07/10/1989
(Publicat en castellà en el BOP 240, de 7 d'octubre de 1989, pàg. 30)
TÍTOL PRELIMINAR
OBJECTE I ÀMBIT D'APLICACIÓ
Article 1.- Aquesta Ordenança té per objecte:
1. Establir el conjunt de condicions tècniques i sanitàries d'ús que s'han d'observar par a tot tipus d'operacions que es duguin a terme amb les aigües potables, des de la seva captació fins a la seva utilització i abocament.
2. Determinar les bases perquè la utilització, l'aprofitament i l'eliminació de les aigües s'efectuï de tal manera que no causi perjudicis a l'entorn ecològic i evitant de depassar la capacitat d'autodepuració de la naturalesa.
3. Protegir el mar com a element connotatiu de la població i com a font de riquesa del municipi, i evitar, amb aquesta finalitat, que les aigües residuals que s'aboquin directament al mar o després d'un tractament previ perjudiquin l'ús balneari de les platges.
Article 2. - 1. Aquesta Ordenança s'ha d'aplicar a tot el terme municipal de Castelldefels i l'han d'observar tots els que transitin, per qualsevol causa, pel municipi, independentment de la seva nacionalitat, veïnatge o residència. S'ha d'aplicar especialment i amb més vigilància a les persones que pel seu ofici o per la seva ocupació participin activament en qualsevol de les operacions relacionades amb les aigües potables o residuals.
2. Tots els edificis del terme municipal de Castelldefels, qualsevol que sigui el seu ús, han de conduir els seus abocaments a les instal·lacions municipals de sanejament.
TÍTOL PRIMER
AIGÜES POTABLES DE CONSUM PÚBLIC
Capítol I
Captació d'aigües
Article 3.- L'Ajuntament ha de portar un registre de tots els naixements d'aigua que hi hagi al terme municipal i de les canalitzacions que, havent nascut en algun altre terme municipal, transcorrin pel de Castelldefels.
2.Als efectes de l'apartat anterior, els propietaris de xarxes i de masses d'aigua, ja hagin nascut al terme municipal de Castelldefels o hi arribin conduïdes des de fora d'aquest terme, per al seu consum o el seu aprofitament industrial o agrícola, tenen l'obligació de comunicar la seva existència i de subministrar a l'Administració Municipal els plànols, els aforaments, les anàlisis practicades, el trajecte de la xarxa i, en general, totes les dades que sol·liciti l'Ajuntament amb l'objectiu de formar un inventari complet i detallat del potencial aqüífer del municipi, determinar-ne les condicions higièniques, exercir l'oportuna vigilància determinada per les lleis i enfocar el planejament per a una millor distribució i abastament.
3. Els pous i les mines, fins i tot els d'ús particular, s'han de considerar expressament inclosos a l'apartat anterior.
Article 4.- 1. Les obres de captació corresponents a pous i mines s'han de dur a terme de manera que s'eviti qualsevol contaminació exterior o que a llurs masses s'hi connectin conduccions de qualsevol tipus d'aigua utilitzada o de potabilitat dubtosa.
2. La captació d'aigües superficials s'ha de dur a terme a les zones on no hi hagi contaminació apreciable o que permetin un tractament posterior de potabilització.
Article 5.- L'Ajuntament ha de denunciar a l'organisme competent els responsables que es produeixin abocaments que degradin la qualitat de l'aigua i ha de comunicar les situacions d'emergència.
Article 6.- En cas de necessitat i d'acord amb el que disposa la vigent Llei 29/85, de 2 d'agost, d'aigües, l'Ajuntament pot destinar les aigües privades a l'abastament públic.
Capítol II
El tractament i la distribució
Article 7.- Els materials que s'utilitzen per a la construcció de les conduccions i els dipòsits han de garantir l'estancament i l'aïllament de l'aigua que continguin, i han d'evitar qualsevol tipus de filtració que alteri les condicions higienicosanitàries i de potabilitat de l'aigua circulant o retinguda.
Article 8.- 1. Tota xarxa pública o privada d'abastament d'aigües potables per al consum ha d'estar dotada de les instal·lacions adequades per al tractament, l'anàlisi i la depuració de l'aigua, i aquestes instal·lacions s'han de mantenir en un perfecte estat de funcionament. Així mateix, els dipòsits han d'observar aquests requisits indispensables.
2. Tant els dipòsits com els punts singulars de control de les conduccions s'han de drenar i netejar de manera periòdica sempre que calgui, amb la finalitat d'assegurar en tot moment la qualitat i la potabilitat de l'aigua distribuïda.
3. Quan es construeixin noves instal·lacions de dipòsit i de conducció, o es reparin o substitueixin les que ja hi ha, i després de períodes d'inactivitat prolongada, abans de començar o reemprendre el servei s'ha de dur a terme un rentatge enèrgic i persistent amb aigua clorada que garanteixi la desinfecció dels trams afectats.
Article 9.- Quan les aigües destinades al consum públic no reuneixin, en el seu estat original, les característiques de potabilitat i permissibilitat sanitàries assenyalades a la reglamentació corresponent (Reial Decret 1423/1982, de 18 de juny) s'han de sotmetre als processos de tractament adequats amb les substàncies autoritzades pels organismes sanitaris competents, amb la finalitat d'obtenir una aigua que s'ajusti de manera constant a les exigències establertes.
Article 10.- Les aigües de les xarxes de distribució per al consum públic han de contenir, en tot moment, clor residual lliure o combinat o un altre desinfectant autoritzat, en una quantitat suficient com perquè es garanteixin les condicions higienicosanitàries en qualsevol punt de la xarxa.
Article 11.- 1. L'Ajuntament no atorgarà cap llicència per a la construcció d'habitatges, activitats comercials o turístiques ni, en general, per a cap tipus d'assentament humà, fins que no quedi garantit el cabal d'aigua necessari per al desenvolupament de les activitats en qüestió a través del sistema de subministrament municipal o d'un altre de diferent, i fins que no s'acrediti la garantia sanitària de les aigües destinades al consum humà, d'acord amb allò que es preveu a la legislació vigent.
2. Totes les instal·lacions interiors d'habitatges, indústries, comerços o qualsevol altra activitat han d'estar protegides contra els retorns d'aigua o qualsevol altra causa de contaminació.
Article 12 - 1. Les fonts naturals o deus situades al terme municipal a les quals tingui accés el públic s'han de controlar sanitàriament i han de ser objecte de cloració o s'han de connectar a la xarxa general sempre que calgui.
2. Segons la qualificació de l'aigua que subministrin, a totes les fonts públiques hi ha de figurar el rètol "Aigua potable. Sanitàriament permissible" acompanyat d'un grafisme que representi una aixeta blanca sobre un fons blau, o bé "Aigua no potable", en aquest cas amb el mateix grafisme que l'anterior però creuat per una aspa vermella.
3. Com a norma general, aquestes fonts o deus s'han de netejar periòdicament i, de manera especial, sempre que calgui.
Article 13.- El transport i la distribució d'aigües potables per mitjà de contenidors, tonells, cisternes mòbils i elements anàlegs s'ha de dur a terme de manera que es compleixin els requisits que s'exigeixen als articles 9 i 10 d'aquesta Ordenança.
Article 14.- La xarxa de distribució ha de ser mallada sempre que sigui possible, amb la finalitat de complir els requisits que s'exigeixen pel que fa a vigilància, neteja, higiene i salubritat.
Capítol III
Vigilància
Article 15.- L'Ajuntament té el deure de posar en marxa tots els mitjans que calguin per conèixer qualsevol tipus de subministrament d'aigües col·lectives destinades al consum humà, ja sigui públic o privat, per desenvolupar respecte d'aquests subministraments la vigilància i el control necessaris que garanteixin les condicions de salubritat, higiene i potabilitat que estableixen aquesta Ordenança i la legislació en general.
Article 16.- 1 La vigilància i el control esmentats a l'article anterior els han de dur a terme els serveis municipals corresponents, per mitjà de la presa de mostres, amb caràcter periòdic i a diferents punts del recorregut de l'aigua, que ha d'analitzar i contrastar de la manera deguda per verificar el seu estat de potabilitat.
2. Els punts de presa de mostres per al control de potabilitat són:
a) Els orígens i/o sortides de les plantes potabilitzadores.
b) Els dipòsits de regulació.
c) Les fonts i/o subministraments públics.
d) Tots els punts de la xarxa que, per les seves característiques, necessitin més atenció.
3. Les anàlisis que s'han de dur a terme sobre les mostres preses són: de clor residual o de qualsevol altre desinfectant utilitzat; dels caràcters químics, fisicoquímics i biològics.
4. El control del clor residual o d'altres desinfectants i, si no n'hi ha, de les característiques microbiològiques, s'ha de dur a terme diàriament en un nombre determinat de punts de la xarxa de distribució que es correspongui a un mínim d'una mostra per cada 5.000 habitants i més.
5. Les comprovacions químiques, fisicoquímiques i biològiques corresponents a les mostres preses a les aigües i/o sortides de les plantes potabilitzadores s'han d'efectuar amb la freqüència assenyalada a la legislació vigent.
Article 17.- Quan es comprovi per mitjà dels controls i les anàlisis practicats que l'aigua no és potable, l'Administració Municipal té l'obligació de comunicar els resultats esmentats a l'empresa subministradora i ha de posar de manifest, de manera expressa, les mesures que cal prendre.
Article 18.- 1. Amb independència dels controls que l'Ajuntament efectuï sobre l'aigua, totes les empreses públiques o privades que subministrin aigua de consum públic, estan obligades a dur a terme, directament o per mitjà de contractació, les anàlisis que l'Ajuntament consideri oportunes amb la finalitat de garantir la potabilitat permanent de les aigües.
2. Totes les empreses proveïdores i/o distribuïdores d'aigües de consum públic estan obligades a portar els registres següents:
a) Registre d'anàlisis bacteriològiques.
b) Registre d'anàlisis fisicoquímiques.
c) Registre d'incidències.
3. Aquests registres, que s'han de portar amb l'exactitud i la diligència que la importància del tema requereix, han d'estar sempre a disposició dels serveis municipals per a la seva inspecció.
Article 19.- Les aigües embotellades, anomenades de taula o minerals, naturals o preparades, estan subjectes al control sanitari municipal, d'acord amb la legislació vigent.
TÍTOL SEGON
RÈGIM DE LES PISCINES PÚBLIQUES
Capítol I
Disposicions generals
Article 20.- A efectes de la vigilància municipal, es considera piscina pública la que estigui destinada a la utilització d'una comunitat de persones que depassi la família, ja sigui de manera gratuïta o per mitjà de qualsevol tipus de sistema de col·laboració econòmica.
Article 21.- Totes les piscines i totes les seves instal·lacions - maquinària, aparells de depuració, calderes de calefacció, elements mecànics d'aeració, magatzems i dipòsits de combustibles, instal·lacions sanitàries i de lleure, etc.- s'han d'ajustar a les prescripcions tècniques i higienicosanitàries que estableixi la legislació vigent, a les d'aquest títol i a les altres ordenances municipals que els siguin aplicables.
Article 22.- Les obres de construcció, ampliació, modificació o reforma de les piscines i de les seves instal·lacions complementàries, han d'estar prèviament autoritzades per l'Ajuntament, sense perjudici de les autoritzacions d'altres organismes competents que legalment siguin procedents.
Capítol II
Condicions i tractament de l'aigua
Article 23.- Totes les piscines públiques han de disposar d'un sistema manual o automàtic de desinfecció i renovació o regeneració d'aigua almenys cada vuit hores si la piscina és descoberta i cada cinc hores si és coberta, de tal manera i amb una eficàcia que l'aigua es mantingui constantment incolora i transparent per mitjà de sistemes de filtració i depuració.
Article 24.- 1. L'aigua de les piscines ha de tenir dissolta de manera permanent tal quantitat de desinfectant que garanteixi la seva qualitat bactericida i algicida però alhora ha de ser una quantitat prou petita com perquè no produeixi molèsties apreciables als usuaris.
2. Quan el desinfectant que s'utilitzi sigui clor, el contingut de clor residual lliure de l'aigua de les piscines s'ha de mantenir entre 0,30 i 0,80 ppm. Per poder complir aquest precepte s'han d'adoptar mitjans que permetin la distinció entre el clor residual lliure i el clor residual combinat, i aquests mitjans han de ser acceptats pels Serveis Tècnics Municipals.
3. Per evitar molèsties als banyistes i per garantir l'efectivitat de l'acció desinfectant del clor, s'ha de mantenir l'índex PH de l'aigua entre 7,2 i 7,8 i disposar, en tot moment, de la reserva suficient dels additius químics necessaris per ajustar aquest índex.
4. La utilització de desinfectants diferents del clor ha de ser aprovada per l'Administració Municipal.
Article 25.- Les condicions de l'aigua s'han de comprovar almenys dues vegades al dia, abans d'obrir les instal·lacions al públic i a l'hora de màxima concurrència, i per aquest motiu cal disposar dels reactius necessaris en quantitat suficient com per aturar qualsevol descompensació.
Article 26.- Les dades anteriors, les operacions correctores i qualsevol incidència que es produeixi s'han d'anotar al llibre de registre oficial que es lliurarà a totes les piscines controlades amb aquesta finalitat i que ha d'estar sempre a disposició dels inspectors municipals.
Capítol III
Personal encarregat de la vigilància i del servei de les piscines
Article 27.- 1. A totes les piscines públiques hi ha d'haver un responsable que representi l'empresa i que es responsabilitzi del bon ús i del funcionament de les instal·lacions, i que es compleixi aquesta Ordenança i les altres que siguin aplicables.
2. El responsable de la piscina ha d'exposar al públic, en un lloc ben visible i de manera ben destacada, les normes de caràcter sanitari que siguin de compliment obligat per als usuaris.
El titular ha de prendre les mesures necessàries per evitar una concurrència de banyistes superior a la capacitat legal de la piscina.
Article 28.- Els maquinistes, operaris i l'altre personal manipulador de les instal·lacions han d'anar convenientment equipats i no poden circular per la zona destinada al públic, excepte si es requereixen els seus serveis.
Article 29.- 1. La piscina, el seu entorn i les dependències annexes han d'estar sempre en perfectes condicions de neteja i han de fer la sensació d'ordre en tots els aspectes.
2. Les dependències i els serveis sanitaris (dutxes, lavabos...) s'han de cuidar amb especial diligència, i s'ha de procurar que estiguin sempre secs i degudament ventilats.
3. Per als treballs de neteja i desinfecció s'han d'utilitzar productes d'eficàcia provada, fins i tot contra els fongs.
Article 30.- El personal laboral de les piscines ha de tenir una atenció especial pel que fa a les operacions d'emmagatzematge i maneig dels diferents productes químics que s'utilitzen en la neteja de les instal·lacions i el tractament de l'aigua, amb la finalitat d'impedir la formació d'emanacions de gasos tòxics per contacte entre si o per una utilització descurada.
Article 31.- Tant el cap responsable com tot el personal de la piscina han d'atenir-se a les normes derivades de les inspeccions efectuades pels inspectors municipals.
Capítol IV
Usuaris de la piscina
Article 32.- Totes les persones que utilitzin les piscines han de respectar aquesta Ordenança, les normes comunes de convivència i les de caràcter sanitari que en cada piscina es destaquin expressament dins del recinte.
Article 33.- Les persones que pateixin alguna malaltia transmissible o que es trobin en fase de convalescència o que siguin portadores cròniques de gèrmens, no poden utilitzar les piscines fins a la seva curació total, i aquestes precaucions s'han d'extremar sempre que es tracti de malalties infeccioses de la pell, de les mucoses o de l'aparell digestiu.
Article 34.- No es permet l'entrada a la zona de bany a persones vestides de carrer, i es prohibeix, sobretot, l'ús d'un calçat no adequat a causa de la gran importància que té com a transmissor de malalties.
Article 35.- És obligatori dutxar-se, ensabonar-se i aclarir-se bé abans de submergir-se a la piscina i sempre que es torni a la zona de bany, especialment si s'hi torna des de la zona dels lavabos.
Article 36.- No es permet, en cap concepte, la presència de cap tipus d'animal al recinte de la piscina.
Capítol V
Emergències i accidents
Article 37.- 1. Totes les piscines públiques o que pertanyin a associacions o a col·lectivitats han d'estar preparades per a l'assistència i la prestació de primers auxilis en cas d'emergència o d'accident, i amb aquesta finalitat s'estableix l'obligació que estiguin dotades d'una farmaciola prou equipada.
2. Cada piscina ha de disposar de flotadors o salvavides o qualsevol altre tipus d'aparell o mecanisme utilitzat per fer surar la persona enfonsada o per mantenir-la surant, en una quantitat proporcional a la capacitat de banyistes que pugui acollir el recinte.
TÍTOL TERCER
DESCÀRREGA D'ABOCAMENTS LÍQUIDS RESIDUALS
Capítol I
Autoritzacions d'abocaments residuals
Article 38.- 1. Tots els edificis, tants els d'habitatges com els industrials, s'han de connectar a la xarxa de clavegueram a través de la seva connexió corresponent.
2. No s'admeten abocaments a cel obert, ni a clavegueres que estiguin fora de servei, ni l'eliminació dels abocaments pel sistema d'injecció al subsòl.
3. Només s'autoritzen justificadament els abocaments a les lleres públiques o al mar, o la seva eliminació per un sistema diferent del clavegueram. En els casos esmentats s'han d'ajustar al que estableix la normativa vigent aplicable i sempre amb l'autorització de l'Administració Municipal.
Article 39.- 1. Les instal·lacions industrials i comercials dins del terme de Castelldefels han de sol·licitar, obligatòriament, el permís d'abocament de les seves aigües residuals a la xarxa de clavegueram per mitjà de la documentació que es detalla a l'Annex I.
2. L'Ajuntament concedirà amb caràcter provisional aquest permís d'abocament als usuaris que el sol·licitin, d'acord amb el procediment previst al Reglament Regulador d'Abocaments Residuals elaborat per l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, que és l'organisme responsable d'atorgar el permís definitiu.
3. Els permisos d'abocament s'atorguen per un període de 5 anys i complert aquest període es consideraran prorrogats fins que l'Autoritat Municipal es pronunciï sobre el tema.
Article 40.- 1. L'Autoritat Municipal pot exigir, si ho considera oportú, l'adopció de mesures especials de seguretat amb la finalitat de prevenir accidents que puguin suposar un abocament incontrolat i/o perillós a la xarxa de clavegueram.
2. Els usuaris de la xarxa de clavegueram estan obligats a efectuar el pretractament necessari de les seves aigües residuals per complir els límits de qualitat de l'abocament que s'estableixen a l'article 45 d'aquesta Ordenança. La construcció i l'explotació d'aquestes instal·lacions de pretractament ha de ser a càrrec de l'usuari o de l'agrupació d'usuaris.
Article 41.- Perquè es concedeixi la cèdula d'habitabilitat als edificis d'habitatges cal obtenir la llicència de connexió, i per obtenir el permís d'obertura, ampliació o modificació de les instal·lacions comercials i industrials, tant pel que fa a la seva estructura com al seu ús, cal l'obtenció del permís d'abocament i de la llicència de connexió.
Article 42.-1. A les zones o sectors del municipi on encara persisteixi el sistema d'evacuació d'aigües residuals per mitjà de fosses sèptiques, pous de filtració i pous de buidatge, els propietaris no poden abocar el contingut fecal d'aquestes fosses i pous, en cap concepte, a la xarxa de clavegueram ni a cap altre punt del terme municipal de Castelldefels.
2. El contingut fecal de les fosses sèptiques i pous de buidatge s'ha d'abocar a la Planta Depuradora de Gavà-Viladecans per mitjà de les empreses de buidatge i transport que compten amb l'Autorització Municipal, en les condicions i característiques assenyalades a l'acord pres el 10 de juliol de 1987 a Gavà i ratificat pel ple de l'Ajuntament de Castelldefels el 27 de novembre de 1987.
Capítol II
Control de la contaminació a l'origen
Article 43.-1. La regulació de la contaminació a l'origen, per mitjà de prohibicions o limitacions a les descàrregues d'abocaments, s'estableix amb les finalitats següents:
a) Protegir el medi receptor eliminant qualsevol efecte tòxic, crònic o agut, tant per a l'home com per als seus recursos naturals.
b) Salvaguardar la integritat i la seguretat de persones i d'instal·lacions de sanejament.
c) Prevenir pel que fa a qualsevol anomalia els processos de depuració utilitzats.
2. El criteri de preservar la qualitat del medi receptor condiciona que les regulacions limitadores de les descàrregues d'abocaments es defineixin sobre la base de la concentració admissible de contaminants per a la seva descàrrega al mar (Annex III).
Article 44. - 1. Els pretractaments per a certes descàrregues limitades, especialment les que contenen metalls pesants, amb la finalitat d'obtenir les concentracions exigides en aquesta Ordenança, es poden substituir per un tractament conjunt final a la planta depuradora, sempre que sigui factible tècnicament i econòmicament segons el criteri de l'Administració i mitjançant el pagament de la taxa especial d'abocaments limitats que s'estableixi a aquests efectes.
2. Les descàrregues prohibides i les descàrregues limitades que per la natura dels seus abocaments siguin incompatibles amb el procés que s'utilitza a les instal·lacions municipals de depuració, no es poden acollir a la fórmula alternativa a què es refereix el paràgraf anterior, i en aquests casos és imprescindible la instal·lació dels adequats pretractaments correctors individuals a l'origen.
Capítol III
Abocaments prohibits, limitats i permesos
Article 45. - Queda totalment prohibit descarregar directament o indirectament a les instal·lacions Municipals de Sanejament qualsevol dels productes següents:
a) Matèries sòlides o viscoses que, per si mateixes o per interacció amb d'altres, produeixin obstruccions o dificultin els treballs de conservació o de manteniment d'aquestes instal·lacions.
b) Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en l'aigua, combustibles o inflamables, com ara la gasolina, la nafta, el petroli, el white spirit, el benzè, el toluè, el xilè, el tricloroetilè, el percloroetilè, etc.
d) Substàncies sòlides potencialment perilloses: carbur cálcic, bromats, clorats, hidrurs, perclorats, peròxids, etc.
e) Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o tòxics o procedents de motors d'explosió.
f) Matèries que per causa de la seva natura, propietats i quantitat, ja sigui per si mateixes o per interacció amb altres, originin o puguin originar:
1. Alguna mena de molèstia pública.
2. La formació de barreges inflamables o explosives amb l'aire.
3. La creació d'atmosferes molestes, insalubres, tòxiques o perilloses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarregat de la inspecció, neteja, manteniment o funcionament de les Instal·lacions Públiques de Sanejament.
g) Matèries que, per si mateixes o com a conseqüència de processos o reaccions que tinguin lloc dins de la xarxa, tinguin o adquireixin alguna propietat corrosiva capaç de danyar o deteriorar els materials de les instal·lacions municipals de sanejament, o perjudicar el personal encarregat de la neteja i conservació.
h) Radionúclids de naturalesa, quantitats o concentracions que infringeixin les reglamentacions establertes al respecte pels organismes competents quant a la seva regulació i control.
i) Residus industrials o comercials que, per les seves concentracions o característiques tòxiques o perilloses, requereixin un tractament específic i/o un control periòdic dels seus efectes nocius potencials; en especial els que s'inclouen dins de la llista de l'Annex a la Directiva número 78/319, de la Comunitat Econòmica Europea de 20 de març de 1987.
j) Els que produeixin concentracions de gasos nocius a l'atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als límits següents:
SO2 5 ppm
CO 100 ppm
CL 1 ppm
SH2 20 ppm
CHN 10 ppm
Article 46. - Es prohibeix abocar directament o indirectament a les Instal·lacions Municipals de Sanejament abocaments amb les característiques o amb una concentració de contaminants iguals o superiors en tot moment als que s'assenyalen a la relació següent, amb diferenciació per als casos de l'Usuari Industrial Important (UII) i l'Usuari en General (U).
Valors UII - U
Sòlids ràpidament sedimentables 10 mg/l 15 mg/l
T (C) 40 15 mg/l
pH 6 -11 40
Greixos 150 mg/l 5,5 –11 mg/l
Cianurs lliures 2 mg/l 250 mg/l
Cianurs (en CN-) 5 mg/l 4 mg/l
Diòxid de sofre (SO2) 5 mg/l 10 mg/l
Fenols totals (C6H5OH) 2 mg/l 20 mg/l
Formaldehid (HCHO) 10 mg/l 5 mg/l
Sulfats (en SO4) 1.000 mg/l 15 mg/l
Sulfurs (en=) 5 mg/l 1.500 mg/l
Sulfurs lliures 0,3 mg/l 10 mg/l
Alumini (Al) 20 mg/l 0,5 mg/l
Arsènic (As) 1 mg/l 30 mg/l
Bari (Ba) 10 mg/l 2 mg/l
Bor (Bo) 3 mg/l 20 mg/l
Cadmi (Cd) 0,5 mg/l 4 mg/l
Coure (Cu) 3 mg/l 1 mg/l
Crom hexavalent (Cr) 0,5 mg/l 6 mg/l
Crom total (Cr) 5 mg/l 1 mg/l
Zinc (Zn) 5 mg/l 10 mg/l
Estany (Sn) 2 mg/l 10 mg/l
Ferro (Fe) 1 mg/l 4 mg/l
Manganès (Mn) 2 mg/l 2 mg/l
Mercuri (Hg) 0,1 mg/l 5 mg/l
Níquel (Ni) 5 mg/l 0,2 mg/l
Plom (Pb) 1 mg/l 10 mg/l
Seleni (Se) 1 mg/l 2 mg/l
Article 47. - La relació de contaminants i concentracions que s'estableix en aquest article s'ha de revisar periòdicament i en cap cas s'ha de considerar exhaustiva ni excloent.
Si alguna instal·lació industrial aboca productes no inclosos a la relació esmentada que puguin alterar els processos de tractament o que siguin potencialment contaminants, l'Administració Municipal ha de procedir a assenyalar les condicions i limitacions per a l'abocament de cadascun dels productes esmentats. A més, i d'acord amb el que s'assenyala a l'article 43, es poden establir les corresponents formes alternatives sempre que ho permetin la capacitat de les instal·lacions municipals depuradores i la d'admissió del medi receptor.
Article 48. - Totes les indústries, qualsevol que sigui la seva activitat, que estiguin autoritzades per abocar, i fins i tot les que realitzin pretractament, han de col·locar una reixa de desbast de 120 mm abans de l'abocament a la claveguera.
Els cabals de punta abocats a la xarxa no poden excedir el quíntuple (5 vegades) en un interval de 15 minuts o dues vegades i mitja (2,5 vegades) en un interval d'una hora el valor de la mitjana per dia en el cas de l'Usuari Industrial Important, i per a l'Usuari en general aquests valors són el sèxtuple (6 vegades) per al primer cas i el quàdruple (4 vegades) per al segon.
Es prohibeix de manera terminant, excepte en els casos del capítol 4 (situació d'emergència o perill), l'ús d'aigua de dilució en els abocaments.
Atès que hi ha una xarxa d'aigües pluvials separativa, no es poden abocar sense l'autorització especial aigües industrials no contaminades, ja siguin de refrigeració o altres, a la xarxa de clavegueram d'aigües residuals.
En el supòsit que els afluents no satisfacin les condicions o limitacions que s'estableixen en aquest capítol, l'usuari està obligat a la construcció, explotació i manteniment al seu càrrec de totes les instal·lacions de pretractament, homogeneïtzació o tractament que calguin.
Es prohibeix abocar a la xarxa de clavegueram, tant per part de les indústries farmacèutiques com dels centres sanitaris, els fàrmacs obsolets o caducats que, encara que no s'hagin citat abans de manera expressa, puguin produir greus alteracions a les Estacions Depuradores, fins i tot en petites concentracions, com ara els antibiòtics.
Capítol IV
Situació d'emergència
Article 49.- 1 Es produeix una situació d'emergència quan, a causa d'una descàrrega perillosa o fortuïta d'abocaments industrials s'originen, directament o indirectament, substàncies de tipus sòlid, líquid o gasós que puguin perjudicar la integritat o el funcionament correcte de les instal·lacions de sanejament o que posin en perill persones o béns en general.
2. Els titulars dels establiments industrials que per la seva natura puguin ocasionar aquest tipus de descàrregues, han d'adoptar les instal·lacions protectores necessàries per evitar-les o prevenir-les. S'han de presentar a l'Administració els projectes detallats d'aquestes instal·lacions perquè els aprovi. Aquesta aprovació no relleva el titular de les responsabilitats conseqüents davant d'una situació d'emergència.
3. L'industrial, davant d'una situació d'emergència, tan aviat com pugui, ha d'adoptar totes les mesures necessàries al seu abast per disminuir o reduir al màxim els efectes d'aquesta situació, i alhora ho ha de notificar immediatament a l'Administració Municipal per sol·licitar la seva ajuda. En el termini màxim dels set dies posteriors a la descàrrega, l'interessat ha de remetre a l'Administració un informe on es detallin la data, l'hora i la causa de l'esdeveniment, les correccions que s'han efectuat in situ i, en general, totes les dades que permetin als Serveis Tècnics Municipals una interpretació correcta de l'imprevist i una avaluació adequada de les seves conseqüències.
Capítol cinquè
Mesura i determinació dels abocaments
Article 50. - 1. Totes les mesures, proves, mostres i anàlisis que es facin per determinar les característiques dels abocaments residuals s'han d'efectuar segons els mètodes normalitzats per a les anàlisis d'aigües i aigües residuals que determina la legislació aplicable. Aquestes mesures i determinacions s'han de dur a terme sota la direcció i la supervisió tècnica de l'Ajuntament, amb càrrec al titular.
2. Els establiments industrials potencialment contaminants han d'instal·lar i posar a disposició dels Serveis Tècnics Municipals, amb la finalitat de determinar la càrrega contaminadora, els dispositius següents:
a) Pou de mostres: Cada establiment industrial ha de col·locar, a cada clavegueró de descàrrega dels seus abocaments residuals, un pou de mostres de fàcil accés, lliure de qualsevol interferència i situat abans de la descàrrega i, si és possible, fora de la propietat; s'han de trametre a l'Administració plànols de la situació del pou i d'aparells complementaris per a la seva identificació i cens.
b) Aforament de cabals: Cada pou de mostres ha de contenir un abocador aforador, del tipus Parshall o similar, amb un registre i un totalitzador per determinar de manera exacta el cabal residual. Si el volum de l'aigua consumida i el volum de l'aigua descarregada són aproximadament els mateixos, la mesura de lectura del cabal d'aigua per comptador es pot utilitzar com a aforament de cabal residual, i també, si la procedència de l'aigua de captació és de pou o d'altres fonts, es pot habilitar una fórmula indirecta de mesura del cabal residual.
b) Mostres. La tècnica pel que fa a la presa de mostres variarà segons la determinació a realitzar. Per a concentracions màximes que no es puguin superar en cap moment, el mesurament ha de ser instantani i es prendrà a qualsevol hora del dia; per a concentracions mitjanes representatives de valors de càrregues residuals contaminadores, els mesuraments s'han de fer cada hora, han de ser proporcionalment integrats al cabal i s'han de prendre durant el període de les descàrregues. Els requeriments mínims per calcular la quantitat representativa de l'abocament els ha de concretar l'Administració d'acord amb la indústria interessada i es poden revisar quan es consideri oportú. A les indústries que siguin significatives per les seves dimensions i/o contaminació i que a més tinguin grans fluctuacions pel que fa a les característiques de les seves aigües residuals i als seus volums d'abocaments, els cal un aparell de presa de mostres automàtic i proporcional al cabal, i que es duguin a terme anàlisis durant tot l'any.
Pretractament: En el cas que hi hagi pretractaments individuals o col·lectius legalment constitutius que, particularment o col·lectiva, efectuïn tractaments dels abocaments residuals, cal que s'instal·li a la sortida dels afluents depurats un pou de mostres amb les mateixes condicions i requisits esmentats a l'apartat a) d'aquest article.
Capítol VI
Inspecció i vigilància
Article 51.-- 1. El titular d'una instal·lació que generi abocaments industrials potencialment contaminants està obligat davant del personal facultatiu acreditat per l'Administració a:
a) Facilitar als inspectors, sense que calgui cap comunicació prèvia, l'accés a les parts de la instal·lació que considerin necessari per al compliment de la seva missió.
b) Facilitar el muntatge de l'equip i facilitar l'instrument que es necessiti per dur a terme les mesures, determinacions, assajos i comprovacions necessaris.
c) Permetre que els inspectors utilitzin els instruments que l'empresa utilitzi per al seu autocontrol, especialment els que es fan servir per a l'aforament de cabals i la presa de mostres, per dur a terme les anàlisis i comprovacions.
d) Proporcionar-los qualsevol facilitat per a l'exercici i el compliment de les seves funcions.
2. El resultat de la inspecció s'ha de fer constar en acta, aixecada per triplicat, en la qual s'ha de fer constar:
a) El resum de l'historial dels abocaments des de l'última inspecció, on es consigni, segons l'apreciació de l'inspector, si l'empresa manté sota un control eficaç la descàrrega dels seus abocaments.
b) Les preses i els tipus de mostres realitzats.
c) Les modificacions introduïdes i les mesures adoptades per l'industrial per corregir les deficiències eventuals assenyalades per la inspecció en visites anteriors, amb una valoració de la seva eficàcia.
d) Les possibles anomalies noves detectades en la inspecció i totes les observacions addicionals que es considerin oportunes.
3. S'ha de requerir el titular de la instal·lació o la persona delegada perquè presenciï la inspecció i signi, al moment oportú, l'acta. En el cas que l'empresa no estigui conforme amb els dictàmens, apreciacions i judicis formulats per la inspecció, pot presentar la reclamació oportuna a l'Ajuntament, amb la finalitat que l'Ajuntament, després de l'informe previ dels Serveis Tècnics corresponents, dicti la resolució procedent.
Capítol VII
Programes i inventari
Article 52. - 1. Els Serveis Tècnics Municipals han d'elaborar un Registre de Permís d'Abocaments amb la finalitat d'identificar i regular les descàrregues d'abocaments industrials, en el qual es classificaran les descàrregues per la seva potència contaminadora i pel seu cabal d'abocament.
2. Sobre la base del Registre esmentat, i també dels resultats de les comprovacions efectuades a la xarxa, els Serveis Tècnics Municipals han de quantificar periòdicament les diverses classes d'abocaments a fi d'actualitzar les limitacions de les descàrregues i les autoritzacions consegüents.
TÍTOL QUART
INSTRUCCIONS DE L'ÚS I LES PRESES DE LA XARXA DEL CLAVEGUERAM
Capítol I
Disposicions generals
Article 53. - A tota la via pública municipal, la construcció del clavegueram ha de precedir, o almenys ser simultània, si això és aconsellable tècnicament, a la del paviment definitiu corresponent.
Article 54. - La construcció o la reposició del clavegueram, element fonamental d'urbanització, implica la imposició de contribucions especials, d'acord amb el que disposa la llei.
Article 55. - 1. Es pot autoritzar als particulars que construeixin ells mateixos trams de clavegueram a la via pública.
2. En aquests casos, el particular pot sol·licitar a l'Ajuntament la redacció del projecte corresponent, o bé ha de presentar un projecte detallat de l'obra i un cop aprovat per l'Ajuntament s'ha d'executar sota la inspecció municipal, i a aquests efectes els sol·licitant ha d'ingressar el 3% de l'import del pressupost de l'obra en concepte d'inspecció i direcció d'aquesta obra a càrrec del personal tècnic municipal, i ha de dipositar el 10% de l'import esmentat com a garantia, un import que li tornaran un cop l'obra estigui definitivament realitzada.
Article 56. - La xarxa de clavegueram de Castelldefels és separativa, és a dir, que hi ha una xarxa exclusivament per abocar-hi i canalitzar-hi les aigües residuals i una altra d'independent per a les aigües pluvials.
Article 57. - 1. La xarxa de clavegueram, tant la d'aigües pluvials com la d'aigües residuals, és propietat municipal.
2. És responsabilitat dels propietaris de les finques el manteniment i la conservació de les connexions de servei de la xarxa, que inclouen des del tram interior de la finca fins a l'arqueta sifònica, així com el tram que uneix aquesta arqueta amb la xarxa municipal de clavegueram.
Capítol II
Ús obligatori de la xarxa
Article 58. - 1. Els edificis existents o que es construeixin en finques amb una façana davant de la qual hi hagi clavegueres públiques, han d'abocar obligatòriament a aquestes clavegueres les seves aigües pluvials i residuals a través dels corresponents claveguerons de connexió.
2. Si la finca té façanes a més d'una via pública, el propietari pot escollir la claveguera pública a la qual ha d'abocar la finca.
3. Atès el caràcter separatiu de la xarxa al terme de Castelldefels, al clavegueram d'aigües residuals només s'admeten aigües residuals d'origen domèstic o industrial, i es prohibeix de manera terminant la connexió a la xarxa de baixants o qualsevol altre conducte d'aigües pluvials o d'aigües industrials no contaminades.
4. Els baixants d'aigües pluvials s'han de connectar a la claveguera d'aigües pluvials en els sectors on n'hi hagi, o han de desembocar a la rigola de la calçada, passant per sota de la vorera, en el cas dels sectors on la xarxa no arribi.
5. Quan no hi hagi claveguera pública d'aigües residuals davant de la finca, però sí a una distància inferior als 100 metres, el propietari haurà de conduir les aigües a aquesta claveguera per mitjà de la construcció d'un clavegueró longitudinal, i el poden sol·licitar i construir mancomunadament tots els propietaris de les finques situades al tram esmentat. Aquesta distància s'ha de mesurar a partir de l'aresta de la finca (intersecció del límit del solar més pròxim a la claveguera per la línia de la façana) i seguint les alineacions dels vials afectats per la construcció del clavegueró longitudinal.
6. Els propietaris dels edificis que ja estiguin construïts a la data de vigència d'aquesta Ordenança s'han d'ajustar a les prevencions següents:
a) Si tenen desguàs d'aigües residuals per mitjà d'un pou negre o fossa sèptica i la connexió a la xarxa de clavegueram és tècnicament possible, estan obligats a empalmar el desguàs esmentat a través del clavegueró corresponent, modificar la xarxa interior de la finca per connectar-la amb el clavegueró esmentat i cegar el sistema antic.
b) Si els edificis tenen desguàs a cel obert, directament o indirectament, sense un tractament previ o amb qualsevol sistema de tractament incorrecte que produeixi un abocament anòmal, estan obligats a empalmar el desguàs esmentat amb la xarxa de clavegueram, llevat que es tracti d'allò que se suposa a l'apartat 8 d'aquest article, en el qual s'admet provisionalment un tractament previ.
c) L'obligació establerta en aquest apartat només és exigible quan a la via pública on l'edifici tingui la façana hi hagi clavegueram públic o quan n'hi hagi a una distància inferior als 100 metres segons el que es disposa a l'apartat 5, i en aquest cas la conducció d'aigües al clavegueram s'ha de dur a terme a través del clavegueró longitudinal corresponent al qual es refereix el precepte esmentat.
7. Quan la distància des de l'aresta de la claveguera, mesurada d'acord amb el que s'estableix a l'apartat 5, sigui superior als 100 metres, no s'autoritzarà l'edificació del solar, tret que el propietari, alhora o prèviament a la sol·licitud de llicència d'edificació, presenti el projecte de desguàs, que ha de ser aprovat per l'Ajuntament, i es comprometi a realitzar-lo en el termini que s'estableixi.
8. En el cas que es tracti d'habitatges unifamiliars a zones on no hi ha clavegueram o d'altres casos excepcionals, l'Ajuntament pot autoritzar la depuració completa de les aigües residuals o l'abocament a cel obert de les aigües pluvials.
Capítol III
Instal·lació de connexions de servei a la xarxa
Article 59. - La conducció des d'un edifici a la claveguera pública es pot efectuar directament o per mitjà d'un clavegueró longitudinal. Es pot autoritzar el desguàs de diversos edificis a través d'un sol clavegueró si tècnicament és necessari sempre que la servitud o servituds que es constitueixin a aquest efecte s'inscriguin degudament al Registre de la Propietat.
Article 60. - Quan el nivell del desguàs particular no permeti la conducció a la claveguera per gravetat, l'elevació de les aigües l'haurà de dur a terme el propietari de la finca. En cap cas es pot exigir a l'Ajuntament cap responsabilitat en el supòsit que el clavegueró de desguàs pugui introduir en una finca particular aigües procedents de la claveguera pública.
Article 61. - 1. El sol·licitant de la llicència de clavegueró o clavegueró longitudinal ha de presentar un plànol de la xarxa de desguàs interior de l'edifici en planta i en alçat a escales d'1:100 o 1:50, i aquest plànol ha de detallar expressament els sifons generals i la ventilació aèria.
2. A més de complir-se en la construcció les disposicions i les dimensions adequades per a un desguàs correcte, s'han de complir les prevencions següents:
a) Totes les dependències amb desguàs que hi hagi als habitatges o a les instal·lacions han de tenir el seu propi sifó general per a cada edifici per evitar el pas de gasos o múrids.
b) Entre l'empalmament del clavegueró i el sifó general de l'edifici s'ha de disposar obligadament d'una canonada de ventilació sense sifó ni tancament, que depassi en dos metres l'últim pla accessible de l'edifici i que s'ha de situar com a mínim a uns altres dos metres de distància dels predis veïnals.
Article 62. - 1. Sense perjudici del que disposa l'article 65, i pel que es refereix a aquesta matèria, l'Ajuntament ha de construir els claveguerons en el trajecte inclòs entre la claveguera pública i la façana de la finca i ha de reparar-ne el paviment, tot això a càrrec del propietari i d'acord amb el Quadre de Preus Unitaris aprovat per l'Ajuntament.
2. Les obres han de començar dins dels 15 dies següents a la justificació que s'han efectuat els ingressos previstos a les Ordenances Fiscals per als drets de llicències i com a dipòsit del cost de l'obra.
3. La construcció de la part del clavegueró corresponent a l'interior de la finca fins al paràmetre extern de la façana l'haurà de dur a terme l'interessat, i està obligat a observar les indicacions que a aquest efecte formulin els Serveis Tècnics Municipals, perquè la connexió amb el clavegueró es pugui dur a terme degudament i perquè es compleixin les prevencions de l'article 59.
Article 63. - Són condicions prèvies per a la connexió d'un clavegueró o d'un clavegueró longitudinal, a la xarxa existent:
a) Que l'afluent satisfaci les limitacions fisicoquímiques que fixa aquesta Ordenança.
b) Que la claveguera estigui en servei.
Article 64. - 1. Els qui hagin obtingut llicències per a la construcció d'un clavegueró longitudinal i sempre que la secció i el cabal ho permetin, estan obligats a admetre les aigües procedents de les finques dels particulars que obtinguin l'autorització municipal corresponent, per a la qual han d'assumir prèviament l'obligació de contribuir a les despeses ocasionades per la construcció del clavegueró longitudinal esmentat i les que origini la seva conservació, de manera que tant l'una com l'altra les paguin tots els que l'utilitzin.
2. El repartiment de les despeses entre els usuaris d'un clavegueró longitudinal s'ha d'ajustar al que en cada cas convinguin els propietaris respectius i, en el cas que no hi hagi acord, al que decideixi l'Administració Municipal, que ha de repartir el cost de la construcció i de la conservació del clavegueró en tantes parts iguals com connexions de servei reals tingui el clavegueró i prescindint, si és el cas, del fet que cadascuna de les connexions tingui alhora altres preses subsidiàries. La contribució que faci qualsevol usuari nou al cost de la construcció d'un clavegueró longitudinal s'ha de repartir en parts iguals entre el propietari inicial i els altres usuaris que hagin satisfet la seva aportació en aquest concepte fins al moment.
Article 65. - L'Ajuntament, quan variï la disposició de les vies públiques, pot ordenar la modificació o la variació de l'emplaçament del clavegueró longitudinal, i els interessats no tenen dret a cap indemnització.
Article 66. - 1 Quan es facin les obres de construcció de noves clavegueres públiques, s'han d'anul·lar tots els desguassos particulars (claveguerons longitudinals o enllaços a aquests claveguerons) que s'hagin autoritzat amb caràcter provisional per a les finques situades al davant d'aquestes obres, i és obligatori l'enllaç directe.
2. Per als edificis o solars que ja tenen desguàs provisional s'estableixen les normes següents:
a) Si la nova claveguera en construcció discorre a una profunditat igual o menor a 2,50 metres respecte de la rasant de la via pública no es permet la construcció de claveguerons de desguàs a la nova claveguera des que s'iniciïn les obres de pavimentació de la via esmentada i fins que hagin transcorregut tres anys des de la data del seu acabament, termini que es compta a partir de la recepció definitiva de les obres quan aquestes obres es duguin a terme per mitjà de contracta.
b) Si la nova claveguera discorre a una profunditat superior a 12,50 metres respecte a la rasant de la via pública, es poden autoritzar claveguerons de desguàs a la nova claveguera durant el període que s'assenyala a l'epígraf anterior, sempre que sigui possible, tècnicament, dur a terme la construcció del clavegueró en mina, de manera que el nou paviment de la calçada no pugui sofrir deterioraments en un període de tres anys comptats de la manera indicada a l'epígraf anterior.
Article 67. - Totes les instal·lacions d'abocament d'aigües industrials han de disposar d'una arqueta de registre, de dimensions no inferiors a 1,00 per 1,00 m amb parts d'accés i solera, situada a un metre per sota del clavegueró, i aigües avall de la instal·lació d'homogeneització i/o depuració pròpia, si existeix, i en tot cas el més a prop possible de la sortida de la instal·lació.
Article 68. Les obres necessàries per als entroncaments i altres obres accessòries a les noves clavegueres durant el seu període de construcció, les ha de dur a terme el contractista adjudicatari de la construcció de les clavegueres esmentades. Amb aquesta finalitat s'ha d'avaluar de manera independent cada clavegueró i el propietari respectiu ha d'ingressar a l'Ajuntament l'import d'aquestes obres perquè l'abonin al contractista adjudicatari.
Article 69. - Per a qualsevol altre tipus d'entroncament a la claveguera pública s'han de seguir les normes anteriors, sense altres diferències que les de caràcter fiscal que, si és el cas, s'hagin d'aplicar.
Article 70. - La neteja i la reparació dels desguassos particulars les han de dur a terme els seus propietaris, per mitjà de l'obtenció de la llicència municipal oportuna: no obstant això, poden sol·licitar que els treballs esmentats els dugui a terme l'Ajuntament a càrrec dels propietaris esmentats.
Article 71. - 1. En el cas que s'observi alguna anomalia o desperfecte que faci necessària alguna obra de reparació o de neteja de claveguerons de qualsevol tipus, s'ha de requerir el propietari perquè l'executi, després d'obtenir la llicència, en el termini que s'assenyali, i un cop passat aquest termini, si no s'ha dut a terme, l'Administració Municipal pot procedir a la neteja o a la reparació esmentada amb càrrec als propietari titular del clavegueró.
2. Si es tracta d'un clavegueró longitudinal que té més d'un empalmament, el responsable davant de l'Ajuntament de la seva neteja i conservació és únicament i exclusiva el propietari titular del clavegueró esmentat, sense perjudici del dret que té a repartir entre tots els usuaris les despeses que suposi la reparació.
3. La reparació o la neteja del clavegueró a què es refereixen els paràgrafs anteriors inclou només el tram de desguàs situat a la via pública, i el propietari ha de dur a terme la del tram corresponent a l'interior de la finca.
Article 72. - L'Ajuntament es reserva el dret a realitzar a la via pública, per si mateix o a través d'empreses adjudicatàries, qualsevol treball de construcció, reparació o neteja de claveguerons o d'eliminació o reposició de paviments que resultin afectats.
TÍTOL CINQUÈ
INFRACCIONS, SANCIONS, MESURES CORRECTORES
Article 73. - 1. L'Alcaldia ha de sancionar les infraccions dels preceptes establerts en aquesta Ordenança amb una multa fins al màxim que autoritzi la legislació vigent, sempre que no procedeixi una multa d'una quantitat superior per l'aplicació, si escau, de la legislació Urbanística.
2. Dins d'aquesta limitació la quantia de la multa s'ha de fixar d'una manera discrecional tenint en compte la gravetat de la infracció, el perjudici ocasionat als interessos generals, la seva reiteració per part de l'infractor, el grau de culpabilitat del responsable i les altres circumstàncies que hi puguin concórrer. 3. Són responsables les persones que duguin a terme els actes o que incompleixin els deures que constitueixen la infracció, al perjudici, i en el cas dels establiments industrials o comercials, les empreses titulars d'aquests establiments, ja siguin persones físiques o jurídiques.
4. Enfront de la gravetat d'una infracció o en el cas de contumàcia manifesta, l'Administració Municipal ha de cursar la denúncia corresponent als organismes competents als efectes correctors que escaiguin.
Article 74. - 1. La potestat sancionadora i correctora correspon a l'Alcalde o a l'autoritat en la qual delegui.
2. Els facultatius dels Serveis Tècnics Municipals competents poden suspendre provisionalment l'execució de les obres i instal·lacions que contravinguin les disposicions d'aquesta Ordenança, i també impedir, provisionalment, l'ús indegut de les instal·lacions municipals; aquesta mesura s'ha d'adoptar per mitjà d'un requeriment individualitzat i per escrit; per mantenir-ne l'eficàcia ha de ser ratificada, dins dels cinc dies hàbils següents, per l'Alcalde o l'Autoritat en la qual hagi delegat.
3. Contra la suspensió provisional esmentada i contra la seva ratificació adoptada per l'autoritat delegada, es pot interposar recurs d'alçada davant de l'Alcalde, amb independència de qualsevol altre que procedeixi legalment.
Article 75. - Sense perjudici del que disposa l'article 73, s'han de considerar greus i s'han de sancionar amb una multa entre el 50% i el 100 % del màxim autoritzat per la llei les infraccions següents:
a) La construcció, la modificació o l'ús de clavegueres o connexions a la xarxa, i d'instal·lacions que els siguin annexes, a menys que les unes i les altres siguin de propietat particular, sense obtenir la llicència prèvia municipal o sense ajustar-se a les condicions assenyalades per la llicència o als requisits generals establerts en aquesta Ordenança.
b) La producció de danys a les instal·lacions municipals a què es refereix aquesta Ordenança derivats del seu ús indegut o d'actes duts a terme amb negligència o mala fe.
c) La infracció de qualsevol de les infraccions dictades per l'Administració Municipal com a conseqüència que s'hagi declarat una situació d'emergència.
d) El funcionament, l'ampliació o la modificació d'un establiment industrial que afecti la xarxa de clavegueram sense l'obtenció prèvia, si és el cas, del corresponent permís d'abocament.
e) L'omissió o la demora en la instal·lació dels pretractaments depuradors exigits per l'Ajuntament, i també la falta de la instal·lació o del funcionament dels dispositius fixos d'aforament de cabals i presa de mostres o aparells de mesura a què es refereix l'article 50 d'aquesta Ordenança.
f) La posada en funcionament d'aparells o d'instal·lacions quan l'Administració Municipal n'hagi disposat el precintament o la clausura.
g) L'obstaculització de la funció inspectora de l'Ajuntament.
Article 76. - En el cas que es vulnerin les disposicions d'aquesta Ordenança i amb independència de la imposició de les multes procedents, l'Administració Municipal, amb la finalitat de suprimir els efectes de la infracció i de restaurar la situació de legalitat, pot adoptar alguna o algunes de les mesures següents:
a) La suspensió dels treballs d'execució de les obres de connexions de servei o d'instal·lació de pretractaments indegudament realitzades.
b) El requeriment a l'infractor perquè introdueixi a les obres i a les instal·lacions dutes a terme, en el termini que s'assenyali amb aquesta finalitat, les rectificacions necessàries per ajustar-les a les condicions de la llicència o a les disposicions d'aquesta Ordenança.
c) El requeriment a l'infractor perquè procedeixi, en el termini que es fixi, a la reparació de les obres i de les instal·lacions indegudament afectades perquè recuperin el seu estat anterior, a la demolició de tot allò que s'hagi construït o instal·lat indegudament, i a la reparació, si és el cas, dels danys ocasionats.
d) La imposició a l'usuari de les mesures tècniques necessàries que garanteixin el compliment de les limitacions incloses al permís d'abocament, evitant els afluents anòmals.
e) La introducció de mesures correctores a les instal·lacions per evitar l'incompliment dels preceptes d'aquesta Ordenança i la redacció, si és el cas, del projecte corresponent dins del termini que fixi l'Administració.
f) La clausura o precintament de les instal·lacions en el cas que no sigui possible evitar la infracció, tècnicament o econòmicament, mitjançant les oportunes mesures correctores.
g) La caducitat del permís d'abocament a la xarxa de clavegueram en el cas de contumàcia en l'incompliment de les condicions que es requereixen en aquest permís.
h) El rescabalament dels danys o perjudicis ocasionats a les instal·lacions municipals, a les obres annexes o a qualsevol altre bé de patrimoni municipal que hagi resultat afectat.
i) La modificació de la taxa d'abocament per adaptar-la a la situació que s'hagi produït, d'acord amb l'ordenança fiscal corresponent.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Per a tot el que no es preveu als títols III i IV d'aquesta Ordenança, s'ha d'aplicar de manera supletòria el que disposa el Reglament Metropolità Regulador dels Abocaments d'Aigües Residuals, publicat al BUTLLETÍ OFICIAL de la província el 2 de setembre de 1985.
ANNEX I
Documentació necessària per a l'obtenció del permís d'abocament a les instal·lacions municipals de sanejament
Les instal·lacions industrials i comercials, per a l'obtenció tant de la llicència per connectar-se a la xarxa com de l'autorització d'abocament, han d'aportar la documentació que es detalla a continuació:
1. Nom o domicili social del titular de l'establiment o de l'activitat.
2. Ubicació i característiques de l'establiment o de l'activitat.
3. Aigua de proveïment: procedència, tractament previ, cabals i ús.
4. Matèries primeres i auxiliars o productes semielaborats, consumits o utilitzats. Quantitats expressades en unitats usuals.
5. Producció expressada en unitats usuals.
6. Descripció dels processos i operacions causants de l'abocament i del règim i les característiques de les descàrregues dels abocaments resultants. (Característiques prèvies a qualsevol pretractament.)
7. Descripció dels pretractaments adoptats a la llera i de l'efectivitat prevista per a aquests pretractaments. Conductes de descàrrega dels abocaments pretractats o no i trams de la xarxa de clavegueram als quals es connecta o es pretén connectar.
8. Descàrregues finals a les clavegueres. Per a cada conducte d'evacuació, descripció del règim de descàrrega, del volum i del cabal, de les èpoques i de l'horari de descàrrega. Composició final dels abocaments descarregats amb els resultats de les anàlisis de posada en marxa que s'hagin dut a terme, si és el cas.
9. Dispositius de seguretat adoptats per prevenir accidents pel que fa als elements d'emmagatzematge de matèries primeres o productes líquids elaborats susceptibles de ser abocats a la xarxa de clavegueram.
10. a) Plànols de situació.
b) Plànols de xarxa interior de recollida i instal·lacions de pretractament.
c) Plànols de detall de les obres de connexió dels pous de mostres i dels dispositius de seguretat.
11. Totes les dades necessàries per a la determinació i caracterització de l'abocament industrial i del clavegueró de connexió.
ANNEX II
Requeriment de qualitat d'afluents per a la descàrrega a la llera marina
1. Característiques físiques:
1. Absència visible de partícules flotants i escuma, i també d'olis i greixos.
2. La concentració de partícules flotants de l'abocament residual original a la superfície de l'aigua no ha de depassar més de 1:0 mg sec/m2, el 50% de las vegades; ni 1.5 mg sec/m2 més del 10% de les vegades.
3. La descàrrega de l'abocament residual no ha de produir coloracions ni efectes estètics desagradables a la superfície del mar.
4. La reducció de la transmitància de la llum natural a qualsevol punt fora de zona de dilució inicial no ha de ser significativa.
5. La deposició i característiques dels sòlids inerts als sediments del mar, no ha de sofrir alteracions tals que les comunitats bentòniques resultin degradades.
Requeriment de qualitat d'afluents per a descàrregues a lleres marines
2. Característiques químiques.
Taula I. Concentracions que no han de sobrepassar més de:
Unitat de mesura - 50% de vegades - 10% de vegades
Olis i greixos mg/l 10 15
Partícules flotants mg/l 1,0 2,0
Sòlids suspesos mg/l 50 75
Sòlids sedimentables mg/l 0,1 0,2
Turbulència NTU 50 75
pH Unitats dins de l'interval de 6,0 a 9,5 en tot moment
Taula II. Concentracions que no han de sobrepassar més de:
Unitat de mesura - 50% de vegades - 10% de vegades
Arsènic mg/l 0,05 0,07
Cadmi mg/l 0,02 0,03
Crom total mg/l 0,15 0,3
Coure mg/l 0,2 0,3
Plom mg/l 0,1 0,2
Mercuri mg/l 0,001 0,002
Níquel mg/l 0,15 0,03
Plata mg/l 0,02 0,04
Zinc mg/l 0,5 1,0
Cianur mg/l 0,1 0,2
Compostos fenolítics mg/l 0,5 1,0
Clor residual total mg/l 1,0 2,0
Nitrogen amoniacal mg/l 40 60
Hidrocarburs totals mg/l 0,002 0,004
ANNEX III
Definicions bàsiques
Abocaments residuals: Tota matèria residual sòlida, líquida o gasosa, incloses les aigües de refrigeració, resultants d'una actividad de manufactura o industrial o del desenvolupament, recuperació o processament de recursos naturals.
Activitat industrial: Qualsevol establiment o instal·lació que descarregui abocaments industrials a les Instal·lacions Municipals de Sanejament.
Administració: Entitat jurídica de les Instal·lacions Municipals de Sanejament i tota persona degudament autoritzada en que l'esmentada Entitat delegui.
Aigües potables de consum públic: Són les que s'utilitzen amb aquesta finalitat, qualsevol que sigui el seu origen, ja sigui en el seu estat natural, després d'un tractament adequat o bé es tracti d'aigües destinades directament al consum públic o utilitzades a la indústria alimentària d'una manera que pugui afectar la salubritat del producte final.
Aigües residuals: Són les aigües residuals que procedeixen d'habitatges o d'instal·lacions comercials, industrials, sanitàries, comunitàries o públiques, i són admeses a les Instal·lacions Públiques de Sanejament.
Aigües residuals domèstiques: Estan formades per les restes líquides que procedeixen de la preparació, cocció i manipulació d'aliments, així com dels excrements humans o matèries similars produïdes a les instal·lacions sanitàries dels habitatges o de qualsevol altra instal·lació de les que s'assenyalen al paràgraf anterior.
Aigües residuals industrials: Són les que procedeixen de les instal·lacions ja esmentades i són resultat dels processos propis de l'activitat de l'establiment i que tenen presència de restes a conseqüència d'aquests processos, i que són, en general, diferents de les restes esmentades a la definició anterior.
Aigües residuals: Són les que es produeixen de manera simultània o immediata a continuació de qualsevol forma de precipitació natural i com a resultat d'aquesta precipitació.
Alcalinitat: És una mesura de la capacitat de l'aigua per neutralitzar àcids. Es deu fonamentalment a sals d'àcids febles, tot i que les bases, febles o fortes, també hi poden contribuir.
Autorització de descàrrega: Llicència expedida per l'Administració, després de l'aprovació de la corresponent sol·licitud d'abocament, que autoritza la descàrrega a la claveguera.
Classificació de l'usuari: És la que li correspon segons la seva activitat i d'acord amb les Normes de l'Institut Nacional d'Estadística (Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques).
Claveguera pública: Es considera una claveguera pública qualsevol conducte d'aigües residuals construït o acceptat per l'Ajuntament per al servei general de la població, el manteniment i la conservació del qual els du a terme l'Ajuntament.
Clavegueró: És el conducte subterrani col·locat transversalment a la via pública que serveix per conduir les aigües residuals i, si és el cas, les pluvials, des de qualsevol tipus d'edifici o finca a la xarxa de clavegueram o a un clavegueró longitudinal.
Clavegueró longitudinal: És el clavegueró que del tot o en part discorre al llarg de la via pública, la qual cosa permet admetre les preses dels claveguerons de les finques del recorregut.
Demanda bioquímica d'oxigen: És una mesura de la capacitat de consum d'oxigen de l'aigua a causa de la matèria orgànica que hi ha present. Es determina per mitjà d'un assaig normalitzat amb el qual es mesura el consum d'un oxidant químic i el resultat s'expressa en mil·ligrams d'oxigen equivalent per litre d'aigua estudiada.
Descàrrega limitant: Tot abocament que pel seu potencial contaminador es pugui tolerar amb certes limitacions a les Instal·lacions Municipals de Sanejament a la llera receptora.
Descàrrega perillosa: Tot abocament no fortuït, voluntari o involuntari, que per negligència o per mala fe pugui ocasionar una situació d'emergència real o potencial per a les persones, les instal·lacions municipals o a la llera receptora.
Descàrrega permesa: Qualsevol abocament tolerable o inofensiu al qual s'hagi concedit la corresponent autorització de descàrrega.
Descàrrega prohibida: L'abocament que per la seva natura i perillositat és totalment inadmissible a les Instal·lacions Municipals de Sanejament.
Distribució d'aigua: És la conducció de l'aigua des del seu origen o planta de potabilització fins a l'usuari.
Embornal: Instal·lació que es compon de boca, pou de caiguda i conducció fins a la claveguera, destinada a recollir i transportar a la xarxa les aigües superficials d'escolament de la via pública.
Estació depuradora d'aigües residuals: És el conjunt d'estructures, mecanismes i instal·lacions en general que permeten el tractament de les aigües residuals i dels llots resultants.
Instal·lacions municipals de sanejament: Conjunt d'estructures, mecanismes i processos que permeten recollir, transportar, bombejar, tractar i eliminar les aigües i els abocaments residuals.
Olis i greixos: Són les matèries menys denses de l'aigua, i la seva separació física de les aigües residuals per gravetat és factible amb el tractament adequat.
Permís d'abocament: Tràmit requerit per a la identificació, classificació i regulació de la descàrrega d'abocaments residuals.
Ph: És el cologaritme o logaritme amb signe canviat de l'activitat dels ions d'hidrogen a l'aigua estudiada.
A-89/8226-8ag