La sequera pluviomètrica

Els valors de l’evolució de la precipitació acumulada a l’Observatori Fabra (Barcelona) des del 1950 mostren, pels darrers anys, una anomalia anual del règim de pluges (en %) respecte la mitjana del període de referència 1961-1990 amb una tendència clarament a la baixa. S’observa que els 3 darrers anys (2021-2022-2023) registren valors de mínims històrics de pluges:

Anomalia de la precipitació acumulada anual a l’Observatori Fabra, 1915-2023 (respecte la mitjana entre 1961 i 1990). Font: Servei Meteorològic de Catalunya

La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI o, en català, Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori, per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.

Índexs de Precipitació Estàndard (IPE9 i IPE36) a 31 de gener de 2024 (precipitació acumulada els darrers 9 i 36 mesos respecte la mitjana). Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Segons el mapa IPE9 de gener 2024 (primera imatge), la precipitació acumulada dels darrers 9 mesos a Castelldefels i a molts altres municipis al litoral i pre-litoral de Catalunya està molt per sota de l’estàndard (sota el valor -3), fet que indica que la humitat del sòl és molt baixa, i per tant la vegetació dels nostres boscos també ho està patint. Aquest fet incrementa la vulnerabilitat de la vegetació, fent-la més propensa a patir plagues i malalties. Un bosc sec no respon de la mateixa manera davant fenòmens ambientals (ventades, tempestes, absorció de CO2, etc.) i ens fa molt més vulnerables davant els incendis forestals: l’increment de la càrrega de combustible sec augmenta la velocitat de propagació i la intensitat del foc, fent-lo molt difícil d’aturar.

Fent el balanç dels darrers 3 anys (segona imatge, IPE36) s’observa clarament que bona part de la zona de les conques internes de Catalunya (regions per on transcorren els rius que neixen i moren en territori català) està en una situació de pluja acumulada molt per sota de la mitjana, corroborant l’efecte que han tingut aquests mínims històrics de precipitació sobre el territori, i evidenciant la greu situació de sequera que estem vivint, i la reducció en la disponibilitat de l’aigua dels embassaments (des de l’entrada en emergència, ja per sota del 16%).