les directrius del Pla d'Emergència en el cas que aquest s'activés.

10. Donar-se de baixa del règim de la Seguretat Social, el titular o els treballadors que aquest tingui contractats, durant la vigència de la llicència o no estar al corren de les obligacions fiscals.

11. Donar de baixa l'assegurança de responsabilitat civil durant la vigència de la llicència segons l'import establert en l'article 4.1.2 d'aquesta Ordenança.

 

Article 12.- Sancions

Les sancions que es poden imposar consisteixen en multes pecuniàries i en la suspensió o revocació absoluta de l'autorització

1 Infraccions lleus:

1è. Advertiment. 2n. Multa fins a 750,00 €.

2 Infraccions greus:

1è. Suspensió de l'autorització d'1 a 6 mesos. 2n. Multa de 750,01 € fins a 1.500,00 €.

3 Infraccions molt greus:

1è. Revocació de l'autorització. 2n. Multa de 1.501,00 € fins a 3.000,00 €.

Es poden imposar aquestes sancions sens perjudici d'altres mesures complementaries com:

La intervenció dels productes exhibits, com a acció de cautela i prevenció de riscos a la salut de les persones.

El cessament immediat de l'activitat de venda no sedentària quan s'exerceixi sense disposar de la preceptiva autorització.

 

Article 13.- Graduació de les sancions

La graduació de la sanció és gradua tenint en compte les circumstàncies següents:

1. L'esmena dels defectes derivats de l'incompliment d'aquestes normes, sempre que d'aquest incompliment no se n'hagin derivat perjudicis directes a tercers.

2. La reincidència quan no sigui determinant de la infracció.

3. El grau d'intencionalitat.

4. El nombre de consumidors i usuaris afectats.

5. La quantia del benefici il·lícit.

6 El volum de vendes.

7. La situació de predomini de d'infractor al mercat.

8. La gravetat dels efectes socioeconòmics.

A l'efecte de la reincidència no s'hi computen els antecedents infractors cancel·lats.

 

Article 14 .- Mesures preventives o de cautela.

En tots els casos es podran imposar mesures de cautela, consistents en la suspensió de l'autorització per un termini no superior al previst per la sanció, en el cas que, aquesta consisteixi en la suspensió de l'autorització, tot això de conformitat amb la vigent legislació.

 

Article 15.- Comissió de seguiment del mercat.

La comissió formada per la regidoria delegada, 1 tècnic municipal, el Cap de la Policia responsable del mercat no sedentari, responsable del Servei d'inspecció municipal, responsable de l'àrea jurídic-administrativa, juntament amb 1 representat del mercat no sedentari de Castelldefels, i 1 representant de l'AAVV del Barri de Can Vinader.

Es celebraran dues de caràcter obligatori amb la finalitat de procedir a la determinació dels criteris d'adjudicació de parades buides, valoració de percentatges d'articles o gènere i la resolució de les reclamacions que es puguin presentar en el procés d'adjudicació.

A més es celebraran amb un mínim de dues reunions més per tal de garantir una correcta comunicació i resoldre d'una manera àgil tot allò susceptible de millora, per a la resolució de conflictes propis de l'activitat, per acordar les dates de la celebració de mercats extraordinaris, etc.

La Comissió serà nomenada per l'alcaldia i tindrà una durada de quatre anys.

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. En tot allò no previst en aquesta Ordenança, s'aplicaran les normes de regim local, el Text refós de la llei sobre comerç interior, aprovat pel Decret legislatiu 1/1993, de 9 de marc, sobre comerç interior, modificada per la Llei 7/2011,de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, el Decret  162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants, així com la Llei 33/2003, de 23 de novembre, patrimoni de les administracions publiques.

Segona. Els preceptes d'aquesta Ordenança que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i els que incloguin remissions a preceptes d'aquesta, s'entendran automàticament modificats o substituïts en el moment en que es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de que porten causa.

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Aquesta norma deroga l'anterior Ordenança per a la venda ambulant en el mercat de Castelldefels, aprovada per l'Ajuntament en Ple en la sessió ordinària el dia 2 de març de 1995, publicada en el BOPB núm. 63, de data 15 de març de 1995.

______________________________________________________________________

 

 

José-Antonio Andrés i Hernández, secretari de l'Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat),

 

C E R T I F I C O :

 

Primer.- Que l'Ordenança municipal reguladora del mercat de venda no sedentaria en el municipi de Castelldefels, que consta de vint-i-quatre fulls numerats, segellats i rubricats per aquesta Secretaria, va ser aprovada inicialment pel Ple de la Corporació Municipal en sessió celebrada el dia 23/2/2017, sotmesa a informació pública per un termini de trenta dies mitjançant anunci exposat al Tauler d'Edictes de la Casa Consistorial i publicat al Diari “La Vanguardia” del dia 10/3/2017, al Butlletí Oficial de la Província del dia 20/3/2017 i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7330, del dia 16/3/2017.

 

Segon.- Que durant l'esmentat termini reglamentari d'informació pública, l'acord i l'Ordenança esmentats no han estat objecte de cap reclamació ni al·legació, per la qual cosa han esdevingut definitius, en virtut del que disposa l'article 65.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny.

 

I perquè així consti, i tingui els efectes que corresponguin, lliuro aquesta certificació, d'ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa, Candela López Tagliafico.

 

Castelldefels, 05 de mayo de 2017.

 

Vist i plau

L'alcaldessa,

(aprovada el 18 de juliol de 2002)

TÍTOL PRELIMINAR.

Article 1

1. Aquesta Ordenança regula la tinença d'animals al terme municipal de Castelldefels.

2. Són animals domèstics, als efectes d'aquesta Ordenança, els destinats a viure en domesticitat a la llar, excloent-ne els que aporten productes o usos de renda per a l'home.

3. Són animals de companyia els que es crien i es reprodueixen amb la finalitat que visquin amb l'home, en concret totes les subspècies i varietats de gossos (Canis familiaris) i totes les subspècies i varietats de gats (Felis catus).

4. Són animals salvatges tots aquells que no són domèstics ni aporten productes o usos de renda per a l'home

Article 2

1. És permesa amb caràcter general la tinença d'animals domèstics als domicilis particulars, sempre que higiènicament, les circumstàncies ho permetin i no es produeixi cap situació de risc sanitari, perill o molèsties per als veïns.

2. Resta expressament prohibit deixar en patis, terrasses, balcons o habitacions amb finestres obertes animals que amb els seus sons, crits o cants puguin perjudicar el descans dels veïns o els ocasionin molèsties evidents.

3. La tinença d'animals salvatges fora del nucli zoològic haurà d'ésser expressament autoritzada per l'Ajuntament. L'autorització determinarà les obligacions del propietari de l'animal i farà referència a les condicions higiènico-sanitàries i a les garanties per evitar les molèsties i el perill que puguin causar.

Article 3

1. Dins el nucli urbà de Castelldefels queda terminantment prohibit l'establiment de bovins en producció làctica (vaqueries), estables, quadres i corrals de bestiar i aviram.

2. La tinença d'aus de corral, conills, coloms i altres animals domèstics anàlegs en domicilis particulars, tant en terrasses com en patis o coberts, queda condicionada al fet que les circumstàncies de l'allotjament i l'adequació de les instal·lacions ho permetin, tant en l'aspecte higiènico-sanitari com per la inexistència d'incomoditats o perills per als veïns o altres persones. Amb caràcter general i sempre que es compleixi l'apartat anterior, es limita la tinença d'aquests tipus d'animals a 6 individus per habitatge, llevat que es disposi d'una autorització expressa per part de l'Ajuntament .

Article 4

1. Les següents activitats, enumerades a títol enunciatiu i no limitatiu, restaran subjectes a allò establert per la Ordenança municipal reguladora de la intervenció administrativa en les activitats i les instal·lacions.

a) Els nuclis zoològics, entenent com a tals els que alberguin col·leccions zoològiques d'animals de la fauna salvatge amb finalitats científiques, culturals o recreatives o de reproducció, recuperació, adaptació i/o conservació d'aquests animals.

S'inclouen en aquest grup: zoosafaris, parcs o jardins zoològics, circs, col·leccions zoològiques privades, granges cinegètiques i altres agrupacions zoològiques.

b) Les instal·lacions per al manteniment temporal d'animals domèstics.

S'inclouen en aquest grup: centres de cria, residències i refugis, escoles d'ensinistrament, centres de recollida d'animals, gosseres esportives, centres d'importació d'animals, laboratoris i centres d'experimentació amb animals.

c) Els establiments de venda d'animals.

S'inclouen en aquest grup les botigues d'animals i qualsevol altreestabliment de venda.

d) Elsestabliments per a la pràctica de l'equitació: picadors, quadres esportives o de lloguer i altres establiments per a la pràctica eqüestre.

2. Perquè siguin autoritzades les activitats a què es refereix el paràgraf anterior han de reunir, com a mínim, els requisits següents:

a) Els titulars d'aquestes hauran de presentar una sol·licitud davant l'Ajuntament, amb antelació a la data de l'inici de l'activitat. La sol·licitud haurà d'anar acompanyada, com a mínim, de la documentació següent:

- Instància
- Titular de la sol·licitud.
- Domicili de l'activitat i del titular i el telèfon i l'horari en què se'l pot localitzar.
- Tipus d'activitat que es pretén desenvolupar.
- Relació de les principals matèries que s'hi faran servir, i indicació de la quantitat màxima aproximada.
- Personal que ocuparà l'activitat.
- Justificació de la titularitat del local
- Fotocòpia de l'últim rebut de l'IBI
- Fotocòpia de l'Impost d'Activitats Econòmiques
- Dues fotografies de la façana
- Una fotografia del titular o representant i DNI (fotocòpia)
- Escriptura del constitució de societat/comunitat i NIF (fotocòpia)
- Escriptura de poders (fotocòpia)

b) Emplaçament adequat, dotat dels mitjans necessaris per a l'aïllament sanitari.

c) Instal·lacions i equips idonis que permetin el maneig higiènic de l'establiment.

d) Dotació d'aigua potable i de desguassos que gaudeixin l'absència de perjudicis per a l'entorn, les persones i les altres animals.

e) Mitjans per a la neteja i desinfecció del recinte dels animals, del material que hi està en contacte i dels vehicles utilitzats per transportar-los, en cas que n'hi hagi.

f) Les instal·lacions hauran de garantir unes condicions de confort, durant tot l'any, en l'allotjament dels animals i el compliment del que en aquest aspecte disposa la Llei de protecció dels animals.

g) Han de disposar de sistema d'eliminació d'excrements i orins.

h) D'un sistema de destrucció o eliminació de cadàvers i matèries contumaces.

i) I d'un programa d'higiene i profilaxi elaborat per un veterinari.

3. Els establiments de venda, cria, guarda o recollida d'animals domèstics:

a) Han de comptar amb l'assessorament i el control d'un veterinari.

b) Així mateix, han de portar al dia un llibre de Registre en el qual s'ha d'especificar per a cada animal el que segueix: data d'entrada, procedència, identificació d'espècie o raça, data de sortida i destinació.

4. Els establiments de venda:

a) Han de lliurar els animals desparasitats i lliures de qualsevol malaltia.

b) L'existència d'un servei veterinari dependent de l'establiment que atorgui certificats de salut per a la venda dels animals no eximirà el venedor de responsabilitat davant les malalties en incubació no detectades en el moment de la venda.

5. En qualsevol transacció d'un animal de companyia s'haurà de lliurar al nou posseïdor de l'animal el document acreditatiu de la seva identificació, tal i com s'estableix al Decret 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el Registre general d'animals de companyia.

Article 5

L'autoritat municipal podrà ordenar el trasllat d'animals a un lloc més adequat quan no es compleixin els condicionaments dels articles 2, 3 i 4, i en portarà a terme, si és procedent, l'execució forçosa i subsidiària a càrrec dels administrats, d'acord amb el que s'estableix a l'article 93 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

TÍTOL I. NORMES GENERALS.

Capítol I. Normes sanitàries.

Article 6.

1. Els veterinaris de l'Administració Pública, les clíniques i els consultoris veterinaris hauran de portar un arxiu amb la fitxa clínica dels animals objecte de vacunació o de tractament obligatori, que estarà a disposició de l'autoritat municipal. Així mateix, han de vetllar perquè tots els animals figurin inscrits al cens municipal.

2. Qualsevol veterinari està obligat a comunicar qualsevol malaltia transmissible animal a l'Àrea de Sanitat, Serveis Socials i Consum municipal, perquè, independentment de les mesures zoosanitàries individuals, es posin en marxa les mesures higiènico-sanitàries corresponents de protecció civil.

3. El sacrifici d'animals s'ha de realitzar sota el control i la responsabilitat d'un veterinari, d'acord amb el Decret 254/2000, de 24 de juliol, pel qual s'estableixen els mètodes d'eutanàsia per als animals de companyia que s'han de sacrificar.

Article 7.

1. A partir de l'edat reglamentària en la normativa vigent (entre 3 i 6 mesos), els posseïdors de gossos i d'altres animals domèstics estan obligats a vacunar-los contra les malalties objecte de prevenció.

2. Cada propietari i/o posseïdor d'animals de companyia haurà de disposar de la corresponent cartilla sanitària, en la qual s'especificaran les dades de l'animal, el seu estat sanitari i les dades precises de la identitat del propietari.

Article 8.

1. Els propietaris i/o posseïdors de gossos que hagin causat lesions a persones, per raó de l'agressió estan obligats a:

a) Facilitar les dades de l'animal agressor i les seves pròpies a la persona agredida, als seus representants legals i a les autoritats competents que les sol·licitin.

b) Comunicar els fets a l'Àrea Municipal de Sanitat, Serveis Socials i Consum en el termini màxim de 24 hores posteriors als fets i posar-se a disposició de les autoritats municipals.

c) Sotmetre l'animal agressor a l'observació veterinària obligatòria en el Consultori veterinari municipal o, prèvia autorització, en qualsevol consulta veterinària d'exercici lliure, i complir les prescripcions que determini el veterinari.

d) Presentar davant l'Àrea de Sanitat, Serveis Socials i Consum la documentació sanitària del gos i el certificat veterinari d'observació, en un termini no superior a 48 hores de produïda la lesió, i als 14 dies d'iniciada l'observació veterinària.

e) Comunicar a l'Àrea esmentada qualsevol incidència que es produeixi (mort de l'animal, robatori, pèrdua, desaparició, trasllat) durant el període d'observació veterinària.

2. L'autoritat municipal, quan ho consideri necessari i les circumstàncies ho aconsellin, podrà obligar a recloure a l'animal agressor durant el període d'observació veterinària al centre municipal de recollida d'animals o a qualsevol consulta veterinària d'exercici lliure.
Si l'animal té propietari conegut, les despeses de manteniment aniran al seu càrrec.

3. L'Ajuntament podrà ordenar l'aïllament dels animals de companyia o confiscar-los en cas que se'ls hagués diagnosticat alguna malaltia transmissible a l'home, sigui per sotmetre'ls a un tractament curatiu adequat, sigui per sacrificar-los si fos necessari.

En els casos concrets de gossos que presentin comportaments agressius patològics no solucionats amb les tècniques d'ensinistrament i terapèutiques existents, es pot considerar, sota criteri facultatiu, l'adopció de mesures consistents en castració o sacrifici de l'animal.

Capítol II. Cens municipal i identificació dels animals de companyia i dels gossos considerats potencialment perillosos.

Article. 9

1. Els propietaris o posseïdors de gossos i gats, que ho són per qualsevol títol, els han de registrar en el corresponent Cens municipal d'animals de companyia en el termini màxim de tres mesos, comptats a partir de la data de naixement, d'adquisició o de canvi de residència de l'animal, facilitant , almenys, les següents dades:

a) Dades del propietari o posseïdor de l'animal: Nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.

b) Dades de l'animal: Espècie i raça, sexe, data de naixement, sistema utilitzat d'identificació (trasponder o tatuatge), i codi d'identificació.

2. En el moment de registrar-los al Cens Municipal, es donarà al propietari o posseïdor la xapa censal municipal, que haurà de col·locar-la al collar de l'animal per dur-la permanentment.

Article 10

1. El propietaris de gossos considerats potencialment perillosos han d'inscriure el seu gos dins d'un apartat específic del Cens municipal d'animals de companyia. Tenen aquesta consideració els gossos que presentin una o més d'una de les circumstàncies següents:

a) Gossos que han tingut episodis d'agressions a persones o altres gossos.

b) Gossos que han estat ensinistrats per l'atac i la defensa.

c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o llurs encreuaments: bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, terrier staffordshire americà i tosa japonès.

2. No poden adquirir gossos considerats potencialment perillosos les persones menors d'edat i les que hagin estat privades judicialment o governativament de la tinença d'aquests animals.

3. Com a condició indispensable per la tinença i la posterior inclusió en el registre a què fa referència l'apartat anterior, els propietaris dels gossos potencialment perillosos han de contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització dels danys que aquests animals puguin provocar a les persones i als altres animals.

Article. 11

1. Els animals de companyia portaran a més de la xapa censal, necessàriament, la seva identificació pròpia, que es realitzarà mitjançant la implantació d'un transponder homologat, o d'un tatuatge a la pell per un mitjà que garanteixi el caràcter indeleble, de conformitat tot amb el Decret de la Generalitat de Catalunya, 328/1998, de 24 de desembre.

2. Els posseïdors d'animals de companyia han de proveir els seus animals amb alguns dels sistemes d'identificació previst en l'apartat anterior, dins els tres mesos següents a la data de naixement de l'animal, identificació que haurà de figurar en qualsevol documentació que faci referència a l'animal.

Article 12

1. Els propietaris o posseïdors d'animals domèstics de companyia estan obligats a notificar a l'Ajuntament, en el termini màxim de dos mesos, la mort, la desaparició, la cessió, el canvi de residència o qualsevol altra modificació de les dades que figurin en el Cens d'animals de companyia , indicant les dades del nou propietari i/o la nova adreça quan procedeixi.

2. En cas de mort, s'ha de lliurar la xapa censal.

Capítol III. Normes de convivència i tracte dels animals de companyia.

Article 13

1. Sense perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari, els posseïdors d'un animal de companyia tenen l'obligació de garantir la seva salut i benestar mitjançant el manteniment de l'animal en condicions higiènico-sanitàries adequades a la seva espècie. En aquest sentit hauran d'estar correctament vacunats, desparasitats, allotjats, alimentats i controlats.

2. Els posseïdors d'un animal de companyia han de proporcionar-li l'aliment, l'aigua, l'allotjament i les condicions ambientals d'espai, ventilació, humitat, temperatura, llum, aixopluc i cures necessàries per evitar que l'animal pateixi cap sofriment i per satisfer les seves necessitats vitals.

Article 14

1. Els animals de companyia han de disposar d'espai suficient i d'aixopluc contra la intempèrie, especialment els que es mantenen en zones exteriors i en caneres. Els animals d'un pes superior als 25 kg no poden tenir com a habitacle espais inferiors a 6 m2, amb excepció dels que romanguin en les caneres municipals.

2. Es prohibeix mantenir els animals de companyia en un lloc sense ventilació, sense llum o en condicions climàtiques extremes.

3. La retirada dels excrements i dels orins s'ha de fer de forma diària, i s'han de mantenir els allotjaments nets, desinfectats i desinsectats convenientment.

4. Els gossos de vigilància i, de forma general, els animals de companyia que es mantenen lligats o en un espai reduït, no poden restar en aquestes condicions de forma permanent. Així mateix, han de poder accedir a una caseta o aixopluc destinat a protegir-los de la intempèrie. L'aixopluc ha de ser impermeable, ha d'estar convenientment airejat i s'ha de mantenir permanentment en un bon estat de conservació i neteja.

5. Els animals de companyia mai no poden tenir com a allotjament habitual els celoberts o balcons.

6. Es limita, amb caràcter general, la tinença de més de 3 gossos o gats al mateix habitatge, llevat que es disposi d'una autorització expressa per part de l'Ajuntament.

Article 15

1. Els propietaris de gossos perillosos i/o de vigilància han de tenir-los de manera que els vianants no prenguin cap mal ni que l'animal pugui abandonar el recinte i atacar a qui circuli per la via pública.

2. S'haurà de col·locar en lloc visible un rètol advertint del perill de l'existència d'un gos potencialment perillós al recinte, així com de la presència d'un gos de vigilància.

3. En tot cas les instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos han de tenir les característiques següents, a fi d'evitar que els animals en surtin i cometin danys a tercers:

a) Les parets i les tanques han d'ésser suficientment altes i consistents i han d'estar ben fixades per tal de suportar el pes i la pressió de l'animal.

b) Les portes de les instal·lacions han d'ésser tan resistents i efectives com la resta del contorn i s'han de dissenyar per a evitar que els animals puguin desencaixar o obrir ells mateixos els mecanismes de seguretat.

Article 16

De conformitat amb la legislació aplicable, resta expressament prohibit:

1. Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre'ls a qualsevol altra pràctica que els irrogui sofriments o danys injustificats. No es considerarà maltractament quan s'actuï per autodefensa o defensa de qualsevol persona que sigui atacada per l'animal.

2. Abandonar-los.

3. Mantenir-los en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènico-sanitari

4. Mantenir-los en instal·lacions inadequades des del punt de vista de la seguretat del vianant.

5. Practicar-los mutilacions, llevats de les controlades pels veterinaris en casos de necessitat o per mantenir les característiques de la raça.

6. No facilitar-los l'alimentació necessària per a subsistir.

7. Fer-ne donació com a premi, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d'animals.

8. Vendre'ls a laboratoris o clíniques, sense control de l'Administració.

9. Vendre'ls als menors de catorze anys i a incapacitats sense l'autorització de qui en tingui la pàtria potestat o la custodia.

10. Exercir la venda ambulant d'animals de companyia.

11. Utilitzar-los en espectacles, lluites i altres activitats, si això els por ocasionar patiment o ser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen.

Article 17

El posseïdor d'un animal, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari, és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni a les persones, els béns, les vies o els espais públics i el medi natural en general, d'acord amb el que s'estableix a l'article 1905 del Codi Civil.

TÍTOL II. PRESÈNCIA D'ANIMALS A LA VIA PÚBLICA I ESTABLIMENTS PÚBLICS.

Capítol I. Normes generals.

Article 18

1. A les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius i als llocs i espais públics, els gossos han d'anar lligats amb corretja o cadena, i dur collar amb la xapa numerada del cens.

2. Hauran de circular amb morrió tots aquells gossos, la perillossitat dels quals sigui raonablement previsible, donada la seva natura i característiques. Especialment aniran lligats i amb morrió els gossos relacionats a l'article 10.1 d'aquesta Ordenança, i en cap cas aquests últims no podran ésser conduïts per menors de setze anys.

3. L'ús de morrió podrà ser ordenat per l'autoritat municipal quan les circumstàncies així ho aconsellin i mentre durin aquestes.

Article 19

1. El trasllat de gossos i gats mitjançant el transport públic s'ha de fer d'acord amb les disposicions vigents i les que dicti la Generalitat de Catalunya o les autoritats competents en cada cas.

2. Els gossos pigall poden circular lliurement als transports urbans, sempre que vagin acompanyats del seu amo i compleixin les condicions higiènico-sanitàries i de seguretat que preveu aquesta ordenança.

Article 20

1. És expressament prohibida l'entrada i la permanència d'animals a qualsevol tipus d'establiments on es manipulin, emmagatzemin, es venguin o serveixin productes alimentaris. Els propietaris d'aquests locals han de col·locar en lloc visible el senyal indicatiu de tal prohibició i seran responsables del seu compliment.

2. Es prohibeix així mateix:

a. La circulació o la permanència de gossos i altres animals a les piscines públiques.

b. La circulació o permanència de gossos i altres animals a les platges.

c. La circulació o permanència de gossos i altres animals als parcs i jardins, en zones d'esbarjo infantil o a prop de fonts públiques.

d. Facilitar aliments a gossos i altres animals en places, parcs, carrers, portals i altres zones comunitàries.

e. Alimentar els gossos i gats vagabunds, llevat que l'Administració Municipal ho hagi autoritzat expressament amb motiu de campanyes específiques de control sanitari d'aquests animals.

3. Els propietaris d'establiments públics de tota mena, com ara hotels, pensions, comerços no alimentaris i similars, segons el seu criteri podran prohibir l'entrada i permanència d'animals als seus establiments. Encara comptant amb la seva autorització, s'exigirà que portin el morrió posat i que vagin subjectes per corretja o cadena.

4. Les limitacions i prohibicions no seran aplicables als gossos pigall dels invidents.

Article 21

1. Es prohibeix deixar les deposicions fecals dels gossos i altres animals a les vies públiques i, en general, en qualsevol lloc destinat al trànsit humà. Serà responsable de l'eliminació d'aquestes deposicions el posseïdor de l'animal, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari.

2. Els excrements seran introduïts dins de bosses impermeables (plàstic), que s'han de tancar correctament, i s'han de dipositar en contenidors d'escombriaires situats a la via pública o en les papereres col·locades a les zones especials reservades per als gossos ("pipi-can"). Queda prohibit dipositar-les a les papereres públiques o als claveguerams de la xarxa de sanejament.

Capítol II. Recollida de gossos i gats abandonats.

Article 22

1. Es considera gos o gat abandonat aquell animal que no porta cap identificació visible del seu origen o del seu propietari i no va acompanyat per cap persona. En aquest cas, l'Ajuntament es farà càrrec de l'animal i el retindrà fins que sigui recuperat, cedit o sacrificat.

2. El termini per recuperar un animal sense identificació és de 8 dies.

3. Si l'animal porta identificació, s'avisarà el propietari, el qual tindrà un termini de deu dies per recuperar-lo, abonant prèviament les despeses que el manteniment hagi ocasionat. Una vegada transcorregut aquest temps, si el propietari no hagués satisfet l'abonament de les despeses, l'animal es considerarà legalment abandonat.

Article 23

1. Una vegada transcorregut el termini reglamentari per a la recuperació de l'animal, aquest podrà ser cedit en adopció o sacrificat.

2. L'animal apte per ser adoptat ha de ser desparasitat, vacunat, esterilitzat i identificat prèviament pel Centre de Recollida d'animals de companyia abandonats. Les despeses de prevenció sanitària, esterilització i identificació seran abonades per la persona que adopti l'animal.

3. L'animal que sigui sacrificat, ho serà mitjançant mètodes que impliquin el mínim patiment i que provoquin una pèrdua de consciència immediata.

TÍTOL III. SANCIONS.

Article 24

1. D'acord amb el que disposa l'article 51.1.l) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, la infracció dels preceptes d'aquesta ordenança serà sancionada per l'Alcaldia o el regidor en qui delegui o, a proposta d'aquests, per altres instàncies de l'Administració quan, per la naturalesa o gravetat de la infracció, la sanció a imposar sigui superior, segons la legislació específica que fos aplicable.

2. El règim d'infraccions i sancions d'aquesta ordenança s'adapta al que disposa el títol XII de la Llei 3/1988, de 4 de març, de Protecció dels animals, modificada per la Llei 3/1994, de 20 d'abril; els paràgrafs 1, 2, 4 i 5 de l'article 221 de la Llei 81/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya; la Disposició Addicional Única de la Llei 11/1999, de 21 d'abril, que modificà la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases de Règim Local; i l'article 7 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la Tinença de gossos considerats potencialment perillosos.

3. En cas d'infracció reiterada dels preceptes d'aquesta ordenança per un mateix infractor (més de quatre cops en les faltes lleus i dos cops en les faltes greus o molt greus), en un termini inferior a un any, l'animal podrà ser decomissat per l'Ajuntament, que podrà disposar-ne el trasllat a un establiment més adequat, amb càrrec als infractors, així com adoptar qualsevol mesura addicional que sigui necessària.

QUADRE DE SANCIONS

Article - Concepte - Grau de sanció

2.1 Existència de risc sanitari, perill o molèsties per als veïns. Greu

2.2 Perjudicar el descans dels veïns o ocasionar molèsties evidents pels sons, crits o cants dels animals. Greu

2.3 Tenir animals salvatges als habitatges sense autorització. Greu

3.1 Exercir les activitats indicades al nucli urbà. Greu

3.2 No disposar d'instal·lacions adequades. Greu

3.3 Superar el nombre d'animals permesos. Greu

4.2 Incomplir els requisits establerts. Greu

4.3.a) No disposar de veterinari assessor. Greu
4.3.b) No portar al dia el llibre de registre. Greu

4.4.a) No lliurar els animals desparasitats o lliures de malaltia. Greu
4.4.b) No fer-se responsable d'animals venuts amb malalties en incubació. Molt greu

4.5 Fer transaccions d'animals de companyia sense documentació de la seva identificació. Greu

6.1 No portar l'arxiu ordenat per aquest article. Greu

6.2 No comunicar les malalties transmisibles a l'Ajuntament. Greu

6.3 Incompliment del regulat. Greu

7.1 No tenir vacunat un animal de companyia contra les malalties objecte de prevenció. Greu

7.2 No disposar de cartilla sanitària de l'animal. Lleu

8.1.a) No facilitar les dades de l'animal agressor. Greu
8.1.b) No comunicar els fets a l'Ajuntament. Greu
8.1.c) No sotmetre l'animal agressor a observació veterinària. Greu
8.1.d) No presentar la documentació sanitària o el certificat veterinari. Greu
8.1.e) No comunicar les incidències que es produeixin durant el període d'observació. Greu

9.1 No censar el animal de companyia. Lleu

9.2 No dur la xapa censal. Lleu

10.1 No registrar un gos potencialment perillós. Lleu

10.2 Adquirir un gos potencialment perillós persones menors d'edat o privades judicialment o governativament de tenir-ne. Greu

10.3 No contractar els propietaris del gossos potencialment perillosos l'assegurança de responsabilitat civil. Greu

11 No disposar del sistema d'identificació regulat. Lleu

12 No comunicar la mort, la desaparició o la transferència de l'animal. Lleu

13.1 Mantenir l'animal en condicions inadequades. Greu

13.2 No satisfer les seves necessitats vitals. Greu

14.1 No disposar d'espai suficient o d'aixopluc contra la intempèrie. Greu

14.2 Mantenir l'animal en condicions extremes. Greu

14.3 No netejar, desinfectar o desinsectar correctament els allotjaments dels animals. Greu

14.4 Mantenir permanentment lligat o en un espai reduït els animals de companyia, sense accés a caseta o aixopluc. Greu

14.5 Tenir com allotjament habitual els celoberts o balcons. Greu

14.6 Superar el nombre d'animals permesos. Greu

15.1 No tenir els gossos potencialment perillosos o de vigilància en les condicions de seguretat degudes. Greu

15.2 No col·locar el cartell assenyalat en aquest article. Lleu

15.3 No complir les mesures de seguretat establertes per a les instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos. Greu

16.1 Maltractar els animals. Molt greu

16.2 Abandonar-los. Molt greu

16.3 Mantenir-los en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènico-sanitari. Greu

16.4 Mantenir-los en instal·lacions inadequades des del punt de vista de la seguretat del vianant. Greu

16.5 Practicar-los mutilacions no controlades pels veterinaris. Greu

16.6 No alimentar-los convenientment. Greu

16.7 Donar-los com a premi, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions. Lleu

16.8 Vendre'ls a laboratoris o clíniques, sense control de l'Administració. Greu

16.9 Vendre'ls a menors de 14 anys o a incapacitats. Lleu

16.10 Exercir la venda ambulant. Greu

16.11 Utilitzar animals en espectacles, lluites i altres activitats que els puguin ocasionar patiment. Molt greu

18.1 No portar corretja o collar. Greu

18.2 Circular sense morrió els gossos potencialment perillosos o aquells als quals l'autoritat municipal hagi ordenat portar-ne. Greu

20.1 Presència d'animals als establiments i llocs prohibits per aquest article. Greu

20.2.a) Presència d'animals a les piscines públiques. Greu
20.2.b) Presència d'animals a les platges. Greu
20.2.c) Presència d'animals als parcs i jardins, zones d'esbarjo infantil o a prop de fonts públiques. Greu
20.2.d) Facilitar aliment als animals en places, parcs, carrers, portals i altres zones comunitàries. Greu
20.2.e) Alimentar els gats vagabunds. Greu

20.3 Presència d'animals sense morrió i/o corretja als establiments públics. Greu

21.1 Embrutar les vies públiques, i qualsevol lloc destinat al trànsit o a l'esbarjo dels ciutadans, amb deposicions fecals de gossos. Greu
21.2 No col·locar les deposicions fecals als llocs establerts per fer-ho. Greu

Grau de sanció Multa:
Molt greu - De 50.001 a 75.000.-ptes. (300 a 450 €)
Greu - De 25.001 a 50.000.-ptes. (150  a 300 €)
Lleu - De 15.000 a 25.000.-ptes. (90 a 150 €)

DISPOSICIÓ FINAL

Queda derogada l'Ordenança sobre Tinença d'Animals aprovada pel Ple d'aquest Ajuntament en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1996, i publicada al BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA de Barcelona número 165 de 17 de juliol de 1996, i quantes altres normes d'igual o inferior rang s'oposin, contradiguin les disposicions d'aquesta Ordenança o hi resultin incompatibles.

Castelldefels, 18 d'octubre de 2001

El Regidor-delegat de

Sanitat i Serveis Socials,
Antoni Serratosa i Serdà

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I El desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en les dues darreres décades ha comportat l'aparició d'un nou entorn anomenat, societat de la informació i del coneixement. També els procés que ha comportat la liberalització del sector de les telecomunicacions tant pel que fa a les xarxes com als serveis de comunicacions electròniques han suposat que àmplies capes de la població gaudeixin dels esmentats serveis que conformen uns nous paradigmes de relació entre la ciutadania, les empreses i les administracions. En aquest sentit, el paper dels poders públics es cabdal en la promoció del desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement, garantint els drets de la ciutadania i la cohesió social.

II La introducció de les eines TIC's en l'organització administrativa ha portat aquests darrers anys a posicionar a les administracions públiques –i especialment a les administracions locals com administracions més properes a la ciutadania- en la direcció d'aprofundir en  els principis que l'ordenament jurídic administratiu ha recollit tradicionalment: eficàcia i eficiència en l'actuació administrativa, de coordinació i, de forma molt rellevant pel que fa a aquest text, de transparència i millor servei a la ciutadania.

En aquest sentit, l'aprovació d'aquesta Ordenança pretén garantir un ús efectiu de les eines electròniques per a millorar la seva actuació administrativa i serveis que té encomanats, facilitar les relacions amb la ciutadania, les empreses i d'altres administracions públiques i entitats i, en definitiva, propiciar un millor exercici dels seus drets i deures.

III Pel que fa als fonaments jurídics d'aquesta Ordenança cal trobar-los, d'una banda, en el mandat que imposen a les administracions l'article 103.1 de la Constitució i l'article 30.1 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que vinculen la legitimitat en l'exercici de les potestats administratives als principis de servei objectiu de l'interès general i garanteixen el dret de la ciutadania a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics amb uns estàndards de qualitat. I d'altra banda, en els principis definits a l'article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i, en l'àmbit local, a l'article 6 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, d'eficiència, servei als ciutadans, eficàcia, coordinació, transparència i participació.

També hi ha previsions més concretes a l'ordenament jurídic que es poden considerar fonament conceptual i jurídic d'aquesta norma.

D'una banda, l'entrada en vigor de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans i les ciutadanes als serveis públics, implica un canvi qualitatiu en el mandat que ja contenia l'avui parcialment derogat article 45 de la Llei 30/1992, per a l'impuls de la utilització de les TIC en el desenvolupament de l'activitat de les administracions públiques, i en l'exercici de les seves competències. La nova Llei s'articula fonamentalment entorn de dos eixos: el dret dels ciutadans i les ciutadanes a comunicar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics i l'obligació d'aquestes de dotar-se dels mitjans i dels sistemes que permetin l'exercici d'aquest dret.

D'un altra, l'article 70 bis de la Llei de bases de règim local, introduït per la Llei 57/2003, de mesures per a la modernització del govern local, que estableix que les entitats locals estaran obligades a "impulsar la utilització interactiva de les tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar la participació i la comunicació amb els veïns, per a la presentació de documents i per a la realització de tràmits administratius, enquestes i, si escau, consultes ciutadanes".

I, en tercer lloc, des d'un punt de vista formal, aquesta norma s'adopta sobre la base de la potestat d'autoorganització prevista per a les entitats locals als articles 4 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i 8 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.

Tanmateix, cal considerar la necessitat d'incor¬porar els principis de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, i de regular les mesures de simplificació admi¬nistrativa a què obliga la seva transposició. A tal efecte, aquesta Ordenança s'estructura com una primer pas de la seva adaptació contribuïnt així a la racionalització de l'administració.

IV L'Ordenança té per objecte la regulació de la utilització de les eines de la societat de la informació i el coneixement en les relacions jurídic administratives entre els ciutadans i les ciutadanes i el conjunt de l'Administració municipal, incloent-hi la consulta de la informació administrativa, la de les dades en poder de l'Administració municipal i la realització de tràmits i procediments per mitjans electrònics. D'aquesta manera, s'assumeix un compromís de promoció de l'ús d'aquestes tecnologies i de progressiva adequació de l'organització municipal. Amb aquest objectiu, en la norma municipal, els tràmits i els procediments seran accessibles per via electrònica, d'acord amb criteris d'eficàcia, economia i eficiència.

D'aquesta forma, l'Ordenança estableix el règim jurídic bàsic de l'administració electrònica en l'Administració municipal i, sobre aquesta base, les disposicions contingudes en el règim transitori s'encarreguen de fixar els mecanismes per una implantació progressiva però eficient de l'administració electrònica. En aquest procés d'incorporació, es posaran en marxa els components i els mòduls comuns de l'administració electrònica, com són el registre, la seu electrònica, la notificació, l'arxiu, etcètera.

En aquest sentit, es dóna entitat jurídica al Catàleg de tràmits i procediments accessibles per mitjans electrònics, que es difondrà a través de la seu electrònica. A tal efecte, l'Ordenança incorpora un Annex I, referit als tràmits i gestions que estan disponibles electrònicament al web municipal.

Finalment, les disposicions finals autoritzen a dictar les disposicions necessàries per el desenvolupament de l'Ordenança i, en particular, el compromís d'adaptar la normativa municipal.

CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

1. Aquesta Ordenança regula la utilització dels mitjans electrònics, en l'àmbit de l'Administració municipal de Castelldefels per tal de possibilitar la consecució més eficaç dels principis de transparència administrativa, proximitat i servei als ciutadans i ciutadanes, que es deriven de l'article 103 de la Constitució i de la legislació general administrativa (en endavant, Administració electrònica).

2. Com a conseqüència d'això, aquesta Ordenança té per objecte:
 a. Garantir els drets i acomplir els deures que han de regir les relacions per mitjans electrònics dels ciutadans i les ciutadanes amb l'Administració municipal.
 b. Fixar els principis generals per a l'impuls i el desenvolupament de l'Administració electrònica en l'àmbit de l'Administració municipal.
 c. Regular les condicions i els efectes jurídics de l'ús dels mitjans electrònics en la tramitació dels procediments administratius davant l'Administració municipal.

3. També és objecte d'aquesta Ordenança, la fixació dels principis reguladors de la incorporació els tràmits i dels procediments administratius municipals a la tramitació per via electrònica, d'acord  amb allò que disposa l'article 45 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú.

Article 2. Àmbit d'aplicació subjectiu

1. Aquesta Ordenança serà d'aplicació a les entitats indicades a continuació i, que a tots els efectes, denominarem conjuntament com a Administració municipal els òrgans i unitats administratives de les diferents àrees i delegacions integrants i que conformen l'Ajuntament de Castelldefels i el seus organismes dependents.

2. Aquesta Ordenança serà així mateix aplicable als ciutadans i ciutadanes, entenent com a tals les persones físiques i jurídiques, quan utilitzin mitjans electrònics en les seves relacions amb l'Administració municipal.

Article 3. Àmbit d'aplicació objectiu

1. Aquesta Ordenança s'aplicarà a les actuacions en què participi l'Administració municipal que es duguin a terme per mitjans electrònics, i concretament a les següents: 
 a. Les relacions amb els ciutadans i les ciutadanes que tinguin caràcter juridicoadministratiu.
 b. La consulta per part dels ciutadans i les ciutadanes de la informació pública administrativa i de les dades administratives que estiguin en poder de l'Administració municipal.
 c. La realització dels tràmits i procediments administratius accessibles per via electrònica, de conformitat amb el que preveu aquesta Ordenança.
 d. El tractament de la informació obtinguda per l'Administració municipal en l'exercici de les seves potestats.

2. Els principis generals continguts en aquesta Ordenança són aplicables a les comunicacions dels ciutadans i les ciutadanes no sotmeses a l'ordenament jurídic administratiu, i de manera especial la comunicació d'avisos i d'incidències, la presentació de reclamacions i queixes, la formulació de suggeriments, la realització de preguntes als òrgans municipals i les peticions i altres formes de participació, mentre no siguin objecte d'una regulació específica.

Article 4. Seu electrònica

1. La seu electrònica de l'Administració municipal és l'adreça electrònica disponible per als ciutadans i ciutadanes, la titularitat, gestió i administració de la qual corresponen a l'Administració municipal en l'exercici de les seves competències.

2. L'Administració municipal determina les condicions de creació i funcionament de la seva seu electrònica, la qual s'ha de subjectar als principis següents:
 a. Integritat, veracitat i actualització dels continguts de la seu electrònica.
 b. Publicitat oficial.
 c. Responsabilitat.
 d. Qualitat.
 e. Seguretat.
 f. Disponibilitat.
 g. Accessibilitat i usabilitat.
 h. Neutralitat tecnològica.
 i. Interoperabilitat.

3. La seu electrònica estarà disponible per als ciutadans i les ciutadanes a través de les xarxes de telecomunicacions que determini i faci públiques l'Administració municipal i, en tot cas, a través del següent apartat de la web municipal: www.castelldefels.org/seuelectronica, o bé a https://seu.castelldefels.org.

Cas que ens supramunicipals o altres entitats creades a tal efecte prestin serveis a l'Administració municipal que necessàriament han de residenciar-se en una seu electrónica i el certificat de seu electrónica sigui propi de l'ens que presta el servei, l'Administració municipal pot reconèixer la referida seu com a propia i autoritzarà el referit certificat. L'aprovació correspon a l'Alcalde qui n'autoritzarà el certificat. El decret d'alcaldia es publicarà a la seu electrónica.

4. La seu electrònica posarà a disposició dels ciutadans i ciutadanes, com a mínim, els continguts següents:

- Àmbit d'aplicació de la seu electrònica
- Els mitjans electrònics que els ciutadans i ciutadanes poden utilizar en cada supòsit en l'exercici del seu dret a comunicar-se amb l'Ajuntament i per a la formulació de suggeriments i queixes.
- Informació necessària per a la correcta utilització de la seu i relació dels serveis disponibles
- Eventualment, publicacions dels diaris o butlletins oficials
- Relació de sistemes de signatura electrònica admesos
- Disposicions de creació i funcionament del Registre Electrònic
- Relació actualitzada de les sol·licituts, escrits i comunicacions que poden presentar-se
- Indicació de la data i hora oficial
- Indicació dels dies que es consideren inhàbils
- Indicació dels models o sistemes electrònics de sol·licitud.
-  Tauler electrònic d'edictes i anuncis oficials
-  Perfil de contractant.

5. La seu electrònica de l'Administració municipal utilitzarà, per identificar-se i garantir una comunicació segura a través de xarxes de comunicacions electròniques, sistemes de signatura electrònica basats en certificats de seu electrònica emmagatzemats en dispositiu segur de signatura electrònica o en un mitjà equivalent.

CAPÍTOL SEGON. DRETS I DEURES

Article 5. Drets dels ciutadans i les ciutadanes en el marc de l'Administració electrònica

1. En el marc de l'accés i la utilització de l'Administració electrònica municipal, es reconeix als ciutadans i a les ciutadanes els drets enunciats per la normativa bàsica estatal aplicable a l'accés electrònic dels ciutadans i les ciutadanes als serveis públics, i, en especial, els següents:
 a. Dret de relacionar-se amb l'Administració municipal a través de mitjans electrònics, presentar documents, fer tràmits i procediments i, en general, exercir els drets i les facultats que els reconeix l'ordenament jurídic administratiu, amb total validesa i seguretat, excepte en els casos en què una norma amb rang de llei estableixi o infereixi la utilització d'un mitjà no electrònic.
 b. Dret d'exigir de l'Administració municipal que se'ls adreci a través d'aquests mitjans i obtenir documents a través de formats electrònics.
 c. Dret a no haver de presentar documents que es trobin en poder de l'Administració municipal o de la resta d'administracions publiques de conformitat a la normativa aplicable o amb les quals l'Ajuntament de Castelldefels hagi signat un conveni d'intercanvi d'informació.
 d. Dret de gaudir de continguts electrònics de qualitat, accessibles, transparents i comprensibles.
 e. Dret d'accedir a la informació administrativa, registres i arxius a través de mitjans electrònics.
 f. Dret d'accedir i utilitzar els serveis de l'administració electrònica per part de ciutadans i ciutadanes amb necessitats especials.
 g. Dret d'accedir i utilitzar els serveis de l''administració electrònica amb independencia de les eines tecnològiques emprades.
 h. Dret a la confidencialitat i protecció de les seves dades personals i a la resta dels drets que li concedeix la normativa de protecció de dades.
 i. Dret a la privacitat i seguretat de les seves comunicacions amb l'Administració municipal i de les comunicacions que pugui fer l'Ajuntament en què constin les dades del ciutadà o de la ciutadana.
 j. Dret a la conservació en format electrònic per part de l'Administració municipal dels documents electrònics que formin part d'un expedient.

2. L'exercici, l'aplicació i la interpretació d'aquests drets es durà a terme segons el que es preveu a la normativa aplicable i les previsions d'aquesta Ordenança.

Article 6. Deures dels ciutadans i les ciutadanes en el marc de les relacions administratives realitzades a través de mitjans electrònics

1. En el marc de la utilització dels mitjans electrònics en l'activitat administrativa i en les seves relacions amb l'Administració municipal, i per tal de garantir el bon funcionament i gestió de la informació, comunicacions, processos i aplicacions de l'Administració electrònica, l'actuació dels ciutadans i les ciutadanes ha d'estar presidida pels deures següents:
 a. Deure d'utilitzar els serveis i procediments de l'Administració electrònica de bona fe i evitant-ne l'abús.
 b. Deure de facilitar a l'Administració municipal, en l'àmbit de l'Administració electrònica, informació veraç, completa i acurada, adequada a les finalitats per a les quals se sol·licita.
 c. Deure d'identificar-se en les relacions administratives per mitjans electrònics amb l'Administració municipal, quan aquestes així ho requereixin.
 d. Deure de custodiar aquells elements identificatius personals i intransferibles utilitzats en les relacions administratives per mitjans electrònics amb l'Administració municipal.
 e. Deure de respectar el dret a la privacitat, confidencialitat i seguretat i la resta dels drets en matèria de protecció de dades.

2. L'Administració municipal vetllarà pel compliment d'aquests deures, en el marc d'allò previst a la normativa aplicable i a les previsions d'aquesta Ordenança.

CAPÍTOL TERCER. PRINCIPIS GENERALS

Article 7. Principis rectors de l'Administració electrònica en l'àmbit de l'Administració municipal

L'Administració municipal, en el marc de la utilització de mitjans electrònics en l'activitat administrativa, se subjecta als principis enunciats en la normativa bàsica estatal aplicable a l'accés electrònic dels ciutadans i les ciutadanes als serveis públics, que, per a l'àmbit d'aquesta Ordenança, es concreten en els enunciats en aquest capítol.

Article 8. Principis organitzatius de l'Administració electrònica

L'actuació de l'Administració municipal en general, i la referida a l'impuls de l'Administració electrònica en particular, s'haurà de regir pels principis generals següents:
 a. Principi de servei al ciutadà. L'Administració municipal impulsarà l'accés electrònic a la informació, els tràmits i els procediments administratius per tal de possibilitar la consecució més eficaç dels principis constitucionals de transparència administrativa, proximitat i servei als ciutadans i a les ciutadanes.
 b. Principi de simplificació administrativa. L'Administració municipal, amb l'objectiu d'assolir una simplificació i integració dels processos, procediments i tràmits administratius, i de millorar el servei a la ciutadania, aprofitarà l'eficiència que comporta la utilització de tècniques d'Administració electrònica.
 c. Principi d'impuls de mitjans electrònics. L'Administració municipal impulsarà de manera preferent l'ús dels mitjans electrònics en el conjunt de les seves activitats i, en especial, en les relacions amb els ciutadans i les ciutadanes.
 d. Principi de neutralitat tecnològica. L'Administració municipal garantirà la realització de les actuacions regulades en aquesta Ordenança, amb independència dels instruments tecnològics utilitzats, de manera que siguin la mateixa evolució tecnològica i l'adopció de les tecnologies dins de la societat les que determinin la utilització dels mitjans tecnològics que, a cada moment, siguin més convenients. L'Administració municipal promourà l'ús del programari de codi obert en l'Administració electrònica.
 e. Principi d'interoperabilitat. L'Administració municipal garantirà l'adopció dels estàndards d'interoperabilitat i vetllarà, tot respectant criteris de seguretat, adequació tècnica i economia de mitjans, perquè els sistemes d'informació utilitzats per l'Administració municipal siguin compatibles i es reconeguin amb els dels ciutadans i ciutadanes i d'altres administracions.
 f. Principi de confidencialitat, seguretat i protecció de dades. L'Administració municipal, en l'impuls de l'Administració electrònica, garantirà la protecció de la confidencialitat i seguretat de les dades dels ciutadans i les ciutadanes, de conformitat amb els termes definits a la normativa sobre protecció de dades i a les altres normes d'aplicació.
 g. Principi de transparència. L'Administració municipal facilitarà la màxima difusió, publicitat i transparència de la informació que consti als seus arxius i de les actuacions administratives, de conformitat amb la resta de l'ordenament jurídic i amb els principis establerts en aquesta Ordenança.
 h. Principi de participació. L'Administració municipal promourà l'ús dels mitjans electrònics en l'exercici dels drets de participació, en especial el dret de petició, els drets d'audiència i informació pública, la iniciativa ciutadana, les consultes i la presentació de queixes, reclamacions i suggeriments.

Article 9. Principis generals de l'accés electrònic dels ciutadans i les ciutadanes al procediment administratiu

La realització electrònica dels tràmits administratius en el marc de l'Administració municipal s'ha de regir pels principis generals següents:
 a. Principi de no-discriminació per raó de l'ús de mitjans electrònics. L'ús dels mitjans electrònics no podrà comportar cap discriminació o perjudici per als ciutadans i les ciutadanes en les seves relacions amb l'Administració municipal.
 b. Principi de traçabilitat dels procediments i documents administratius. L'Administració municipal durà a terme les accions necessàries per establir sistemes i procediments adequats i comprensibles de traçabilitat, que permetin als ciutadans i les ciutadanes conèixer en tot moment, i a través de mitjans electrònics, les informacions relatives a l'estat de la tramitació i l'historial dels procediments i documents administratius.
 d. Principi d'intermodalitat de mitjans. En els termes previstos en aquesta Ordenança i les seves normes de desplegament, un procediment iniciat per un mitjà es podrà continuar per un altre de diferent, sempre que s'asseguri la integritat i seguretat jurídica del conjunt del procediment. Els tràmits i els procediments accessibles per via electrònica es podran dur a terme pels canals i mitjans electrònics que determini l'Administració municipal.
 e. Principi de proporcionalitat. L'Administració municipal garantirà que només s'exigiran les garanties i mesures de seguretat adequades a la naturalesa i circumstàncies dels diferents tràmits i actuacions.

Article 10. Principis informadors de foment i promoció de la cooperació interadministrativa en matèria d'Administració electrònica

La cooperació interadministrativa realitzada en el marc de l'Administració municipal ha d'estar informada pels principis generals següents:
 a. Principi de cooperació i de col·laboració interadministratives. Amb l'objectiu de millorar el servei al ciutadà i l'eficiència en la gestió dels recursos públics, l'Ajuntament impulsarà la signatura amb el Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya i la resta de les administracions públiques de tots aquells convenis i acords que calgui per tal de fer possibles i aplicables les previsions incloses en aquesta Ordenança, en particular, i entre d'altres els que tinguin per objecte la fixació d'estàndards tècnics i l'establiment de mecanismes per a intercanviar i compartir informació, dades, processos i aplicacions.
 b. Principis d'accés i disponibilitat limitada. L'Administració municipal haurà de facilitar l'accés de les restants administracions públiques a les dades de què disposi dels interessats i que estiguin en suport electrònic, tot especificant-ne les condicions, els protocols i els criteris funcionals o tècnics necessaris per accedir a les dades esmentades amb les màximes garanties de seguretat i integritat i limitant estrictament a les que les administracions públiques requereixin, en l'exercici de les seves funcions.L'accés a les dades esmentades estarà condicionat al fet que l'interessat hagi donat el seu consentiment o que una norma amb rang legal així ho prevegi.

CAPÍTOL QUART. IDENTIFICACIÓ, ACCÉS A LA INFORMACIÓ I PRESENTACIÓ D'ESCRITS PER PART DELS CIUTADANS I LES CIUTADANES

Article 11. Instruments d'identificació i acreditació de la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes

 1. La identificació i acreditació de la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes en les relacions amb l'Administració municipal es podrà produir per mitjà dels mecanismes següents:
 a.  Sistemes de signatura electrònica basats en certificats digitals reconeguts, en tot cas, llevat que una norma específica afegeixi requisits addicionals per a la identificació i l'acreditació de la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes.
 b.  Altres sistemes de signatura electrònica admesos legalment i que siguin adequats per garantir la identificació dels ciutadans i les ciutadanes i, si escau, l'autenticitat i integritat dels documents electrònics.
 2. L'Administració municipal promourà la utilització dels mitjans d'identificació electrònica més estesos en l'àmbit social i podrá establir acords amb els prestadors de serveis de certificació corresponents.
 3. L'Administració municipal publicarà a la seu electrònica respectiva la relació de sistemes de signatura electrònica admesos en les seves relacions amb els ciutadans i les ciutadanes.

Article 12. Requisits d'identificació en l'accés dels ciutadans i les ciutadanes a la informació administrativa electrònica

1. Serà de lliure accés per als ciutadans i les ciutadanes, sense necessitat d'identificació, la informació següent:
 a. Informació sobre l'organització municipal i els serveis d'interès general.
 b. Consultes de disposicions generals i informació normativa.
 c. Informació inclosa al tauler d'edictes electrònic.
 d. Publicacions oficials de l'Ajuntament de Castelldefels.
 e. Expedients sotmesos a informació pública.
 f. Altra informació d'accés general.
2. De conformitat amb el que disposa l'apartat 1 de l'article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es garanteix als ciutadans i les ciutadanes la consulta lliure dels documents electrònics que estiguin arxivats per l'Ajuntament de conformitat amb la normativa vigent en matèria d'arxius i protecció de dades de carácter personal, que facin referència a procediments finalitzats en la data de la consulta.
Per tal de garantir l'exercici acurat i no abusiu del dret de consulta descrit, caldrà que els ciutadans i les ciutadanes s'identifiquin a través dels mitjans electrònics que determini l'Administració municipal i que permetin deixar constància de la identitat de la persona sol·licitant i de la informació sol·licitada.
3. De conformitat amb els apartats 2, 3, 5 i 6 de l'article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l'accés als documents nominatius, als documents que continguin dades relatives a la intimitat de les persones, als expedients no finalitzats i als expedients i arxius referits als apartats 5 i 6 de l'article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, queda reservat a les persones que acreditin les condicions que la llei preveu en cada cas.
Per tal de garantir que el dret de consulta és exercit pels ciutadans i les ciutadanes que es troben legalment habilitats per fer-ho, els serveis municipals n'exigiran la identificació per mitjà de qualsevol procediment electrònic d'identificació segur, entre els especificats a l'article 11 d'aquesta Ordenança.

Article 13. Requisits d'identificació i d'acreditació de la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes en la presentació d'escrits

1. La utilització de sistemes de signatura electrònica reconeguda basats en certificats digitals reconeguts serà un requisit suficient per identificar i entendre acreditada la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes que presentin per via electrònica escrits en qualsevol procediment o tràmit de conformitat amb el que preveu aquesta Ordenança.
2. L'Administració municipal podrà establir altres tipus de signatura electrònica que permetin garantir la seguretat i la integritat en la identificació i l'acreditació de la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes, atenent els criteris següents:
-  Les característiques dels canals electrònics que s'hagin habilitat per a la realització del tràmit.
-  La proporcionalitat entre el requisit imposat i la transcendència que pugui tenir el tràmit en concret, en l'esfera jurídica de la ciutadania.
-  L'exigència formal de signatura, de l'escrit presentat pel ciutadà o la ciutadana, a la normativa de procediment administratiu general.
-  El nivell de seguretat jurídica, en funció dels riscos associats a l'operativa.
-  La disponibilitat de la tecnologia i els recursos de l'Administració municipal
Aquests sistemes alternatius de signatura electrònica estaran a disposició dels ciutadans i ciutadanes a la seu electrònica.
3. Els escrits i els documents electrònics que presentin els ciutadans i les ciutadanes hauran d'incorporar el mecanisme d'identificació i d'acreditació de la voluntat del ciutadà o la ciutadana que en cada cas es defineixi, de conformitat amb l'apartat 2 anterior.
4. De conformitat amb el que disposa l'article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l'Administració municipal requerirà dels particulars l'esmena de qualsevol defecte formal ocasionat per la iniciació de tràmits i procediments per mitjans electrònics.
5. En el supòsit que els ciutadans i les ciutadanes no disposin dels instruments electrònics d'identificació o acreditació de la voluntat que preveu aquesta Ordenança, aquesta identificació o acreditació de la voluntat la podrà fer vàlidament un funcionari al servei de l'Administració municipal, prèviament habilitat, a través de l'ús del sistema de signatura electrònica de què estigui dotat.
Per a l'eficàcia del que disposa el paràgraf anterior, el ciutadà o ciutadana s'haurà d'identificar i prestar el seu consentiment exprés, i n'ha de quedar constància per als casos de discrepància o litigi.
6. L'Administració municipal mantindrà actualitzada en la seu electrònica, un registre dels funcionaris al servei de l'Administració municipal habilitats per a la identificació o acreditació de la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes regulada en aquest article.

CAPÍTOL CINQUÈ. LA DIFUSIÓ DE LA INFORMACIÓ ADMINISTRATIVA PER MITJANS ELECTRÒNICS

Article 14. Informació sobre l'organització i els serveis d'interès general

1. L'Administració municipal facilitarà per mitjans electrònics, i com a mínim a través de la la seu electrónica corresponent, informació sobre:
 a.   La seva organització i competències.
 b.  Els procediments administratius que tramita per via electrònica.
 c.   Les dades de localització, com ara l'adreça postal, el telèfon i el correu electrònic.
2. Es podrà difondre a través de mitjans electrònics qualsevol altra informació relativa a assumptes o qüestions d'interès general per als ciutadans i les ciutadanes com ara en els àmbits de sanitat, salut, cultura, educació, serveis socials, medi ambient, transports, comerç, esports i lleure.
3. La informació facilitada farà constar l'òrgan administratiu proveïdor de la informació i les dates d'actualització. 
4. Tanmateix, l'Administració municipal podrà facilitar per mitjans electrònics a través de la web municipal corresponent la informació i recursos que consideri adients.

Article 15. Informació administrativa

L'Administració municipal facilitarà a través de mitjans electrònics tota la informació administrativa que per prescripció legal o resolució judicial s'hagi de fer pública, tot especificant en qualsevol cas l'òrgan administratiu autor de l'acte o disposició publicats de conformitat a la normativa de protecció de dades personals. A tall d'exemple, l'Administració municipal farà pública la informació següent:
 a.  Els acords dels òrgans de govern.
 b.  Les ordenances municipals
 c.  El pressupost municipal i les memòries de gestió.
 d.  Les figures de planejament urbanístic.
 e.  Els anuncis d'informació pública.
 f.  Els procediments de contractació administrativa.
 g.  Els procediments de concessió de subvencions.
 h.  Els procediments de selecció de personal.
 i.  Els impresos i formularis dels tràmits i procediments municipals.

Article 16. Qualitat i seguretat de la seu electrònica

1. Els serveis a la seu electrònica estaran operatius 24 hores al dia, tots els dies de l'any. Quan per raons tècniques es prevegi que la seu electrònica, o alguns dels seus serveis, pot no estar operativa, s'haurà d'anunciar als usuaris i les usuàries amb la màxima antelació que sigui possible, tot indicant-hi els mitjans alternatius que estiguin disponibles.
2. La seu electrònica complirà els estàndards d'accessibilitat de conformitat amb la normativa aplicable, i en particular es garantirà que sigui accessible des dels principals navegadors i sistemes operatius d'estandards oberts o, en el seu cas, d'ús generalitzat pels ciutadans.
3. Les entitats incloses a l'article 2 d'aquesta Ordenança es comprometen a vetllar per la qualitat de la informació continguda a les pàgines web de la seva titularitat, si bé no es consideraran responsables en cap cas de la informació que es pot obtenir a través de fonts externes a les entitats esmentades, ni tampoc de les opinions que puguin expressar, a través de les pàgines web municipals, persones que no hi estiguin vinculades

Article 17. Tauler d'edictes electrònic

1. La publicació d'actes i comunicacions que, per disposició legal o reglamentària, s'hagin de publicar al tauler d'edictes municipal, podrá ser substituïda o complementada per la seva publicació al tauler d'edictes electrònic un cop entri en funcionament la seu electrònica.
2. L'accés al tauler d'edictes electrònic no requerirà cap mecanisme especial d'acreditació de la identitat del ciutadà o la ciutadana.
3. El tauler d'edictes electrònic es publicarà a la seu electrònica de l'Administració municipal i es podrà consultar, des dels terminals instal·lats a la seu de l'Ajuntament de Castelldefels i en altres punts d'accés electrònic que es determinin. En tot cas, es garantirà l'accés de tothom i l'ajut necessari per fer-ne una consulta efectiva.
4. El tauler d'edictes electrònic disposarà dels sistemes i mecanismes que garanteixin l'autenticitat, la integritat i la disponibilitat del contingut, en els termes previstos a l'article 45.5  de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
5. El tauler d'edictes electrònic estarà disponible 24 hores al dia, tots els dies de l'any.  Quan per raons tècniques es prevegi que el tauler d'edictes electrònic pot no estar operatiu, s'haurà d'anunciar als usuaris i les usuàries amb la màxima antelació que sigui possible, i indicar-los els mitjans alternatius de consulta del tauler que estiguin disponibles.

CAPÍTOL SISÈ. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU ELECTRÒNIC

Article 18. Procediments tramitats per via electrònica

1. L'Administració municipal garanteix en relació als tràmits i procediments la tramitació dels quals es faci per mitjans electrònics, l'exercici del dret a relacionar-s'hi per mitjans electrònics i la resta de drets previstos en l'article 5 d'aquesta Ordenança.
2. Per mitjà dels tràmits i els procediments esmentats a l'apartat anterior, es podrà demanar informació, fer consultes, formular sol·licituds, presentar pretensions, practicar al·legacions, fer pagaments, oposar-se a les resolucions i actes administratius i, en general, exercir els drets i les facultats que reconeix l'ordenament jurídic administratiu.
3. En el marc de la legislació vigent i dels principis d'aquesta Ordenança, mitjançant un decret d'alcaldia que s'incorporarà a la seu electrònica de l'Administració municipal, es podran determinar els supòsits i les condicions en què serà obligatori comunicar-se amb l'Administració municipal a través de mitjans electrònics, quan els interessats siguin persones jurídiques o col·lectius de persones físiques que per raons de capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats, tinguin garantits l'accés als mitjans tecnològics adequats i la disponibilitat d'aquests mitjans

Article 19. Identificació i acreditació de la voluntat dels òrgans administratius

1. Les entitats integrades a l'Administració municipal podran utilitzar per a la seva identificació electrònica i per a l'autenticació dels documents electrònics que produeixin els sistemes següents:
 a.  Sistemes de signatura electrònica basats en la utilització de certificats de dispositiu segur o un mitjà equivalent que permeti identificar la seu electrònica de l'Administració municipal i l'establiment de comunicacions segures.
 b.  Sistemes de signatura electrònica reconeguda del personal al servei de l'Administració municipal
 c.  Sistemes de signatura electrònica basats en certificats digitals de segell electrònic per a l'actuació administrativa automatitzada.
 d. Intercanvi electrònic de dades en entorns tancats de comunicació.
2. Els actes administratius de les entitats integrades a l'Administració municipal es podran dictar de forma automatitzada, sempre que es doni compliment als requisits establerts per als actes administratius a la normativa administrativa aplicable i en aquesta Ordenança. A aquests efectes, les entitats integrades a l'Administració municipal requeriran de la utilització d'un segell electrònic de l'òrgan o entitat de dret públic corresponent, basat en un certificat electrònic que reuneixi els requisits exigits per la legislació de signatura electrònica.
3. La identificació i l'exercici de la competència de les entitats integrades a l'Administració municipal es farà mitjançant els sistemes de signatura electrònica de què hagi estat proveït el personal al seu servei, d'acord amb les previsions de la normativa bàsica aplicable.

Article 20. Iniciació

1. En les condicions establertes en aquesta Ordenança, els procediments administratius només es podran iniciar a instància de part a través de mitjans electrònics, mitjançant la presentació de sol·licitud al Registre electrònic regulat en aquesta Ordenança.
A aquests efectes, l'Administració municipal posarà a disposició dels interessats els corresponents models o sistemes electrònics de sol·licitud, que hauran de ser accessibles sense més restriccions que les derivades de la utilització dels estàndards d'interoperabilitat legalment establerts. Per als tràmits i procediments per als quals no s'hagi establert un model o sistema electrònic de sol·licitud específic, l'Administració municipal s'obliga expressament a posar a disposició dels interessats un model o sistema electrònic de sol·licitud genèric.
2. Quan utilitzin els models i les sol·licituds electròniques a què fa referència l'apartat anterior, els ciutadans i les ciutadanes hauran d'utilitzar la signatura electrònica reconeguda o qualsevol altre mecanisme d'identificació i d'acreditació de la voluntat que s'estableixi de conformitat amb aquesta Ordenança, i amb el que preveu l'article 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
No obstant això, quan utilitzi el model o sistema electrònic de sol·licitud genèric descrit a l'apartat anterior, el ciutadà o ciutadana haurà d'utilitzar, almenys, la signatura electrònica avançada basada en un certificat reconegut.

Article 21. Exigència i acreditació de representació

1. Els ciutadans i les ciutadanes podran actuar per mitjà de representants en els procediments i tràmits administratius que es facin davant l'Administració municipal per mitjans electrònics, d'acord amb el que preveuen la legislació general i aquesta Ordenança. En aquests supòsits, la validesa de les actuacions realitzades estarà subjecta a l'acreditació de la representació en aquells casos que així ho estableixi la legislació general, per als actes i gestions de mer tràmit es presumirà aquesta representació.
2. El procediment d'acreditació de la representació quan es facin actuacions per mitjans electrònics es podrà dur a terme a través de qualsevol dels procediments alternatius següents:
 a.  Mitjançant la presentació d'apoderaments en suport electrònic.
 b.  Mitjançant els certificats de signatura electrònica que incloguin la relació de representació i que siguin acceptats per l'Administració municipal conformitat amb el que s'estableix en aquesta Ordenança.
 c.  Mitjançant la declaració de l'apoderament per part del representant i la posterior comprovació de la representació als registres de l'Administració municipal o d'altres administracions o entitats amb què l'Administració municipal hagi signat un conveni de col·laboració.
 d.  Qualsevol altre sistema d'acreditació de la representació que habiliti l'Administració municipal en el marc de les lleis i d'aquesta Ordenança.

Quan el procediment ho permeti i es consideri convenient, l'Administració municipal podrà, en qualsevol moment, demanar a l'apoderat o apoderada la justificació de l'apoderament.

Article 22. Tramitació per via electrònica dels procediments

1. Els programes, les aplicacions i els sistemes d'informació que en cada cas s'utilitzin per a la realització per mitjans electrònics dels tràmits administratius hauran de garantir el control dels terminis, la constància de la data i l'hora i la identificació de les persones responsables de les actuacions, a banda del respecte a l'ordre de tramitació dels expedients.
2. La persona interessada, amb la identificació prèvia, podrà sol·licitar i obtenir informació almenys sobre l'estat de la tramitació dels procediments administratius gestionats electrònicament en la seva totalitat, d'acord amb les condicions del servei d'accés restringit establert a aquest efecte. La informació sobre l'estat de tramitació del procediment comprendrà la relació dels actes de tràmit realitzats, amb indicació del seu contingut, així com la data en què es van dictar.
3. L'Administració municipal podrà remetre a la persona interessada avisos sobre l'estat de la tramitació, a les adreces electròniques de contacte que aquesta li hagi indicat.

Article 23. Presentació de documents i declaració responsable 

1. No caldrà aportar documents que estiguin en poder de l'Administració municipal o d'altres administracions públiques de conformitat a la normativa aplicable o amb les quals l'Administració municipal hagi signat un conveni de col·laboració. L'exercici d'aquest dret es farà d'acord amb la normativa aplicable a cada procediment, i amb la normativa aplicable a la protecció de dades de caràcter personal.
2. Les entitats compreses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Ordenança promouran la substitució de l'aportació de documents acreditatius del compliment de requisits per una declaració responsable de la persona interessada que expressi la concurrència dels requisits esmentats i el compromís d'aportar els justificants, a requeriment de l'Administració municipal.
3. La comprovació de la informació continguda en aquestes declaracions es podrà efectuar als registres de l'Administració municipal o als d'altres administracions o entitats amb les quals l'Administració municipal tingui signat un conveni de col·laboració.

Article 24. Certificats administratius electrònics i transmissió de dades

1. D'acord amb els principis de simplicitat administrativa i interoperabilitat entre administracions, l'Ajuntament promourà l'eliminació de certificats i, en general, de documents en paper, que se substituiran, sempre que es pugui, per certificats i documents electrònics o per transmissions de dades.
Tant en el cas de certificats electrònics i documents electrònics com en el de transmissions de dades, la seva expedició, tractament i efectes es regiran pel que disposa aquesta Ordenança, amb subjecció estricta a la normativa de protecció de dades de caràcter personal, així com a la resta de la normativa aplicable al procediment administratiu.
2. L'Administració municipal es compromet a facilitar l'accés d'altres administracions públiques a les dades relatives als interessats que estiguin en el seu poder i es trobin en suport electrònic. En tot cas, s'establiran les màximes garanties de seguretat, integritat i disponibilitat, de conformitat amb el que disposa la normativa aplicable a la protecció de dades de caràcter personal.
3. En el marc dels principis regulats en aquesta Ordenança, l'Administració municipal promourà l'establiment de convenis amb les entitats públiques o privades tant emissores com receptores de certificats o documents administratius, per tal de simplificar l'obtenció, la transmissió i, si escau, la convalidació de documents o certificats electrònics per transmissions de dades.
4. L'Administració municipal podrá establir els mecanismes necessaris per a l'elaboració de certificats administratius electrònics, que tindran els mateixos efectes que els expedits en suport paper. El contingut d'aquests es podrà imprimir en suport paper i la signatura manuscrita se substituirà per un codi de verificació generat electrònicament, que permetrà de comprovar-ne l'autenticitat accedint telemàticament als arxius de l'òrgan o organisme emissor. L'Administració municipal emetrà certificats electrònics sobre les dades que figuren en poder seu, a petició dels ciutadans i les ciutadanes.
5. Els ciutadans i les ciutadanes, en substitució dels certificats en paper, podran presentar a l'Administració municipal certificats en suport electrònic d'altres administracions obtinguts telemàticament o bé mitjançant la compulsa electrònica del certificat en paper.

Article 25. Compulses electròniques i trasllat de documents en suport paper

1. La compulsa electrònica de documents electrònics i en suport paper es farà a través d'un procediment de digitalització segur, que inclogui, en els termes de l'article 19 d'aquesta Ordenança, la signatura electrònica del personal al servei de l'Administració municipal que hagi realitzat la compulsa i que garanteixi l'autenticitat i la integritat de la còpia. Els documents compulsats electrònicament tindran la consideració de còpies autèntiques, als efectes del que preveu l'article 46 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2. La incorporació, en el seu cas, de documents en suport paper als tràmits i procediments administratius que es tramitin per via electrònica es farà mitjançant la compulsa electrònica dels documents en suport paper.
3. Quan un procediment iniciat electrònicament no es tramiti totalment en suport electrònic, l'òrgan competent procedirà a la reproducció en suport paper de les sol·licituds, comunicacions o altres documents electrònics, mitjançant compulsa, per tal de continuar la tramitació de l'expedient. En tot cas, l'Administració municipal conservarà en suport electrònic els documents electrònics.
4. En el trasllat de documents electrònics a còpies en suport paper, es farà constar la diligència del personal competent que acrediti la correspondència i l'exactitud amb el document original electrònic, mitjançant la compulsa. Aquests documents tindran la consideració de còpies autèntiques, als efectes del que preveu l'article 46 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 26. Expedient electrònic 

1. L'expedient electrònic és el conjunt de documents electrònics corresponents a un procediment administratiu, sigui quin sigui el tipus d'informació que continguin.
2. La foliació dels expedients electrònics es durà a terme mitjançant un índex electrònic, firmat per l'òrgan o l'entitat municipal actuant, segons que correspongui. Aquest índex garantirà la integritat de l'expedient electrònic i en permetrà la recuperació sempre que calgui. És admissible que un mateix document formi part de diferents expedients electrònics.
3. La remissió d'expedients es podrà substituir a tots els efectes per la posada a disposició de l'expedient electrònic, i la persona interessada té dret a obtenir-ne una còpia de conformitat amb les previsions d'aquesta Ordenança.

Article 27. Acabament

1. Els procediments que es tramitin i s'acabin en suport electrònic garantiran la identificació i l'exercici de la competència per part de l'òrgan que en cada cas estigui reconegut com a competent.
2. L'acte o resolució que posi fi a un procediment electrònic haurà de complir els requisits que preveu l'article 89 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i anar acompanyat dels sistemes de signatura electrònica previstos en aquesta Ordenança així com dels mitjans electrònics per a la interposició dels corresponents recursos.
3. El trasllat de documents electrònics, incloent-hi els que han de figurar als llibres de resolucions i als llibres d'actes, mentre aquests no tinguin el format en suport electrònic, es farà d'acord amb el procediment de compulsa previst en aquesta Ordenança.

Article 28. La notificació per mitjans electrònics

1. La notificació es practicarà utilitzant mitjans electrònics quan la persona interessada hagi assenyalat aquests mitjans com a preferents o expressi el seu consentiment a la seva utilització, en quaselvol  dels procediments administratius tramitats en l'Administració municipal.
2. L'acceptació dels interessats podrà tenir caràcter general per a tots els tràmits que els relacionin amb l'Administració municipal o per a un o diversos tràmits, segons el que s'hagi manifestat.
3. Per a l'eficàcia del que es disposa en aquest article, tota persona interessada que manifesti la seva voluntat de ser notificada per mitjans electrònics haurà de disposar d'una adreça electrónica, que podrá ser proveïda per l'Administració municipal, que compleixi els requisits legalment previstos.
4. L'adreça electrònica tindrà vigència indefinida com a adreça vàlida als efectes de notificació, excepte en els supòsits que la persona titular en sol·liciti la revocació o modificació, per defunció de la persona física o extinció de la personalitat jurídica, quan una resolució administrativa o judicial ho ordeni o pel transcurs de tres anys sense que s'utilitzi per a la pràctica de les notificacions. En aquest cas, es comunicarà a la persona interessada per tal que pugui expressar el seu interès a mantenir-la activa; en cas contrari, s'inhabilitarà l'adreça electrònica.
5. La notificació s'entendrà practicada a tots els efectes legals en el moment que es produeixi l'accés al seu contingut a l'adreça electrònica. El sistema de notificació acredita la data i hora de posada a disposició de la notificació a l'adreça electrònica de la persona interessada i la data i hora d'accés al contingut de l'acte notificat per part del ciutadà o ciutadana, així com qualsevol causa tècnica que impossibiliti alguna de les circumstàncies anteriors.
6. Quan hi hagi constància de la posada a disposició de la notificació a l'adreça electrònica i transcorrin deu dies naturals sense que s'accedeixi al seu contingut, s'entendrà que la notificació ha estat rebutjada als efectes del que preveu l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, excepte que d'ofici o a instància de la persona interessada es comprovi la impossibilitat tècnica o material de l'accés a la seva adreça electrònica.
7. Durant la tramitació dels procediments, la persona interessada podrà requerir a l'òrgan o entitat corresponents que les notificacions successives no es practiquin per mitjans electrònics.
En aquest cas, caldrà fer servir qualsevol altre mitjà admès per l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Aquest requeriment no serà efectiu quan s'apreciï mala fe o abús de dret per part del ciutadà o la ciutadana.
8. L'accés electrònic per part de les persones interessades al contingut de les actuacions administratives corresponents tindrà els efectes propis de la notificació per compareixença, sempre que quedi constància d'aquest accés.

CAPÍTOL SETÈ. REGISTRE, ARXIU I ACCÉS ALS DOCUMENTS ELECTRÒNICS

Article 29. Registre electrònic

1. Es crea el Registre electrònic de l'Administració municipal, configurat tècnicament com un accès telemàtic al Registre General de l'Administració municipal
2. El Registre electrònic s'integrarà a tots els efectes en el Registre general de l'Administració municipal i tindrà caràcter voluntari per als administrats, llevat dels supòsits d'utilització obligatòria establerts per llei o per les normes de creació de futurs procediments telemàtics en què es reguli la presentació de sol·licituds, escrits o comunicacions a través del registre esmentat.
3. L'accés al Registre electrònic es podrà fer durant les 24 hores del dia, tots els dies de l'any. La data d'entrada i/o de sortida s'acreditarà mitjançant un servei de consignació electrònica de data i hora. Als efectes del còmput de terminis, la recepció de documents en un dia inhàbil s'entendrà efectuada el primer dia hàbil següent. El Registre electrònic es regirà per la data i l'hora oficials.
4. La presentació de sol·licituds, escrits o comunicacions per mitjans telemàtics tindrà els mateixos efectes que la presentació efectuada per la resta de mitjans admesos per l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
5. El Registre electrònic no admetrà la presentació de sol·licituds, escrits o comunicacions que no segueixin els models descrits a l'article 20 anterior o no compleixin tots els mecanismes d'identificació i d'acreditació de la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes que fixi l' l'Administració municipal de conformitat amb les previsions d'aquesta Ordenança.
6. El Registre electrònic emetrà automàticament un rebut consistent en una còpia autenticada de l'escrit, sol·licitud o comunicació presentats, així com un rebut amb la relació dels documents presentats, incloent-hi la data i l'hora de presentació i el número d'entrada en el registre.
La no emissió del rebut o, si s'escau, la recepció d'un missatge d'indicació d'error o deficiencia en la transmissió implica que no s'ha produït la recepció.
7. Quan, per raons tècniques, es pugui preveure que el registre no podrà estar operatiu, s'haurà d'anunciar als usuaris amb la màxima antelació possible i mentre duri aquesta situació. En tot cas, a la seu electrónica corresponent s'informarà sobre la suspensió temporal del servei, la previsió de durada de la mateixa i, si s'escau, de l'adopció de mesures correctives de la situació.
8. El Registre Electrònic estarà habilitat únicament per a la presentación d'escrits i sol·licituts, així com de documentació en format electrònic que pugui completar els escrits i sol·licituds respecte dels tràmits i procediments accessibles per via electrónica. Els escrits i comunicacions de tràmits no accesibles es tindran per no presentats, comunicat-se aquesta circumstància, per si el ciutadà o ciutadana considera convenient utilizar qualsevol de les formes de presentacció d'escrits que preveu la legislació de procediment administratiu comú.
Els formats dels documents que s'admetran en el Registre Electrònic serán publicats a la seu electrónica corresponent, vetllant per la neutralitat tecnológica.

Article 30. Arxiu electrònic de documents

1. L'Administració municipal podrà arxivar per mitjans electrònics tots els documents que es produeixin en l'exercici de les seves funcions, de manera que es compleixin els termes previstos a l'article 45.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents. La reproducció en suport electrònic de documents en suport paper es farà de conformitat amb el procediment de compulsa previst en aquesta Ordenança.
En el supòsit de documents emesos originàriament en paper, dels quals s'hagin efectuat còpies electròniques, es podrà procedir a la destrucció dels originals, en els termes i amb les condicions que estableixi l'Administració municipal, de conformitat amb la normativa aplicable.
2. L'Administració municipal podrà establir convenis o acords amb altres entitats per a l'arxiu definitiu dels seus documents electrònics, sempre que compleixin la integritat, autenticitat, confidencialitat, qualitat, protecció i conservació dels documents arxivats de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.

Article 31. Preservació i accés als registres i arxius administratius electrònics

La preservació i l'accés als documents emmagatzemats en mitjans electrònics es regirà per les previsions d'aquesta Ordenança relatives a l'accés a la informació i pels principis i
normes aplicables a la protecció de la confidencialitat i privacitat de dades.

Article 32. Procediment de coordinació i supervisió dels tràmits i procediments accessibles per via electrònica

1. La verificació sobre el compliment dels tràmits i procediments accessibles per via electrònica correspon a l'òrgan designat a aquest efecte per l'Alcalde.
2. Aquest òrgan serà l'encarregat de definir un document de coordinació i supervisió amb tots els elements necessaris per avaluar el compliment dels tràmits i procediments accessibles per via electrònica establerts en aquesta Ordenança.

Article 33. Catàleg de tràmits i procediments accessibles per via electrònica

Els tràmits i procediments accessibles en cada moment per via electrònica s'inclouran, als efectes d'informació als ciutadans i les ciutadanes, en el corresponent Catàleg, mitjançant un decret d'alcaldia, que s'incorporarà a la seu electrònica prevista en aquesta Ordenança.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera.  Propietat intel·lectual dels continguts del web municipal.
Els continguts que formen part del lloc web de l'Ajuntament de Castelldefels -textos, imatges, so i qualsevol altre material- són de titularitat exclusiva d'aquest ens local, d'algun organisme vinculat a aquest o de tercers que n'han autoritzat l'ús.Tots aquests continguts tenen la consideració d'obres protegides de conformitat amb la Llei de Propietat Intel·lectual, essent igualment d'aplicació els tractats internacionals subscrits en la matèria. 
No obstant això, s'autoritza de forma gratuita la reproducció dels continguts del lloc web de l'Ajuntament de Castelldefels sense finalitat comercial, s'esmenti la font i es faci un enllaç, llevat que s'indiqui de forma explícita que és necessari sol·licitar una autorització expressa.
No s'autoritza en cap cas l'ús de logotips, marques, escuts i símbols distintius de l'Ajuntament de Castelldefels en publicacions i webs que no siguin participats o patrocinats per aquesta institució. Aquests elements d'identitat gràfica corporativa són propietat exclusiva de l'Ajuntament de Castelldefels i estan protegits per la legislació vigent aplicable.

Segona. Creació d'altres seus electròniques
Sens perjudici del que disposa l'article quatre i la disposició transitòria Tercera d'aquesta Ordenança, els òrgans i les entitats integrants de l'Administració municipal podran crear les seves pròpies seus electròniques per a l'exercici de les seves competències.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Tràmits i procediments actuals
Els tràmits i procediments accessibles actualment per via electrònica, ja sigui a través del web municipal corresponent o a través d'altres canals telemàtics, s'hauran d'incloure al Catàleg previst a l'article 33 des del moment d'entrada en vigor d'aquesta Ordenança
A tal efecte, el referit Catàleg inclourà totes aquelles webs municipals titularitat de l'Administració municipal actualment operatives.

Segona. Procediments en curs
Aquesta Ordenança no s'aplicarà als procediments iniciats amb anterioritat a la seva entrada en vigor.

Tercera.  Seu electrònica
1.- La seu electrònica de l'Administració municipal entrarà en funcionament quan s'aprovin les disposicions que desenvolupin les previsions d'aquesta Ordenança i l'Administració municipal corresponent hagi posat en marxa els sistemes i les tecnologies corresponents.
2.- La norma de posada en funcionament de la seu electrónica determinarà els seus requisits i funcionament, i restarà publicada a la seu electrònica de la respectiva Administració municipal.

Quarta. Notificació electrònica
1.- L'Administració municipal corresponent posarà en marxa la notificació electrònica, per als procediments i tràmits que ho requereixin, quan s'aprovin les disposicions que desenvolupin les previsions d'aquesta Ordenança i l'Administració municipal corresponent hagi posat en marxa els sistemes i les tecnologies corresponents.
2.-  La norma de posada en funcionament de la notificació electrònica determinarà els seus requisits i funcionament, i restarà publicada a la seu electrònica de la respectiva Administració municipal.

Cinquena. Registre electrònic
1.- El Registre electrònic de l'Administració municipal  entrarà en funcionament quan s'aprovin les disposicions que desenvolupin les previsions d'aquesta Ordenança i l'Administració municipal corresponent hagi posat en marxa els sistemes i les tecnologies corresponents.
2.- La norma de posada en funcionament del Registre electrònic determinarà els seus requisits i funcionament, i restarà publicada a la seu electrònica de la respectiva Administració municipal.

Sisena. Arxiu electrònic
1.- L'arxiu electrònic de l'Administració municipal corresponent entrarà en funcionament quan s'aprovi la disposició que en reguli l'organització, i l'Administració municipal corresponent hagi posat en marxa els sistemes i les tecnologies corresponents.
2.- La norma de posada en funcionament de l'arxiu electrònic determinarà els seus requisits i funcionament, i restarà publicada a la seu electrònica de la respectiva Administració municipal.

Setena. Tauler d'edictes electrònic
1.- El tauler d'edictes electrònic que regula aquesta Ordenança entrarà en funcionament quan s'aprovin les disposicions que desenvolupin les previsions d'aquesta Ordenança i l'Administració municipal corresponent hagi posat en marxa la seu electrònica així com els sistemes i les tecnologies corresponents.
2.- La norma de posada en funcionament del tauler d'edictes electrònic determinarà els seus requisits i funcionament, i restarà publicada a la seu electrònica de la respectiva Administració municipal.

Vuitena. Registre de funcionaris habilitats
1.- El registre de funcionaris habilitats previst en aquesta Ordenança restarà publicat a la seu electrònica de l'Administració municipal quan l'Administració municipal hagi posat en marxa els sistemes i les tecnologies corresponents.
2.- La norma de posada en funcionament del registre de funcionaris habilitats determinarà els seus requisits i funcionament, i restarà publicada a la seu electrònica de la respectiva Administració municipal.

Novena. Representació
Els mecanismes de representació previstos en aquesta Ordenança restaran publicats a la seu electrònica de l'Administració municipal.

Desena. Exigibilitat dels drets reconeguts en aquesta Ordenança
Els drets reconeguts als ciutadans i les ciutadanes en aquesta Ordenança seran plenament exigibles en el moment en què ho siguin els drets reconeguts a l'article 6 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans i les ciutadanes als serveis públics, en relació amb la totalitat dels tràmits i procediments de què sigui competent l'Administració municipal.

DISPOSICIONS FINALS

Primera.  Regulació de nous procediments i tràmits
A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança, qualsevol regulació que s'efectuï de nous procediments i tràmits administratius, o modificació dels existents, haurà de preveure
la possibilitat de la seva tramitació per mitjans electrònics i s'ajustarà a les condicions i als requisits previstos en aquesta Ordenança. La seva regulació s'ajustarà al procediment d'incorporació previst al capítol setè de l'Ordenança.

Segona. Adaptació a la normativa municipal
L'Ajuntament de Castelldefels es compromet a adaptar la normativa municipal a les previsions d'aquesta Ordenança.

Tercera. Entrada en vigor
Aquesta Ordenança entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província.

ANNEX I. TRÀMITS I GESTIONS MUNICIPALS DISPONIBLES ACTUALMENT A TRAVÉS DEL PORTAL DE L'AJUNTAMENT DE CASTELLDEFELS.

1. Atenció de consultes sobre consum.
2. Consultes amb relació a butlletins oficials, textos legals, ordenances fiscals i llibres d'actes.
3. Sol·licitud pel muntatge de parades per la Fira de Sant Ponç.
4. Sol·licitud pel muntatge de parades de llibres i roses per la celebració de la Diada de Sant Jordi.
5. Subscripció Agenda Cultural
6. Casal de Cultura, reserva d'espais.
7. Celebració de matrimonis civils
8. Presentació d'escrits en el registre d'entrada de l'Ajuntament
9. Alta o canvi de domicili en el Padró Municipal d'Habitants
10. Volant d'empadronament 

(Publicat en castellà en el BOP 240, de 7 d'octubre de 1989, pàg. 30)

TÍTOL PRELIMINAR
OBJECTE I ÀMBIT D'APLICACIÓ

Article 1.- Aquesta Ordenança té per objecte:

1. Establir el conjunt de condicions tècniques i sanitàries d'ús que s'han d'observar par a tot tipus d'operacions que es duguin a terme amb les aigües potables, des de la seva captació fins a la seva utilització i abocament.

2. Determinar les bases perquè la utilització, l'aprofitament i l'eliminació de les aigües s'efectuï de tal manera que no causi perjudicis a l'entorn ecològic i evitant de depassar la capacitat d'autodepuració de la naturalesa.

3. Protegir el mar com a element connotatiu de la població i com a font de riquesa del municipi, i evitar, amb aquesta finalitat, que les aigües residuals que s'aboquin directament al mar o després d'un tractament previ perjudiquin l'ús balneari de les platges.

Article 2. - 1. Aquesta Ordenança s'ha d'aplicar a tot el terme municipal de Castelldefels i l'han d'observar tots els que transitin, per qualsevol causa, pel municipi, independentment de la seva nacionalitat, veïnatge o residència. S'ha d'aplicar especialment i amb més vigilància a les persones que pel seu ofici o per la seva ocupació participin activament en qualsevol de les operacions relacionades amb les aigües potables o residuals.

2. Tots els edificis del terme municipal de Castelldefels, qualsevol que sigui el seu ús, han de conduir els seus abocaments a les instal·lacions municipals de sanejament.

TÍTOL PRIMER
AIGÜES POTABLES DE CONSUM PÚBLIC

Capítol I
Captació d'aigües

Article 3.- L'Ajuntament ha de portar un registre de tots els naixements d'aigua que hi hagi al terme municipal i de les canalitzacions que, havent nascut en algun altre terme municipal, transcorrin pel de Castelldefels.

2.Als efectes de l'apartat anterior, els propietaris de xarxes i de masses d'aigua, ja hagin nascut al terme municipal de Castelldefels o hi arribin conduïdes des de fora d'aquest terme, per al seu consum o el seu aprofitament industrial o agrícola, tenen l'obligació de comunicar la seva existència i de subministrar a l'Administració Municipal els plànols, els aforaments, les anàlisis practicades, el trajecte de la xarxa i, en general, totes les dades que sol·liciti l'Ajuntament amb l'objectiu de formar un inventari complet i detallat del potencial aqüífer del municipi, determinar-ne les condicions higièniques, exercir l'oportuna vigilància determinada per les lleis i enfocar el planejament per a una millor distribució i abastament.

3. Els pous i les mines, fins i tot els d'ús particular, s'han de considerar expressament inclosos a l'apartat anterior.

Article 4.- 1. Les obres de captació corresponents a pous i mines s'han de dur a terme de manera que s'eviti qualsevol contaminació exterior o que a llurs masses s'hi connectin conduccions de qualsevol tipus d'aigua utilitzada o de potabilitat dubtosa.

2. La captació d'aigües superficials s'ha de dur a terme a les zones on no hi hagi contaminació apreciable o que permetin un tractament posterior de potabilització.

Article 5.- L'Ajuntament ha de denunciar a l'organisme competent els responsables que es produeixin abocaments que degradin la qualitat de l'aigua i ha de comunicar les situacions d'emergència.

Article 6.- En cas de necessitat i d'acord amb el que disposa la vigent Llei 29/85, de 2 d'agost, d'aigües, l'Ajuntament pot destinar les aigües privades a l'abastament públic.

Capítol II
El tractament i la distribució
Article 7.- Els materials que s'utilitzen per a la construcció de les conduccions i els dipòsits han de garantir l'estancament i l'aïllament de l'aigua que continguin, i han d'evitar qualsevol tipus de filtració que alteri les condicions higienicosanitàries i de potabilitat de l'aigua circulant o retinguda.

Article 8.- 1. Tota xarxa pública o privada d'abastament d'aigües potables per al consum ha d'estar dotada de les instal·lacions adequades per al tractament, l'anàlisi i la depuració de l'aigua, i aquestes instal·lacions s'han de mantenir en un perfecte estat de funcionament. Així mateix, els dipòsits han d'observar aquests requisits indispensables.

2. Tant els dipòsits com els punts singulars de control de les conduccions s'han de drenar i netejar de manera periòdica sempre que calgui, amb la finalitat d'assegurar en tot moment la qualitat i la potabilitat de l'aigua distribuïda.

3. Quan es construeixin noves instal·lacions de dipòsit i de conducció, o es reparin o substitueixin les que ja hi ha, i després de períodes d'inactivitat prolongada, abans de començar o reemprendre el servei s'ha de dur a terme un rentatge enèrgic i persistent amb aigua clorada que garanteixi la desinfecció dels trams afectats.

Article 9.- Quan les aigües destinades al consum públic no reuneixin, en el seu estat original, les característiques de potabilitat i permissibilitat sanitàries assenyalades a la reglamentació corresponent (Reial Decret 1423/1982, de 18 de juny) s'han de sotmetre als processos de tractament adequats amb les substàncies autoritzades pels organismes sanitaris competents, amb la finalitat d'obtenir una aigua que s'ajusti de manera constant a les exigències establertes.

Article 10.- Les aigües de les xarxes de distribució per al consum públic han de contenir, en tot moment, clor residual lliure o combinat o un altre desinfectant autoritzat, en una quantitat suficient com perquè es garanteixin les condicions higienicosanitàries en qualsevol punt de la xarxa.

Article 11.- 1. L'Ajuntament no atorgarà cap llicència per a la construcció d'habitatges, activitats comercials o turístiques ni, en general, per a cap tipus d'assentament humà, fins que no quedi garantit el cabal d'aigua necessari per al desenvolupament de les activitats en qüestió a través del sistema de subministrament municipal o d'un altre de diferent, i fins que no s'acrediti la garantia sanitària de les aigües destinades al consum humà, d'acord amb allò que es preveu a la legislació vigent.

2. Totes les instal·lacions interiors d'habitatges, indústries, comerços o qualsevol altra activitat han d'estar protegides contra els retorns d'aigua o qualsevol altra causa de contaminació.

Article 12 - 1. Les fonts naturals o deus situades al terme municipal a les quals tingui accés el públic s'han de controlar sanitàriament i han de ser objecte de cloració o s'han de connectar a la xarxa general sempre que calgui.

2. Segons la qualificació de l'aigua que subministrin, a totes les fonts públiques hi ha de figurar el rètol "Aigua potable. Sanitàriament permissible" acompanyat d'un grafisme que representi una aixeta blanca sobre un fons blau, o bé "Aigua no potable", en aquest cas amb el mateix grafisme que l'anterior però creuat per una aspa vermella.

3. Com a norma general, aquestes fonts o deus s'han de netejar periòdicament i, de manera especial, sempre que calgui.

Article 13.- El transport i la distribució d'aigües potables per mitjà de contenidors, tonells, cisternes mòbils i elements anàlegs s'ha de dur a terme de manera que es compleixin els requisits que s'exigeixen als articles 9 i 10 d'aquesta Ordenança.

Article 14.- La xarxa de distribució ha de ser mallada sempre que sigui possible, amb la finalitat de complir els requisits que s'exigeixen pel que fa a vigilància, neteja, higiene i salubritat.

Capítol III
Vigilància

Article 15.- L'Ajuntament té el deure de posar en marxa tots els mitjans que calguin per conèixer qualsevol tipus de subministrament d'aigües col·lectives destinades al consum humà, ja sigui públic o privat, per desenvolupar respecte d'aquests subministraments la vigilància i el control necessaris que garanteixin les condicions de salubritat, higiene i potabilitat que estableixen aquesta Ordenança i la legislació en general.

Article 16.- 1 La vigilància i el control esmentats a l'article anterior els han de dur a terme els serveis municipals corresponents, per mitjà de la presa de mostres, amb caràcter periòdic i a diferents punts del recorregut de l'aigua, que ha d'analitzar i contrastar de la manera deguda per verificar el seu estat de potabilitat.

2. Els punts de presa de mostres per al control de potabilitat són:

a) Els orígens i/o sortides de les plantes potabilitzadores.

b) Els dipòsits de regulació.

c) Les fonts i/o subministraments públics.

d) Tots els punts de la xarxa que, per les seves característiques, necessitin més atenció.

3. Les anàlisis que s'han de dur a terme sobre les mostres preses són: de clor residual o de qualsevol altre desinfectant utilitzat; dels caràcters químics, fisicoquímics i biològics.

4. El control del clor residual o d'altres desinfectants i, si no n'hi ha, de les característiques microbiològiques, s'ha de dur a terme diàriament en un nombre determinat de punts de la xarxa de distribució que es correspongui a un mínim d'una mostra per cada 5.000 habitants i més.

5. Les comprovacions químiques, fisicoquímiques i biològiques corresponents a les mostres preses a les aigües i/o sortides de les plantes potabilitzadores s'han d'efectuar amb la freqüència assenyalada a la legislació vigent.

Article 17.- Quan es comprovi per mitjà dels controls i les anàlisis practicats que l'aigua no és potable, l'Administració Municipal té l'obligació de comunicar els resultats esmentats a l'empresa subministradora i ha de posar de manifest, de manera expressa, les mesures que cal prendre.

Article 18.- 1. Amb independència dels controls que l'Ajuntament efectuï sobre l'aigua, totes les empreses públiques o privades que subministrin aigua de consum públic, estan obligades a dur a terme, directament o per mitjà de contractació, les anàlisis que l'Ajuntament consideri oportunes amb la finalitat de garantir la potabilitat permanent de les aigües.

2. Totes les empreses proveïdores i/o distribuïdores d'aigües de consum públic estan obligades a portar els registres següents:

a) Registre d'anàlisis bacteriològiques.

b) Registre d'anàlisis fisicoquímiques.

c) Registre d'incidències.

3. Aquests registres, que s'han de portar amb l'exactitud i la diligència que la importància del tema requereix, han d'estar sempre a disposició dels serveis municipals per a la seva inspecció.

Article 19.- Les aigües embotellades, anomenades de taula o minerals, naturals o preparades, estan subjectes al control sanitari municipal, d'acord amb la legislació vigent.

TÍTOL SEGON

RÈGIM DE LES PISCINES PÚBLIQUES

Capítol I
Disposicions generals

Article 20.- A efectes de la vigilància municipal, es considera piscina pública la que estigui destinada a la utilització d'una comunitat de persones que depassi la família, ja sigui de manera gratuïta o per mitjà de qualsevol tipus de sistema de col·laboració econòmica.

Article 21.- Totes les piscines i totes les seves instal·lacions - maquinària, aparells de depuració, calderes de calefacció, elements mecànics d'aeració, magatzems i dipòsits de combustibles, instal·lacions sanitàries i de lleure, etc.- s'han d'ajustar a les prescripcions tècniques i higienicosanitàries que estableixi la legislació vigent, a les d'aquest títol i a les altres ordenances municipals que els siguin aplicables.

Article 22.- Les obres de construcció, ampliació, modificació o reforma de les piscines i de les seves instal·lacions complementàries, han d'estar prèviament autoritzades per l'Ajuntament, sense perjudici de les autoritzacions d'altres organismes competents que legalment siguin procedents.

Capítol II
Condicions i tractament de l'aigua

Article 23.- Totes les piscines públiques han de disposar d'un sistema manual o automàtic de desinfecció i renovació o regeneració d'aigua almenys cada vuit hores si la piscina és descoberta i cada cinc hores si és coberta, de tal manera i amb una eficàcia que l'aigua es mantingui constantment incolora i transparent per mitjà de sistemes de filtració i depuració.

Article 24.- 1. L'aigua de les piscines ha de tenir dissolta de manera permanent tal quantitat de desinfectant que garanteixi la seva qualitat bactericida i algicida però alhora ha de ser una quantitat prou petita com perquè no produeixi molèsties apreciables als usuaris.

2. Quan el desinfectant que s'utilitzi sigui clor, el contingut de clor residual lliure de l'aigua de les piscines s'ha de mantenir entre 0,30 i 0,80 ppm. Per poder complir aquest precepte s'han d'adoptar mitjans que permetin la distinció entre el clor residual lliure i el clor residual combinat, i aquests mitjans han de ser acceptats pels Serveis Tècnics Municipals.

3. Per evitar molèsties als banyistes i per garantir l'efectivitat de l'acció desinfectant del clor, s'ha de mantenir l'índex PH de l'aigua entre 7,2 i 7,8 i disposar, en tot moment, de la reserva suficient dels additius químics necessaris per ajustar aquest índex.

4. La utilització de desinfectants diferents del clor ha de ser aprovada per l'Administració Municipal.

Article 25.- Les condicions de l'aigua s'han de comprovar almenys dues vegades al dia, abans d'obrir les instal·lacions al públic i a l'hora de màxima concurrència, i per aquest motiu cal disposar dels reactius necessaris en quantitat suficient com per aturar qualsevol descompensació.

Article 26.- Les dades anteriors, les operacions correctores i qualsevol incidència que es produeixi s'han d'anotar al llibre de registre oficial que es lliurarà a totes les piscines controlades amb aquesta finalitat i que ha d'estar sempre a disposició dels inspectors municipals.

Capítol III
Personal encarregat de la vigilància i del servei de les piscines

Article 27.- 1. A totes les piscines públiques hi ha d'haver un responsable que representi l'empresa i que es responsabilitzi del bon ús i del funcionament de les instal·lacions, i que es compleixi aquesta Ordenança i les altres que siguin aplicables.

2. El responsable de la piscina ha d'exposar al públic, en un lloc ben visible i de manera ben destacada, les normes de caràcter sanitari que siguin de compliment obligat per als usuaris.

El titular ha de prendre les mesures necessàries per evitar una concurrència de banyistes superior a la capacitat legal de la piscina.

Article 28.- Els maquinistes, operaris i l'altre personal manipulador de les instal·lacions han d'anar convenientment equipats i no poden circular per la zona destinada al públic, excepte si es requereixen els seus serveis.

Article 29.- 1. La piscina, el seu entorn i les dependències annexes han d'estar sempre en perfectes condicions de neteja i han de fer la sensació d'ordre en tots els aspectes.

2. Les dependències i els serveis sanitaris (dutxes, lavabos...) s'han de cuidar amb especial diligència, i s'ha de procurar que estiguin sempre secs i degudament ventilats.

3. Per als treballs de neteja i desinfecció s'han d'utilitzar productes d'eficàcia provada, fins i tot contra els fongs.

Article 30.- El personal laboral de les piscines ha de tenir una atenció especial pel que fa a les operacions d'emmagatzematge i maneig dels diferents productes químics que s'utilitzen en la neteja de les instal·lacions i el tractament de l'aigua, amb la finalitat d'impedir la formació d'emanacions de gasos tòxics per contacte entre si o per una utilització descurada.

Article 31.- Tant el cap responsable com tot el personal de la piscina han d'atenir-se a les normes derivades de les inspeccions efectuades pels inspectors municipals.

Capítol IV
Usuaris de la piscina

Article 32.- Totes les persones que utilitzin les piscines han de respectar aquesta Ordenança, les normes comunes de convivència i les de caràcter sanitari que en cada piscina es destaquin expressament dins del recinte.

Article 33.- Les persones que pateixin alguna malaltia transmissible o que es trobin en fase de convalescència o que siguin portadores cròniques de gèrmens, no poden utilitzar les piscines fins a la seva curació total, i aquestes precaucions s'han d'extremar sempre que es tracti de malalties infeccioses de la pell, de les mucoses o de l'aparell digestiu.

Article 34.- No es permet l'entrada a la zona de bany a persones vestides de carrer, i es prohibeix, sobretot, l'ús d'un calçat no adequat a causa de la gran importància que té com a transmissor de malalties.

Article 35.- És obligatori dutxar-se, ensabonar-se i aclarir-se bé abans de submergir-se a la piscina i sempre que es torni a la zona de bany, especialment si s'hi torna des de la zona dels lavabos.

Article 36.- No es permet, en cap concepte, la presència de cap tipus d'animal al recinte de la piscina.

Capítol V
Emergències i accidents

Article 37.- 1. Totes les piscines públiques o que pertanyin a associacions o a col·lectivitats han d'estar preparades per a l'assistència i la prestació de primers auxilis en cas d'emergència o d'accident, i amb aquesta finalitat s'estableix l'obligació que estiguin dotades d'una farmaciola prou equipada.

2. Cada piscina ha de disposar de flotadors o salvavides o qualsevol altre tipus d'aparell o mecanisme utilitzat per fer surar la persona enfonsada o per mantenir-la surant, en una quantitat proporcional a la capacitat de banyistes que pugui acollir el recinte.

TÍTOL TERCER
DESCÀRREGA D'ABOCAMENTS LÍQUIDS RESIDUALS

Capítol I
Autoritzacions d'abocaments residuals

Article 38.- 1. Tots els edificis, tants els d'habitatges com els industrials, s'han de connectar a la xarxa de clavegueram a través de la seva connexió corresponent.

2. No s'admeten abocaments a cel obert, ni a clavegueres que estiguin fora de servei, ni l'eliminació dels abocaments pel sistema d'injecció al subsòl.

3. Només s'autoritzen justificadament els abocaments a les lleres públiques o al mar, o la seva eliminació per un sistema diferent del clavegueram. En els casos esmentats s'han d'ajustar al que estableix la normativa vigent aplicable i sempre amb l'autorització de l'Administració Municipal.

Article 39.- 1. Les instal·lacions industrials i comercials dins del terme de Castelldefels han de sol·licitar, obligatòriament, el permís d'abocament de les seves aigües residuals a la xarxa de clavegueram per mitjà de la documentació que es detalla a l'Annex I.

2. L'Ajuntament concedirà amb caràcter provisional aquest permís d'abocament als usuaris que el sol·licitin, d'acord amb el procediment previst al Reglament Regulador d'Abocaments Residuals elaborat per l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, que és l'organisme responsable d'atorgar el permís definitiu.

3. Els permisos d'abocament s'atorguen per un període de 5 anys i complert aquest període es consideraran prorrogats fins que l'Autoritat Municipal es pronunciï sobre el tema.

Article 40.- 1. L'Autoritat Municipal pot exigir, si ho considera oportú, l'adopció de mesures especials de seguretat amb la finalitat de prevenir accidents que puguin suposar un abocament incontrolat i/o perillós a la xarxa de clavegueram.

2. Els usuaris de la xarxa de clavegueram estan obligats a efectuar el pretractament necessari de les seves aigües residuals per complir els límits de qualitat de l'abocament que s'estableixen a l'article 45 d'aquesta Ordenança. La construcció i l'explotació d'aquestes instal·lacions de pretractament ha de ser a càrrec de l'usuari o de l'agrupació d'usuaris.

Article 41.- Perquè es concedeixi la cèdula d'habitabilitat als edificis d'habitatges cal obtenir la llicència de connexió, i per obtenir el permís d'obertura, ampliació o modificació de les instal·lacions comercials i industrials, tant pel que fa a la seva estructura com al seu ús, cal l'obtenció del permís d'abocament i de la llicència de connexió.

Article 42.-1. A les zones o sectors del municipi on encara persisteixi el sistema d'evacuació d'aigües residuals per mitjà de fosses sèptiques, pous de filtració i pous de buidatge, els propietaris no poden abocar el contingut fecal d'aquestes fosses i pous, en cap concepte, a la xarxa de clavegueram ni a cap altre punt del terme municipal de Castelldefels.

2. El contingut fecal de les fosses sèptiques i pous de buidatge s'ha d'abocar a la Planta Depuradora de Gavà-Viladecans per mitjà de les empreses de buidatge i transport que compten amb l'Autorització Municipal, en les condicions i característiques assenyalades a l'acord pres el 10 de juliol de 1987 a Gavà i ratificat pel ple de l'Ajuntament de Castelldefels el 27 de novembre de 1987.

Capítol II
Control de la contaminació a l'origen

Article 43.-1. La regulació de la contaminació a l'origen, per mitjà de prohibicions o limitacions a les descàrregues d'abocaments, s'estableix amb les finalitats següents:

a) Protegir el medi receptor eliminant qualsevol efecte tòxic, crònic o agut, tant per a l'home com per als seus recursos naturals.

b) Salvaguardar la integritat i la seguretat de persones i d'instal·lacions de sanejament.

c) Prevenir pel que fa a qualsevol anomalia els processos de depuració utilitzats.

2. El criteri de preservar la qualitat del medi receptor condiciona que les regulacions limitadores de les descàrregues d'abocaments es defineixin sobre la base de la concentració admissible de contaminants per a la seva descàrrega al mar (Annex III).

Article 44. - 1. Els pretractaments per a certes descàrregues limitades, especialment les que contenen metalls pesants, amb la finalitat d'obtenir les concentracions exigides en aquesta Ordenança, es poden substituir per un tractament conjunt final a la planta depuradora, sempre que sigui factible tècnicament i econòmicament segons el criteri de l'Administració i mitjançant el pagament de la taxa especial d'abocaments limitats que s'estableixi a aquests efectes.

2. Les descàrregues prohibides i les descàrregues limitades que per la natura dels seus abocaments siguin incompatibles amb el procés que s'utilitza a les instal·lacions municipals de depuració, no es poden acollir a la fórmula alternativa a què es refereix el paràgraf anterior, i en aquests casos és imprescindible la instal·lació dels adequats pretractaments correctors individuals a l'origen.

Capítol III

Abocaments prohibits, limitats i permesos

Article 45. - Queda totalment prohibit descarregar directament o indirectament a les instal·lacions Municipals de Sanejament qualsevol dels productes següents:

a) Matèries sòlides o viscoses que, per si mateixes o per interacció amb d'altres, produeixin obstruccions o dificultin els treballs de conservació o de manteniment d'aquestes instal·lacions.

b) Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en l'aigua, combustibles o inflamables, com ara la gasolina, la nafta, el petroli, el white spirit, el benzè, el toluè, el xilè, el tricloroetilè, el percloroetilè, etc.

d) Substàncies sòlides potencialment perilloses: carbur cálcic, bromats, clorats, hidrurs, perclorats, peròxids, etc.

e) Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o tòxics o procedents de motors d'explosió.

f) Matèries que per causa de la seva natura, propietats i quantitat, ja sigui per si mateixes o per interacció amb altres, originin o puguin originar:

1. Alguna mena de molèstia pública.

2. La formació de barreges inflamables o explosives amb l'aire.

3. La creació d'atmosferes molestes, insalubres, tòxiques o perilloses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarregat de la inspecció, neteja, manteniment o funcionament de les Instal·lacions Públiques de Sanejament.

g) Matèries que, per si mateixes o com a conseqüència de processos o reaccions que tinguin lloc dins de la xarxa, tinguin o adquireixin alguna propietat corrosiva capaç de danyar o deteriorar els materials de les instal·lacions municipals de sanejament, o perjudicar el personal encarregat de la neteja i conservació.

h) Radionúclids de naturalesa, quantitats o concentracions que infringeixin les reglamentacions establertes al respecte pels organismes competents quant a la seva regulació i control.

i) Residus industrials o comercials que, per les seves concentracions o característiques tòxiques o perilloses, requereixin un tractament específic i/o un control periòdic dels seus efectes nocius potencials; en especial els que s'inclouen dins de la llista de l'Annex a la Directiva número 78/319, de la Comunitat Econòmica Europea de 20 de març de 1987.

j) Els que produeixin concentracions de gasos nocius a l'atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als límits següents:

SO2 5 ppm

CO 100 ppm

CL 1 ppm

SH2 20 ppm

CHN 10 ppm

Article 46. - Es prohibeix abocar directament o indirectament a les Instal·lacions Municipals de Sanejament abocaments amb les característiques o amb una concentració de contaminants iguals o superiors en tot moment als que s'assenyalen a la relació següent, amb diferenciació per als casos de l'Usuari Industrial Important (UII) i l'Usuari en General (U).

Valors UII - U

Sòlids ràpidament sedimentables 10 mg/l 15 mg/l
T (C) 40 15 mg/l
pH 6 -11 40
Greixos 150 mg/l 5,5 –11 mg/l
Cianurs lliures 2 mg/l 250 mg/l
Cianurs (en CN-) 5 mg/l 4 mg/l
Diòxid de sofre (SO2) 5 mg/l 10 mg/l
Fenols totals (C6H5OH) 2 mg/l 20 mg/l
Formaldehid (HCHO) 10 mg/l 5 mg/l
Sulfats (en SO4) 1.000 mg/l 15 mg/l
Sulfurs (en=) 5 mg/l 1.500 mg/l
Sulfurs lliures 0,3 mg/l 10 mg/l
Alumini (Al) 20 mg/l 0,5 mg/l
Arsènic (As) 1 mg/l 30 mg/l
Bari (Ba) 10 mg/l 2 mg/l
Bor (Bo) 3 mg/l 20 mg/l
Cadmi (Cd) 0,5 mg/l 4 mg/l
Coure (Cu) 3 mg/l 1 mg/l
Crom hexavalent (Cr) 0,5 mg/l 6 mg/l
Crom total (Cr) 5 mg/l 1 mg/l
Zinc (Zn) 5 mg/l 10 mg/l
Estany (Sn) 2 mg/l 10 mg/l
Ferro (Fe) 1 mg/l 4 mg/l
Manganès (Mn) 2 mg/l 2 mg/l
Mercuri (Hg) 0,1 mg/l 5 mg/l
Níquel (Ni) 5 mg/l 0,2 mg/l
Plom (Pb) 1 mg/l 10 mg/l
Seleni (Se) 1 mg/l 2 mg/l

Article 47. - La relació de contaminants i concentracions que s'estableix en aquest article s'ha de revisar periòdicament i en cap cas s'ha de considerar exhaustiva ni excloent.

Si alguna instal·lació industrial aboca productes no inclosos a la relació esmentada que puguin alterar els processos de tractament o que siguin potencialment contaminants, l'Administració Municipal ha de procedir a assenyalar les condicions i limitacions per a l'abocament de cadascun dels productes esmentats. A més, i d'acord amb el que s'assenyala a l'article 43, es poden establir les corresponents formes alternatives sempre que ho permetin la capacitat de les instal·lacions municipals depuradores i la d'admissió del medi receptor.

Article 48. - Totes les indústries, qualsevol que sigui la seva activitat, que estiguin autoritzades per abocar, i fins i tot les que realitzin pretractament, han de col·locar una reixa de desbast de 120 mm abans de l'abocament a la claveguera.

Els cabals de punta abocats a la xarxa no poden excedir el quíntuple (5 vegades) en un interval de 15 minuts o dues vegades i mitja (2,5 vegades) en un interval d'una hora el valor de la mitjana per dia en el cas de l'Usuari Industrial Important, i per a l'Usuari en general aquests valors són el sèxtuple (6 vegades) per al primer cas i el quàdruple (4 vegades) per al segon.

Es prohibeix de manera terminant, excepte en els casos del capítol 4 (situació d'emergència o perill), l'ús d'aigua de dilució en els abocaments.

Atès que hi ha una xarxa d'aigües pluvials separativa, no es poden abocar sense l'autorització especial aigües industrials no contaminades, ja siguin de refrigeració o altres, a la xarxa de clavegueram d'aigües residuals.

En el supòsit que els afluents no satisfacin les condicions o limitacions que s'estableixen en aquest capítol, l'usuari està obligat a la construcció, explotació i manteniment al seu càrrec de totes les instal·lacions de pretractament, homogeneïtzació o tractament que calguin.

Es prohibeix abocar a la xarxa de clavegueram, tant per part de les indústries farmacèutiques com dels centres sanitaris, els fàrmacs obsolets o caducats que, encara que no s'hagin citat abans de manera expressa, puguin produir greus alteracions a les Estacions Depuradores, fins i tot en petites concentracions, com ara els antibiòtics.

Capítol IV
Situació d'emergència

Article 49.- 1 Es produeix una situació d'emergència quan, a causa d'una descàrrega perillosa o fortuïta d'abocaments industrials s'originen, directament o indirectament, substàncies de tipus sòlid, líquid o gasós que puguin perjudicar la integritat o el funcionament correcte de les instal·lacions de sanejament o que posin en perill persones o béns en general.

2. Els titulars dels establiments industrials que per la seva natura puguin ocasionar aquest tipus de descàrregues, han d'adoptar les instal·lacions protectores necessàries per evitar-les o prevenir-les. S'han de presentar a l'Administració els projectes detallats d'aquestes instal·lacions perquè els aprovi. Aquesta aprovació no relleva el titular de les responsabilitats conseqüents davant d'una situació d'emergència.

3. L'industrial, davant d'una situació d'emergència, tan aviat com pugui, ha d'adoptar totes les mesures necessàries al seu abast per disminuir o reduir al màxim els efectes d'aquesta situació, i alhora ho ha de notificar immediatament a l'Administració Municipal per sol·licitar la seva ajuda. En el termini màxim dels set dies posteriors a la descàrrega, l'interessat ha de remetre a l'Administració un informe on es detallin la data, l'hora i la causa de l'esdeveniment, les correccions que s'han efectuat in situ i, en general, totes les dades que permetin als Serveis Tècnics Municipals una interpretació correcta de l'imprevist i una avaluació adequada de les seves conseqüències.

Capítol cinquè

Mesura i determinació dels abocaments

Article 50. - 1. Totes les mesures, proves, mostres i anàlisis que es facin per determinar les característiques dels abocaments residuals s'han d'efectuar segons els mètodes normalitzats per a les anàlisis d'aigües i aigües residuals que determina la legislació aplicable. Aquestes mesures i determinacions s'han de dur a terme sota la direcció i la supervisió tècnica de l'Ajuntament, amb càrrec al titular.

2. Els establiments industrials potencialment contaminants han d'instal·lar i posar a disposició dels Serveis Tècnics Municipals, amb la finalitat de determinar la càrrega contaminadora, els dispositius següents:

a) Pou de mostres: Cada establiment industrial ha de col·locar, a cada clavegueró de descàrrega dels seus abocaments residuals, un pou de mostres de fàcil accés, lliure de qualsevol interferència i situat abans de la descàrrega i, si és possible, fora de la propietat; s'han de trametre a l'Administració plànols de la situació del pou i d'aparells complementaris per a la seva identificació i cens.

b) Aforament de cabals: Cada pou de mostres ha de contenir un abocador aforador, del tipus Parshall o similar, amb un registre i un totalitzador per determinar de manera exacta el cabal residual. Si el volum de l'aigua consumida i el volum de l'aigua descarregada són aproximadament els mateixos, la mesura de lectura del cabal d'aigua per comptador es pot utilitzar com a aforament de cabal residual, i també, si la procedència de l'aigua de captació és de pou o d'altres fonts, es pot habilitar una fórmula indirecta de mesura del cabal residual.

b) Mostres. La tècnica pel que fa a la presa de mostres variarà segons la determinació a realitzar. Per a concentracions màximes que no es puguin superar en cap moment, el mesurament ha de ser instantani i es prendrà a qualsevol hora del dia; per a concentracions mitjanes representatives de valors de càrregues residuals contaminadores, els mesuraments s'han de fer cada hora, han de ser proporcionalment integrats al cabal i s'han de prendre durant el període de les descàrregues. Els requeriments mínims per calcular la quantitat representativa de l'abocament els ha de concretar l'Administració d'acord amb la indústria interessada i es poden revisar quan es consideri oportú. A les indústries que siguin significatives per les seves dimensions i/o contaminació i que a més tinguin grans fluctuacions pel que fa a les característiques de les seves aigües residuals i als seus volums d'abocaments, els cal un aparell de presa de mostres automàtic i proporcional al cabal, i que es duguin a terme anàlisis durant tot l'any.

Pretractament: En el cas que hi hagi pretractaments individuals o col·lectius legalment constitutius que, particularment o col·lectiva, efectuïn tractaments dels abocaments residuals, cal que s'instal·li a la sortida dels afluents depurats un pou de mostres amb les mateixes condicions i requisits esmentats a l'apartat a) d'aquest article.

Capítol VI
Inspecció i vigilància

Article 51.-- 1. El titular d'una instal·lació que generi abocaments industrials potencialment contaminants està obligat davant del personal facultatiu acreditat per l'Administració a:

a) Facilitar als inspectors, sense que calgui cap comunicació prèvia, l'accés a les parts de la instal·lació que considerin necessari per al compliment de la seva missió.

b) Facilitar el muntatge de l'equip i facilitar l'instrument que es necessiti per dur a terme les mesures, determinacions, assajos i comprovacions necessaris.

c) Permetre que els inspectors utilitzin els instruments que l'empresa utilitzi per al seu autocontrol, especialment els que es fan servir per a l'aforament de cabals i la presa de mostres, per dur a terme les anàlisis i comprovacions.

d) Proporcionar-los qualsevol facilitat per a l'exercici i el compliment de les seves funcions.

2. El resultat de la inspecció s'ha de fer constar en acta, aixecada per triplicat, en la qual s'ha de fer constar:

a) El resum de l'historial dels abocaments des de l'última inspecció, on es consigni, segons l'apreciació de l'inspector, si l'empresa manté sota un control eficaç la descàrrega dels seus abocaments.

b) Les preses i els tipus de mostres realitzats.

c) Les modificacions introduïdes i les mesures adoptades per l'industrial per corregir les deficiències eventuals assenyalades per la inspecció en visites anteriors, amb una valoració de la seva eficàcia.

d) Les possibles anomalies noves detectades en la inspecció i totes les observacions addicionals que es considerin oportunes.

3. S'ha de requerir el titular de la instal·lació o la persona delegada perquè presenciï la inspecció i signi, al moment oportú, l'acta. En el cas que l'empresa no estigui conforme amb els dictàmens, apreciacions i judicis formulats per la inspecció, pot presentar la reclamació oportuna a l'Ajuntament, amb la finalitat que l'Ajuntament, després de l'informe previ dels Serveis Tècnics corresponents, dicti la resolució procedent.

Capítol VII

Programes i inventari
Article 52. - 1. Els Serveis Tècnics Municipals han d'elaborar un Registre de Permís d'Abocaments amb la finalitat d'identificar i regular les descàrregues d'abocaments industrials, en el qual es classificaran les descàrregues per la seva potència contaminadora i pel seu cabal d'abocament.

2. Sobre la base del Registre esmentat, i també dels resultats de les comprovacions efectuades a la xarxa, els Serveis Tècnics Municipals han de quantificar periòdicament les diverses classes d'abocaments a fi d'actualitzar les limitacions de les descàrregues i les autoritzacions consegüents.

TÍTOL QUART
INSTRUCCIONS DE L'ÚS I LES PRESES DE LA XARXA DEL CLAVEGUERAM

Capítol I
Disposicions generals
Article 53. - A tota la via pública municipal, la construcció del clavegueram ha de precedir, o almenys ser simultània, si això és aconsellable tècnicament, a la del paviment definitiu corresponent.

Article 54. - La construcció o la reposició del clavegueram, element fonamental d'urbanització, implica la imposició de contribucions especials, d'acord amb el que disposa la llei.

Article 55. - 1. Es pot autoritzar als particulars que construeixin ells mateixos trams de clavegueram a la via pública.

2. En aquests casos, el particular pot sol·licitar a l'Ajuntament la redacció del projecte corresponent, o bé ha de presentar un projecte detallat de l'obra i un cop aprovat per l'Ajuntament s'ha d'executar sota la inspecció municipal, i a aquests efectes els sol·licitant ha d'ingressar el 3% de l'import del pressupost de l'obra en concepte d'inspecció i direcció d'aquesta obra a càrrec del personal tècnic municipal, i ha de dipositar el 10% de l'import esmentat com a garantia, un import que li tornaran un cop l'obra estigui definitivament realitzada.

Article 56. - La xarxa de clavegueram de Castelldefels és separativa, és a dir, que hi ha una xarxa exclusivament per abocar-hi i canalitzar-hi les aigües residuals i una altra d'independent per a les aigües pluvials.

Article 57. - 1. La xarxa de clavegueram, tant la d'aigües pluvials com la d'aigües residuals, és propietat municipal.

2. És responsabilitat dels propietaris de les finques el manteniment i la conservació de les connexions de servei de la xarxa, que inclouen des del tram interior de la finca fins a l'arqueta sifònica, així com el tram que uneix aquesta arqueta amb la xarxa municipal de clavegueram.

Capítol II
Ús obligatori de la xarxa
Article 58. - 1. Els edificis existents o que es construeixin en finques amb una façana davant de la qual hi hagi clavegueres públiques, han d'abocar obligatòriament a aquestes clavegueres les seves aigües pluvials i residuals a través dels corresponents claveguerons de connexió.

2. Si la finca té façanes a més d'una via pública, el propietari pot escollir la claveguera pública a la qual ha d'abocar la finca.

3. Atès el caràcter separatiu de la xarxa al terme de Castelldefels, al clavegueram d'aigües residuals només s'admeten aigües residuals d'origen domèstic o industrial, i es prohibeix de manera terminant la connexió a la xarxa de baixants o qualsevol altre conducte d'aigües pluvials o d'aigües industrials no contaminades.

4. Els baixants d'aigües pluvials s'han de connectar a la claveguera d'aigües pluvials en els sectors on n'hi hagi, o han de desembocar a la rigola de la calçada, passant per sota de la vorera, en el cas dels sectors on la xarxa no arribi.

5. Quan no hi hagi claveguera pública d'aigües residuals davant de la finca, però sí a una distància inferior als 100 metres, el propietari haurà de conduir les aigües a aquesta claveguera per mitjà de la construcció d'un clavegueró longitudinal, i el poden sol·licitar i construir mancomunadament tots els propietaris de les finques situades al tram esmentat. Aquesta distància s'ha de mesurar a partir de l'aresta de la finca (intersecció del límit del solar més pròxim a la claveguera per la línia de la façana) i seguint les alineacions dels vials afectats per la construcció del clavegueró longitudinal.

6. Els propietaris dels edificis que ja estiguin construïts a la data de vigència d'aquesta Ordenança s'han d'ajustar a les prevencions següents:

a) Si tenen desguàs d'aigües residuals per mitjà d'un pou negre o fossa sèptica i la connexió a la xarxa de clavegueram és tècnicament possible, estan obligats a empalmar el desguàs esmentat a través del clavegueró corresponent, modificar la xarxa interior de la finca per connectar-la amb el clavegueró esmentat i cegar el sistema antic.

b) Si els edificis tenen desguàs a cel obert, directament o indirectament, sense un tractament previ o amb qualsevol sistema de tractament incorrecte que produeixi un abocament anòmal, estan obligats a empalmar el desguàs esmentat amb la xarxa de clavegueram, llevat que es tracti d'allò que se suposa a l'apartat 8 d'aquest article, en el qual s'admet provisionalment un tractament previ.

c) L'obligació establerta en aquest apartat només és exigible quan a la via pública on l'edifici tingui la façana hi hagi clavegueram públic o quan n'hi hagi a una distància inferior als 100 metres segons el que es disposa a l'apartat 5, i en aquest cas la conducció d'aigües al clavegueram s'ha de dur a terme a través del clavegueró longitudinal corresponent al qual es refereix el precepte esmentat.

7. Quan la distància des de l'aresta de la claveguera, mesurada d'acord amb el que s'estableix a l'apartat 5, sigui superior als 100 metres, no s'autoritzarà l'edificació del solar, tret que el propietari, alhora o prèviament a la sol·licitud de llicència d'edificació, presenti el projecte de desguàs, que ha de ser aprovat per l'Ajuntament, i es comprometi a realitzar-lo en el termini que s'estableixi.

8. En el cas que es tracti d'habitatges unifamiliars a zones on no hi ha clavegueram o d'altres casos excepcionals, l'Ajuntament pot autoritzar la depuració completa de les aigües residuals o l'abocament a cel obert de les aigües pluvials.

Capítol III
Instal·lació de connexions de servei a la xarxa
Article 59. - La conducció des d'un edifici a la claveguera pública es pot efectuar directament o per mitjà d'un clavegueró longitudinal. Es pot autoritzar el desguàs de diversos edificis a través d'un sol clavegueró si tècnicament és necessari sempre que la servitud o servituds que es constitueixin a aquest efecte s'inscriguin degudament al Registre de la Propietat.

Article 60. - Quan el nivell del desguàs particular no permeti la conducció a la claveguera per gravetat, l'elevació de les aigües l'haurà de dur a terme el propietari de la finca. En cap cas es pot exigir a l'Ajuntament cap responsabilitat en el supòsit que el clavegueró de desguàs pugui introduir en una finca particular aigües procedents de la claveguera pública.

Article 61. - 1. El sol·licitant de la llicència de clavegueró o clavegueró longitudinal ha de presentar un plànol de la xarxa de desguàs interior de l'edifici en planta i en alçat a escales d'1:100 o 1:50, i aquest plànol ha de detallar expressament els sifons generals i la ventilació aèria.

2. A més de complir-se en la construcció les disposicions i les dimensions adequades per a un desguàs correcte, s'han de complir les prevencions següents:

a) Totes les dependències amb desguàs que hi hagi als habitatges o a les instal·lacions han de tenir el seu propi sifó general per a cada edifici per evitar el pas de gasos o múrids.

b) Entre l'empalmament del clavegueró i el sifó general de l'edifici s'ha de disposar obligadament d'una canonada de ventilació sense sifó ni tancament, que depassi en dos metres l'últim pla accessible de l'edifici i que s'ha de situar com a mínim a uns altres dos metres de distància dels predis veïnals.

Article 62. - 1. Sense perjudici del que disposa l'article 65, i pel que es refereix a aquesta matèria, l'Ajuntament ha de construir els claveguerons en el trajecte inclòs entre la claveguera pública i la façana de la finca i ha de reparar-ne el paviment, tot això a càrrec del propietari i d'acord amb el Quadre de Preus Unitaris aprovat per l'Ajuntament.

2. Les obres han de començar dins dels 15 dies següents a la justificació que s'han efectuat els ingressos previstos a les Ordenances Fiscals per als drets de llicències i com a dipòsit del cost de l'obra.

3. La construcció de la part del clavegueró corresponent a l'interior de la finca fins al paràmetre extern de la façana l'haurà de dur a terme l'interessat, i està obligat a observar les indicacions que a aquest efecte formulin els Serveis Tècnics Municipals, perquè la connexió amb el clavegueró es pugui dur a terme degudament i perquè es compleixin les prevencions de l'article 59.

Article 63. - Són condicions prèvies per a la connexió d'un clavegueró o d'un clavegueró longitudinal, a la xarxa existent:

a) Que l'afluent satisfaci les limitacions fisicoquímiques que fixa aquesta Ordenança.

b) Que la claveguera estigui en servei.

Article 64. - 1. Els qui hagin obtingut llicències per a la construcció d'un clavegueró longitudinal i sempre que la secció i el cabal ho permetin, estan obligats a admetre les aigües procedents de les finques dels particulars que obtinguin l'autorització municipal corresponent, per a la qual han d'assumir prèviament l'obligació de contribuir a les despeses ocasionades per la construcció del clavegueró longitudinal esmentat i les que origini la seva conservació, de manera que tant l'una com l'altra les paguin tots els que l'utilitzin.

2. El repartiment de les despeses entre els usuaris d'un clavegueró longitudinal s'ha d'ajustar al que en cada cas convinguin els propietaris respectius i, en el cas que no hi hagi acord, al que decideixi l'Administració Municipal, que ha de repartir el cost de la construcció i de la conservació del clavegueró en tantes parts iguals com connexions de servei reals tingui el clavegueró i prescindint, si és el cas, del fet que cadascuna de les connexions tingui alhora altres preses subsidiàries. La contribució que faci qualsevol usuari nou al cost de la construcció d'un clavegueró longitudinal s'ha de repartir en parts iguals entre el propietari inicial i els altres usuaris que hagin satisfet la seva aportació en aquest concepte fins al moment.

Article 65. - L'Ajuntament, quan variï la disposició de les vies públiques, pot ordenar la modificació o la variació de l'emplaçament del clavegueró longitudinal, i els interessats no tenen dret a cap indemnització.

Article 66. - 1 Quan es facin les obres de construcció de noves clavegueres públiques, s'han d'anul·lar tots els desguassos particulars (claveguerons longitudinals o enllaços a aquests claveguerons) que s'hagin autoritzat amb caràcter provisional per a les finques situades al davant d'aquestes obres, i és obligatori l'enllaç directe.

2. Per als edificis o solars que ja tenen desguàs provisional s'estableixen les normes següents:

a) Si la nova claveguera en construcció discorre a una profunditat igual o menor a 2,50 metres respecte de la rasant de la via pública no es permet la construcció de claveguerons de desguàs a la nova claveguera des que s'iniciïn les obres de pavimentació de la via esmentada i fins que hagin transcorregut tres anys des de la data del seu acabament, termini que es compta a partir de la recepció definitiva de les obres quan aquestes obres es duguin a terme per mitjà de contracta.

b) Si la nova claveguera discorre a una profunditat superior a 12,50 metres respecte a la rasant de la via pública, es poden autoritzar claveguerons de desguàs a la nova claveguera durant el període que s'assenyala a l'epígraf anterior, sempre que sigui possible, tècnicament, dur a terme la construcció del clavegueró en mina, de manera que el nou paviment de la calçada no pugui sofrir deterioraments en un període de tres anys comptats de la manera indicada a l'epígraf anterior.

Article 67. - Totes les instal·lacions d'abocament d'aigües industrials han de disposar d'una arqueta de registre, de dimensions no inferiors a 1,00 per 1,00 m amb parts d'accés i solera, situada a un metre per sota del clavegueró, i aigües avall de la instal·lació d'homogeneització i/o depuració pròpia, si existeix, i en tot cas el més a prop possible de la sortida de la instal·lació.

Article 68. Les obres necessàries per als entroncaments i altres obres accessòries a les noves clavegueres durant el seu període de construcció, les ha de dur a terme el contractista adjudicatari de la construcció de les clavegueres esmentades. Amb aquesta finalitat s'ha d'avaluar de manera independent cada clavegueró i el propietari respectiu ha d'ingressar a l'Ajuntament l'import d'aquestes obres perquè l'abonin al contractista adjudicatari.

Article 69. - Per a qualsevol altre tipus d'entroncament a la claveguera pública s'han de seguir les normes anteriors, sense altres diferències que les de caràcter fiscal que, si és el cas, s'hagin d'aplicar.

Article 70. - La neteja i la reparació dels desguassos particulars les han de dur a terme els seus propietaris, per mitjà de l'obtenció de la llicència municipal oportuna: no obstant això, poden sol·licitar que els treballs esmentats els dugui a terme l'Ajuntament a càrrec dels propietaris esmentats.

Article 71. - 1. En el cas que s'observi alguna anomalia o desperfecte que faci necessària alguna obra de reparació o de neteja de claveguerons de qualsevol tipus, s'ha de requerir el propietari perquè l'executi, després d'obtenir la llicència, en el termini que s'assenyali, i un cop passat aquest termini, si no s'ha dut a terme, l'Administració Municipal pot procedir a la neteja o a la reparació esmentada amb càrrec als propietari titular del clavegueró.

2. Si es tracta d'un clavegueró longitudinal que té més d'un empalmament, el responsable davant de l'Ajuntament de la seva neteja i conservació és únicament i exclusiva el propietari titular del clavegueró esmentat, sense perjudici del dret que té a repartir entre tots els usuaris les despeses que suposi la reparació.

3. La reparació o la neteja del clavegueró a què es refereixen els paràgrafs anteriors inclou només el tram de desguàs situat a la via pública, i el propietari ha de dur a terme la del tram corresponent a l'interior de la finca.

Article 72. - L'Ajuntament es reserva el dret a realitzar a la via pública, per si mateix o a través d'empreses adjudicatàries, qualsevol treball de construcció, reparació o neteja de claveguerons o d'eliminació o reposició de paviments que resultin afectats.

TÍTOL CINQUÈ
INFRACCIONS, SANCIONS, MESURES CORRECTORES
Article 73. - 1. L'Alcaldia ha de sancionar les infraccions dels preceptes establerts en aquesta Ordenança amb una multa fins al màxim que autoritzi la legislació vigent, sempre que no procedeixi una multa d'una quantitat superior per l'aplicació, si escau, de la legislació Urbanística.

2. Dins d'aquesta limitació la quantia de la multa s'ha de fixar d'una manera discrecional tenint en compte la gravetat de la infracció, el perjudici ocasionat als interessos generals, la seva reiteració per part de l'infractor, el grau de culpabilitat del responsable i les altres circumstàncies que hi puguin concórrer. 3. Són responsables les persones que duguin a terme els actes o que incompleixin els deures que constitueixen la infracció, al perjudici, i en el cas dels establiments industrials o comercials, les empreses titulars d'aquests establiments, ja siguin persones físiques o jurídiques.

4. Enfront de la gravetat d'una infracció o en el cas de contumàcia manifesta, l'Administració Municipal ha de cursar la denúncia corresponent als organismes competents als efectes correctors que escaiguin.

Article 74. - 1. La potestat sancionadora i correctora correspon a l'Alcalde o a l'autoritat en la qual delegui.

2. Els facultatius dels Serveis Tècnics Municipals competents poden suspendre provisionalment l'execució de les obres i instal·lacions que contravinguin les disposicions d'aquesta Ordenança, i també impedir, provisionalment, l'ús indegut de les instal·lacions municipals; aquesta mesura s'ha d'adoptar per mitjà d'un requeriment individualitzat i per escrit; per mantenir-ne l'eficàcia ha de ser ratificada, dins dels cinc dies hàbils següents, per l'Alcalde o l'Autoritat en la qual hagi delegat.

3. Contra la suspensió provisional esmentada i contra la seva ratificació adoptada per l'autoritat delegada, es pot interposar recurs d'alçada davant de l'Alcalde, amb independència de qualsevol altre que procedeixi legalment.

Article 75. - Sense perjudici del que disposa l'article 73, s'han de considerar greus i s'han de sancionar amb una multa entre el 50% i el 100 % del màxim autoritzat per la llei les infraccions següents:

a) La construcció, la modificació o l'ús de clavegueres o connexions a la xarxa, i d'instal·lacions que els siguin annexes, a menys que les unes i les altres siguin de propietat particular, sense obtenir la llicència prèvia municipal o sense ajustar-se a les condicions assenyalades per la llicència o als requisits generals establerts en aquesta Ordenança.

b) La producció de danys a les instal·lacions municipals a què es refereix aquesta Ordenança derivats del seu ús indegut o d'actes duts a terme amb negligència o mala fe.

c) La infracció de qualsevol de les infraccions dictades per l'Administració Municipal com a conseqüència que s'hagi declarat una situació d'emergència.

d) El funcionament, l'ampliació o la modificació d'un establiment industrial que afecti la xarxa de clavegueram sense l'obtenció prèvia, si és el cas, del corresponent permís d'abocament.

e) L'omissió o la demora en la instal·lació dels pretractaments depuradors exigits per l'Ajuntament, i també la falta de la instal·lació o del funcionament dels dispositius fixos d'aforament de cabals i presa de mostres o aparells de mesura a què es refereix l'article 50 d'aquesta Ordenança.

f) La posada en funcionament d'aparells o d'instal·lacions quan l'Administració Municipal n'hagi disposat el precintament o la clausura.

g) L'obstaculització de la funció inspectora de l'Ajuntament.

Article 76. - En el cas que es vulnerin les disposicions d'aquesta Ordenança i amb independència de la imposició de les multes procedents, l'Administració Municipal, amb la finalitat de suprimir els efectes de la infracció i de restaurar la situació de legalitat, pot adoptar alguna o algunes de les mesures següents:

a) La suspensió dels treballs d'execució de les obres de connexions de servei o d'instal·lació de pretractaments indegudament realitzades.

b) El requeriment a l'infractor perquè introdueixi a les obres i a les instal·lacions dutes a terme, en el termini que s'assenyali amb aquesta finalitat, les rectificacions necessàries per ajustar-les a les condicions de la llicència o a les disposicions d'aquesta Ordenança.

c) El requeriment a l'infractor perquè procedeixi, en el termini que es fixi, a la reparació de les obres i de les instal·lacions indegudament afectades perquè recuperin el seu estat anterior, a la demolició de tot allò que s'hagi construït o instal·lat indegudament, i a la reparació, si és el cas, dels danys ocasionats.

d) La imposició a l'usuari de les mesures tècniques necessàries que garanteixin el compliment de les limitacions incloses al permís d'abocament, evitant els afluents anòmals.

e) La introducció de mesures correctores a les instal·lacions per evitar l'incompliment dels preceptes d'aquesta Ordenança i la redacció, si és el cas, del projecte corresponent dins del termini que fixi l'Administració.

f) La clausura o precintament de les instal·lacions en el cas que no sigui possible evitar la infracció, tècnicament o econòmicament, mitjançant les oportunes mesures correctores.

g) La caducitat del permís d'abocament a la xarxa de clavegueram en el cas de contumàcia en l'incompliment de les condicions que es requereixen en aquest permís.

h) El rescabalament dels danys o perjudicis ocasionats a les instal·lacions municipals, a les obres annexes o a qualsevol altre bé de patrimoni municipal que hagi resultat afectat.

i) La modificació de la taxa d'abocament per adaptar-la a la situació que s'hagi produït, d'acord amb l'ordenança fiscal corresponent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Per a tot el que no es preveu als títols III i IV d'aquesta Ordenança, s'ha d'aplicar de manera supletòria el que disposa el Reglament Metropolità Regulador dels Abocaments d'Aigües Residuals, publicat al BUTLLETÍ OFICIAL de la província el 2 de setembre de 1985.

ANNEX I
Documentació necessària per a l'obtenció del permís d'abocament a les instal·lacions municipals de sanejament

Les instal·lacions industrials i comercials, per a l'obtenció tant de la llicència per connectar-se a la xarxa com de l'autorització d'abocament, han d'aportar la documentació que es detalla a continuació:

1. Nom o domicili social del titular de l'establiment o de l'activitat.

2. Ubicació i característiques de l'establiment o de l'activitat.

3. Aigua de proveïment: procedència, tractament previ, cabals i ús.

4. Matèries primeres i auxiliars o productes semielaborats, consumits o utilitzats. Quantitats expressades en unitats usuals.

5. Producció expressada en unitats usuals.

6. Descripció dels processos i operacions causants de l'abocament i del règim i les característiques de les descàrregues dels abocaments resultants. (Característiques prèvies a qualsevol pretractament.)

7. Descripció dels pretractaments adoptats a la llera i de l'efectivitat prevista per a aquests pretractaments. Conductes de descàrrega dels abocaments pretractats o no i trams de la xarxa de clavegueram als quals es connecta o es pretén connectar.

8. Descàrregues finals a les clavegueres. Per a cada conducte d'evacuació, descripció del règim de descàrrega, del volum i del cabal, de les èpoques i de l'horari de descàrrega. Composició final dels abocaments descarregats amb els resultats de les anàlisis de posada en marxa que s'hagin dut a terme, si és el cas.

9. Dispositius de seguretat adoptats per prevenir accidents pel que fa als elements d'emmagatzematge de matèries primeres o productes líquids elaborats susceptibles de ser abocats a la xarxa de clavegueram.

10. a) Plànols de situació.

b) Plànols de xarxa interior de recollida i instal·lacions de pretractament.

c) Plànols de detall de les obres de connexió dels pous de mostres i dels dispositius de seguretat.

11. Totes les dades necessàries per a la determinació i caracterització de l'abocament industrial i del clavegueró de connexió.

ANNEX II
Requeriment de qualitat d'afluents per a la descàrrega a la llera marina
1. Característiques físiques:

1. Absència visible de partícules flotants i escuma, i també d'olis i greixos.

2. La concentració de partícules flotants de l'abocament residual original a la superfície de l'aigua no ha de depassar més de 1:0 mg sec/m2, el 50% de las vegades; ni 1.5 mg sec/m2 més del 10% de les vegades.

3. La descàrrega de l'abocament residual no ha de produir coloracions ni efectes estètics desagradables a la superfície del mar.

4. La reducció de la transmitància de la llum natural a qualsevol punt fora de zona de dilució inicial no ha de ser significativa.

5. La deposició i característiques dels sòlids inerts als sediments del mar, no ha de sofrir alteracions tals que les comunitats bentòniques resultin degradades.

Requeriment de qualitat d'afluents per a descàrregues a lleres marines

2. Característiques químiques.

Taula I. Concentracions que no han de sobrepassar més de:

Unitat de mesura - 50% de vegades - 10% de vegades

Olis i greixos mg/l 10 15
Partícules flotants mg/l 1,0 2,0
Sòlids suspesos mg/l 50 75
Sòlids sedimentables mg/l 0,1 0,2
Turbulència NTU 50 75
pH Unitats dins de l'interval de 6,0 a 9,5 en tot moment

Taula II. Concentracions que no han de sobrepassar més de:

Unitat de mesura - 50% de vegades - 10% de vegades

Arsènic mg/l 0,05 0,07
Cadmi mg/l 0,02 0,03
Crom total mg/l 0,15 0,3
Coure mg/l 0,2 0,3
Plom mg/l 0,1 0,2
Mercuri mg/l 0,001 0,002
Níquel mg/l 0,15 0,03
Plata mg/l 0,02 0,04
Zinc mg/l 0,5 1,0
Cianur mg/l 0,1 0,2
Compostos fenolítics mg/l 0,5 1,0
Clor residual total mg/l 1,0 2,0
Nitrogen amoniacal mg/l 40 60
Hidrocarburs totals mg/l 0,002 0,004

ANNEX III

Definicions bàsiques

Abocaments residuals: Tota matèria residual sòlida, líquida o gasosa, incloses les aigües de refrigeració, resultants d'una actividad de manufactura o industrial o del desenvolupament, recuperació o processament de recursos naturals.

Activitat industrial: Qualsevol establiment o instal·lació que descarregui abocaments industrials a les Instal·lacions Municipals de Sanejament.

Administració: Entitat jurídica de les Instal·lacions Municipals de Sanejament i tota persona degudament autoritzada en que l'esmentada Entitat delegui.

Aigües potables de consum públic: Són les que s'utilitzen amb aquesta finalitat, qualsevol que sigui el seu origen, ja sigui en el seu estat natural, després d'un tractament adequat o bé es tracti d'aigües destinades directament al consum públic o utilitzades a la indústria alimentària d'una manera que pugui afectar la salubritat del producte final.

Aigües residuals: Són les aigües residuals que procedeixen d'habitatges o d'instal·lacions comercials, industrials, sanitàries, comunitàries o públiques, i són admeses a les Instal·lacions Públiques de Sanejament.

Aigües residuals domèstiques: Estan formades per les restes líquides que procedeixen de la preparació, cocció i manipulació d'aliments, així com dels excrements humans o matèries similars produïdes a les instal·lacions sanitàries dels habitatges o de qualsevol altra instal·lació de les que s'assenyalen al paràgraf anterior.

Aigües residuals industrials: Són les que procedeixen de les instal·lacions ja esmentades i són resultat dels processos propis de l'activitat de l'establiment i que tenen presència de restes a conseqüència d'aquests processos, i que són, en general, diferents de les restes esmentades a la definició anterior.

Aigües residuals: Són les que es produeixen de manera simultània o immediata a continuació de qualsevol forma de precipitació natural i com a resultat d'aquesta precipitació.

Alcalinitat: És una mesura de la capacitat de l'aigua per neutralitzar àcids. Es deu fonamentalment a sals d'àcids febles, tot i que les bases, febles o fortes, també hi poden contribuir.

Autorització de descàrrega: Llicència expedida per l'Administració, després de l'aprovació de la corresponent sol·licitud d'abocament, que autoritza la descàrrega a la claveguera.

Classificació de l'usuari: És la que li correspon segons la seva activitat i d'acord amb les Normes de l'Institut Nacional d'Estadística (Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques).

Claveguera pública: Es considera una claveguera pública qualsevol conducte d'aigües residuals construït o acceptat per l'Ajuntament per al servei general de la població, el manteniment i la conservació del qual els du a terme l'Ajuntament.

Clavegueró: És el conducte subterrani col·locat transversalment a la via pública que serveix per conduir les aigües residuals i, si és el cas, les pluvials, des de qualsevol tipus d'edifici o finca a la xarxa de clavegueram o a un clavegueró longitudinal.

Clavegueró longitudinal: És el clavegueró que del tot o en part discorre al llarg de la via pública, la qual cosa permet admetre les preses dels claveguerons de les finques del recorregut.

Demanda bioquímica d'oxigen: És una mesura de la capacitat de consum d'oxigen de l'aigua a causa de la matèria orgànica que hi ha present. Es determina per mitjà d'un assaig normalitzat amb el qual es mesura el consum d'un oxidant químic i el resultat s'expressa en mil·ligrams d'oxigen equivalent per litre d'aigua estudiada.

Descàrrega limitant: Tot abocament que pel seu potencial contaminador es pugui tolerar amb certes limitacions a les Instal·lacions Municipals de Sanejament a la llera receptora.

Descàrrega perillosa: Tot abocament no fortuït, voluntari o involuntari, que per negligència o per mala fe pugui ocasionar una situació d'emergència real o potencial per a les persones, les instal·lacions municipals o a la llera receptora.

Descàrrega permesa: Qualsevol abocament tolerable o inofensiu al qual s'hagi concedit la corresponent autorització de descàrrega.

Descàrrega prohibida: L'abocament que per la seva natura i perillositat és totalment inadmissible a les Instal·lacions Municipals de Sanejament.

Distribució d'aigua: És la conducció de l'aigua des del seu origen o planta de potabilització fins a l'usuari.

Embornal: Instal·lació que es compon de boca, pou de caiguda i conducció fins a la claveguera, destinada a recollir i transportar a la xarxa les aigües superficials d'escolament de la via pública.

Estació depuradora d'aigües residuals: És el conjunt d'estructures, mecanismes i instal·lacions en general que permeten el tractament de les aigües residuals i dels llots resultants.

Instal·lacions municipals de sanejament: Conjunt d'estructures, mecanismes i processos que permeten recollir, transportar, bombejar, tractar i eliminar les aigües i els abocaments residuals.

Olis i greixos: Són les matèries menys denses de l'aigua, i la seva separació física de les aigües residuals per gravetat és factible amb el tractament adequat.

Permís d'abocament: Tràmit requerit per a la identificació, classificació i regulació de la descàrrega d'abocaments residuals.

Ph: És el cologaritme o logaritme amb signe canviat de l'activitat dels ions d'hidrogen a l'aigua estudiada.
A-89/8226-8ag